INDIGNA(N)TS- COPE-Castelló - 13-06-11

A finals dels setanta i principis dels huitanta, hi havia una mena de moda lamentable, consistent en escridassar les autoritats democràtiques, en tota ocasió que vingués bé. Això es va viure molt especialment a la ciutat de València, on l'Alcalde Pérez Casado i el President Albinyana, entre molts altres, les van passar molt magres.

Era un grup organitzat, amb connexions amb la dreta més palentodemocràtica, connexions que eren obvies, doncs se n'amagaven entre poc i no gens. Hi havia una premsa que els hi feia el joc, i determinats partits sense representació o amb una representació minsa. Gent en definitiva, incapaç d'acceptar el veredicte de les urnes, i que no acceptaven com representants propis els triat pel poble. Probablement perquè ni entenien, ni respectaven, ni volien la democràcia.

Tot això m'ha vingut tristament al cap, perquè dissabte passat la Plaça Major de Castelló es va desdejunar acordonada per una cinta de la policia local, i un respectable nombre de funcionaris del cos, guardant l'entrada a l'Ajuntament. Era el dia que es constituïa la nova corporació, i és cert que hi havia molta gent convidada, i que és un acte de portes obertes, i per tant cal un cert ordre i control. Però és cert sobretot, i això motivà el dispositiu molt més ample que en ocasions anteriors, que aquells que es fan dir “indignats” havien convocat una concentració a les portes. I allà van estar.

Cridaven “no nos representáis”. I jo em preguntava per què? Podria ser que no els representem perquè no han anat a votar, o han votat en blanc; i en eixe cas, ho lamente per ells, però sí que els representem. Representem a tot el poble de Castelló, als que voten i als que no. I si no els agrada la representació, la culpa és d'ells, per no exercir un dret, per el que en alguns llocs encara mor gent.

Podria ser també que no els representem perquè voten altres formacions. Aleshores, és relatiu això de que no els representem. Podríem discutir els sistema electoral, de fet, seria una bona cosa fer-ho; però si participes del sistema i perds, aleshores no se li val a jugar a ser antisistema. O tots frares o tots canonges. Entre els que increpaven a les autoritats democràtiques hi havia un conegut activista, que encapçala la mateixa llista electoral ininterrompudament des de 1987, i mai no ha aconseguit passar del 1%. No el representem? El qui no representa ningú és ell!

També hi havia un càrrec electe i gent del seu partit, entre el grup que insultaven als electes dels que forma part. Curiós. Al carrer brames contra els electes, però des de la teua condició d'electe formes part d'això tan denotat de la política oficial.

En acabar l'acte la cosa va anar a més. Els autoanomenats indignats esperaven sota els porxos l'eixida de les autoritats, però també dels familiars, funcionaris i convidats; i sense gaires distincions, ens escridassaven, ens deien que anàvem a omplir-nos les butxaques, que érem corruptes i tornaven a repetir allò de que no els representem. Per a ells tothom que eixia de l'ajuntament era igual. Vaig vore com insultaven gent que no sé ni qui eren, segurament familiar d'algun regidor o convidats de pedra. També vaig vore increpar a funcionaris. A mi em van reconèixer i provocar fins i tot amb el megàfon. No els vaig fer cas i vaig seguir camí. Es van encarar amb ma mare, de 78 anys, que la dona només estava allà per orgull de mare. Li van dir que el seu fill roba i que és un deshonrat. Vaig haver d'anar a obrir-li pas.

Vaig vore grups perseguint, rodejant, increpant i insultant a famílies, menors inclosos. Els perseguien pel carrer, i després d'insultar-los tornaven a buscar un altre grup. Assetjament se'n diu. I és punible.

Trist. Trist que esta colla de cretins s'hagen apoderat del nom, “indignats” i de l'esperit d'un moviment que naixia com un esperança en una societat civil endormiscada des de fa temps.

Personalment ni tan sols compartia totes les reivindicacions que aquell primogènit grup plantejava, però tenien no només el meu respecte, sinó la meua simpatia. El periodistes em van preguntar en campanya, i ho vaig dir. M'alegra saber que estan vius, m'agrada saber que la gent a la que aspire representar, es mou per fi, es queixa, fa propostes, ens fa saber el que estem fent malament. Però això d'ara...

Este moviment l'encetaren ciutadans indignats, que volien una democràcia de més qualitat. Llistes obertes, desqualificació dels corruptes, polítiques actives contra l'atur, compromís d'estalvi i gestió pública pulcra... Tot compartible. La gent del dissabte no deia res d'això, ni volia res d'això. Una llàstima perquè aquell moviment cal. Ara són com els estornells del ficus de Maria Agustina, insignificants i sorollosos éssers que embruten i escridassen. Recorden terriblement als feixistes de fa trenta anys.