Diu que una persona estava sent jutjada per assassinat. Hi havia evidències indiscutibles sobre la culpa de l'acusat, però el cadàver no apareixia. Cap al final de l'informe oral, l'advocat de la defensa, temerós que condemnaren al seu client, va recórrer a un truc: "Senyores i Senyors del Jurat, Senyoria, tinc una sorpresa per a tots" - va dir mirant el rellotge - "d'ací a 2 minuts, la persona que ací es presumeix assassinada entrarà a la sala d'aquest Tribunal". L'advocat es va quedar mirant cap a la porta.
Els membres del Jurat, el Jutge... Tots ells sorpresos, miraven a la porta amb ansietat. Transcorreguts els dos llargs minuts no va passar res. L'advocat, llavors va dir: "he dit això i tots vostés han mirat cap a la porta amb l'expectativa de veure la suposada víctima entrar. Per tant, ha quedat clar que tots tenen dubtes en este cas, que algú realment haja estat assassinat. És per esta raó que els demane que consideren al meu client innocent, ja que davant el dubte ha de ser absolt" (in dubio pro reo).
Els membres del Jurat visiblement sorpresos es van retirar a deliberar per la decisió final. Uns minuts després, va tornar el Jurat i va pronunciar el seu veredicte: “CULPABLE!”
“Però, com? - va preguntar l'advocat - Jo els he vist a tots vostés mirant cap a la porta fixament, és evident que tenien dubtes! Com poden condemnar-lo amb dubtes?” I el Jutge va esclarir-li: “Sí, tots nosaltres hem mirat cap a la porta.. Excepte el seu client”.
L'altre dia, Bárcenas es va dirigir al jutjat i va dir: “Senyoria, tinc una sorpresa per a tots vostés. Si van al dipòsit de la destructora de documents de Génova, trobaran una còpia de la comptabilitat extracomptable -ell segueix amb la vocació neologista- del partit, entre els anys 1982 i 2009”.
Immediatament van començar les carreres a la planta noble de Génova, tots es miraven els uns als altres, els telèfons sonaven, el grup de whatsapp "Luís ya no es fuerte" no parava... Tothom qui era o havia estat alguna cosa al partit mirava la destructora de papers. L'únic que no va deixar el puro i va seguir a la seua va ser Rajoy. Quan vaig arribar al meu actual despatx a la Generalitat vaig vore que no tenia impressora, però tenia una destructora de documents. Davant la meua cara sorpresa em van dir: "este despatx s'havia fet per a Blasco”. Un dia he de mirar què hi ha dins.
1 comentari:
Qui no té dubtes és Toni Cantó, que no vol sentir parlar de la reforma de la Llei Electoral Valenciana, que suposaria, després de quaranta anys, l'eliminació per fi de l'antidemocràtica barrera electoral del 5% autonòmic.
En la Regió de Múrcia, l'any 2015 Ciudadanos tingué molta pressa en reformar la llei electoral murciana: circumscripció única en tota la Regió de Múrcia i barrera del 3%. Més encara: fou una condició del pacte d'investidura. Al País Valencià, però, Ciudadanos és una sucursal del PP. Quina enveja tinc dels murcians!
Avís a navegants: Si en les properes eleccions a les Corts Valencianes Unides Podem no arriba al 5% dels vots, adéu al Botànic, benvingut Trifachito. Bonig deu estar supercontenta amb Cantó.
https://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_a_la_Asamblea_Regional_de_Murcia
Publica un comentari a l'entrada