El Conseller Blasco és el més destacat membre d'una nissaga que recorda al mític "Equipo A". "Hoy todavia buscados por el gobierno sobreviven como soldados de fortuna, si tiene usted algun problema y si los encuentra, quizas pueda contratarlos..." I ara el PP té un problema, ja no pot créixer més, per això Blasco ha fitxat a Gotzone Mora, una nacionalista espanyola, amb carnet del partit socialista basc. La meua tesi és que és el principi d'una OPA.
Els conservadors casolans, miren atentament la França de Sarkozy. El se
nten citar a Blum i a Jaurès, van a Viquipèdia i descobrixen astorats que eren socialistes. Veuen que nomena Ministre d'Afers Estrangers a Bernard Kouchner, que havia estat Ministre socialista, i se'ls hi encén la llumeneta.
El seu èxit electoral, sense pal·liatius, és el fruit d'aglutinar tota la dreta. Des del castellonerisme benpensant i costumista, fins la reacció ultramuntana, passant pels liberals, i la "sección femenina". Però tot i així els ha anat molt justet a Castelló.
La llista municipal, pose per cas, ja ha anat a tastar altres olletes. Seguint l'exemple de València, ha fagocitat, oferint un lloc d'eixida, al blaverisme militant. Una opció rebutjada a les urnes, amb un nombre de vots que per si sols no fan res, però que sumats compten.
Quan se li va preguntar a l'Alcalde les raons de tal fitxatge, va contestar-li a la periodista que també havia fitxat un
a reina de les festes i ningú no li preguntava perquè. Deixant clar que ser reina de les festes no és cap demèrit, cal recordar-li a l'Alcalde que en la seua llista hi ha dues ex reines, un marit d'ex reina, un ex president de Junta de Festes, una membre de l'actual Junta de Festes, un altra de la Junta de Festes del Grau i un destacat membre d'una rondalla costumista... I després els nacionalistes som els folclòrics!
Que els hi falta? Socialistes. Ja només poden créixer fitxant directament a ca l'adversari, trobar algú amb ganes de fer coses i que ha deixat de comptar per als seus. I el trobaran, tots els partits tenim gent difusa. Temps al temps.
Els conservadors casolans, miren atentament la França de Sarkozy. El se
nten citar a Blum i a Jaurès, van a Viquipèdia i descobrixen astorats que eren socialistes. Veuen que nomena Ministre d'Afers Estrangers a Bernard Kouchner, que havia estat Ministre socialista, i se'ls hi encén la llumeneta.El seu èxit electoral, sense pal·liatius, és el fruit d'aglutinar tota la dreta. Des del castellonerisme benpensant i costumista, fins la reacció ultramuntana, passant pels liberals, i la "sección femenina". Però tot i així els ha anat molt justet a Castelló.
La llista municipal, pose per cas, ja ha anat a tastar altres olletes. Seguint l'exemple de València, ha fagocitat, oferint un lloc d'eixida, al blaverisme militant. Una opció rebutjada a les urnes, amb un nombre de vots que per si sols no fan res, però que sumats compten.
Quan se li va preguntar a l'Alcalde les raons de tal fitxatge, va contestar-li a la periodista que també havia fitxat un
a reina de les festes i ningú no li preguntava perquè. Deixant clar que ser reina de les festes no és cap demèrit, cal recordar-li a l'Alcalde que en la seua llista hi ha dues ex reines, un marit d'ex reina, un ex president de Junta de Festes, una membre de l'actual Junta de Festes, un altra de la Junta de Festes del Grau i un destacat membre d'una rondalla costumista... I després els nacionalistes som els folclòrics!Que els hi falta? Socialistes. Ja només poden créixer fitxant directament a ca l'adversari, trobar algú amb ganes de fer coses i que ha deixat de comptar per als seus. I el trobaran, tots els partits tenim gent difusa. Temps al temps.
50 comentaris:
El PP per demostrar que és un partit de centre, liberal i no sé quantes coses més ja fa temps que " contracta" a ex-socialistes i ex-comunistes, la nómina és llarga, entre altres , Blasco, Piqué, Gotzone Mora,Villalobos, M.A.Rodriguez...... quan fitxen algú ex-esquerrós deuen pegar bots d'alegria.
si que és llarga, però els hi duren poc. Piqué ja no aguanta més, Villalobos està en tercera fila, M.A.(no es deia així Barracuda, el de A Team?) Rodriguez es dedica als seus negocis...
El PSOE també ho va fer en els seus temps. algú recorda Jorge Vestringe?
Però qui s'emporta la palma és Blasco, del FRAP al PP passant pel PSOE.( Quasi res !!!)
Home, ahi tens a Pio Moa, del GRAPO a la Gestapo. D'atacar la "democràcia burgesa" des de posicions maoiestes, a atacar la democràcia des d'actituds feixistes. Això si, no és del PP, només escriu els llibres de capçalera d'Aznar, ideòleg (des de FAES) dels conservadors. Això també explicaria el profund desconeixement de la història que demostra Azanar quan dona lliçons als EUA. Llegint tipets així!
Alguns partits volen ser com els clubs de futbol fitxant els millors jugadors de l'equip contrari encara que després isquen petardos o estiguen acabats.
I si el que falta al pp són nacionalistes?...
La gran pregunta! Felicitats. Esperava esta pregunta des que vaig penjar el post. Podria ser. Ells tenen un concepte difus del que és el nacionalisme. O dit d'un altra manera. Nacionalistes no en voldrien, defensem coses incompatibles, cosa que no passa amb els socialistes (pacten l'estatut i el que calga. Bono i Gallardón. Etc) El que els hi pot interessar és un electorat moderadament valencianista, o que viu sense complexes el fet de ser valencians. I ja fa temps que hi va darrere d'eixe electorat. Hi ha hagut ofertes més o menys series, per part de les més altes intancies populars, des de fa anys. Però per ara s'han aconformat en fitxar gent que creuen pot impedir al BLOC arribar a sectors tebiament valencianistes. Miquel Soler està en el PP per això. Va entrar com independent (ara és més pepero que ningú) per representar el castellonerisme tradicionalista valencianoparlant. Això no és nacionalisme, clar, però alguna d'eixa gent podria votar nacionalista. Ara han fitxat a Vicent Sales, un altra persona que reforça eixe sector i que intenta compensar la imatge de dretanització i conflictivitat acientifica que representa Romero.
Al PP ja tenen nacionalistes ( nacionalistes espanyols, nacionalistes fallers i algun nacionalista folclòric) ara fitxen gent de l'esquerra ( acabats o marginats) i així diuen que són oberts i no de dreta tancada.
El mès trist de tot açò ès que alguns canvien d'idiologia per diners o interessos i no pas per la ideologia que u puga tindre sobre el partit que l'intenta fitxar.
Crec que si optara per anar-me'n al PP o al PsoE tindria un gran remordiment de conciéncia; no nomès pel nom sinò perqué em considere nacionalista, no trobaria cap encaix en estos partits pel que fa al país. Podríem estar d'acord en determinades matéries però mentre a ells no els preocupen els interesos que puga tindre esta terra a mi sí i molt.
Igual sòc un exagerat si dic que eixes persones perden prou dignitat si se'n van per interesos o diners.
Estic d'acord amb tu. M'arriscaré a fer una aportació que no sé com serà entesa. Jo mateix, que crec que la política és un servei públic, em sento frustrat per no poder resoldre problemes ciutadans. De vegades pense que seria més útil a la meua ciutat i a la societat, integrat dins un gran partit amb capacitat de govern. Faria més del que ara puc fer. Si entenem "fer", per coses tangibles. Innaugurables, per dir-ho així.
Quin grau de compatibilitat ideològica puc tindre amb un d'eixos partits(PP o PSOE)? Eixa és la pregunta. En el meu cas no el suficient com per haver de renunciar a coses per mi fonamentals, com la qüestió nacional.
Jo no sóc un politic nacinalista. Sóc un nacionalista polític. Eixe és l'ordre, i eixa és la raó per la que jo no podria formar part d'un partit esapnyol. Ara bé, el dia després de les eleccions, com polític, puc col·laborar amb unes determinades polítiques. I tot allò que no siga contradictòri amb la meua ideologia, ho estudie i ho recolze o no, en funció dels beneficis que aporte a la meua ciutat i país. No en funció de qui ho proposa.
No votaré en contra d'una cosa bona per la meua ciutat, perquè ho propose el PP. Tampoc perquè ho propose el PSOE. Com no votaré a favor de res que propose el PSOE si crec que no és bo.
Eixe és un dilema quotidià. Hi ha qui diu que coincidir en la votació amb el PP en un tema de qualsevol mena és una traició a no se quines essencies. I si votes en contra d'una proposta socialista fas, diuen, el joc a la reacció.
Franament, crec que sense renunciar a res (jo no renuncie a res), però sense postures maximalistes, es pot fer més per esta ciutat i este país, que des de les torres d'ivori on habiten el "supernacionalistes", "la reserva esquerrana internacional", els torracollons professionals, els nacionalistes d'internet i barra de bar, etc.
Si amb les nostres idees i propostes, aconseguim millorar, que se jo..., l'enllumenat d'un barri, he fet més pel país, que mantenint-me impolut dempeus sobre una cadira, reclament la independència.
Tot això, sense renunciar a defensar el dret a l'autoderminació. Ho he fet en este ajuntament quan van presentar una moció contra el Pla Ibarretxe. I vaig seguir matant mosquits.
És cert, que algú que va estar criticant que assumira una delegació, ara ha acceptat anar en llistes d'un altre partit. Concretament del partit al que va insultar greument, per, segons deia en l'informe que sobre la llengua va signar per a l'AVL, vendre's a l'or catalanista.
Eixa és la diferència entre mantindres fidel al principis i fins i tot al teu partit, sense maximalismes; i vendre's per un càrrec, obviant la pròpia ideologia i les que semblaven inquebrantables posicions polítiques.
Entre la dignitat i el contrari.
Uhm, perdona mi desconocimiento, pero me gustaria saber que se entiende por un "nacionalista autentico o autoctono", como sea mas facil de explicar. Es como cuando te dicen eso de castellonense autentico y me quedo con cara de gilipollas... ¿Tal vez yo no lo sea, aunque me sienta de aqui, por que mis padres nacieron fuera?. Perdon, una vez más, por estar tan pez en estos temas. Besets.
Per si te servix de consol els meus pares tampoc no són d'ací. De fet, jo no vaig naixer ací. De Castelló és la gent de Castelló, nascuda on li done la gana. No crec en el nacionalisme ètnic. És rídicul i fatxa. Posaré un exemple desagradable. Qui és més de Castelló? Alberto Fabra, nascut ací que no s'ha molestat en aprendre a parlar valencià, o Juan Maria Calles, nascut lluny i que s'ha molestat a prendre a parlar-lo? No sé contestar. Per mi els dos són de Castelló. Tampoc és un problema només de llengua, tot i que pesa molt.
A mi m'agrada una definició de Pujol que he citat més vegades i que ve a dir alguna cosa semblant a: "nacionalisme és la voluntat de continuar sent allò que s'és". En el meu cas em considere valencià. Practicament he aprés a parlar ací, he fet tota la meua vida ací, tret d'alguns anys per altres indrets d'Europa, però ja com adult.
Em senc vinculat a Castelló perquè és el meu poble. No sé dir-ho millor. Jo sé que sóc de Castelló, i sé que sóc valencià. No em sento cap altra cosa.
Tampoc no em sento superior a altra gent amb altres adscripcions nacionals o sentimentals. Però obviament no em sento inferior.
No se si t'he contestat.
Debat interessant el de la fagocitació d'espais ideològics contigus. Ha estat una estratègia del PP espanyol des de la pujada d'Aznar al 89: guanyar quotes de poder a en aquells moments la màquina socialista, que pareixia quasi dictatorial, acostant-se paulatinament al centre i als regionalismes "soft-identity". De les primeres víctimes propiciatòries va ser Unió Blavenciana. Qui li anava a dir a don Visente que a partir del "pacte del pollastre" vindria la mort del partit, i que el seu fill voria com Rita treu 21 regidors mentre ell pot comptar els vots a UV amb una mà.
A Castelló han fet el mateix, tot i que al no existir un partit folklòric propi ha segut qüestió d'alguns noms concrets, gent de la festa, gent coneguda als cercles socials i valencianoparlant de tota la vida. Sense dubte, els ha funcionat d'allò més bé.
Però no és una qüestió només de fitxatges de talonari, és una opció estratègica ben pensada i ben executada. S'han bastit un espai electoral amplíssim, sobretot al País Valencià (on les veleïtats guerracivilistes estan més bé amagades). I a aquest espai li proporcionen un missatge ideològic fàcilment assumible, que no fa pensar massa i té poques esquerdes. Han associat el fet de ser valencià amb l'orgull de ser espanyol. Es pot ser valencià sense complexos parlant en castellà, cosa que en un país on més de la meitat dels seus habitants han nascut a fora i no són valencianoparlants d'origen és una porta cap a l'èxit. Han associat el benestar econòmic general (innegable) a la seua gestió i a l'actual model de desenvolupament econòmic (el totxo). I, com no, expliquen els problemes dels valencians donant la culpa al govern insolidari de Madrid, socialista, que ens treu l'aigua que és nostra.
Són fal·làcies encadenades, sí, però difícilment es poden rebatre amb la mateixa facilitat amb què es poden formular. Com a exemple extrem, explica-li a un home de 30 anys, fill de pares aragonesos, que per integrar-se bé ha de parlar en valencià, que no venga el terreny que té afectat per un PAI i que ha quintuplicat de valor, que ser valencià i espanyol per a molts és contradictori i que l'aigua de l'Ebre no ens pertany per dret diví. I el mateix exactament li ho pots dir a una xica de 32 anys de Borriol valencianoparlant, sense la primera premisa.
Els valencians que no creiem en aquesta "soft-identity", en l'economia del lliure totxo i en totes aquestes patranyes de la dreta, tenim un problema, i greu. Perquè l'enemic és fort, molt fort, i saben fer les coses com toca.
I nosaltres hem comés un error històric, que a molts encara els hi costa d'acceptar. Hem donat per sentat que els valencians som nosaltres, i la resta espanyols. I mira, no és tan senzill. Es sentiran més espanyols que valencians, igual una cosa que l'alta, i tot això que periodicament ens diu el CIS, però el cert és que són valencians. És a la gent a qui ens hem de dirigir. I portem anys fent un discurs que no arriba. Més greu encara, el discurs tipicament nacionalista (a mi no m'agrada que siga així) de plorar davant el malament que es porta el govern central, el fan millor ells que nosaltres. El fan tan bé, que quan són ells mateixos els que governen allà i no fan gran cosa pels valencians, els d'aci no piulen. El més gran que ha fet, sembla, els 8 anys de govern Aznar pel País Valencià, és el PHN, que no va passar d'un esborrany, per dir-ho així. I mentre, van malbaratar el territòri amb lleis (que no són tan diferents de les socialistes) que permeten urbanitzar fins extrems insospitats, han tirat milions i milions en Terra Mítica, ens condemnen a seguir pagant l'AP7, etc. I si. La situació econòmica no és roïna en general. Però tampoc ho és en altres llocs. La macroeconomia sembla que ja no té color polític, ni depén exclussivament de la política valenciana, sinó cada vegada més de la central i l'europea.
El PP té una maquinaria electoral molt ben engrassada, que no s'atura mai. Tot el que fan, tot, està encaminat a guanyar eleccions, més que a qualsevol altra cosa. Com es fa això? Innauruant. Qualsevol cosa que siga vistos i lúdica. Les escoles venen menys. I si, certament tot això al final son noves infraestructures, però a quin preu.
A Castelló tenim un exemple molt ciu estos dies. El mercat del dilluns. Inauguraran unes instal·lacions francament boniques. I milloraran el servei de neteja i seguretat. PErò com ho han fet. Canviant obra per servei. Com sempre. Han privatitzat la gestió del mercat ambulant. Un mercat que és municipal des del segle XIII. Han privatitzar això, tots els serveis públics (bus, neteja, jardineria, guarderies infantils, el servei d'informació municipal, les llars tercera edat...). Ací hem privatitzat el Cementeri! I en breu, contractaran seguretat privada per protegir els edificis municipals. Jo no sóc intervencionista, no estic en contra del sector privat, com no crec que el sector públic siga una garantia d'èxit i igualtat social. Però ens trobem amb un problema de descapitalització enorme. Ens desfem del patrimoni del sol, pel mig de la venda a les constructores, per poder financiar l'ajuntament. Això és un mal general pel mal finançament dels municipis, i en són responsables el PP i el PSOE, que tots dos governen i han governat, i sumen la majoria més que necessària per fer-ho. I ara, descapitalitzada la ciutat per la venda del sol, es privatitzen els serveis. Que li queda a Castelló? Poca cosa. Pel desgast normal, un dia governarà un altra majoria. I no sabrà per on començar. Governaran 4 anys, no podran fer res perquè no hi haurà per on agafar la caixa després de 20 anys de govern popular, i en quatre anys perdran per no haver fet res. O si, potsér sanejaran l'economia municipal, però això no es pot innaugurar i perdran.
Eixe és el cicle, crec. Arribaran els altres amb l'economia més sanejadeta i torna a començar.
Gracias, Enric, se me van aclarando poco a poco algunos terminos. Besets
Estic d'acord amb les darreres reflexions fetes acì no obstant vull pensar que la societat despertarà d'una volta i vore que a voltes els grans esdeveniments i grans obres no ho ès tot, tenim altres serveis que cal mantindre i no deixar que l'ajuntament venga a tort i a dret el sól de que disposa per tal d'anar finançant l'ajuntament.
Sobre la definició de nacionalista polític l'he trobat encertada. L'altre dia llegia al blog d'un bon amic una crítica al nacionalisme. Este ès un dels fragments:
"Tras unas semanas viajando por lugares de escaso interés, aquí me hallo de nuevo para intentar describiros este interesante
recoveco donde me encuentro. ¿Alguna vez habéis pensado o sentido que alguien a quien no habéis tratado apenas es como si lo
conociérais de toda la vida? En el país desde donde os escribo ahora, esto sucede de manera contínua. En este fragmento
planetario no hay ningún habitante como por decir originario, nativo u oriundo de este lugar. Aquí todo el mundo es
extranjero, casi todos vamos de paso, y sin embargo, hay más vínculos entre todos los que ahora poblamos este pequeño
fragmento de tierra que en muchos estados o/u/y naciones en donde los nacionalismos y las ideas de patria impiden congeniar a
los moradores de esos territorios. Aquí todo eso se olvida, porque nadie es de aquí ni de allí, todos somos ciudadanos del
mundo. De hecho, este pequeño paraíso apátrida ni siquiera posee un nombre, una bandera o un himno, ya que los que transitan en él, no están el tiempo suficiente
como para preocuparse en una cosa que para todos los que lo han pisado hasta la fecha, ha carecido completamente de importancia.
Y muchas veces pienso, me da por pensar: ¿Qué sucedería si las patrias, las banderas, las fronteras se dejaran a un
lado, y solo creyéramos, tuviéramos en cuenta y valorásemos a las personas? Como se decía en una película que vi hace tiempo,
creo que era "Martín (Hache)", la patria de uno son sus amigos, porque cuando no estás en tu tierra, no extrañas tu tierra,
sino tus amigos, estar con tu gente, lo demás es supérfluo. Yo pienso que esta frase está en lo cierto."
www.wercio.blogspot.com
Espere que no li sente mal el fet d'haver penjat este troç però crec que la ocásió ho mereixia.
No cal dir que no em sent per res representat en esta crítica, la gent nacionalista en la seua majoria creu amb les persones i les tè en compte, sense elles no podríem parlar d'un país, d'un imne i d'una bandera. La definició que has citat d'en pujol crec que ho resumiria tot.
Tinc la sensació, Albert, que el teu amic està en la presó. No per res, però un lloc sense bandera, que ni nom, que ningú no ha nascut allí, que tots són per tant forasters, multicultural, no se si també multilingüe... L'hi pegat voltes al cap, i al mapa mundi, i no se m'acut cap altre lloc que una penitenciaria.
Ho dic en tò de broma, sense cap maldat. De totes formes, encara que no siga de massa bon gust em citaré a mi mateix. És un fragment de la conferència que vaig pronunciar fa uns mesos a Castalia Iuris. Parlava, en eixe passatge, del sentit de pertinença a la ciutat, per valdria el mateix per a la nació. Canviem Castelló per País Valencià, i seguix essent vàlid:
"La frase tan escoltada "ser ciutadà del món" només té sentit si naix del reconeixement de la concreció. Estic íntimament convençut que sense una descripció localista de Dublin, Joyce mai no hauria escrit l’Ulisses, i que sense aquell arbre que albirava des de la finestra estant, Kant mai no hauria escrit La critica de la raó pura. I són, ben evidentment, dues obres d’abast universal, tot i que nascudes del localisme. Unamuno deia que només allò que és profundament local pot arribar a ser universal. Eixa frase, "ser ciutadà del món", pot ocultar, segons com, una manca de compromisos amb la pròpia ciutat."
Nomdedeu: "Tot això, sense renunciar a defensar el dret a l'autoderminació".
Realment creus que és factible aquest dret? Com podria ser factible des de el teu punt de vista?
PVS
No voldria semblar massa lleuger, però és com dir: "sense renunciar al dret a ser feliç". Vull dir, que com nacionalista, en el meu horitzó està el dret inalienable a l'autodeterminació dels pobles. Un dret reconegut en el dret internacional.
Si el que em preguntes és si ho proposaria ara, si defensaria ara un referendum valencià sobre l'autodeterminació, la resposta és no.
Però el meu model és el Quebec, o millor encara, dins del marc legal en que estem actualment, el model de Txequia i Eslovaquia. La constatació fefaent, que l'autodeterminació pot produir-se de forma dialogada i pacifica, sense abandonar el marc europeu.
Ara? No, ara no. El poble valencià no ho vol. Però en el meu ideari perdura.
La causa de què no arribe el missatge nacionalista del Bloc als ciutadans és que moltes vegades el vostre nacionalisme s'arrima massa al catalanisme. I la gent d'ací, majoritàriament no en vol ni sentir parlar del catalanisme.
Jo mateix de vegades pense cóm pot ser que un ciutadà de Castellò es considere nacionalista i que defensa la seua terra quan defensa que el País Valencià forma part dels "Països Catalans". Aquesta gent vol canviar Madrid per Barcelona, no defensen la seua terra, defensen que la seua terra estiga sotmesa a una capital en lloc d'estar sotmesa a l'altra. I no serà per lo molt que ens estimen a Barcelona, que ells no volen cap vinculació amb la nostra terra que no siga de subordinació a les seues doctrines. En primer lloc, hauria de desaparèixer el terme valencià deixant tan sols el terme català per a referir-se a la nostra llengua, i voriem de quina manera hauria de canviar la interpretació de la història del nostre poble per satisfer els catalans. I ja no cal ni parlar de la ciutat de València. A Barcelona els està agafant un mal de veure com la capital valenciana cada volta agafa més relevància nacional i internacional. Les diferències socio-culturals entre Catalunya i la nostra comunitat en són moltes, i cada vegada més grans, perquè ens consolidem com a una regió amb identitat pròpia en tots els aspectes.
Hi ha gent al Bloc que defensa això, jo els ho he sentit dir.
Jo pense, com molts ciutadans de Castelló, que el castellonenc que vol que Castelló siga una ciutat catalana no és un nacionalista, no és en cap cas un defensor de la seua terra. És un radical i un marejat sense ideologia.
Països Catalans??? NO GRACIES
Confesse que m'has deixat garratibat. Jo pensava que CS era "Calles Si", o com a màxim una matricula antiga que demana a crits una ITV.
No crec que m'hages sentit mai defensar el Països Catalans, a mi. No n'he parlat. Com no parle del futur de Belfast, o de la febra aftosa. El BLOC, i ho diuen clar els seus estatuts, defensa la nació valenciana, cap altra.
Evidentment, defensa també la unitat de la llengua catalana. I defensa unes relacions correctes i de tu a tu amb els nostres veïns geogràfics. En el cas de Catalunya, de forma molt especial, no només per haver compartit (junt amb altres territoris) un llarga part de la nostra història, sinó per la voluntat d'enteniment absolutament necessària per dos països de l'arc mediterrani. Dos països, val a dir-ho, amb realitats sociològiques i d'estructura econòmica diferenciades, però que compartim també necessitats d'infraestructures, entre d'altres coses.
Eixa és la cosa. El BLOC (i algun grupet ecologista) és l'únic partit polític d'estricta obediència valenciana. No n'hi ha cap altre.
I ara, a esperar que L'avanç edició digital, torne a convertir-me en el pim-pam-pum del mes d'agost.
¿Y no será que algunos (sean nacionalistas o no) se inclinan a Barcelona por la tirria que algunos valencianos manifiestan hacia los catalanes?.
Viví 13 años en Barcelona y jamás me hablaron mal de los valencianos.
Los catalanes no son todos ingenieros, ni a todos les falta la EGB. Hay de todo, como aquí. Pero predomina la gente respetuosa (igual que aquí) con sus semejantes, vengan de donde vengan. Al menos esa es mi experiencia.
Clar, els gentilicis com definició política són absurds. Dir que tots els andalusos són graciosos, que tots els gallecs contesten amb preguntes, que els bascos són violents o que els catalans són agarrats o ens tenen mania, és absurd. Hi ha gent de tot a totarreu. És com dir que els valencians sóm demagogs i malgastadors. És mentida, tots no ho sóm. Només la Generalitat.
Si, estoy de acuerdo.
Y diré mas. Tengo una nuera catalana. Pues bien, Mi hijo en Barcelona, no tiene problema alguno. Y eso que habitualmente habla castellano. Sin embargo mi nuera, me consta que aquí ha tenido algún problemilla al hablar catalán.
Enric, mi nuera ya ha aprobado los exámenes de valenciano, porque aquí el catán no lo convalidan, y necesitaba el valenciano para opositar. Me dijo que había estado hablando contigo hace un par de meses.
¡Enhorabuena! La recuerdo bien, una chica muy educada y atenta. Me n'alegre sincerament. Ara espere que tinga sort a les oposiciones. Més sort que jo a l'oposició. ;)
Bé, després d'un altre episodi de kale borroka digital en forma de blaverisme disfressat en l'anonimat, i de ben segur alimentat per la ignorància i les poques ganes de conèixer les realitats (només en els discursos de Rita he trobat tantes fal·làcies i falsos llocs comuns), intentaré que no em sente malament l'esmorzar i provaré de seguir debatent sobre l'estratègia de la dreta a casa nostra.
Les coses que has dit sobre la ciutat, Enric, són ben certes. La privatització no té marxa enrere. Però és justament el que et comentava, és fàcil de fer i d'explicar, causa millores a curt termini i és molt difícil de rebatre i d'argumentar en contra. Parles del mercat del dilluns. Doncs bé, la persona que hi acudirà a partir d'ara vorà que les condicions probablement han millorat. I explica-li en vint segons (temps màxim d'atenció) que la privatització hipoteca el futur de la ciutat. És materialment impossible combatre en una argumentació llarga i feixuga la imatge impactant d'un mercat més net, més ample, millor gestionat... (estic parlant de l'aparença, que és el que entra pels ulls, i no per la raó).
Doncs podem extrapolar el mercat del dilluns a moltíssimes coses fetes des de l'Ajuntament, la Generalitat, i el Govern de l'Estat, i quan ho entengam i sapiguem com contrarrestar-ho podrem començar a trobar la recepta per fer fora a esta gentola.
Estic també en cert acord (i cert desacord) sobre el discurs nacionalista. El prejudici de què el discurs dels nacionalistes és victimista és obra dels nacionalistes, però espanyols. El discurs nacionalista ben fet és el de reafirmació col·lectiva, projecte nítid de país, inclusiu des de la identitat pròpia, en conceptes clars de territori, llengua, cultura... i no té res a vore en l'aigua de l'Ebre. El que fan ells és el que et comentava com a soft-identity. La dreta ho ha practicat amb molt d'èxit durant anys a Galícia.
Tens raó, cert és, que bastir el discurs des de la negació (els valencians no som espanyols) és poc útil, inclús perillós. La clau és la reafirmació col·lectiva en positiu.
Em vaig perdent mentre escric... vaja. No sé, almenys és part del que pense.
Hola sud,
Quan dius Països Catalans a què et referixes?
Ningú s'espanta davant del fet que, Algèria, Mauritània, El Marroc, Líbia i Tunísia, van crear en 1989 La Unió del Mogreb Àrab. Supose que saps que la finalitat d'esta unió és la integració dels estats membres a nivell cultural, defensiu, econòmic, inclús de política exterior; i tot això en vistes a una futura federació, i a la que s'invitava a tots els països àrabs. I és que tots estos països posseïxen grans interessos comuns. Posseïxen en comú més estos països, que comú tenen tots els estats d'Europa. Però la unió fa la força amic Sud. Supose que estaràs d'acord amb mi que, valencians, catalans i mallorquins tenim coses en comú i si s'anomena Països Catalans és perquè d'alguna manera cal anomenar a este projecte. Com la llengua comuna és el català, puix això: Països catalans.
Però una altra coses és que ens governen els catalans. D'això res. Qui mana a Europa? Puix això, tots. En el Bloc hi ha opinions respecte d'això, com en tots els partits. Jo conec a un muntó de gent del PP que es proclama franquista, per tant feixista. No seria just que basant-se en això jo diguera que el PP és feixista. Per tant aplica't el conte. Però clar, hi ha persones, no sé si tu, que per interessos polítics o vete tu a saber, ens acusa als del Bloc de catalanistes perquè volem estar governats pels catalans. Pos no. Jo vull ser valencià i no vull que ningú de fora, català, mallorquí o andorrà vinga ací a dir-me el que he de fer. Mira Sud sobre açò hi ha molta mala llet. Hi ha gent que s'ho creu i s'han transformat en uns anti catalanistes de por. A vegades fins de forma ridícula. Per a acabar et vaig a explicar l'última conversació que vaig tindre amb un acèrrim anti catalanista. Estàvem en una boda i em va dir que el bevia cervesa Sant Miquel perquè el vi era català i l'aigua Font Vella, per tant catalana. Li vaig dir que mirara l'etiqueta de la cervesa i va veure que la direcció era del carrer Urgell de Barcelona. Total, que el pobre quasi no va beure, per descomptat cava tampoc. Fixa't Sud, d'una banda es queixava que no ens donen l'aigua de l'Ebre, i per l'altra no vol beure aigua catalana. Jo li vaig dir que el que havíem de fer és beure aigua catalana fins a acabar-la i guardar-nos la nostra, com fan els americans amb el petroli. Puix res de res, el seu anti catalanisme és tal que s'actua amb un muntó d'inconseqüències i des raonaments. El que he dit Sud, jo vull ser Valencià i no català i el meu país és La Comunitat Valenciana o País Valencià, com vullgues dir-li. Per cert, estos anti catalanistes afirmen que el valencià és un idioma totalment diferent del català. Jo, fa anys que intente comprar un diccionari català/valencià, valencià/català per a veure si és veritat, i no el trobe. Agrairia si algú em pot informar on el puc trobar, perquè en 3 i 4 de valència no el tenen… ni l'esperen.
Una salutació. Jesús de Torreblanca.
L'anticatalanisme de la societat valenciana és un pur reflexe d'incultura, enveja, autoodi i sentiment d'inferioritat fomentat des de l'Estat centralista. Em considere valencià agermanat amb els pobles amb qui compartisc llengua, cultura, tradicions i història...i, per supost, amb madriz no m'identifique com a poble germà.
Ho escriu un valencià que ha viscut 7 anys a Brcelona i no ha hagut d'aprendre cap nova llengua i, com a valencià, sempre s'ha sentit respectat i ben valorat pels catalans. De fet moltes vegades em fa vergonya veure el sentiment recíproc d'una part de la societat valencian, sincerament, és vergonyós i injust.
Jesus de Torreblanca:
Coincido plenamente con tu escrito. Ah, y cuando encuentres el diccionario, por favor, nos lo dices. Yo empezaré a buscarlo mañana.
Y al que ha vivido 7 años en Barcelona, le digo que yo también viví 13 años, y completamente de acuerdo con él. Jamás tuve problemas. , como tampoco los tuve en ningún sitio.
Tranquilo que cuando encuentre el diccionario os lo haré saber. Como lo veo dificil me lo voy ahciendo yo preguntando a filólogos de la lengua catalana. Filólogos de la lengua valenciana no encuentro, pero como yo hablo y escribo el valenciano no tengo problema. A continuación unas cuantas palabras de mi diccionario:
Primero está en valenciano y después el catalán, si alguien ve que no es correcto que me lo diga.
Arc........arc
Arbre......arbre
Argila.....argila
Breu.......breu
Brillant...brillant
Bromista...bromista
Bruixa.....bruixa
Carronya...carronya
Carta......carta
Colze......colze
y ahora unas cuantas palabras muy significativas, y no miro a nadie:
IGNORANT.......IGNORANT
BLAVERO........BLAVERO
VALENCIANET.... no lo encuentro
DESINFORMACIÓ..DESINFORMACIÓ
SECESSIONISME..SECESSIONISME
DESCENTRAT......DESCENTRAT
VALENCIÀ........ amb molt de orgull
Un saludo
Jesús de Torreblanca
Cento, compartisc amb tu la visió de com ha de ser el discurs nacionalista. I confie que el meu partit, un colp superades les febres cartesianes, siga capaç de bastir un discurs engrescador per una majoria de la societat. Que no vol dir que tots en hagen de votar. No serà senzill, perquè com molt encertadament dius, el discurs popular és molt efectiu. Però ens hi hem de posar. Personalment, pense dedicar-hi més temps estos quatre anys, ja que al no tindre un àrea de gestió disposaré de més temps per altres menesters polítics. I ho faré al BLOC i des del BLOC.
He vist que he fet polèmica sense voler-ho. No compartisc totes les opinions però bé es bó saber el que pensa cadascu.
Vaig a plantejar una cosa des de una altra òptica aviam: imaginem que ens donen l'autodeterminació de la comunitat. Desprès jo no voldré que Alacant es sume a la meua autodetermianció perquè trobe que no compartisc massa amb ells, i voldré l'autodeterminació del meu poble i desprès del meu barri i desprès........... és a dir, fins a quin punt d'autodeterminació i per on es talla, no tinc tant clar que les franjes siguen precisament les autonomies establertes tal qual.....
PVS
Jo si. L'autodeterminació entesa com dret de les nacions a triar el seu destí, és més o menys aixo el que recull el dret internacional, deixa ben clar, que són precisament les nacions qui tenen eixe dret.
No demarcacions administratives sense entitat nacional. Una provincia, pose per cas, tot simplement no te el dret a autodeterminar-se reconegut per cap legislació. Però es que tampoc no conec ningú (si més no, més enllà de respectabilíssimes opinions personals) que pretenga una cosa així.
Per què el País Valencià i no les provincies d'Alacant i Murcia, per exemple? Doncs perquè el País Valencià, l'antic Regne de València, té unes fronteres (poc modificades al llarg de la seua història) clares, una història comuna, una unitat geogràfica, fins i tot, un vassallatge a un Rei, el Rei En Jaume i la posterior descendència. Va ser una unitat política diferenciada, amb la seua propia "constitució", els Furs.
Eixa entitat política, que ha tingut continuitat en el temps (com regió, com comunitat autònoma, com el que siga) és la que conferix identitat diferenciada i propia a un territori determinat.
Demanar l'autodeterminació del Grau, pose per cas, és absurd i carent de sentit. Un altra cosa és demanar la segregació del Grau de Castelló. Això és opiniable i respectable. El Grau vol que se li reconega la seua entitat com poble (entés com municipi)? Parlem-ne. Però autodeterminació és un altra cosa.
És el dret d'una nació a triar el seu destí. I això no vol dir necessàriament independència. Pot voler dir federalisme amb la resta de terriroris de parla catalana com algú ha apuntat. O pot voler dir federalisme espanyol simetric o assimetric, com proposen alguns republicans. O confederació, com el cas Suis, on nacions lliures trien voluntariament crear un estat. Autodeterminació vol dir dret a triar.
La resta, eixe exemple, entenc que exagerat per tu per tal d'exemplificar, és en ralitat, la República Independent d'Ikea.
El bidet te dret a autodeterminar-se? I el wàter? N'hi ha per cagar-s'hi. Al wàter vull dir.
Que a Alacant ciutat no es parle el valencià no indica que altres poblacions veïnes seguisquen el seu estel. Mira Elx, amb el seu miracle en llatí i prou gent del poble parla en valencià. Dic mira Elx, perquè ells celebren el Miracle al igual que ho feia Castelló fins al segle XVIII. Encara que no parega, no tot és la llengua. Em pareix que la teua afirmació PVS és facilona i poc intel·ligent. Jo soc Alcoià i visc molt agust en Castelló. Els valencians tenim llaços amb els nostres veïns murcians, manxegos, aragonesos, balears i catalans. Està clar que amb estos dos tenim més semblances però amb la resta també. Ser veïns és el que té.
Una cosa volia dir-li al qui comparava els països catalans amb una aliança entre països del nord d'Àfrica. L'única semblança que puc trobar entre les dos, pel que estem veient aquestos dies, que les infraestructures i serveis de Barcelona i rodalies, cada vegada s'assemblen més a les d'Algèria, Líbia,... i rodalies.
Bé, amb estatut, això sí. Si per escrit hi ha un document que certifica la superioritat de Catalunya damunt les altres comuntitats, els polítics catalans ja n'estan satisfets. Que s'afone un barri sencer, que les empreses se'n vagen de Catalunya i es perguen llocs de treball, que la ciutat perga competitivitat, que falle el subministrament elèctric, que els mitjans de transport siguen un desastre, això no preocupa ningú.
Jo ho sento molt, però no tinc res en contra dels catalans però tampoc no són per a mí un poble "germà" com diuen per ací, almenys no més "germà" que Aragó, Andalusia o el País Basc.
Una altra cosa, al qui ha llegit una opinió que no li agradava o no compartia i l'ha qualificat com a "acte de kale borroka" digital només recordar-li que està comparant a algú que utilitza la llibertat d'expressió per defendre les seues idees en un blog sense atacar a ningú amb gent que llença explosius, apallisa gent inocent, crema autobusos, i reclama l'assassinat dels membres de l'ertzaintza.
Si no penses com jo eres un terrorista. Una reflexió tan interessant com respectuosa que sense cap dubte diu a muntó el que l'ha feta. I pròpia del tipus de gent que acostuma a dir feixistes i intolerants als que no pensen com ells.
Països Catalans, NO GRÀCIES.
Autodeterminació? No mentre hi haja tants amics de Tarragona, Saragossa, Bilbao, Madrid, Sevilla, Albacete... amb els quals tinc més coses en comú que amb molta gent d'ací.
Tens raó pel que dius de kale borroka. Qui ho va dir va estar desencertat. Ara bé, a les teues intervencions es contradiu l'esperit amb la lletra. Dues vegades que has escrit has intentat ridiculitzar i atacar, amb més o menys gràcia Catalunya i els seus habitants, mentre dius que no hi tens res en contra. Francament no ho sembla. Però no passa res, eres ben lliure de tindre filies i fòbies.
Però clar, la darrera afirmació l'hauires d'explicar un poc més, no l'entenc. T'oposes a l'autodeterminació perquè tens amics andalusos, aragonesos i madrilenys. Jo també, i a més a més, tinc molts amics a França i Alemanya, uns quants a Gal·les i EUA, un parell a Israel i Grecia... com vis a l'Estat Espanyol que és independent de tots estos països... puc seguir mantenint l'amistat o no? Perquè clar, segons la teua teoria, si el País Valencià s'autodetermina perdem les amistats amb Murcia? Vols una "patria d'amics"? Un país de coneguts? No pots viure en un país on no tot el món tinga massa coses en comú amb tu? Ara ho fas. Pensa-hi. Els valencians amb els que no tens gaires coses en comú amb tu, comparteixen territori (encara que siga Espanya), que fem amb ells?
Hola cs
Es diu que totes les comparacions són odioses, però la teua no sé si odiosa, però si desafortunada. Com pots comparar les infraestructures de Barcelona a les dels països del Magreb?, se't nota la teua tírria a Catalunya i això et desautoritza a opinar. Mira l'antiga URSS amb tota la unió de totes les seues repúbliques que formaven una, grande i libre. Quan va caure el mur es va descobrir el pastís, un fracàs i una ruïna. Anem a donar-los temps al temps i veuràs com a auto determinant les seues voluntats milloraran. Els mateixos Estats Units te'l confirmen. Estats amb autodeterminació econòmica i legislativa, units en algunes coses que els puga interessar, com la defensa del seu territori en conjunt, o política exterior, però cada Estat decidix per a si mateix. Una altra cosa és que m'agrade o no la seua política exterior. El mateix en la comunitat europea, cada estat és sobirà, s'unixen per al que els puga interessar.
Fes-te mirar eixa tírria a Catalunya.
Una salutació
Jesús de Torreblanca
Eps, el de la kale borroka digital sóc jo. Home, no dramatitzem, no era una comparació ni volia dir-te, CS, que fores un terrorista que apallissa ertzaines o crema caixers.
Simplement era una espècie de figura literària, perquè el teu post era una acció amb una clara intenció incendiària (ei, seguisc parlant figuradament, no ens enganyem). Després s'ha comprovat que, efectivament, en poques hores han hagut molts comentaris al que has dit. Has "incendiat" el bloc (en minúscula, vull dir la pàgina web, no el partit).
De fet, l'adjectiu "digital" ja tenia el sentit de llevar-li al concepte "kale borroka" el seu sentit literal.
Res home, si veus que t'he ofès, no era la meua intenció. Però xè, alguns teniu la pell fina quan us interessa...
Per cert, CS, escrius prou bé el català, no?
Gràcies Cento
No tinc cap tírria a Catalunya, , encara que als seus polítics potser sí. Pense que són responsables de l'allunyament entre Catalunya i la resta de l'estat espanyol.
Escric prou bé el català? potser sí, o el valencià, com vulgues dir-li. Jo sóc nascut a Castelló de pares nascuts a Castelló que sempre han parlat valencià, encara que a escriu-re'l el vaig dependre com a valencià a l'escola i a l'institut. A la universitat li van canviar el nom no sé molt bé per què, però tampoc em lleva el son, per a mí es valencià i prou.
No volia en cap cas "incendiar" el bloc. Però això demostra que qualsevol opinió que se n'ix una miqueta del guió, malgrat que d'alguna manera és "respectada", crea una pol.lèmica inesperada.
Potser això és perquè el bloc manca una mica de pluralitat a les opinions, però és clar, hi deixa el seu comentari qui vol deixar-lo. Una llàstima perquè per a mi és sense dubte el millor bloc de política de Castelló i potser de tota la Comunitat Valenciana.
Home, evidentment deixa comentaris qui vol, i jo no opine que li falte pluralitat.
Sobre el nom de la llengua, fa temps ja que vaig decidir no parlar-ne, sinó parlar-la. Si hi ha científics, els que no som no ens hi hem de posar, igual que no faig teories físiques.
Ara bé, sobre el tema que els polítics catalans allunyen cada cop més Catalunya de l'estat espanyol... Jo tinc personalment la teoria que Espanya és com una rentadora: centrifuga, però no deixa marxar. Des del centre va expulsant a tothom que no ho és, del centre: als perifèrics. Company CS, Espanya no ens vol. No ens estima, ens rebutja tal i com som. Cap respecte per les llengües que no són el castellà. Cap impuls per protegir cultures no castellanes. Mai els ha preocupat que els no castellans ens sentírem espanyols. Mai ha hagut cap reforma territorial que atorgués a les diferents nacions que formem Espanya poder real de decisió. Puc comptar els federalistes espanyols en dues mans. Els importa un rave si ens sentim còmodes amb Espanya o no. Ens centrifuga.
Però al mateix temps, com una rentadora, hi ha una barrera que fa que no puguem marxar. I com una tovallola, ens assequem de tant de rodar i rodar per la centrifugada de tres-cents anys que patim. Espanya ens desseca, i no estic parlant de l'aigua de l'Ebre.
Tant de bo els dirigents polítics valencians, aquells que tenen poder, feren que ens allunyàrem més d'Espanya. Però ai amic, si no canvien les coses a nivell jurídic (a nivell polític no parle perquè em posaria a plorar), per més que vulgam, mai podrem anar-nos-en. Perquè Espanya no respecta el dret dels pobles a la seua autodeterminació. Ni, per cert, la Constitució permet la federació de comunitats autònomes, article pensat (tots els cercles es tanquen) per evitar qualsevol cosa que es parega als teus estimats Països Catalans.
Per cert 2, hi ha una clàusula especial que sí que permet la federació de la Comunitat Autònoma Basca i Nafarroa. Què curiós, no?
No sé, jo no tinc eixe malestar que alguns mostreu i aquesta ànsia d'autodeterminació. Jo sóc feliç sent espanyol. M'encanta Espanya i ser part d'un estat amb aquesta diversitat cultural. També m'encanta el País Basc, Catalunya, Andalusia... Jo crec que la immensa majoria dels ciutadans de Castelló, per exemple, no es senten centrifugats ni rebutjats per l'estat Espanyol.
Ah, i m'encanten les declaracions del Catalaníssim "Josep" Montilla que davant el caos que s'està produïnt en Catalunya diu que tota la culpa del que passa és d'Aznar, declaracions que no se sap si ha fet des la seua cadireta a la platja o des de dins de la piscina quan prenia el bany. Aixó sí, li dona la culpa a Aznar per no culpar Zapatero que és el seu "jefe". Balones fuera!!!. L'única cosa que se sap és que no se li ha passat pel cap ni un segon interrompre les seues vacances. Això només pot passar a Catalunya. Tenen els polítics més mediocres i pocavergonyes de tot l'estat amb molta diferència, i aquestos en dir als ciutadans que tota la culpa dels problemes de Catalunya la té Espanya ja en tenen prou. I els ciutadans tenen el que han triat, aleshores no cal que es queixen tant. Si la culpa la té l'estat espanyol per què no s'adonen que a les altres regions aquestes coses no ens passen? Totes tenen els seus problemes, però els seus governants, amb més o menys eficàcia intenten resoldre'ls i s'assumeixen les responsabilitats del que es fa.
Una puntualització, a lo millor no sóc jo qui té tírria a Catalunya sinó tú a Madrid, jejejej.
Dius que ens dessequen, ens centrifuguen, no ens estimen. Els importa un rave el que volem... Jo no sé si abans havia dit tant de Catalunya quan se m'ha qualificat d'anti-catalanista, pobre de mí.
I per a què voldriem en cap cas la independència i l'autodeterminació, i tot això, ara que ja utilitzem els mateixos diners que la resta d'Europa, tenim un parlament europeu, no hi ha duanes. No sé, no acabe de trobar-li la gràcia a l'autodeterminació aquesta, com tampoc entenc si els què la voleu, per vosaltres també implica independitzar-se d'Europa... no li trobe el punt.
Jo estic molt content que gent com CS entre a este bloc. Estic content que hi entre tothom. M'agrada vore gent amb qui compartisc posicionaments, però és especialment enriquidor quan gent que discrepa de les linies generals que jo puga dibuixar (nacionalisme progressista), entra per opinar. I ho fa educadament. Hi ha gent que davant la discrepancia insulta. No és el cas, i per això gràcies.
Quin sentit tindria un bloc on no es puguera opinar? O millor dit, quin sentit tenen els blocs on ningú no opina, o on es moderen els comentaris?
Ho he repetit molt, vaig crear el bloc per tindre un espai de comunicació. I això vol dir donar i rebre. Així que tant de bo més gent educadament discrepant com CS o PVS en alguns temes, o altra gent, entren sovint i diguen la seua. Tots aprendrem coses. Jo el primer. També he de dir-te CS, que estic d'acord en molt del que dius, la majoria de la societat local no té cap conflicte amb la idea d'Espanya. Jo també li dic valencià al català. També crec que els actuals governants de Catalunya no ho fan bé. I pense, amb tu, que Montilla és un galtes i un pocassolta. No només oblida que fa quasi quatre anys que el president és Zapatero i no Aznar, sinó que oblida que durant tres anys va ser el ministre d'industria (les electriques eren la seua competència) i que li va donar el relleu a Clos, un altre destacat socialista català, ex alcalde de Barcelona; que a diferència de París, no serà la ciutat de la llum.
Pel que fa a l'autodeterminació, és com el dret a l'emancipació. Jo ja tinc una edat que de vegades en semblen dues. Quan es redactava la constitució la majoria d'edat estava en els 21 (la de les dones havia estat als 23!!!). I alguns defensavem que si als 18 anys teniem edat penal, des dels 16 podiem treballar, etc. Semblava lògic tindre als 18 tots els drets ciutadans. Deixar d'estar tutelats pels pares. Deiem "si som bons per treballar som bons per votar". Finalment la constitució va posar el llindar de la majoria d'edat jurídica als 18. Teníem el dret a emancipar-nos. A triar, no només els representants polítics, sinó a triar com i amb qui voliem viure. Era, l'emancipació, que s'assembla a l'autodeterminació.
Els meus amics i jo estavem molt contents, el que no vol dir que tots vulguerem marxar de casa i independitzar-nos. Simplement se'ns reconèixia un dret. De fet, de tota la colla, l'únic que va marxar de casa als 18 vaig ser jo. Em vaig autodeterminar, i em vaig federar amb una xicona. I no és que no estimara als meus pares o les meues germanes, vaig continuar visitant-los molt regularment, simplement vaig exercir el meu dret a decidir sobre la meua vida i el meu futur.
Moltes gràcies per les teues paraules, Enric.
Potser és perquè jo no havia nascut encara quan es va aprovar la Constitució Espanyola que hi ha molts pantejaments polítics que s'estan fent el darrers dos o tres anys amb molta freqüència, que jo no entenc res.
Sembla que la majoria de ciutadans de l'estat espanyol no tenen cap problema amb la territorialitat, o almenys no un problema prioritari.
Són els polítics, els governants de les diferents comunitats, els què davant les reformes dels estatuts d'autonomia han trobat la manera de mesurar qui la té més gran. L'ego dels polítics està per damunt de la voluntat dels pobles. S'ha creat una competitivitat absurda.
Per a mi, com per a la majoria de ciutadans, els governants de la meua comunitat no guanyen cap prestigi aconseguint que la comunitat valenciana siga una nació, una nacionalitat, un continent, un regne o un imperi colonial.
El que vull es que em solventen els problemes, que facen unes polítiques socials per reduir les desigualtats entre els ciutadans, que facen polítiques econòmiques que garantisquen les oportunitats laborals per a la gent jove, l'accés a la vivenda, que la meua ciutat tinga unes bones comunicacions, uns bons mitjans de transport públics, uns serveis de qualitat... Sense importar-me si són competències del govern central o de la generalitat. Per mi que les gestionen des de Melbourne si han de funcionar millor.
No m'agrada gens que s'obrin debats com el de la territorialitat, la memòria històrica, etc. Que per a mi són coses del passat que se suposava que s'havia passat pàgina quan es va aprovar la constitució i que obrir-los, evidentment, no pot portar altra cosa que problemes i enfrontaments. Com si no tinguérem prou problemes reals i contemporanis per solventar, per a ficar-se a reobrir ferides que es van tancar amb feblíssims acords de mínims.
Jo demane al nacionalisme de la meua terra com ara és el Bloc, que es preocupe dels problemes reals dels ciutadans. Que defensen la gent de la terra. I quan es perd el temps, els recursos, i les ganes en debats místico-ideològics, territorials, històrics, s'està deixant de lluitar realment pels interessos de la terra.
Vull que Castelló siga una ciutat d'oportunitats i de qualitat de vida. No m'importa si va formar part d'un regne en el passat o si será la capital de la república independent de La Plana en el futur. Això és molt secundari per a mí.
Home, hauras de reconéixer que els polítics també són ciutadans, així que a alguns ciutadans els interessa el que fan els polítics. Més encara, convindras amb mi, que per imperfecta que siga esta democràcia, els polítics els tria el poble, i a ell el representen. Els que a Cataluny, per exemple, més van parlar d'un nou estatut, sumats representen més del 90% dels vots. Ho representaven abans del nou estatut i ho representen després. De manera, que com la gent no s'enganya gaire al votar, si que deuen interessar-se per les mateixes coses.
Tu dius que els temes identitaris haurien de ser secundaris. El que passa, és que quan es parla de territorialitat i de nacionalisme es parla de sentiments. I això no canvia per un acord de fa 30 anys en unes circumpstancies determinades. Però el més important d'este debat, és que també, en parlar de nacions, es parla de drets ciutdans, i de diners. Es parla de finançament. I el diners (junt amb la sensibilitat política i social de govern de torn) són els que permeten crear una educació pública de qualitat, una sanitat universal, compensar diferencies socials. Sense diners no hi ha política. Ni país.
I als valencians, ser espanyols ens ix més car que a altres. Molt més car que als andalusos, que als extremenys, que al madrilenys. Per exemple. La nostra balança amb la caixa central és deficitària. Als valencians, junt amb el carnet d'espanyols ens donen un targeta de dèbit. Podem traure del caixer allò que hem ingressat, tret de les despeses de gestió que es queda la caixa. A altres territòris, junt amb el DNI els hi donen una targeta de crèdit, i van tirant de beta. Trauen el que han ingresat ells i el que hem ingressat nosaltres.
Solidaritat? Si. Primer a casa, després amb els mes desfvorits. Per eixe ordre. I diré més. Invertir diners valencians en la millora estructural de l'economia i en la creació de llocs de treball a Castella La Manxa, pose per cas, és un orgull, una obligació ètica. Però una cosa és invertir, l'altra subvecinar. I portem decades subvencionant economies no productives d'altres territoris, que malgrat tindre recursos naturals no han estat capaços de millorar la seua deficitaria situació econòmica i estructural. Andalusia, per exemple. Governada fa 30 anys per l'esquerra, i que continua sense millorar la seua balança de pagaments. Malgrat haver cobrat un deute històric que se'ns nega als valencians. Malgrat tindre AVE que no tenim nosaltres, i mil malgrats més.
És per això què sóc nacionalista. No per la història del meu país, sinó pel futur del meu país.
Ja se que no te fan gràcia els polítics catalans en general. Jo tinc un gran respecte intel·lectual i politic (malgrat les discrepancies) per Jordi Pujol. D'ell són les següents frases que expliquen molt millor que jo el que vull dir:
"Nacionalisme és la voluntat de ser el que som. I què som? Som una llengua, una cultura, una història, un dret, unes institucions i una filosofia social, és a dir, una nació.
La nació té raó de ser en tant que ajuda l'home, l'home en concret, per tal que cadascun dels homes i de les dones d'un país sigui. No hi pot haver excés nacionalista de cap mena quan es té aquesta preocupació de posar la nació sempre al servei de les persones.
El nacionalisme és humanisme: és una ètica. A més, vol ser un culte a la llibertat. En aquest context de valors és on tenen sentit conceptes com poble o nació.
Catalunya només serà un poble fort si conserva la seva manera de ser, la seva mentalitat col•lectiva i la seva consciència de país, i ho sap projectar cap al futur.
La nació canvia al llarg del temps. Cal adaptar-se als nous temps, cal rebutjar el culte malaltís del passat, de l'immobilisme, però cal fer-ho sense perdre les arrels, sense trair els valors de sempre."
Eixe és el meu nacionalisme.
Enric y CS:
Leyéndoos me he emocianado. De verdad. Me gusta la claridad que empleaís para argumentar vuestros puntos de vista.
Gracias por vuestra aportación. Al menos para mí es muy válida.
Y sobre todo, coincido plenamente con Enric, sobre la excelente educación demostrata por CS.
Saludos.
He aprés moltisim llegint-vos ;)
A vore vaig a contar-vos un poc el meu "paper" si voleu entendre'l així, jo tinc una opinió crec que fonamentada amb arguments (no sé si discutibles) de tots aquestos temes, però és cert el que em diuen els amics, sempre m'agrada fer d'advocada del diable. Simplement, això. M'agrada que les persones em tomben els arguments que els dono i així expliquen millor la seua posició, pareix de vegades que si no portes la contra no té importància la pregunta que fas.
Jo sóc la primera que vol una autodeterminació basada amb moltes coses i crec amb els països catalans i m'agrada dir que parle català i m'agrada les maneres de fer de catalunya... però no m'agrada que autodeterminació significara cobrir l'afàn d'imperialisme que alguns catalans tenen, no vull que la capital siga barcelona tampoc valencia, jo la posaria en tortosa jajaj.
En fi això, que m'agrada estorbar-vos un poc... res més.
Una altra cosa, Enric no sé que passa ultimament al Grau però estem patint molts robaments a les cases i atracaments pel carrer, sobre tot a la zona del Serrallo... a vore si solucionem alguna cosa...
PVS
poca cosa puc fer-hi malauradament. Demanarem el "reporter" de la policia a vore si les seues estadistiques confirmen eixe augment dels robatoris. Això serviria per reclamar major presència policial i un pla de xoc.
Publica un comentari a l'entrada