L'eurodiputat popular Alejo Vidal-Quadras parla en el seu llibre "La Constitución traicionada" de la necessitat d'una creuada contra "los nacionalismos malignos". L'autor afirma en un passatge "los nacionalismos nos llaman a ser un espacio diminuto que nos vuelve energúmenos con tendencia a la kale borroca". En la presentació d'aquell llibre, la Presidenta de la Comunitat de Madrid, la Senyora Aguirre, afirmava ufana que els nacionalismes, que ella anomena identitaris, porten el "germen del totalitarismo".
Gotzone Mora, la socialista basca que ocupa un alt càrrec en el govern popular valencià diu: "la única forma de sacar del Gobierno a los nacionalismos periféricos es unirnos los dos grandes partidos españoles en el País Vasco", que recorda poderosament aquell "antes roja que rota" que va pronunciar Calvo Sotelo al frontó Urumea de Donostia.
El diputat Rivera, de Ciutadans de Catalunya, creu que: "los nacionalismos coaccionan la evolución de los derechos y libertades de los españoles".
Fernando Savater, qui per cert, l'any 1978 demanava el no a la Constitució, tot al·legant que no era capaç de distingir entre les Leyes Fundamentales del Reino i la Constitució, perquè esta no era més que la translació del franquisme a una pretesa democràcia, lidera ara la fundació d'un nou partit que en el punt tres del seu ideari diu: "Reforma de la Ley Electoral para impedir el peso excesivo de los nacionalismos periféricos y las distorsiones que imponen al sistema constitucional y a la voluntad ciudadana expresada en las elecciones, como ha ocurrido con la reforma del Estatuto de Cataluña".
Ho resumix l'activista Martínez Gorriaran: "proponemos reformar la ley electoral, reduciendo el peso nacionalista, y la Constitución".
S'afegeix al nou partit Rosa Díez. La que va ser Consellera en un govern de coalició amb el PNV, i la que més problemes va posar per trencar la coalició de govern, per no baixar del cotxe oficial. Rosa Díez es especialista en criticar i desmarcar-se de tots els secretaris generals que l'han guanyada a les urnes. Va optar a Secretària General del PSE i va fracassar, més tard va tindre la gosadia d'optar a la Secretaria General del PSOE i va aconseguir un esquifit 6%. Des d'aleshores el seu distanciament del PSOE ha estat proporcional al creixement desmesurat del seu ego. Rosa Díez s'esta convertint en un García Damborenea rasurat.
Esta gent són la mateixa gent que diuen que l'himne nacional necessita una lletra per poder-la cantar, i aplaudeixen encantats que Sarkozy vullga que els escolars canten tots els matins l'himne de la república francesa, al temps que critiquen que en el vicepresident del govern gallec vullga que els escolars facen el mateix amb el seu d'himne.
Jo sóc nacionalista valencià i m'hi reafirme orgullós. No entenc per quina raó ells amaguen la seua condició de nacionalistes espanyols. Si la cosa no tinguera la desorbitada estupidesa profunda dels fenòmens còsmics, n'hi hauria per fer-se un tip de riure.
Gotzone Mora, la socialista basca que ocupa un alt càrrec en el govern popular valencià diu: "la única forma de sacar del Gobierno a los nacionalismos periféricos es unirnos los dos grandes partidos españoles en el País Vasco", que recorda poderosament aquell "antes roja que rota" que va pronunciar Calvo Sotelo al frontó Urumea de Donostia.
El diputat Rivera, de Ciutadans de Catalunya, creu que: "los nacionalismos coaccionan la evolución de los derechos y libertades de los españoles".
Fernando Savater, qui per cert, l'any 1978 demanava el no a la Constitució, tot al·legant que no era capaç de distingir entre les Leyes Fundamentales del Reino i la Constitució, perquè esta no era més que la translació del franquisme a una pretesa democràcia, lidera ara la fundació d'un nou partit que en el punt tres del seu ideari diu: "Reforma de la Ley Electoral para impedir el peso excesivo de los nacionalismos periféricos y las distorsiones que imponen al sistema constitucional y a la voluntad ciudadana expresada en las elecciones, como ha ocurrido con la reforma del Estatuto de Cataluña".
Ho resumix l'activista Martínez Gorriaran: "proponemos reformar la ley electoral, reduciendo el peso nacionalista, y la Constitución".
S'afegeix al nou partit Rosa Díez. La que va ser Consellera en un govern de coalició amb el PNV, i la que més problemes va posar per trencar la coalició de govern, per no baixar del cotxe oficial. Rosa Díez es especialista en criticar i desmarcar-se de tots els secretaris generals que l'han guanyada a les urnes. Va optar a Secretària General del PSE i va fracassar, més tard va tindre la gosadia d'optar a la Secretaria General del PSOE i va aconseguir un esquifit 6%. Des d'aleshores el seu distanciament del PSOE ha estat proporcional al creixement desmesurat del seu ego. Rosa Díez s'esta convertint en un García Damborenea rasurat.
Esta gent són la mateixa gent que diuen que l'himne nacional necessita una lletra per poder-la cantar, i aplaudeixen encantats que Sarkozy vullga que els escolars canten tots els matins l'himne de la república francesa, al temps que critiquen que en el vicepresident del govern gallec vullga que els escolars facen el mateix amb el seu d'himne.
Jo sóc nacionalista valencià i m'hi reafirme orgullós. No entenc per quina raó ells amaguen la seua condició de nacionalistes espanyols. Si la cosa no tinguera la desorbitada estupidesa profunda dels fenòmens còsmics, n'hi hauria per fer-se un tip de riure.
5 comentaris:
Primer de tot, enhorabona per les 50.000 visites. Hauries de fer un sopar amb bloggers! No home és broma. Tant de bo el meu bloc tingués la desena part de visites.
El tema que tracta l'article és un dels que més m'encèn. Tota la colla esta (Mora, Savater, Díez, Rivera, Alejo, crec que te n'has deixat a pocs), més enllà de produïr-me reaccions gàstriques incontrolades, són de la pitjor raça. M'explique.
No ens enganyem, són una mescla d'espanyolisme decimonònic, intolerància i egocentrisme. Sincerament, crec que don Francisco Camps té una visió d'Espanya més moderna que ells. En cercles nacionalistes del País Bascs a Savater i companyia se'ls anomena orangistes, en referència als unionistes de l'Ulster. Són més papistes que el Papa, i a Alejo i Rivera (per altra banda un dels diputats menys brillants del Parlament, si no us ho creieu llegiu les intervencions) els passa el mateix.
Tenen els sants collons de parlar d'imposició del català al Principat. Se m'encén la sang. Imposició? Sí, és que els jutges van en barretina en els judicis i si pronuncies un barbarisme et condemnen per desacatament, i si vas al cine trobaràs que tots els doblatges són en català de Vic, incomprensible per humans normals. Diuen que ara és com el franquisme però al revés, i els lloros tertulians repeteixen la mentida fins fer-la realitat. Tenen molt poca vergonya i ningún escrúpol a l'hora de mentir interessadament. Reprodueixen un marc conceptual que reflexa una realitat paranoica on els camises pardes nacionalistes (els que no són els seus) t'obliguen a seguir els dictats totalitaris i ètnics.
Però ah amic, dona'ls una cadira i voràs com tenen la perxa plena de jaquetes. O és que ningú pensa en les subvencions i càrrecs que han rebut els entorns de Basta Ya o el Foro Babel? O que si la Díez tingués una secretaria d'Estat es mouria del lloc? No crec.
Més enllà de fenomens puntuals, avui en dia estem vivint una autèntica ofensiva nacionalista espanyola, a nivell ideològic i conceptual, i de com resistim l'embat depèn en bona part el nostre futur com a poble. De moment els valencians no ho estem fent massa bé, la veritat. Mal que ens pese a uns quants.
Moltes gràcies. Després, des de casa brindaré amb vosaltres.
És un tema que encen la sang, si. Ací al meua ajuntament, hi ha dues regidores que porten una bandera d'espanya per pulsera. Jo que també gaste pulseretes (modernor obliga) em pregunte que passaria si duguera la bandera del meu país. El dia després el Catalejo diria: "Nomdedéu es nacionalista hasta en los complementos. El concejal del BLOC, lucia ayer..." Ningú no presta atenció als detalls espanyolistes. Els donen per normals. A mi ja m'està bé, és com eixes guerreres militars que estaven de moda entre els alternatius que duien la bandera alemana cosida a una manega. Mai no ho he entés. PErò el que no puc suportar, és la constant hipocresia de no dir el que s'és. Va més enllà. Han bastit un discurs delegitimador dels nacionalismes, de manera, que molts nacionalistes valencians, gent del meu partit, diuen que és millor dir que som valencianistes, o buscar qualsevol sinònim per amagar que sóm nacionalistes. Només cal vore els documents interns. Ens guanyen per golejada. Amaguen el que són i ens fan ocultar a nosaltres el que som. Però jo sóc nacionalista, i no em fa cap vergonya dir-ho. I o ens acostumem a dir-ho alt i clar, o se'ns berenaran.
José Luis Gimeno, ex alcalde popular de Castelló, en un article de hui mateix a EL MUNDO, es queixa de l'espoli fiscal. Explica que nosaltres tenim els riscos del sector producitu del gas, per exemple, però que les seus de les grans companyies estan a Madrid i Barcelona. Diu: "En consecuencia, como los impuestos y el PIB generados por estas actividades se declaran fuera, allí van las mayores transferencias e inversiones del Estado, así de fácil, y así de claro. Unos soportan cargaas, los riesgos, y las inversiones benefician a otros.
En otras palabras y simplificando, estamos soprotando un sistema colonial, indigno, que se debe evitar, y corregir cuanto antes."
Amén! Si ho haguera dit jo, sería un "rompepatrias".
Imaginaros, (ya se que es mucha imaginación), por un momento que en un partido de futbol Barça-Madrid todos los culés portaran y ondearan al viento la bandera de España.
Se admiten posibles portadas de periódicos.
Seguint amb el tema nacionalisme,l'altre dia vaig sentir la notícia que la Regió de Múrcia demana la incorporació de mig milió de metres quadrats pertanyents al municipi de Pilar de la Horadada (és a dir, del País Valencià, mentre noés demostre el contrari). Diuen que al segle XIX això era territori murcià, i no valencià. Vos imagineu que la Generalitat de Catalunya haguera demanat eixa quantitat (o un sol metre quadrat, això és igual) de Fredes o Vinarpos, per exemple? Al dia següent s'hagueren format unes brigades del GAV que ni l'Afrika Korps, i ni dir de Canal 9 i la resta de mitjans de comunicació del règim. Catalunya mos vol furtar, mos invadix!! Mare de Déu. I ara què? no res. Si seguim així algun dia tindrem algun president murcià. Ai, no, que ja n'hem tingut un. En fi, així va el món (valencià). menys mal que tenim circuits i copes amèriques, i eixes coses.
Bluf!Quin panorama pintes! I el que és pitjor és que és plausible!
Publica un comentari a l'entrada