Em telefona Josep per dir-me que hauria de dir alguna cosa sobre la publicació de les balances fiscals. Té raó, el que passa és que som precisament els nacionalistes aquells que històricament venim reclamant eixa publicació, i com veig que ara tothom s'hi apunta i tothom en parla, havia decidit deixar passar uns dies per llegir i escoltar socialistes i populars. La primera cosa que em sorprén (poc) és vore com efectivament s'ha parlat més sobre la publicació que sobre les pròpies balances. Sembla com si publicant-les hagués començat a canviar alguna cosa.Siguem seriosos, publicar-les és un deure democràtic i pedagògic. Sense publicar les balances, no es pot entendre Espanya.
Les balances no han informat de res, han confirmat el que alguns déiem, basant-nos en les publicades per institucions privades com el BBVA, per exemple. Confirmen entre d'altres coses que el País Valencià és contribuent net. Com ho són Catalunya, Balears o Madrid. Clar que Madrid té una peculiaritat difícil d'ignorar. La capitalitat fa que les seus socials de moltes empreses estiguen allí instal·lades i per tant paguen impostos a Madrid, encara que les línies de producció, els centres de treball, o les fàbriques, estiguen repartides per altres llocs. Per tant, d'altres creem la riquesa, però és Madrid qui inventaria. Esta gent, amic Josep, haurien de llegir l'informe de FAES, que recomana la concentració d'empreses a Madrid, amb la vocació política, no només econòmica, de crear un determinat model d'Espanya.
Per això, els governs d'Andalusia, Extremadura, etc, han afirmat contundents que això de publicar-les era confús, i podia generar malestar. Només els qui tenen por a la veritat (i és una patologia doblement greu en els polítics) poden mantindre eixe trist discurs. La publicació destapa la seua mala gestió al llarg de dècades.
El millor d'este pseudodebat sobre les balances, és la falta de recursos discursius, i la falta d'arguments intel·ligents (i intel·ligibles) dels que s'omplin la boca de la paraula solidaritat. Diuen "el que paguen de més els més rics és una contribució en concepte de solidaritat". Què va home! Saben perquè ens costa tan car als valencians ser espanyols? Doncs perquè el PP i el PSOE han pactat un estatut sense ambició. Un estatut sense vocació de resoldre el mal finançament. I ho han fet, perquè així podran jugar al victimisme, ara uns, ara els altres, davant eixe difús concepte que és "Madrid". Confonen el victimisme amb un cert sentit "nacionalista". No, no. Els nacionalistes no volem queixar-nos, volem resoldre els problemes. Ells no, ells no tenen cap interés en millorar el nostre model de finançament. Cap.
L'altre argument de marca blanca d'Hacendado, és eixe segons el qual paguen les persones i no els territoris. Només es pot contestar amb la contundència que la imprudència i demagògia que els adorna mereix. Miren, si paguen les persones, aleshores, que no cobren els territoris, sinó les persones. Volen solidaritat? Ho he parlat amb la meua parella, estem disposats a apadrinar una família extremenya que tinga menys recursos que nosaltres. Però continuar pagant impostos per tal que els governs d'Andalusia, i Extremadura, entre d'altres, siguen incapaços de generar teixit productiu i millorar
el seu PIB, a canvi de tindre millors serveis socials que nosaltres, doncs no. La solidaritat és invertir en la millora d'altres territoris, nosaltres el que fem és subvencionar. Això no és solidaritat, això és ser cornut i pagar el beure.I que no ho barregen amb un altre debat. Que la Generalitat malbarata recursos econòmics en projectes no productius, mentre manté sota mínims la sanitat o l'educació és una obvietat absolutment criticable. Però, insistisc, eixe, és un altre debat. El deixe per un altre dia, Josep.
46 comentaris:
Enric, s'ha destapat lo que los que estimem lo nostre país ja fea anys que ho deiem. Lo fort és que com sempre lo PPSOE ens taparà mediàticament amb les seues picabaralles de estira-afluixa entre "La Comunitat"-ZP i lo nostre discurs quedarà diluït al vent. Hem d'aprofitar les vacances dels altres i generar nosaltres ja no sols notícies si no bombes mediàtiques de ressò per a continuar calant més encara entre la gent com la alternativa al PPSOE.
Un salut des del nord.
Enric, s'ha destapat lo que los que estimem lo nostre país ja fea anys que ho deiem. Lo fort és que com sempre lo PPSOE ens taparà mediàticament amb les seues picabaralles de estira-afluixa entre "La Comunitat"-ZP i lo nostre discurs quedarà diluït al vent. Hem d'aprofitar les vacances dels altres i generar nosaltres ja no sols notícies si no bombes mediàtiques de ressò per a continuar calant més encara entre la gent com la alternativa al PPSOE.
Un salut des del nord.
Enric esborra lo segon que és lo mateix que lo primer ;)
Però com tens molta raó, ho deixe dues voltes, així queda més contundent. Salut
I qui no ho entén és perquè no vol... El més fotut és això, que al remat, no sé com ens ho fem o com ens ho fan, sóm el roïns insolidaris amb Espanya, que té nassos. I a Extremadura i Andalusia escoles de bandera i ordinadors per a tots. I a ca nostra barracons i més que ja anirem comentant. Té nassos ( i ja saps que sóc "malparlà", jo, però ho deixarem en nassos)
I les dues Castelles, i Galicia mateix...
Las balanzas fiscales inútiles y erróneas
(Juan Francisco Martín Seco) - Estrella Digital 23/7/2008
¡Ricos de España, uníos! Imaginémonos a Botín, a las Koplowitz, a Amancio Ortega, a Rafael del Pino, a Polanco y a algunos más, creando un sindicato y exigiendo al Gobierno que elabore y publique sus balanzas fiscales. La tarea no sería fácil, pero por estimar que no quede; siempre se pueden hacer suposiciones, son gratuitas, y cualquier cálculo valdría porque pocos se necesitan para llegar a la conclusión que —por pequeña que sea la progresividad de los impuestos y reducida la política redistributiva del Estado— todos tendrían saldo negativo. Y no solo los más ricos sino otros muchos ciudadanos, aquellos cuyos ingresos estén por encima de la renta per cápita. Es posible que a una gran parte de ellos la solidaridad les parezca excesiva y desearían sistemas fiscales más regresivos.
La realidad supera a la ficción. Pues nuestras figuraciones no son tales ya que sucedieron de verdad, y no en España, sino en el mundo. La revolución ideológica que se produjo a partir de Reagan y Thatcher tuvo su origen en que los ricos del mundo consideraron desmedida la política redistributiva de los gobiernos. Se impuso el neoliberalismo económico como pensamiento único y, por lo tanto, la involución.
Era de esperar que tales motivaciones y presupuestos ideológicos se trasladasen, antes o después, al ámbito de los territorios y que las regiones ricas levantasen la voz en contra de la política redistributiva de los Estados. Así ocurre con la Liga en el norte de Italia, con las cuatro provincias petroleras en Bolivia y, en España, con Cataluña. Lo que resulta más extraño (y parece exclusivo de nuestro país) es que tales reivindicaciones se hagan pasar por progresistas y tengan su origen en partidos que se tienen como de izquierdas.
En este intento se inscriben las famosas balanzas fiscales, cuya publicación llevan tanto tiempo reclamando los catalanes y que el presidente del Gobierno, frívolamente, prometió.
Las balanzas fiscales son inútiles y erróneas. Inútiles porque, de mostrar algo, mostrarían un dato de sobra conocido: que en un Estado mínimamente social, las regiones con una renta per cápita superior a la media tienen que tener forzosamente un saldo negativo y, por el contrario, tendrán saldo positivo las demás. ¿En cuánto? En lo que corresponda de acuerdo con un sistema fiscal común y una política social también común y homogénea. La cuantía debe venir automáticamente dada por el principio de equidad horizontal: que todos los ciudadanos en iguales circunstancias paguen los mismos impuestos y reciban los mismos servicios y prestaciones.
Supongo que no estaría bien visto que Botín o las hermanas Koplowitz, por el hecho de contribuir en mayor medida que la mayoría, exigiesen recibir del Estado también más y mejores servicios. El principio debe jugar más bien al revés. El sector público tiene que canalizar sus recursos en mayor medida hacia las clases más desfavorecidas.
Con la publicación de las balanzas fiscales han surgido de inmediato voces, incluso editoriales y artículos en medios que se tienen por progresistas, afirmando que eran un antídoto contra el anticatalanismo y que ya nadie podía decir que los catalanes no eran solidarios. Planteamiento curioso. El anticatalanismo fermenta en las posturas de muchos políticos catalanes que reclaman para Cataluña un trato de favor, porque trato de favor sería si el sector público ofreciese a Polanco más prestaciones y mejores servicios que al resto, por el hecho de pagar más impuestos.
El que determinadas Comunidades tengan saldo negativo no quiere decir que sean solidarias. Sus ciudadanos pagan y reciben, exactamente igual que los de las otras regiones, siempre que se encuentren en las mismas circunstancias, y eso sí, se cae en la insolidaridad y en la injusticia cuando se protesta ante esta situación.
Escuché en una tertulia que las balanzas fiscales cuestionan muchas cosas, pues no se puede consentir que las Comunidades receptoras se instalen en el estado de dependencia y no intenten incrementar su productividad. Podríamos imaginarnos a Amancio Ortega diciéndole a un obrero de la construcción: “Esto no puede continuar porque a pesar de mi solidaridad sigues siendo pobre y no prosperas”.
Las balanzas fiscales no tienen ninguna utilidad y solo van a servir para que el enfrentamiento entre Comunidades continúe e incluso se incremente. Si acaso, para lo único que valen es para mostrar lo injusto del régimen fiscal del País Vasco y de Navarra.
No solo son inútiles sino también erróneas, ya que es imposible calcularlas con cierto rigor. Están llenas de suposiciones y estimaciones que las hacen sumamente discrecionales y aleatorias. El Gobierno ha presentado seis, pero con la misma legitimidad podía haber publicado dieciocho, con otras presunciones tan válidas (o, mejor, inválidas) como las seleccionadas.
Constituyen un buen trabajo de laboratorio, de esos que les encantan a los catedráticos y que no sirven para nada porque se basan en un montón de hipótesis que no se cumplen, o resultan muy dudosas, en la realidad; pero es un trabajo totalmente inapropiado para que lo elabore un Gobierno y le de carácter oficial. No solo son erróneas sino que su publicación por el Estado constituye un inmenso error.
Un senyor publica un compendi de llocs comuns, mentides sense fonament i opinions més que discutibles. I?
En l'article, què són "mentides sense fonament" i què són "opinions més que discutibles", Enric?
Exemples de mentides sense fonament: "siempre se pueden hacer suposiciones, son gratuitas, y cualquier cálculo valdría porque pocos se necesitan para llegar a la conclusión que —por pequeña que sea la progresividad de los impuestos y reducida la política redistributiva del Estado— todos tendrían saldo negativo."
o bé:
"No solo son inútiles sino también erróneas, ya que es imposible calcularlas con cierto rigor. Están llenas de suposiciones y estimaciones que las hacen sumamente discrecionales y aleatorias. El Gobierno ha presentado seis, pero con la misma legitimidad podía haber publicado dieciocho, con otras presunciones tan válidas (o, mejor, inválidas) como las seleccionadas.
Constituyen un buen trabajo de laboratorio, de esos que les encantan a los catedráticos y que no sirven para nada porque se basan en un montón de hipótesis que no se cumplen, o resultan muy dudosas, en la realidad; pero es un trabajo totalmente inapropiado para que lo elabore un Gobierno y le de carácter oficial. No solo son erróneas sino que su publicación por el Estado constituye un inmenso error."
Exemple d'opinions discutibles:
"Lo que resulta más extraño (y parece exclusivo de nuestro país) es que tales reivindicaciones se hagan pasar por progresistas y tengan su origen en partidos que se tienen como de izquierdas."
Però continuar pagant impostos per tal que els governs d'Andalusia, i Extremadura, entre d'altres, siguen incapaços de generar teixit productiu i millorar el seu PIB, a canvi de tindre millors serveis socials que nosaltres, doncs no.
Eixe és el resum.
Sense oblidar que nosaltres tenim una renda per capita més baixa que ells. Però això sembla que ho obliden aquells qui diuen que els rics hem de pagar per tal que els pobres puguen millorar les seues condicions de vida.
La renda per capita valenciana és només el 90'7% de la mitjana espanyola. Si estem per davall de la mitjana, som pobres. Hauriem de rebre i no pagar.
Peró que tu eres ric? Uiii.
Gauchita
Si, clar. Sóc ric. En-ric
Ric.. en conec un però es Costa
fetival d'humor! Com es nota que apreta la calor. Ací teniu l'enllaç que confirma el que he dit.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008032700_8_424717__Economia-renta-capita-valencianos-21239-euros-2000-menos-media-nacional
Doncs clar, amb calor i sense, sempre bon humor.
Haga frio o calor els valencians a pagar que és lo millor.
“ ... Pero continuar pagando impuestos para que los gobiernos de Andalucía, y Extremadura, entre otros, sean incapaces de generar tejido productivo y mejorar su PIB, a cambio de tener mejores servicios sociales que nosotros, pues no. La solidaridad es invertir en la mejora de otros territorios, nosotros lo que hacemos es subvencionar. Esto no es solidaridad, esto es ser cornudo y pagar la ronda.”
Enric Nomdedeu i Biosca
“Balances” - Blog www.nomdedeu.net - 22/7/2008
Enric, quién tiene más «déficit fiscal»?
a) Tu familia, en relación a una familia extremeña media ...
b) La familia Gimeno (de la “viuda”), en relación con tu familia ...
P.D.: Con lo que tú controlas sobre finanzas públicas, ¿cómo es que no te abren columna habitual en el Financial Times?
l'últim anònim s'ha pres la molestia de traduïr-te al castellà; li deu fer mal fer un còpia-desa en valencià...
així va espanya i pitjor los valencians
Si, Sergi. Tinc la sensació que sempre és el mateix. Imagina't si s'ha de ser friki, per entrar a un bloc on no t'agrada el que diuen, i fer-ho de forma continuada, tot esperant que escriga sobre economia. Quan ho faig, molt de tant en tant, ell, com no té idees propies, va "Estrella digital" o qualsevol altre mitjà, no menys partidista que este bloc, i copia el que diu qualsevol periodista. Sent com una irrefrenable necessitat de contestar-me (només sobre economia), fruit d'alguna obsessió mal curada. És de veres que tampoc no ha demostrat mai cap coneixement mínim d'economia. És incapaç d'argumentar, per això copia els que diuen altres.
Això de hui és fantàstic. Quina classe de persona ha de ser algú, que per repetir les mateixes dues estúpides i demagògiques preguntes de sempre, ha de fer una introducció que no és més que la traducció d'un paragraf meu. Pensem-hi, ara que tenim temps.
Probablement ha de ser algú que no entén el valencià, i ha de passar pel traductor el que jo he escrit. Això no és culpa seua, ni és cap demèrit, simplement, té poca cultura, i no controla una de les dues llengües oficials de Castelló. No com tu i jo, que per ell som rarets, però les parlem i escribim les dues.
Bé, hem quedat que ho ha de traduir per entendre-ho (cas contrari, s'ha d'estar molt malalat per fer-ho només per gust), i després, el més inexplicable, ho copia ací. No cal amic anònim, que nosaltres si que entenem la "lengua comun", eixa que està en perill. El que està en iferioritat és ell, criatura.
Obviament no contestaré a la mateixa tonteria que pregunta cada colp que escric sobre economia, això dels Gimeno i els extremenys. No paga la pena, i no ho entendria.
Jo, que també sóc prou friki, ho vaig intentar les primeres vegades, però és temps perdut. És com rentar-li el cap a un ruc (quiere dessssir burro, amigo), que perds el temps i el sabó.
En canvi, em ve de gust conteatar a la post data, que en realitat hauria de ser un post scriptum, ja que ell no ha referenciat cap data, però clar, si no sap valencià, menys deu saber llatí.
Pregunta l'anònim com és que no escric al Financial Times. Que així d'entrada ja és una asseveració agosarada. Que sabrà ell! Em costa de creure que l'haja llegit mai, però l'encerta. No hi escric.
Jo podria preguntar-me les raons per les que un traductor de la seua valua no escriu per l'editorial Assimil. La més important de les editorials dedicades a l'ensenyament d'idiomes (possiblement no conega ni la seua existència l'amic anònim). Però la resposta és obvia, algú que no ASSIMILa, el que llig, no pot treballar per Assimil.
Val, d'acord, l'acudit és molt roí, però és que he intentat estar a l'altura d'ell.
És com rentar-li el cap a un ruc (quiere dessssir burro, amigo), que perds el temps i el sabó.
Enric:
Un fallo. No sols se perd el tems y el sabó. També el aigua. A no ser que li rentes en escuma seca.
Salutacions.
L'aigua millor deixar-la correr (cap a la mar), que si no encara la tindrem.
Imagínate, pequeño hombrecito, ¿cómo se sentiría un águila que estuviese empollando huevos de gallina? En un principio el águila piensa que está empollando pequeñas águilas que irán a tomar un tamaño idéntico al suyo, pero resulta que siempre son pollos. Desesperada, el águila espera que los pollos todavía puedan llegar a ser águilas. El tiempo pasa y resulta que finalmente, son gallinas cacareantes. Entonces, nace en el águila la tentación de comerse a los pollos y gallinas de una sola vez.
Sólo un pequeño resto de esperanza le impide hacerlo. La esperanza de que algún día surja del bando de pollos una pequeña águila capaz de medir la distancia a partir de las cimas de las montañas, de detectar nuevos mundos, nuevas formas de pensar y de vivir. Y sólo esta esperanza impide al águila triste y solitaria devorar a los pollos y gallinas, que ni siquiera se dan cuenta de que ella los sustenta y acoge, que viven en un escarpado peñasco, muy arriba de los valles oscuros y húmedos. Nunca verán a la distancia como el águila solitaria. Se limitarán a engullir lo que el águila, día tras día, les traiga de alimento. Se dejarán calentar bajo sus poderosas alas siempre que llueva o truene, mientras ella soporta la tempestad sin protección alguna. O llegaron a tirarle piedras por la espalda en los peores momentos; al darse cuenta de esto, su primer impulso fue de despedazarlos, pero, pensándolo mejor, se llenó de compasión. Esperaba todavía que algún día habría de surgir, de entre los miopes pollos cacareantes, un águila pequeña, capaz de acompañarlo.
Hasta hoy, el águila no ha desistido, de modo que continúa criando pollos.
Tú no quieres ser águila, pequeño hombrecito, y es por eso que eres devorado por los buitres, tienes miedo de las águilas y es por eso que vives en grandes manadas. Porque algunas de tus gallinas empollaron huevos de buitre, y los buitres se convirtieron en tus jefes, entonces, contra las águilas.
Las águilas desearían haberte llevado más lejos, más alto. Los buitres te enseñaron a comer cadáveres, a contentarte con algunos granos de trigo y a berrear: "¡VIVA EL GRAN BUITRE!".
Y a pesar de tus privaciones y de tu condenación masiva, sigues teniendo miedo de las águilas que protegen a tus pollos.
“Escucha hombrecito”
De Wilhelm Reich (no de Estrella Digital)
Perdona, una pregunta, Wilhelm era del III Reich?
No he llegit sencer això de les àligues i els voltors, no m'interessava gaire. Però tinc una segona pregunta, tu no tens opinions?
Sembla que la teua vida (si més no la cibernètica) consisteix en rellar d'ací i allà i postejar-ho ací.
No cal, hombreton, no cal. Ningú no et fa cas.
Ahhh, que todavía estás ahí ?,
pensaba que estabas "escurando" y que no habías leído entera la entrada ... también que nadie iba a contestarme porque nadie me iba a hacer caso.
Bueno, en "mi opinión" se ve y se siente que has entendido bien el texto.
Buenas noches.
Això, ves i gitat, que descansarem tots. Bona nit, gran pensador.
"Havia una vegada una àguila, forta i vigorosa, que vivia en una bandera, roja i gualda. Va viure en ella 40 anys fins que un dia l'àguila es va fer vella, passà de moda, caducà y es va morir. L'àguila va tindre un soterrar d'àguila, se li guardà dol d'àguila i quan tots els demés ocells estaven segurs de que l'àguila estava ben morta, algú s'atreví a dir: "però si era un puto pollastre ¿no?"".
Collons com està el pati... o el niu o el corral. Se nota que la calor apreta.
No sé si heu comentat les declaracions del senyor Angel Luna sobre les línies programàtiques del nou PSCV. Diu que serà un "Bloque social y de progreso", dirigit a aquelles persones que se senten de centre i valencianistes. No creieu que busca, a més d'una part de l'electorat del PP, els vots del Bloc? Tot i que pareix que renuncia a l'esquerra, curiós.
Una altra cosa. Un dirigent del futur ex-PSPV deia que al seu fill, que tenia 17 anys, això de País Valencià li sonava igual que Regne de València. Així doncs, a què li sonarà l'Obrer del PSOE? A règim feudal? A Napoleó? No s'ho haurien de llevar també? I per què no es lleven el terme Sociasta i adopten el de Socialdemócrata, que els va millor? O és per confondre a la gent?
Bueno, vigileu perquè crec que busquen els vots del Bloc.
És probablment l'única cosa amb la que puc coincidir amb el Sr. Luna, tots dos busquem els vots del BLOC.
La diferència és que nosaltres els trobarem i ells no. No el PSOE del Sr. Luna, que ha signat algunes de les frases més estúpides sobre nacionalisme valencià en els darrers mesos.
Seues són les burletes cap a Camps i el PP, titllant-los de sòcis ideològics de CiU o PNV, de nacionalistes, etc, per reclamar coses com les balances fiscals que el seu partit (en mil bocins) ha publicat finalment.
Luna està a la lluna d'Alacant, que segons ell (i els seus correligiores del sud) no és la matèixa que la de València. Una gent que no es reconéix com valenciana (semos de la comunidaz, pero no valensianos), no semblen un ham prou atractiu per tal que se'l empasen els peixets nacionalistes.
Espere
Coincidisc amb tu. Espere que tampoc se'ls enduga. Si almenys s'aproximaren al PSC, però ni això. El PSCV mai contradirà el seu jefe, que no està a València, sinó a Madrid. Blanqueries és ja una simple sucursal de Ferraz, ni tan sals una franquícia, que encara conservava certa autonomia. No tenen el valor de demanar allò que és just per al País Valencià si això suposa alçar un poc la veu (el senyor Montilla ho ha fet i ha dit que segur que ho tornarà a fer si és en benefici de Catalunya, encara que sé que tampo és del agrat. Montilla, vull, dir, no Catalunya)
Llàstima de país.
Atenció! publicada hui per l'INE l'Enquesta de Població Activa (E.P.A.), 207.400 persones han perdut el treball en el 2on.trimestre de l'any. Cada dia hem tingut 2.000 aturats més. La taxa de desocupació està en el 10,44%. Ja tenim 2.500.000 aturats. On més puja l'atur darrere d'Andalusia amb 56.400 aturats més, és ací al País Valencià, Comunitat per al PPSOE, amb 52.200.
ei tonet, ara que tindras nou "jefe" ho arreglaran tot.
Em sembla LAMENTABLE que un responsable polític, que cobra el seu sou del que paguen els ciutadans del conjunt de l'estat, faci i mantingui aquestes valoracions sobre els extremeños i andalusos. Vostè hauria de dimitir, doncs no és digne d'ocupar un lloc públic. LAMENTABLE.
Veges tu! Jo el que trobe lamentable (així, en minúscules, sense cridar, educadament) és que algú que no sap llegir escriga el que vosté ha escrit.
El convide a eixir, tornar a llegir l'article, i vora que les dues referències que faig, i que obviament manting, són als governs d'Andalusia i Extremadura. Així que no siga demagòg, i no explique mentides que li creixerà el nas.
Per cert, a la vista de la seua indignació, i el seu rampell purificador, estic segur, que les innombrables declaracions que han fet el President Chavez i l'ex-President Rodríguez Ibarra, faltant al respecte als que més aportem, i titllant-nos de insolidaris, egoistes, decimonònics, etc, hauran generat diverses cartes exigint la dimissió d'eixos senyors que cobren, de la mateixa caixa que jo, molt més que jo.
Podria enviar-me-les, per favor? És per l'arxiu.
O es que es pot insultar als valencians, als catalans o als bascos, i en canvi no es pot questionar als castellans, andalusos o extremenys?
Va home va, siguem seriosos.
Vaya, parece que por aqui hay más gente que no encuentra mucha luz en tus ideas tan progresistas y avanzadas, Enric. No escures avui ?
collons, els dos anonims (o en son un) sense donar la cara. i amés, segur que ell fa escurar a la dona ( si és que en té) pq ell només fa que buscar la llum.
Caroline, ven hacia la luuzzzz!!!
jajaja. Si, estic molt content de ser tan important per esta gent, que han de perdre el seu valuós temps en entrar ací.
Jo crec que són dos. De fet, podria mirar des d'on escriuen però no en tinc ganes.
L'ún, el LAMENTABLE, simplement, com tants altres, té problemes de comprensió lectora i contesta al que creu que hi ha escrit i no al que realment hi ha.
L'altres és un torracollons. És un pobre xic que no té gaires llums, i de tant en tant (sempre quan parle d'economia i finançament) entre ací i penja idees (alienes) soltes i xuminades per l'estil. Ell deu pensar que fa gràcia. Per a mí és com els "minutos musicales" un espai prescindible entre comentaris intel·ligents.
vés paca la llum benissan
eixa no, eixa no...
En fí, Enric una qüestió; no m'he llegit l'article però eixa imatge de balanç negatiu que poses no hi està mal?
tant si la interprete com anual o balanç d'una dècada, no em quadra. Si se suposa que que cada any perdem 6000 milions de diferència al que aportem, 6000 milions d'euros segons els estudis de les caixes d'estalvi. Com pot ser que eixe gràfic diga que el flux negatiu és de 200 millions d'euros anual o déu anys.
sóc un poc tontet i no ho entenc, de totes maneres el que deuria de fer el Bloc és fer una campanya per informar als valencians; contat l'enganyifa de la reforma de l'Estatut i la clausula Camps; i també sobre este any polític balafiat per els dos partits anti-valencians (PP i PSOE). una campanya tipus les que fa el Bloc de Castelló de La Plana.
El poc que he llegit per damunt, em pareix molt bé, mentrimentres els valencians no poden aplegar a final de mes; el PSOE i el PP estan perdent el temps a Les Corts amb els diners dels valencians, ni aporten solucions ni deixen que les aporten.
És molt greu Enric, molt greu. "Mos furten les tomaques", i hem baixat en estos decenis, en PIB, en renda per capità (per persona) a tots els indicadors estatals, inclús la Junta de Andalucia ha reconegut que ens estan matant de fam als valencians, cosa que els senyor Zapatero i Solbes no reconeix; i alhora tenim a Camps carregant-se la Generalitat i donant diners a think-tanks pro-fantasmades com les del transvasament més llarg del món sencer, que mai se farà perquè és un conte de ciència-ficció.
sobre bajoques, cal passar d'ells (literalment); tan sols cerquen crear mal ambient i fer ad hominem a tu. Si vols podries informar-te sobre el concepte de "troll" a Internet i els transtorns de personalitat.
Ei, Enric, que els candats que poseu a l'ajuntament de Castelló són d'or o de plata? És que gastar-se 15 milions de pessetes en candats això és molt. I els viatges en autopista on són? A Sebastopol?
I tants comptes? 40 i pico? I no diuen qui s'ha gastat els diners? I primer diuen que són per cobrar la contribució i després per despeses corrents (com per anar a un congrés el ex-UV) i ara per candats i autopistes (després serà per autòpsies, que per això està el senyor Font de Mora).
I els 50.000 euros del cotxe del senyor moliner... Que en un de 20 o 25.000 no hi havia prou? De fet, feia falta? Ara, en plena crisi?
"Alguna cosa fa pudor de podrit a Dinamraca".
Bueno, i mentrestant la gent pagant cada vegada més de contribució i taxes i preus per serveis.
Espill, jo hauria de dir que no m'he llegit el quadre. Està bé? No ho puc assegurar. No ho he confirmat. És una imatge per il·lustrar.
Enric, com sé que tots dos estem d'acord en que en política no val tot, diré que no valdria gastar-se els diners púlics sense control, però tampoc no hauria de valer insinuar coses quan saps que no són certes. I no ho dic per tu, sinó pels socialistes.
Quan parlen de conters, no són conters bancaris, són partides al pressupost. Per evitar confussions.
La manca de presició amb el llenguatge va fer que la primera denuncia fera pensar en conters corrents. Jo vaig anara a demanar explicacions als funcionaris, en lloc d'eixir en premsa, cada ú enten la responsabiltat política com pot o vol. Els funcionaris, em van dir el mateix, això dels conters en tots els bancs per tal que la gent pague taxes i impostos de forma més còmoda. Són conters de traspàs (transfereixen directament al banc on de veritat treballa l'ajuntament) i ni generen interessos i despeses.
Però el PSOE va aclarir que no es referia a això.
Les partides de les que parla el PSOE ni són opaques ni són ocultes ni tenen cap secret. Figuren en la comptabilitat, i en els llistats que com oposició rebem. Per això saben de la seua existècia.
Quan jo era regidor de sanitat, vaig organitzar els desdejunis saludables a les escoles. Com no volia molestar el funcionaris, vaig anara al mercat, vaig comprar caixes de taronges per fer suc, les vaig carregar al cotxe i les vaig dur a l'escola. Desprès vaig passar la factureta del mercat i van tardar 40 dies en pagar-me.
Per evitar eixes coses s'han obert partides a nom de regidors amb delegació i no sé si algú més.
Partides limitades, de les que pots disposar contra factura (visada i revisada per intervenció municipal) o com anticip, que en 30 dies has de justificar amb les factures (visades i revisades).
No hi ha res d'ocult.
La primera en fer-se pública era la de Gonzalo Romero. 50 i pocs euros per un viatge de treball a Madrid. Dos taxis, i 11 euros d'un sopar. Un entrepà! Francament no sé que hi ha de criticable.
Ara les de Marta Gallén, a qui estan massacrant de forma tan innoble com indecent. Com tinent d'alcalde del Grau, té a disposició tres partides. Quan a la tinença es trenca un candao que s'hauria de fer? Demanar pressupost? Pagar-ho ella de la seua butxaca? Doncs no, es paga amb eixos diners i després es justifica. Lògic. Absolutament controlat. D'altres institucions tenen visa per als càrrecs electes, este ajuntament no n'ha tingut mai. Este sistema és més transparent. Absolutament transparent. I legal. És un mecanisme que tots els ajuntaments poden usar i usen.
Quin és el problema per a mi, i ja els hi ho he dit als del PP? Que no trauen totes les partides sobre la taula i ensenyen les despeses. Totes 94000€? S'han de justificar. Clar. Però si va com fins ara, que cada vegada que ensenyen factures resulta que tot està més que clar, i que el PSOE no fa més que tirar merda sobre la política (els ajuntaments governats per ells gasten el mateix sistema). Per això és urgent que ho clarifiquen tot. PEr evitar que continuen allargant això. Ara ja és tard, alguna gent ja es creu que de veres hi ha comptes opacs, descontrol, i que els del PP es gasten discrecionalment els diners públics. En este cas no és cert. I em sembla una polèmica lamentable, i senzilla d'aturar.
El que no veig clar és perquè si és tan senzill com contes, i no dubte que és així, perquè l'alcalde o el regidor de l'àrea no treu un llistat i diu tants euros pel viatge a Madrid del senyor Romero, tans altres euros pel candat d etal porta, i així successivament fins arribar als 94.000.
Si no ho fan, la sensació que queda és que volen ocultar alguna cosa. Pel seu interés, però tambe per transparència de la política, i pèrquè és un deure dels administradors cap als administrats, que són els propietaris últims d'eixos comptes (o així ho entenc jo), s'huria de dir.
Exactament això és el que he exigit al PP. S'enganyen si no ho fan, perquè clar, al final com ho allarguen tant, tots tením dubtes.
No és prou tindre les butxaques transparents, hi ha que demostrar-ho.
Però al final, guanya la política en minuscules, no la Política responsable. I ho dic per part de tots dos. El PSOE el que vo és desgastar al PP. No han remés un escrit al president de la comissió demanant la informació, ho diuen en premsa per crear desgast. És una opsció. La seua.
Per altra banda el PP, en lloc de matar el tema ensenyat tot el detall de les despeses, ho va traent poquet a poquet, per a anar deixant en ridícul al PSOE. Ells deuen pensar, que això desgasta l'oposició, o que si donen la informació és com si el PSOE hagués guanyat una batalla. Impresentable. I un error greu.
Jo també crec ho haurien de deixar clar, ja.
Pensem una cosa, si tinguera raó el PSOE, no només serien els del PP els que estan cometent una falta o un delicte, sinó els funcionaris públics. El Interventor.
I el que no ha trascendit tant, és el cabreig contingut i educat, amb el que el Sr. Interventor va donar totes les explicacions a la comissió.
Explicacions tècniques. Per mi definitives.
Incògnites que com a ciutatadà i contribuent amb els meus impostos encara estic esperant que em siguen aclarides:
Pregunta 1:
Si Espanya és un Estat modern, democràtic i transparent, per què els ciutadans (en qui segons la Constitució hi resideix la sobirania) i qui, a més, mantenen l’Estat amb els seus impostos, no poden saber els diners que es recapten i a on van a parar? Dit d’una altra manera: per què s’ha tardat tant en publicar les balances fiscals?
Pregunta 2:
Qui i com defineix el concepte de solidaritat en un Estat com Espanya, que se suposa modern, democràtic i transparent? Dit d’una altra manera: qui s’encarrega de repartir els diners dels impostos entre els diversos territoris de l’Estat i amb quins criteris?
Pregunta 3 :
Si Espanya és un Estat descentralitzat (fins a cert punt), on es troba transferida a les Comunitats Autònomes la gestió de moltes competències (entre les que hi figuren algunes d’essencials per a l’estat del benestar com ara la sanitat i l’educació), per què no es transfereix també la recaptació dels impostos necessaris per finançar eixes competències? Dit d’una altra manera: per què els governs autonòmics no poden recaptar ells mateixos els diners necessaris per tal de dur a terme les seues tasques i, per tant, no haver de dependre de les transferències de diners del Govern central?
Pregunta 4: Per què s’ha muntat tant d’aldarull i s’hi ha vessat tanta demagògia davant la publicació de les balances fiscals? Per què hem s’assistir a un ambient de guerra civil entre comunitats autònomes com en el cas de l’aigua? Tant els diners com l’aigua són uns bens valuosos que mereixerien un debat seré i responsable. Fins a quan hem d’esperar?
Espere que algun dia el ministre Solbes m’aclarisca els meus dubtes.
Enric-2 escriu "candat".
Enric Nomdedéu "candao"
És el procés normal quan es tracta d'un castellanisme: hom no es sap com dir-lo i no es vol dir a la castellana.
El fet és que en aquesta llengua nostra de mil noms es diu "cadenat"
Heu vist que bonic, que eufònic i que nostre sona? Cadenat!
C.V.
Vaig dubtar i tenia mandra d'anar al diccionari. Lleig. Ho tenia que haver fet. Així que es diu cadenat? Procuraré no oblidar-ho.
Josep, el que planteges, no puc contestar-ho a les 4'16 del matí, després de sopar amb els veïns de la marjaleria, i despreés de fer una "inspecció" a tots i cada un dels "garitos" de la platja. Encara no hi havia estat.
Molta gent. Algun dels bars amb gent massa jove per mi. I una curiositat. Vos hi heu fixat? Els xics, han (hem?) canviat molt en 10 anys. Abans com a molt ens afeitàvem, ara, està ple de tios super guapos, super fashion, i supermodelnosdelamuertetelojuromari. Supose que ja era hora. Per tota la gent (xics i xiques) que els hi agraden sexualment els tios, i als que ens agrada la gent que té cura de si mateixa i s'arregla,és guai.
Publica un comentari a l'entrada