tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post1420785766219130343..comments2023-10-30T10:51:52.576+01:00Comments on Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres": "PENSAMENT ACIENTÍFIC" - El Mundo - 18.01.20Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/03036885900490100860noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-48559592579984519022020-01-18T21:29:54.239+01:002020-01-18T21:29:54.239+01:00Enric, has fet una anàlisi molt interessant. Jo re...Enric, has fet una anàlisi molt interessant. Jo remarcaria el fet que els dret de l'infant a rebre la millor educació està sempre per damunt del dret dels pares a triar l'educació. Sempre. Per una raó ben senzilla: al cap i a la fi, la futura vida de l'infant com a adult en tots els seus vessants: laboral, social, afectiu, etc... dependrà de quina educació ha rebut durant la infantesa. I ací ve la qüestió: ¿L'elecció de la millor educació pot ser sempre garantida pels pares? ¿Sempre? ¿L'escola, mitjançant els seus professionals de l'ensenyament, no ha de tindre un paper cabdal a l'hora d'establir el currículum escolar?<br /><br />Per exemple, com a pare, ¿tinc el dret a triar si el meu fill ha d'aprendre o no matemàtiques en l'escola? Com que no m'agraden les matemàtiques, no vull que el meu fill n'aprenga. Això seria un disbarat. Potser, en el futur, el meu fill voldrà treballar com a enginyer, ja que té tota la llibertat per a triar professió. Per això, malgrat que jo sóc el seu progenitor i tutor, no li puc privar de l'aprenentatge de les matemàtiques en l'escola. No li puc negar oportunitats laborals. En conseqüència, cal que el currículum escolar siga decidit pels professionals de l'ensenyament, no pels pares.<br /><br />Això també val per a l'ensenyament del valencià. Tots els ciutadans del País Valencià, tots, tenen els mateixos drets. Això significa que qualsevol infant valencià, siga de Vila-real, de Segorbe, de Dénia, de Llíria, de Requena, de Torrevieja, ... quan arribe a la majoria d'edat té dret com a ciutadà valencià a poder triar en quina de les dues llengües pròpies i oficials del nostre País, de la nostra societat, vol desenvolupar la seua vida com a adult, en tots els seus vessants (laboral, social, afectiu, ...). Una persona només pot exercir aquest dret, si en té un nivell òptim en ambdues llengües. Per això, em sembla un disbarat que els pares valencians puguen privar els seus fills de l'aprenentatge del valencià. Com també trobe que és un disbarat el dividir les escoles en nivells bàsic, intermedi i avançat, com feia el primer Decret de Plurilingüisme. ¿Volem ciutadans bàsics, ciutadans intermedis i ciutadans avançats? ¿Volem un País Valencià amb guetos lingüístics? ¿O bé volem que tots els ciutadans siguen avançats lingüísticament, en una societat valenciana cohesionada?<br /><br />En resum, igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans valencians. Per tant, això significa també igualtat lingüística per a tots els alumnes valencians. Nivell avançat per a tots els alumnes valencians de totes les comarques del País. Hem de garantir les millors oportunitats per a tots.<br />Joannoreply@blogger.com