Segons Hahnemann afirmava, l'arrel del mal és espiritual a més de física, i el malestar es manifesta primer amb símptomes emocionals (com ansietat i aversions), passant a ser, si no es tracten a temps, símptomes mentals, conductuals i, finalment, físics. Donat que el procés comença molt abans que apareguen els símptomes físics, es dedueix que els bacteris i els virus han de ser efectes en lloc de causes de la malaltia. Si fa no fa, esta seria l'explicació homeopàtica d'una malaltia.
I la resposta terapèutica és administrar petites dosis de substàncies químiques per a activar les pròpies defenses del nostre organisme i arribar suaument a guarir o millorar les malalties. La teoria de l'homeopatia sosté que els mateixos símptomes que provoca una substància tòxica en una persona sana poden ser curats per un remei preparat amb la mateixa substància tòxica, seguint el principi enunciat com a similia similibus curantur ("el mal es cura amb el seu igual").
I en política? Els símptomes de la malaltia en l'economia local són preocupants. Nul·la capacitat per generar recursos propis, ni que siga per la simplista formula de vendre el patrimoni municipal del sòl, descapitalitzant la ciutat. Impossibilitat manifesta de complir amb els compromisos adquirits als ja rectificats a la baixa, plans d'estabilitat i estalvi, la qual cosa impedeix acudir a la fórmula d'endeutament per finançar les propostes programàtiques. Fracàs obvi en la contenció de la despesa sumptuària, fracàs este per manca de voluntat. L'Alcalde continua convidant a dinar, per exemple, a tots els usuaris de teleassistència. Si l'assistència la prestem per telèfon, no tindria sentit que el dinar també? Vull dir, que si l'alcalde necessita fer el discurset i les fotos promocionals, podrien encomanar el dinar a un xinés (teleassistència) que seria més econòmic.
Però seguint la doctrina homeopàtica, això només són els efectes; la raó profunda, les causes, són unes altres. I s'identifiquen clarament amb les males pràctiques pressupostaries i d'acció de govern. Els contractes de manteniment de la ciutat (neteja viària, recollida de residus, manteniment d'obres, asfaltat...) estan dotats molt per davall de l'import que any rere anys acabem pagant. Això significa modificacions de crèdit i retards en el pagament. I les empreses, coneixedores de la mala praxi, augmenten els preus per compensar els retards. Paguem més del que caldria pels serveis, només perquè el PP necessita fer-nos creure que en el pressupost hi ha uns diners disponibles (quan en realitat sap que acabaran destinant-los a pagar factures fora de contracte) per simular que podran fer coses que després mai no fan. Els bacteris es diuen Moliner, Soler, Amorós, Ribes, Pérez Macián, Masip... i el virus es diu PP.
Vet ací l'arrel del mal espiritual del que parlava Hahnemann. I vet ací els símptomes emocionals als que es referia. Una notòria ansietat en l'equip de govern, que vol que vinguen ja les eleccions municipals amb l'esperança de revalidar majoria i encetar un cicle de quatre anys, que allunyen els horitzons electorals. I volen allunyar-los, perquè saben que cal fer ajustos severs a la seua actuació política i econòmica. Saben que caldrà passar a la cirurgia, amputar despeses, replantejar serveis públics o augmentar de nou les taxes, els impostos i els preus públics. Cirurgia reparadora i no parle d'estètica, parle d'una intervenció molt més profunda. I també se'ls hi nota una aversió, una profunda aversió, als democràtics processos de control que exercim des de l'oposició. Una oposició, la del BLOC, que no saben desarticular, ni desmentir, ni desacreditar, perquè com en privat reconeixen, nosaltres sí que els hi tenim presa la mida. I les crítiques que fem són irrefutables. La diagnosi que hem fet de la malaltia de la gestió econòmica del PP és encertada. I ara, el que toca és curar-la. Curar-la amb un canvi de govern.
O algú pensa seriosament que això és pot curar inoculant (i no busquen accepcions) uns quants virus més del mateix cep? Creuen que amb un regidor més del PP millorarà el cos malalt de l'administració econòmica de la ciutat? No és el moment d'homeopaties, necessitem un un cirurgia. Un trasplantament de poder polític.
6 comentaris:
Bon dia,i perdo pel meu comentari perque no té res a vore amb l'article.Jo sóc simpatitzant del bloc però no militant,i l'altre dia un amic meu del pp se feia el xulo dient que del pp hi ha n'eren 20.000 militants en la provincia de castelló.I tenia curiositat de saber del bloc quants hi ha. I saber si és important que simpatitzants com jo ens ferem militants. Gràcies.
Anima't i milita ja que SOM COM TU. Que el PP tinga 2.000 o 20.000 militants que més dóna, no té cap mèrit si descomptes els assesors i els seus familiars i tota la gent amb nòmina no te'n quedaran molts.
Ara un consell si entres al BLOC et costarà diners i el treball si vols no te l'acabaràs però t'ho passaràs d'allò més bé.
I tant que és important, com a poc, fer-te simpatitizant. I això no et costa ni diners.
Quins avantatges té? Per tu, rebre informació puntual, etc, però sobretot té avantatges per nosaltres, per la gent que donem la cara pel BLOC, perquè ens permet tindre "retorn" de les coses que diem. Tindre més accés al pols social, saber que penseu, que és el que fem malament i que bé...
No sé quants militants tenim, però evidentment molts menys que el PP. Molts menys. A Casetelló un centenar aproximadament. El PSOE en declara poc més de cuatre cents a la ciutat.
Si t'ho penses, seran benvingut, i molt.
En primer lloc enhorabona per lo de Mas; no vaig a descobrir la gasosa si dic que segur que et vas alegrar.
Dit açò, i encara que no vinga acompte, com que en algun altre post va eixir el tema del diari "Ara" i el bloc i el país valencià i tal, he de contar-vos, a qui puga interessar, que hui he intentat fer una subscripció en paper, i en l'"Ara" m'han dit que de moment no arribarà al País Valencià.
Només això i abrigueu-vos, que fa fred.
Vaig ser jo qui va dir el tema de l'Ara i he de confesar que estic molt decebut. Crec que als valencians ens han tornat a pegar una altra punyalada per l'esquena. Amés entres a la web i l'informació del País Valencià és mínima. M'he dut una gran desil·lusió. Amb coses com aquestes pense que els valencians no eixirem mai del pou. En fi, vindran altres dies que bufe... diuen uns. Ja vorem si eixe vent ens arriba alguna vegada, encara que siga de refiló. Salut a tots. Jorsol.
Enric, si me'n vaig alegrar, crec sincerament que é sel millor per Catalunya.
I sobre el tema del diari, segur que jo tampoc no descobriré la gasosa si vos dic a tots dos que el mercat és el mercat
Publica un comentari a l'entrada