Hi havia una cançó de Mecano, amb una frase que sempre em va resultar pertorbadora: "es un cuadro de bifrontismo que solo
da una faz". I al final, ha estat en la política, l'activitat pertorbadora per antonomàsia, on crec haver-li trobat explicació.
Tinc la persistent sensació, que hi ha una campanya perfectament orquestrada i pactada per part dels dos partits majoritaris, per fer creure a la gent, que la política és bicèfala, bipolar. Com si no hi hagueren més actors, ni més opcions, ni més matisos enriquidors.
Tinc, a més a més, el convenciment que el PP i el PSOE, són les dues formes de construir una mateixa realitat política, les dues cares d'una mateixa moneda, "un cuadro de bifrontismo que solo da una faz". Es comporten com dos bessons siamesos indissociables.
No exagere. Una de les coincidències més singulars, tot i que no l'única, és eixe encabotament en fer una lectura bipolar de la política. Com si la societat fora, com la informàtica, de base binaria. Construïda d'uns i zeros. I no és així.
La part més brofega del discurs compartit és quan proposen que només puga governar la llista més votada; quan pacten el 5% de l'Estatut per intentar evitar, sense èxit per cert, la presència del nacionalisme a les Corts; quan busquen i acorden formules de representació que eviten la presència plural al consell d'administració de Reciplasa, o al Consorci de la TDT, etc. Més enllà dels jocs florals de declaracions contradictòries, els acords entre el PP i el PSOE són constants i estables.
I hi ha un segon nivell del discurs que tot i semblar més inòcul, en realitat és més greu en deixar ben a les clares, la reduccionista mentalitat d'uns i altres.
És la política del "si no estàs amb mi estàs amb ells." Cada vegada que el vot del BLOC en
qualsevol tema coincideix amb el dels socialistes, el PP considera que estem fent frontisme i hem caigut sota la influència del seu enemic. Quan coincidim amb el sentit de vot del PP, aleshores és el PSOE qui creu que ens hem venut a la nefanda actuació dels popular. Uns i zeros. O amb mi o contra mi.
Però la realitat és que el BLOC vota en clau pròpia. I vota allò que creu oportú, amb independència del que voten els altres partits. Quan sent als socialistes afirmar que hi ha dos models d'urbanisme, el seu i el popular, em pregunte a quin dels dos models correspon l'urbanisme de Moncòfa, pose per cas.
I no és així, hi ha, afortunadament més models d'urbanisme, de serveis socials, de política cultural...
Per molt que els hi pese, la societat no està feta amb uns i zeros, tot i que els uns de vegades es comporten com els huns, i els zeros, puguen semblar zeros a l'esquerra.
da una faz". I al final, ha estat en la política, l'activitat pertorbadora per antonomàsia, on crec haver-li trobat explicació.Tinc la persistent sensació, que hi ha una campanya perfectament orquestrada i pactada per part dels dos partits majoritaris, per fer creure a la gent, que la política és bicèfala, bipolar. Com si no hi hagueren més actors, ni més opcions, ni més matisos enriquidors.
Tinc, a més a més, el convenciment que el PP i el PSOE, són les dues formes de construir una mateixa realitat política, les dues cares d'una mateixa moneda, "un cuadro de bifrontismo que solo da una faz". Es comporten com dos bessons siamesos indissociables.
No exagere. Una de les coincidències més singulars, tot i que no l'única, és eixe encabotament en fer una lectura bipolar de la política. Com si la societat fora, com la informàtica, de base binaria. Construïda d'uns i zeros. I no és així.
La part més brofega del discurs compartit és quan proposen que només puga governar la llista més votada; quan pacten el 5% de l'Estatut per intentar evitar, sense èxit per cert, la presència del nacionalisme a les Corts; quan busquen i acorden formules de representació que eviten la presència plural al consell d'administració de Reciplasa, o al Consorci de la TDT, etc. Més enllà dels jocs florals de declaracions contradictòries, els acords entre el PP i el PSOE són constants i estables.
I hi ha un segon nivell del discurs que tot i semblar més inòcul, en realitat és més greu en deixar ben a les clares, la reduccionista mentalitat d'uns i altres.
És la política del "si no estàs amb mi estàs amb ells." Cada vegada que el vot del BLOC en
qualsevol tema coincideix amb el dels socialistes, el PP considera que estem fent frontisme i hem caigut sota la influència del seu enemic. Quan coincidim amb el sentit de vot del PP, aleshores és el PSOE qui creu que ens hem venut a la nefanda actuació dels popular. Uns i zeros. O amb mi o contra mi.Però la realitat és que el BLOC vota en clau pròpia. I vota allò que creu oportú, amb independència del que voten els altres partits. Quan sent als socialistes afirmar que hi ha dos models d'urbanisme, el seu i el popular, em pregunte a quin dels dos models correspon l'urbanisme de Moncòfa, pose per cas.
I no és així, hi ha, afortunadament més models d'urbanisme, de serveis socials, de política cultural...
Per molt que els hi pese, la societat no està feta amb uns i zeros, tot i que els uns de vegades es comporten com els huns, i els zeros, puguen semblar zeros a l'esquerra.
8 comentaris:
es pot dir més alt...però no més clar.
Enric ja te comentat en altres ocasions la falta que ens fa un partit en ganes de fer oposició a Moncofa. Però crec que la cosa pinta negra, igual ja és tard... podria ficar-me a parlar dels membres del govern socialista u a un.Flipariem en colors al vore el nivell de semenfotisme i amiguisme al que s'arrivat en aquest poble. Dona igual el color de la jaqueta, el que consta es que es fajen les coses bé... per ara només fan que anar a la seua, se'ls ha quedat massa gran el carrec, no son gent preparada per als canvis que han ocorregut al poble i a la llarga tot es sap. Però manen perque el poble els ha votat, jo vullc pensar que els han votat perque la gent no tenia alternativa. Ni el PP ni menys el Bloc(ja et vaig comentar per damunt el que habia passat amb el Bloc, ací) donen la talla. D'on no hi ha no es pot traure
Doncs ens haurem d'esforçar en donar-la. Moncòfa mereix una oferta plural on la gent puga triar, amb el convenciment que respectaran i defensaran els seues interessos. I d'altra banda, no podem fer un a política nacional renunciant a ciutats com Moncòfa o tantes altres. Puc assegurar-te que estem treballant en una estructura intercomarcal potent. I amb Panyella com dipuat autonòmic per la circumpscripció, i Gràcia Molés com diputada provincial, crearem una força de recolzament als col·lectius, que tindrà, n'estic segur, els fruits desitjats. I on toque fer cirurgia n'haurem de fer. Tampoc no es pot dir més clar.
Seguint amb Mecano, podriem recordar aquella altra cançó que diu "allí me colé y en tu fiesta me planté".
Bicefàlia, bipartidisme... però ens hem "colat" a molts ajuntaments, a la diputació, al parlament valencià... a molts i molts organismes que semblaven monopoli dels dos "grans partits" ací al País Valencià Ens hem "colat", ens ha colat la gent que ens ha votat i ens quedarem malgrat totes les argúcies poítiques o de carreró que puguen fer per traure'ns de la "festa" que consideraven seua. Ens quedarem amb la nostra clau, amb la nostra manera de fer i dir les coses i si a uns els agrada i als altres no,segons per on vinguen els trets, serà problema d'ells i de la seua manera reduccionista d'entendre la política i d'entendre el nostre País.
Parlant de cirurgia eixos dos que has nomenat la fan molt bé. Més medicina preventiva i menys bisturí.
En aquest partit sobren podadors i falten regadors.
"coca-cola para todos y algo de comer"... No he pogut evitar seguir la cançó, tots tenim un passat.
Dels millors articles que et recorde, Enric.
Per cert, aprofite per felicitar i encoratjar la nova executiva local nacionalista de la capital de la Plana a fer un bon treball i a seguir "plantant-se" en la festa que creuen seua els dos partits espanyolistes, l'ajuntament de Castelló. Encara que precisament coca-cola no donen, més bé estopa...
Salut i força!
si, si, un passat...però per a ser el passat trobe que massa gent recorda la lletra. no? ;)
"mucha niña mona pero ninguna sola, lo pasaré bien".
Haurem de treballar dur, tant de bó d'ací quatre anys pugem dir que el Bloc va arribar i es queda. Es queda consolidat, sense quadres de última hora.
A hores d'ara em pregunte, quines són les coses que s'han pogut fer, des de que em entrar a les Corts (a part del numeret de la Marcos eh). No sé ninguna cosa que hage fet el Bloc desde que entrà. No sé quins canvis s'han fet a nivell autonómic... per tant no veig el real poder que té estar representats. Bueno si que el veig, una major aportació econòmica per a la propera campanya. A banda d'això.
Quin pes real tenim per a traure alguna cosa a les properes eleccions generals??
Si fora ciutada catalana tindria molt clar que podría donar força a CiU o a Esquerra ( a aquesta ultima m'abstendria però és una opció).
Necessitem treball seriosament i fer vore que no només sabem montar numerets, això és el que pense...
PVS
A vore, és evident que dos diputats entre un centenar, i en una situació de majoria absoluta, dificilment podran en tres mesos canviar el curs de la història contemporània d'este país. Però com regidor, si que puc dir, que he pogut vehicular mitjançant els nostres diputats dues preguntes a la conselleria (seran contestades en breu) i hui mateix n'hem registrar quatre més. Les respostes em permeten avançar i prou en el treball dòposició a Castelló. Fins ara, no podia tindre informes de les conselleries, la qual cosa em deixava en males condicions quan havia d'actuar en relació a projectes autonòmics, o compartits amb alguna conselleria. Et podrien dir el mateix una vintena llarga de grups municipals del BLOC arreu el país.
Què cal amb urgència, publicitar més eixe treball, millorar el contacte diputats-ciutadania, i en eixe sentit, en breu obrirem despatx parlamentari a Castelló que permeta eixe contacte. No se si lliges la premsa "valenciana", les noticies de país, però Morera i Panyella i surten de tant en tant, explicant les nostres posicions. Abans mai. Logicament. Compartisc que no tenim garantit res, i que cal treballar i molt. Hi estic absolutament d'acord. Afortunadament en democràcia els vots són smpre prestats per quatre anys, i te'ls has de guanyar dia a dia. En això estem. Quan haja passat un periode raonable, els diputats faran balanç públic.
Publica un comentari a l'entrada