tag:blogger.com,1999:blog-223891812024-03-13T12:01:27.876+01:00Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/03036885900490100860noreply@blogger.comBlogger1765125tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-15070615497999261822021-05-19T13:59:00.003+02:002021-05-19T13:59:30.343+02:00<p><span style="color: #ffa400; font-family: verdana; font-size: x-large;"><b>M'HE TRASLLADAT A:</b></span><br /><br /><br /><span style="font-size: large;"><a href="https://wordpress.com/view/enomdedeu.wordpress.com"> https://wordpress.com/view/enomdedeu.wordpress.com</a></span></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-2494439756757974822021-05-15T07:40:00.006+02:002021-05-15T07:40:00.205+02:00"FORMACIÓ PROFESSIONAL ÉS FUTUR" - Mediterráneo - 15.05.21<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvd14O-UtONHfs74W4lKUZFaxe1M6YHBvgmzZAPHa09I2BchE64t4phqIfN5zZWU41BO03TkkglAAZqxjP5E-RVdrRif0D6aUXXnNCBlC6DTaT2OS_3S4FombBhC-sAJcLjPVE/s259/download.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvd14O-UtONHfs74W4lKUZFaxe1M6YHBvgmzZAPHa09I2BchE64t4phqIfN5zZWU41BO03TkkglAAZqxjP5E-RVdrRif0D6aUXXnNCBlC6DTaT2OS_3S4FombBhC-sAJcLjPVE/w366-h274/download.jpg" width="366" /></a></b></span></div><span style="font-family: verdana;"><b><br /><div style="text-align: justify;"><b> Fa pocs dies s'ha fet
públic que la Generalitat ha executat més del 100% dels recursos del Fons
socials Europeus 2014-2020, dos anys i mig abans de vèncer el termini. I que
per eixos, la Generalitat ha estat un exemple de certificació en l'àrea de
Formació Professional, amb un 103'83% d'execució, i hem vorejat el
100% de l'àrea de millora d'ocupació i mobilitat laboral. No és poca cosa si
tenim present que al poc d'arribar jo al Consell, el president Puig ens va
citar per advertir que teníem a la UE molt preocupada, perquè entre el 2014 i
2015 no s'havia executat ni un cèntim d'aquells programes. Esta era
l'herència. A LABORA vam treballar molt per a crear programes
com AVALEM Joves i AVALEM Joves +, i per a explicar-los a
la Comissió Europea i que ens els autoritzés. I este és el nostre
resultat.</b></div></b></span><p></p>
<p class="p2" style="text-align: justify;"><b style="font-family: verdana;">No és casual. És el
fruit d'un intens treball de programació i execució que emana d'un model molt
clar i reflexionat. L'any 2016 vaig assistir per primer cop a una Conferència
Sectorial d'Ocupació. És el fòrum on el govern central i les autonomies,
acordem els programes a dur a terme, i el repartiment dels fons, per a poder
fer-ho. Presidia la Ministra Fátima Bañez, i es debatia sobre la
formació a oferir a les persones desocupades. Nosaltres teníem clar
que AVALEM Territori, programa fet de la mà dels agents econòmics i
socials, i amb el suport tècnic de les universitats, ens havia permès
determinar territorialitzadament quines formacions eren realment les que podien
aportar millores en l'ocupabilitat de les persones que formàvem. La dreta
insistia en el "cheque formación", és a dir, que li donem a cada
persona un xec per un import determinat, i que ells se'l gasten en el curs que
els hi vinga més de gust. Vaig haver d'intervenir per explicar la nostra ferma
oposició a este model, i per defensar el que estàvem
fent. Recorde que els hi vaig dir que el que proposaven era els
cursos CCC i que et regalen una guitarra. Sí. Perquè obria la porta a la
competició entre centres privats per captar alumnat, i no necessàriament sobre
la base d'una millor oferta, sinó a determinats incentius. "Estudia per a
sabater amb nosaltres i et regalem un microones", "si et matricules
amb nosaltres per al curs de perruqueria, et regalem una PlayStation". Un
despropòsit.</b></p>
<p class="p2" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span lang="ES"> </span>Molt ofès va demanar la
paraula el Consejero de Madrid, dient que estàvem en contra de les
empreses privades, i que ells els liberals, tal i qual... Vaig respondre
que “cada cop que un liberal parlava de col·laboració publicoprivada, a Keynes
se li moria un gatet”. Crec que des d'eixe dia em coneixen a totes les
Conselleries de totes les autonomies. Però és que és així. L'execució que
nosaltres hem aconseguit, ha estat d'acord amb l'estudi previ,
de l'eficiència d'eixos fons. I no és cap batalla contra l'empresa
privada, ni de bon tros! Ara mateix LABORA té convenis amb més de 80 centres de
formació privats, que imparteixen bona part dels més de 800 cursos que oferim.
I mantenim amb el sector una relació quotidiana fluida i amable. Perquè plegats
hem aconseguit resoldre alguns dels problemes més greus que ens vam trobar en
arribar al Consell.</b></span></p>
<p class="p2" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span lang="ES"> </span><span lang="ES">En l'exercici 2020 els
diners de polítiques actives es van haver de derivar a les polítiques passives,
per la situació generada per l'epidèmia. I només aquelles autonomies
que havíem compromès la despesa, és a dir
que havíem publicat les ordres d'ajudes, vam rebre els diners
previstos. Nosaltres sí. Altres no. Enguany el nostre pressupost per a la
formació ha crescut en un 44% de fons provinents del Ministeri, en detriment d'altres
autonomies, que han rebut menys ajudes, com Catalunya, o Madrid. </span><span lang="EN-US">I ha estat així, perquè s'han
valorat els resultats obtinguts, i l'execució d'anys anteriors. </span><span lang="ES">La nostra aposta per l'FP és real,
efectiu, avaluable. Exitós.</span></b></span></p>
<p class="p2" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span lang="ES"> </span><span>La Formació Professional
és una eina carregada de futur, és un instrument que ben gestionat, amb la
participació directa de les empreses, ens ha de permetre avançar en la
capacitació professional que les empreses ens reclamen. La setmana passada, en
el marc de la "II Jornada #Formacióprofessional per a l'Ocupació: Detecció
de necessitats" vam presentar l'Espai LABORA de Castelló, com el Centre de
Referència Nacional per a la formació en el sector ceràmic.
I esta distinció, que porta aparellada la garantia de finançament estatal,
i que és un premi a la trajectòria formativa, investigadors i
innovadora, és una aposta ferma i clara per la
formació professional ocupacional pública. Però este èxit,
i este camí fructuós que ara encetem, no hagués estat possible
sense el compromís i el suport dels agents socials i econòmics. I d'ASCER, i de
l'ITC, i 'ASEBEC, i d'ANFFECC. Estem construint el futur.</span></b></span></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-63509110197450196492021-05-15T07:30:00.001+02:002021-05-15T07:30:00.191+02:00"SER DEMÒCRATA NO ÉS FÀCIL" - El Mundo - 14.05.21<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim-8aMSzDNjEuSwQJ8baUZXwoc8RGYggoIuP03vqIMJvKu46WkwosaAmsuh2VOfHh8oJletW-S7ODE3iUwCgpgnzIcTyIpk-OX8ROC-p4WrWGhs6v3E0hv3XWdfzGFqzT-VrD8/s275/download.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim-8aMSzDNjEuSwQJ8baUZXwoc8RGYggoIuP03vqIMJvKu46WkwosaAmsuh2VOfHh8oJletW-S7ODE3iUwCgpgnzIcTyIpk-OX8ROC-p4WrWGhs6v3E0hv3XWdfzGFqzT-VrD8/w381-h254/download.jpg" width="381" /></a></b>Ser demòcrata no és cosa senzilla.
Necessita entrenament, és un procés permanent, sempre inacabat. El
demòcrata es fa, no se'n neix de demòcrata. No cal més que vore el
nostre comportament quan som nadons. Tot ho arreglem imposant la
nostra voluntat. A crits. A plors. I ja s'ho farà la resta per
endevinar allò que volem, o allò que ens molesta. Que nosaltres
mentre no aconseguim que la resta en done el que volem seguirem fent
una bona rebequeria. Tot ens és igual. Irresponsabilitat absoluta.
Anava a dir que seríem capaços de... Però que carai! Ho fem! Ens
caguem a sobre, i la responsabilitat de netejar-nos, endreçar-nos i
tornar-nos a deixar ben estirade</b></span><b style="font-family: verdana; text-align: left;">ts a descansar, és dels altres.</b></p><p></p>
<p lang="ca-ES-valencia" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b>El
fet d'entendre la importància de complir amb unes normes de
convivència, de respectar certs costums, o determinats horaris, o
d'entendre que hi ha coses que en un lloc estan bé i en un altre no,
tot això, i més, és un aprenentatge. Aprendre a evacuar al lloc
adequat no et converteix en demòcrata, tampoc. Això ho pots
aconseguir ensinistrant un gos, per exemple. El que et confereix la
condició de demòcrata, condició que tret que Frank de la jungla em
puga desmentir, només es dóna dona a les societats humanes (o a
algunes), és entendre, acceptar, i participar dels mecanismes de
presa de decisions.</b></span></p>
<p lang="ca-ES-valencia" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b>Escoltar
educadament, fer pedagogia de les teues posicions, ser propositiu,
però també receptiu a quan els altres ho són. Entendre la
discrepància com una aportació que ajuda a millorar, i no com
alguna cosa que has de tolerar amb disgust, perquè toca. Apreciar
les opinions alienes, especialment si no les comparteixes. No ser un
gregari irreflexiu, ser autocrític. Entendre que el consens és
l'art de fer que ningú no guanye del tot per tal que ningú no ho
perda tot. Però entendre també que de vegades, el consens no és
possible, o fins i tot, no sempre és necessari, ni bo. Allò que sí
que has d'aprendre a acceptar, és que respectant profundament les
minories, les majories guanyen.</b></span></p>
<p lang="ca-ES-valencia" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b>I
no se li val a dir que la gent vota malament. Òbviament que pots
pensar que el resultat no serà bo, perquè a tu t'agradaria fer
coses molt diferents de les que faran, però el que has de fer és
pensar com és que els altres han convençut a més gent que tu. I
esforçar-te en què no torne a passar. La democràcia és un
aprenentatge permanent, i és molt exigent. Hauríem d'anar
creixent...</b></span></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-74052090636335698092021-05-08T09:07:00.003+02:002021-05-08T09:09:50.096+02:00"MARXAR" - El Mundo - 8.05.21<p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Diria que en general, marxar no és fàcil. I marxar d'un lloc abandonant una feina que t'apassiona, encara menys. Esta setmana s'ha saldat amb tres marxes de destacades personalitats del panorama polític.</span></b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 19px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR_ypOp-akARUC8FDoNKbgjYM2nl4katLJ6C6f2sWi0tF0TuUA4aQCcDjyPD0qLEIrn5TQmUoibaGMRted6DHYf8y6igbJnVW5DYrDZ972U-pY3574akmONR68s6MPkYETPa63/s240/655ab270-e16f-4f33-89e5-5626f4be4c36.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="160" data-original-width="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR_ypOp-akARUC8FDoNKbgjYM2nl4katLJ6C6f2sWi0tF0TuUA4aQCcDjyPD0qLEIrn5TQmUoibaGMRted6DHYf8y6igbJnVW5DYrDZ972U-pY3574akmONR68s6MPkYETPa63/s0/655ab270-e16f-4f33-89e5-5626f4be4c36.jpg" /></a></span></b></div><b><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">A Iglésias és difícil no reconèixer-li intel·ligència, i partint d'ací, sembla poc creïble que tot això no ho tingués ja pensat. La meua opinió que és intuï</span></b><b style="font-family: verdana; font-size: large;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">tiva i no puc demostrar, és que governar no és el que ell pensava. I ni li ha acabat d'agradar, ni ha estat capaç de fer el que volia. I crec també que es tem que desgraciadament els fons europeus seran un fracàs. Se'ls emportaran les quatre corporacions de sempre, i les institucions amb la urgència d'executar a temps, acabarem fent rotondes. Com amb el Pla E. I sap que això tindrà un gran cost.</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="font-family: verdana; font-size: large;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></b></div></b><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">També és cert que en un país on hem tingut membres del govern participant en terrorisme d'estat, en màfies econòmiques, alimentant el clavegueram i el deep state, a ell se l'ha massacrat molt més. Quan de tot el que se'l pot acusar, si de cas, és d'incoherent i boques. Però tampoc exagerem, que hi ha polítics a qui han arruïnat econòmicament, a qui han fet perdre eleccions amb informacions falses, i polítics a la presó per fer un referèndum. Anem amb compte amb els martirologis.</span></b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 19px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">També ha marxat Isabel Bonig. A ella li han fet el llit els seus d'una forma innoble. Mai no m'ha agradat la seua forma histriònica de fer política, i com a gestora va prendre decisions nefastes que ens han costat molts diners que ha hagut de pagar el Botànic. Però li van encomanar gestionar el desastre col·lectiu de les eleccions del 2015, i ha donat la cara. I ara, no li han donat l'oportunitat de rendibilitzar, si era el cas, el seu treball. Prefereixen al fillol de Zaplana, perquè el PP només guanya amb eixos perfils.</span></b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 19px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">També ha marxat Gabilondo. Però en este cas, no es notarà. No es va notar que hi fos.</span></b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 19px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Dimecres amb un grup d'amics comuns, vaig dinar amb algú que va deixar la política fa ja un parell d'anys, després d'una llarga i brillant carrera. Un dels adversaris a qui més he respectat, i a qui més aprecie. Ell va marxar sense haver perdut mai, diu, perquè el seu perfil no encaixa en la política que es fa ara. No hi ha gairebé espai per a la reflexió, per al debat. Tot són crits i sobreactuacions. Té raó. I és un drama.</span></b></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-61958641062100591202021-05-01T07:00:00.001+02:002021-05-01T07:00:00.212+02:00"EXAMEN DE CONSCIÈNCIA" - El Mundo - 01.05.21<p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlL7PBtMcwHWWrT3PrURrTDo9U2aw6cWrZN_-PdSflI3YwaLyMfw72Cs3Vm4tRxq7wI8e0-DrxYC7qx1FLmAJqcoizxqN-uh8nvpGCsYu5tYYBZ0942Z64lSj2V0zHKuGikXcb/s689/Captura+de+Pantalla+2021-04-30+a+les+19.59.03.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="689" data-original-width="414" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlL7PBtMcwHWWrT3PrURrTDo9U2aw6cWrZN_-PdSflI3YwaLyMfw72Cs3Vm4tRxq7wI8e0-DrxYC7qx1FLmAJqcoizxqN-uh8nvpGCsYu5tYYBZ0942Z64lSj2V0zHKuGikXcb/s320/Captura+de+Pantalla+2021-04-30+a+les+19.59.03.png" /></a></b></div><b><br />1- Presenta la teua batalla com una croada entre el bé i el mal. No menciones allò que tu guanyes. A contra, presenta la teua candidatura com un suprem sacrifici.</b><p></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>2- Busca un eslògan grandiloqüent. No importa que no tingues un projecte per portar la teua promesa a terme.</b></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>3-Presenta als teus electors com a víctimes a les quals altres vénen a llevar-los el que havia guanyat amb la merescuda suor del seu front.</b></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>4- Practica la política de l'odi. Assenyala els presumptes culpables i compromet-te a eliminar-los.</b></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>5- Per minar a l'adversari, tot s'hi val. Sobretot, insinuacions falses.</b></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>6- Si pregunten les fonts de les teues acusacions, respon amb vaguetats: "tothom ho sap", "ho van dir a la tele..." Si t'enxampen, tira-li al teu adversari la culpa d'haver creat la faula.</b></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>7- No dediques esforç a crear programes, legislar o governar; sinó a comparéixer en mitjans i xarxes socials. La teua força és a les teues promeses i acusacions, no en els teus èxits.</b></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>8- Infon entre els teus seguidors la por als teus adversaris i incita'ls a realitzar accions per acovardir.</b></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>9- No condemnes mai les amenaces que els teus coreligionaris llancen als teus adversaris. Arregla't per assegurar que no provenen de tu, però insinua que alguna cosa hauran fet estos individus per meréixer-ho. Defensa't dient que ells tampoc et demanen perdó quan t'insulten.</b></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>10- Apodera't dels símbols d'identitat del teu país (bandera, exèrcit, rei, víctimes del terrorisme...) Fes-los servir fins a l'avorriment, de tal manera, que al teu adversari li arribe a resultar incòmode associar-se amb ells.</b></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>Ara et demane de fer un exercici honest. Reconeixes en el partit al que votes acompleix amb tots o alguns d'estos manaments? Doncs estàs votant a Bannon, l'estrateg de la ultradreta que va dur a Trump a la Casa Blanca, i que finalment va ser apartat de l'equip, perquè fins i tot a Trump li semblava racista. Això no obstant, no li va impedir indultar-lo i deixar-lo eixir de la presó on va fer cap per haver robat fons d'ONGs.</b></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>Tampoc no és res pròpiament nou, Steve Bannon revisa (i empitjora) els trenta-huit estratagemes de Shopenhauer per tindre sempre raó. I és que l'art de la discussió és l'art de la guerra: l'únic que compta és la victòria final per molt falsos o equivocats que siguen els teus arguments. La millor arma de destrucció massiva que tenim per esta guerra és el llenguatge.</b></p><p class="p1" style="font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>Si dones per bo este darrer enunciat, tu també votes a Bannon.</b><br /></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-84444108492312144122021-04-27T08:08:00.002+02:002021-04-27T08:08:50.640+02:00"QUINA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA?" - La Vanguardia - 27.04.21<p></p><p align="justify">
<span face="Verdana, sans-serif"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face="Verdana, sans-serif"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibKhuxzG4-1FSMgpg01eJd5zi3uwXNGtaDrayuV6t5oQ5aSh7GVhZj48sP2ciAE02uP71V2qYVNgNEBBlfTefptcXd6S266luG9JsMuD6qcnKbQqXeQXHGvLhv_s1cVSlZt6Yx/s257/download.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="196" data-original-width="257" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibKhuxzG4-1FSMgpg01eJd5zi3uwXNGtaDrayuV6t5oQ5aSh7GVhZj48sP2ciAE02uP71V2qYVNgNEBBlfTefptcXd6S266luG9JsMuD6qcnKbQqXeQXHGvLhv_s1cVSlZt6Yx/w278-h212/download.jpg" width="278" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><b>Ja deia Fukuyama que la forma bàsica
d’organització social és mitjançant xarxes de familiars i amics,
entre els que es produeixen intercanvis recíprocs. De fet, este és
encara hui el mètode més exitós de trobar treball. Les xarxes de
coneixement segueixen sent l'agència més gran de col·locació. “Tu
no coneixeràs algú de confiança per al magatzem?" Però clar,
això traslladat a l’administració ens instal·la en un univers
d’arbitrarietat, clientelisme i corrupció.</b></div></span><p></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Per això Weber
va contraposar a este sistema nociu, un model que anomenà
Burocràtic, que opera sota el principi de la meritocràcia. És a
dir, processos reglats, que puguen garantir neutralitat, igualtat i
previsibilitat. Tot pensant a oferir seguretat jurídica a la
societat. Però el fet cert és que el sistema mai no ha acabat
d’implementar-se del tot i conviu amb molts tics del sistema
clientelar. Els interessos subjectius de polítics i tècnics,
individuals o col·lectius, sempre troben una drecera per a fugir de
l’estandardització normativa, saltant-se la neutralitat. I d’altra
banda, a mesura que s’ha ampliat el catàleg de serveis públics
associats a l’estat del benestar, s’ha fet palés què el model
burocràtic és massa rígid, i dificulta quan no impedeix, la
prestació de serveis de forma flexible, eficaç, eficient, creativa
i innovadora. La burocràcia és el colesterol de l’administració,
col·lapsa el sistema circulatori. Encara que hi ha qui manté, que
com amb el colesterol, de burocràcia n’hi ha de bona i de roín
(Charles Landry, The creative bureaucracy).</b></span></p>
<p align="justify"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Però la
convicció que la gestió pública sempre és més defectuosa que la
gestió privada, porta a alguns (Osborne i Gaebler, o Barzelay) a
proposar el Model Gerencial, advocant per la flexibilitat i
preocupats per l’eficàcia i eficiència, aposten per la
privatització, l’externalització i les tècniques de la gestió
privada, com la creació d’una gerència tecnocràtica a
l’administració pública. La realitat, però, és que això de què
el sector privat està millor gestionar que el públic, és una
opinió ideològica, que no està recolzada per cap experiència
empírica. Mazzucato i altres, ha controvertit acadèmicament esta
idea.</b></span></p>
<p align="justify"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>El Model
Gerencial pretén la desinstitucionalització, la desregulació de
molts processos burocràtics per tal de guanyar en discrecionalitat
en la gestió. I això obre la porta a l’arbitrarietat, el
clientelisme i la corrupció. Tots els guanys en eficàcia es perden
per culpa de la manca de seguretat jurídica. Perquè a sobre, el
model burocràtic és autoimmune, hi ha aconseguit sobreviure a tots
els canvis proposats. Hi ha una mena de “deep administration”,
que sobreviu a tots els canvis de govern. I una classe de polítics
que potencien o s’aprofiten, d’esta indecent manera de fer. De
tal forma, que quan hi ha un conflicte entre mèrit i flexibilitat,
quasi sempre guanya el neoclientelisme.</b></span></p>
<p align="justify"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>L’Estat
Regulador és el quart dels models, i té dos principis bàsics. Cal
deixar en mans de la iniciativa privada els serveis bàsics, i
dedicar-se simplement a regular el mercat, per aportar un poc de
consciència social. La política ha de delegar l’activitat
reguladora independent i tecnocràtica… Com si les comunitats
epistèmiques no tingueren ideologia! I en tenen, però no passa pel
filtre de la democràcia i el sufragi. És a dir, primer apartem als
polítics de la gestió directa, i els substituïm per directius
públics professionals, i tot seguit apartem de la política i dels
polítics els elements més crítics que afecten la vida de la
ciutadania.</b></span></p>
<p align="justify"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Que les
administracions necessiten millorar la seua gestió està fora de tot
dubte, ara bé, la solució no és en cap cas, gestionar-la com si
fos una empresa privada. Tot això de l’anomenada “fugida del
dret administratiu”, és una pèrdua de seguretat jurídica per als
administrats. No ens enganyem. Tot simplement cal dir que no es poden
gestionar igual, organitzacions dedicades a coses diferents, amb
interessos diferents, objectius diferents, stake holders diferents…</b></span></p>
<p align="justify"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face="Verdana, sans-serif">Detectat el
problema, i descartades les falses solucions, ens queda la
Governança. La complexitat d’actors vinculats a la defensa i
desenvolupament del bé comú, reclama innovació organitzacional.
Col·laboració de les administracions amb empreses, tercer sector, i
xarxes ciutadanes organitzades. Es tracta construir un model plural,
horitzontal, democràtic i participatiu. </span>
</span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtzbXcTf5_AQupo6-m709AXam5qSilg_ClDksv_C47Sx5cYoXxRboM7WUO8q4x4Lef3itMxiKv1vg6F3jpuEYRYM3SEepE3GaCo0EkBNRkngvmfjosZUKvvL5QD7imK8CQgAhD/s350/4234_recur_direc_curs_manua_unita_grup.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="236" data-original-width="350" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtzbXcTf5_AQupo6-m709AXam5qSilg_ClDksv_C47Sx5cYoXxRboM7WUO8q4x4Lef3itMxiKv1vg6F3jpuEYRYM3SEepE3GaCo0EkBNRkngvmfjosZUKvvL5QD7imK8CQgAhD/s320/4234_recur_direc_curs_manua_unita_grup.png" width="320" /></span></b></a></div><p></p>
<p align="justify"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Coordinar tots
estos interessos particulars, per aconseguir acostar-se al bé comú,
reclama de la figura del Metagovernador. I això sí que ha de ser
una competència exclusiva de l’administració pública, dirigida
pel Govern polític, legitimat per la democràcia representativa.
Però per a aconseguir això cal que el poder polític recupere la
seua capacitat d’influència sobre l’economia i sobre els
mercats, i d’altra banda que la maquinària de l’administració
pública siga suficient però àgil, ben estructurada però flexible,
i sobretot, més intel·ligent i amb capacitat d’aprenentatge.
Necessitem més personal, al País Valencià tenim la ràtio de
treballadors públics per habitant més baixa de tot l'Estat, i
digitalització intensiva. Big data com un instrument del servei
públic.</b></span></p>
<p align="justify"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Perquè ara
mateix tenen més informació, i més capacitat tecnològica per a
ser Metagovernadors, les corporacions del GAFA, que les
administracions. I això és extremadament greu.</b></span></p><br /><p></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-54738701430261499422021-04-24T09:00:00.004+02:002021-04-24T09:00:13.046+02:00"ACATAR, PERÒ NO CALLAR" - El Mundo - 24.04.21<p class="p1" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">Els éssers humans som capaços de pensar, decidir voluntàriament i jutjar els nostres actes, gràcies al fet que utilitzem la raó. Una facultat consistent a aplicar normes i lògiques en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.</span></b></p><p class="p2" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">Però clar, la civilització ens hem dotat de tantes normes, que d'antic hem hagut de professionalitzar la funció dels judicis, creant els jutges. De l'antic Egipte sembla que vénen els més remots amb este nom. Els romans els hi deien pretors i des de Recesvint "iudex", que és jutge en llatí. De l'àrab "al qadi" derivà "alcalde" un altre dels noms que rebien. O també "oïdors" perquè bàsicament eixa era la seua funció, oir a les parts i prendre una decisió.</span></b></p><p class="p2" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">Actualment a eixos professionals d'escoltar i decidir, d'aplicar les normes, els hi diem... De tot. Perquè crec que confonem el nostre dret a jutjar, el judici propi, amb<br /> una sentència judicial que, esta sí, correspon a jutges i magistrats. I les sentències s'acaten. Per tant, respecte pels jutges.</span></b></p><p class="p2" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">Ara bé, en cap cas vol dir que les seues decisions no siguen opinables o discutibles. Amb major o menor raó jurídica, perquè allò que tenim els éssers humans és la capacitat de pensar i reflexionar, i en este procés intervenen la intel·ligència, els coneixements, les emocions i la raó. I a això, tot i acatar les sentències, no hi hem de renunciar.</span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhetYVrGfEoKEwnLMGug7sOl-o79i1lKNwRb1QiBYaYisonqgFJhrhUdWO17kZSCLonUFgJJqRM5WnS0kpXjQ0uvCSnHm09R8DURT8BbJTRYSuV7Sl7TEp7dHCDZsjcsk8iMoAn/s262/download.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="192" data-original-width="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhetYVrGfEoKEwnLMGug7sOl-o79i1lKNwRb1QiBYaYisonqgFJhrhUdWO17kZSCLonUFgJJqRM5WnS0kpXjQ0uvCSnHm09R8DURT8BbJTRYSuV7Sl7TEp7dHCDZsjcsk8iMoAn/s0/download.jpg" /></a></span></b></div><p></p><p class="p2" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">Jo no ho pense fer, i per això dic, que per molt ajustada a dret que siga la darrera sentència que exonera de tota responsabilitat al que en algun moment va ser Molt Honorable Sr. Camps, és absurda, incomprensible i profundament perillosa.</span></b></p><p class="p2" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">Perquè per fer-ne un resum, ve a dir que, amb independència que el 75% dels fons que va gastar la Fundació que es va muntar per a la visita del Papa a València eren públics, la fundació era privada; i per tant, no regeix el dret administratiu. I Camps que no n'era membre, no pot ser responsable del que pogueren fer. I va més lluny, diu que quan Camps explicava a tothom que el volia sentir, i a tothom que li publicava el que deia, que ell feia i deixava de fer, que en realitat, això no té rellevància jurídica, perquè fer-se el fatxenda, no és delicte.</span></b></p><p class="p2" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="color: #535353; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">És a dir, que si un càrrec públic vol fer negocis indecents, la millor fórmula és una fundació instrumental a la qual regar amb la caixa pública. La sentència ens ho explica.</span></b></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-33863287370550929452021-04-17T09:23:00.008+02:002021-04-17T09:26:15.621+02:00"NOCHE TOLEDANA" - El Mundo - 17.04.21<p class="p1" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(83, 83, 83); color: #535353; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span class="s1" style="font-kerning: none;"><span style="font-family: verdana;"><b>Malgrat que el seu origen siga fruit de controvèrsia, esta castellaníssima expressió l'associem a una nit en blanc, perquè les preocupacions no ens han deixat agafar el son.</b></span></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(83, 83, 83); color: #535353; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span class="s2" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(26, 26, 26); color: #1a1a1a; font-kerning: none; font-size: 10px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"><br /></span><span class="s1" style="font-kerning: none;"></span></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWn_0NIE6X1Hvr0GsxgTk3pdPMnzd5kaNuzveeu02Te2PbyMrhWkL4WJwC0ZocES6eYY6KFMwtxsXcxmUrnpJdYag78n6-SAyg6v8zw8tsmG5btftSnH51eEwBQrGE9XdBK9YQ/s2048/PortCastello%25CC%2581.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><b><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWn_0NIE6X1Hvr0GsxgTk3pdPMnzd5kaNuzveeu02Te2PbyMrhWkL4WJwC0ZocES6eYY6KFMwtxsXcxmUrnpJdYag78n6-SAyg6v8zw8tsmG5btftSnH51eEwBQrGE9XdBK9YQ/w284-h212/PortCastello%25CC%2581.jpg" width="284" /></b></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b>Això li passa a molta gent a València, ciutat on treballe, amb l'anunciada ampliació del seu Port. Una decisió que és contundentment discutida des del punt de vista econòmic (reclama una inversió pública multimilionària perquè una empresa puga fer calaix), mediambiental i paisatgística. El mateix alcalde de la Ciutat, Joan Ribó, reclama sense embuts, aturar el projecte, pensant en els ODS 2050. I el cert és que s'entén malament que un port puga prendre decisions contra l'opinió de la ciutat de la que forma part. Entre altres coses, perquè tota decisió, afecta a tota la ciutat.</b></span></div><p></p><p class="p1" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(83, 83, 83); font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span class="s2" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(26, 26, 26); color: #1a1a1a; font-kerning: none; font-size: 10px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"><br /></span><span class="s1" style="font-kerning: none;">Però jo visc a Castelló, i ací aquella decisió també ens afecta. És cert que ValènciaPort no creix només perquè MSC haja decidit desviar allà una línia que fins fa poc escalava a PortCastelló, però també és cert que la naviliera MSC ja duia el 90% del seu trànsit a València, i que porte allí la línia que hem perdut a Castelló no li genera un benefici addicional remarcable, en canvi, per a nosaltres el perjudici és gran.</span></b></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(83, 83, 83); color: #535353; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQfvg5zdJCl4505H8wbVWoZIJka8sgVf12c6eUvU9GTh3siB4XZHlk4zhsZYU-cKFV1EEjJpae9fX9I_E4PVe78vsWgd6bNrv2Gqa3TfRIYp9kZQ1qxb4JlZSxhZA34Iljz8rA/s302/download.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: verdana;"><b><img border="0" data-original-height="167" data-original-width="302" height="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQfvg5zdJCl4505H8wbVWoZIJka8sgVf12c6eUvU9GTh3siB4XZHlk4zhsZYU-cKFV1EEjJpae9fX9I_E4PVe78vsWgd6bNrv2Gqa3TfRIYp9kZQ1qxb4JlZSxhZA34Iljz8rA/w283-h156/download.jpg" width="283" /></b></span></a></div><span style="font-family: verdana;"><span class="s2" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(26, 26, 26); color: #1a1a1a; font-kerning: none; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"><b><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span class="s1" style="font-kerning: none;">En una entrevista de juliol de l'any passat, Francisco Toledo, president de Puertos del Estado, assegurava que ben aviat tindríem notícies molt positives per al nostre port, perquè la naviliera portaria ací part del</span></span><span style="font-family: verdana;"><span class="s1" style="font-kerning: none;"> seu trànsit i fins i tot que hi hauria línies directes amb els EUA. Res d'això no ha passat. Segurament perquè en lloc d'ordenar ell el trànsit, ho deixava en mans del mercat.</span></span></div></b></span></span><div><p></p><p class="p1" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(83, 83, 83); color: #535353; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span class="s2" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(26, 26, 26); color: #1a1a1a; font-kerning: none; font-size: 10px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"><br /></span><span class="s1" style="font-kerning: none;">Ports de l'Estat permet als ports rendibles i ben gestionats reduir lleugerament les tarifes. Pot semblar raonable i Castelló té la màxima flexibilitat perquè és dels més rendibles; però a mitjà termini, podria significar l'enfonsament dels ports menys competitius, que a sobre podrien perdre la capacitat de reduir tarifes dificultant la seua recuperació. Li pot passar al nostre.</span></b></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(83, 83, 83); color: #535353; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span class="s2" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(26, 26, 26); color: #1a1a1a; font-kerning: none; font-size: 10px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"><br /></span><span class="s1" style="font-kerning: none;">I és ací on veig el problema. PortCastelló i ValènciaPort no són ni poden ser competència. Haurien de ser complementaris, ells dos, i la resta de ports de l'estat. Al cap i a la fi, els ports d'interés general són 100% públics, i haurien de ser cooperatius. També perquè els pretesos llocs de treball que es poden crear a València es poden perdre a Castelló.</span></b></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(83, 83, 83); color: #535353; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span class="s2" style="-webkit-text-stroke-color: rgb(26, 26, 26); color: #1a1a1a; font-kerning: none; font-size: 10px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"><br /></span><span class="s1" style="font-kerning: none;">Això és el que esperava jo d'una gestió pública, i al final, obviar la DIA de ValènciaPort </span>condemna a PortCastelló a una NIT... toledana.</b></span></p></div>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-22013183979275187852021-04-13T10:23:00.000+02:002021-04-13T10:23:11.995+02:00"CALVÍ I EL PEIX" Actualitatvalenciana -13.04.21<p></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b><br />Hi
ha un deliciós llibret de Josep Vicent Marqués, de nom "Amors
impossibles", que m'agrada rellegir de tant en tant. Alguns dels
relats els protagonitzen un socràtic i un sofista, que contraposen
permanentment les seues personals formes d'entendre el món, amb un
llenguatge costumista. Hi he pensat <span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;">estos </span>dies,
perquè tinc un encàrrec que no sé si trobaré el temps, o tindré
el talent per a complir, o això meu amb el món dels editors serà
un altre amor impossible.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>I
ho vinc a dir, perquè igual que Marqués contraposava dues
escoles filosòfiques, hagués estat interessant contraposar a Max
Weber i a Karl Marx, discutint sobre l'origen del capitalisme. O fins
i tot a Calví i al Papa Lleó XIII barallant-se intel·lectualment
sobre el valor del treball en l'ànima del fidel.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>Mentre
Marx mantenia que la mentalitat capitalista procedia del
desenvolupament econòmic capitalista, Weber al seu llibre "L'ètica
protestant i l'esperit del capitalisme" es demanava
si <span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;">l'origen </span>d'eixa
mentalitat capitalista moderna no provindria més aviat del mode de
vida generat pel protestantisme calvinista.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>I
és que contràriament a la concepció catòlica, la reforma
protestant va accentuar la dimensió ètica i religiosa del treball.
El catolicisme manté que encara portem la màcula d'aquell pecat
original, i la condemna del seu déu: "Et guanyaràs el pa amb
la suor del teu front fins que tornes a la terra d'on vas ser tret:
perquè ets pols, i a la pols tornaràs", Gènesi 3:19. Fins que
tornes a terra! Ni jubilació, ni vacances pagades. Poca broma!</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>En
canvi el protestantisme en fa una lectura ben diferent. Luter encara
té alguna cosa de tradicionalista, amb l'assumpció de la professió
com una que cosa que l'home havia de fer com una missió imposada per
Déu. Però Calví ho fa saltar tot pels aires. Perquè mentre per
als catòlics el treball és un càstig, el calvinisme el sacralitza
considerant-lo la contribució positiva i necessària de l'home a la
manifestació de la glòria de Déu. Encara més, el creient
calvinista havia de portar una vida austera, però la riquesa només
és reprovable quan incita a la comoditat i a la sensualitat. Ara bé,
com a deure professional constitueix un precepte obligatori; i les
riqueses acumulades no s'havien de conservar inactives, sinó
invertir-les en noves activitats productives. </b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b><span style="color: black;">Encara
arrosseguem aquella visió! I és ací és on troba Weber el suport a
la seua visió, i ho concreta: «el capitalisme victoriós no
necessita ja </span><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="color: black;">d'este</span></span><span style="color: black;">suport
religiós, ja que descansa en fonaments mecànics». En altres
paraules, una vegada que assentat el capitalisme pren vida pròpia
creant necessitats i construint els mitjans per a la seua perpetuació
sense necessitat que la ideologia puritana, ni més déu que el Fons
Monetari Internacional, el Fòrum de Davos i el Banc Mundial. La
Santíssima Trinitat del capitalisme.</span></b></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>Crec
que Marqués hagués escrit alguna cosa així:</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>"Un catòlic pescava
a la platja, mentre un calvinista el mirava amb atenció.
El pescador va notar un fort sotrac a la seua canya, va
estirar amb determinació i l'ham va complir amb la seua funció.
Uns breus minuts d'estira-i-arronsa entre el peix i el pescador,
i a recollir fil. El bon home havia capturat la seua presa.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>Amb
parsimònia la va desenganxar de l'ham, va posar el peix a
la cistella, i va començar a recollir els seus estris.
El calvinista que el mirava li va dirigir per primer colp
la paraula.</b></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEUzccAdCHmjIV2ULDqzZT5Gjh8pLOaFQli83fhJ_PiqyD3ZmLsRDJ9mgRgOko8Dxztxjsiszt5EigJCzSX6RoLGOJyt2hKRwhQbsr6HuWJIwkCMQHp9fvOdX57R4uHuWRnyFd/s640/26pesca-not.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="406" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEUzccAdCHmjIV2ULDqzZT5Gjh8pLOaFQli83fhJ_PiqyD3ZmLsRDJ9mgRgOko8Dxztxjsiszt5EigJCzSX6RoLGOJyt2hKRwhQbsr6HuWJIwkCMQHp9fvOdX57R4uHuWRnyFd/s320/26pesca-not.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Ja
marxa? No pesca més?</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Sí
senyor, ja marxe. Ja tinc un peix per al sopar.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-I
per què no en pesca un parell més?</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-No
tinc tanta fam.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Però
els podria vendre. Vosté es menja el seu peix, i la resta els ven.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Per
a què fer?</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Home,
amb els diners dels guanys podria comprar-se una segona canya.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Una
altra canya? Per a què?</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Podria
pescar el doble, i vendre el doble de peixos, i guanyar més i més
diners.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-I
què se suposa que podria jo fer amb tots <span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;">estos </span>diners?</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Home
de déu! Podria estalviar i comprar-se una bona barca pesquera.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Una
barca? Però per a què vull jo una barca?</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Podria
entrar mar endins. On hi ha més peixos, i pescar moltíssim més que
la vora.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Ja
ho entenc. Però és que no sé que podria fer jo amb
tots <span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;">estos </span>peixos.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Doncs
una xicoteta fortuna, home. Ben administrats els diners de la venda,
li permetrien comprar una segona barca, i després una tercera fins a
tindre la seua pròpia flota de barques de pesca.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Jo
no podria fer-me càrrec de tot això.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Però
podria contractar a gent del poble que ara no té feina. Altres
pescadors treballarien per a vosté.</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-I
aleshores jo que faria?</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>-Home...
Podria anar tranquil·lament a la platja a pescar."</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>De
tot això va també el debat sobre la setmana laboral de 4 dies. De
treball just el que necessitem per a sopar, i dedicar la resta del
temps a estimar-nos els uns als altres. Paraula de Nomdedéu</b></span></span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p><br /><p></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-84397079183711400342021-04-10T10:42:00.003+02:002021-04-10T18:29:31.850+02:00"CANVIAR D'OPINIÓ" - El Mundo - 10.04.21<p style="background-color: white; color: #535353; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsDPzYu6SKnzXj63PKZHrSrR-32qpOYG6O-f9ZWY5PtrLBH6XB81JH58eLxFmbdtxiq7dFBltZncOMwuV4qMZ5C-NVbWAfNQ3vhZy-GGd0Edmb0jpOw-7erPojB_kfavzR0E9M/s259/download-1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsDPzYu6SKnzXj63PKZHrSrR-32qpOYG6O-f9ZWY5PtrLBH6XB81JH58eLxFmbdtxiq7dFBltZncOMwuV4qMZ5C-NVbWAfNQ3vhZy-GGd0Edmb0jpOw-7erPojB_kfavzR0E9M/s0/download-1.jpg" /></a></span></b></div><b><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">Fa poc més d'un any, quan vam començar a intuir que allò del rat penat ens anava a costar vides i hisendes, vaig fer un tweet: "Algú té el telèfon de Keynes"? Que diga això un socialdemòcrata com jo, no pot ser una sorpresa. Que l'ultraliberal Garicano fos un dels primers a valo</span></b><b style="font-size: large;"><span style="font-size: medium;">rar la intervenció estatal en l'economia, potser sí que no l'havíem vist vindre. Ell ho va adornar dient que no era moment d'ideologies. En realitat sí. El que no era és el moment de la seua d'ideologia, ni ara, ni potser mai.</span></b></div><span style="font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></div></span></span></b><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">Adam Smith va crear la metàfora de la mà invisible, que segons ell és la que permetria que l'economia de mercat tinga la capacitat d'assolir el benestar màxim mentre busca el seu propi interés. El que no va dir Smith és que la mà era la de Keynes.</span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">I és que la història es repeteix en espirals. El president americà Woodrow Wilson va impulsar fa ara un segle i un pessic, un programa polític de tall progressista per intentar aturar l'avanç de l'anarquisme i socialisme que creixia pel descontentament social. A les classes mitjanes s'hi havia instal·lat la convicció que la pinça entre els més rics i els més pobres, posava en perill la seua democràcia liberal. Wilson va abanderar polítiques redistributives, és a dir, impostos als de dalt i ajudes als de baix, des de la convicció que el sistema exigia l'enfortiment de les classes mitjanes, i que les desviacions de pobresa extrema i de gran acumulació, havien de ser modulades des de l'estat.</span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">En anys d'entreguerres i la Gran Depressió van acusar Keynes de canviar d'opinió, perquè ell sempre havia mantingut que les anàlisis econòmics i l'acció del govern haurien d'estar dirigits per la raó i no per la ideologia de partit o interessos de grup. John Maynard Keynes va pronunciar la que probablement és la frase més honesta que mai no ha pronunciat un economista: "Quan els fets canvien, jo canvie d'opinió. I ¿vosté què fa?" Garicano, i tots els garicanos i garicanes de la dreta conservadora que es vol fer passar per liberal, podrien tindre el valor i l'honestedat de l'economista, i reconéixer que han canviat d'opinió. No ho fan. No han canviat.</span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbfeUT_rqt4dTJeZx1AviDCyUJhS2oPhfq4WzrP8VLF_McXBXNyvhP0etuT5kFtmd2gt6rWHRiR3i5F82gI5eQwEn8S4V_eL32QYGr_PjQoEkVq4hVIRb8bLdHEPJW6F7OnBg-/s240/download.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="210" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbfeUT_rqt4dTJeZx1AviDCyUJhS2oPhfq4WzrP8VLF_McXBXNyvhP0etuT5kFtmd2gt6rWHRiR3i5F82gI5eQwEn8S4V_eL32QYGr_PjQoEkVq4hVIRb8bLdHEPJW6F7OnBg-/w156-h179/download.jpg" width="156" /></span></a></div><p></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">Els Chicago Boys no han entés ni a Wilson! Exigeixen ajudes per a tothom, grans propietaris inclosos. Però es neguen a què els rics paguen més impostos. És impossible redistribuir el que no pots recaptar. Faré un tweet: "Algú té el telèfon de Pitàgores? És per a uns amics"</span></b></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-32384633675370506202021-03-27T09:33:00.007+01:002021-03-27T09:33:54.373+01:00"LA FUNCIÓ PÚBLICA" - El Mundo - 27.03.21<p class="p1" style="color: #1a1a1a; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYmpcmbrugv4jmJJkNsp22XpQNxvzaU4mfApbPF4BFOAlqh2dP5ZL7qfEjgU2wpuwkQrfeHAzxIad16tA_l3N7z9Rjna3N-Ub-nFKXxKkX2Sd8GkFGQImpjLenkbKfCqaq46dc/s600/1548781917cgloz1wwgaa8mi-jpg_Noticia-Ampliada.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="353" data-original-width="600" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYmpcmbrugv4jmJJkNsp22XpQNxvzaU4mfApbPF4BFOAlqh2dP5ZL7qfEjgU2wpuwkQrfeHAzxIad16tA_l3N7z9Rjna3N-Ub-nFKXxKkX2Sd8GkFGQImpjLenkbKfCqaq46dc/w493-h289/1548781917cgloz1wwgaa8mi-jpg_Noticia-Ampliada.jpg" width="493" /></a></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><span class="s1" style="color: #18191a;"><b>Quan treballava a l'ajuntament i hi havia algun acte de presa de possessi</b></span><b>ó de nous treballadors públics, m'agradava participar com a espectador de l'acte protocol·lari. Em semblava que algú que ha preparat i aprovat amb esforç unes oposicions, perquè ha decidit dedicar la seua vida professional al servei públic, mereixia eixe acte de reconeixement. Sempre em va sorprendre això de fer-los prometre guardar i fer guardar la Constitució. Supose que una auxiliar de biblioteca, la guardarà i farà guardar, pel codi ISBN.</b></div></span><p></p><p class="p2" style="color: #1a1a1a; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="color: #1a1a1a; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I és que això de la Constitució... Per quina raó un auxiliar administratiu, una enginyera, un brossaire han d'estudiar la Constitució per a exercir el seu ofici? No seria millor que passaren proves relatives a la funció que han de desenvolupar, i si aproven, que tingueren un any per a aprendre's la Constitució? O més encara, que saber-se les disposicions transitòries siga un mèrit, no una obligació. Al cap i a la fi, és poc probable que a la funcionària que emet els certificats d'empadronament, un ciutadà li demane que li explique l'article 132.2. Però ningú no es planteja això. El plantejament és simple: si vols presentar-te a les oposicions, has de complir amb els requisits, i un és que et sàpigues la Constitució. Ningú no ho discuteix, per poc útil que siga.<br /></span></b></p><p class="p1" style="color: #1a1a1a; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="color: #1a1a1a; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En canvi sí que hi ha qui diu que hauries de poder ser funcionari sense saber valencià, que en tot cas hauria de ser un mèrit que dona mig puntet, o que primer aproves i després si de cas ja l'aprendràs. I mira, no. Això no pot ser. Perquè és molt més probable que a la bibliotecària li pregunten "On guardeu la traducció de <i>La feréstega domada </i>que signà Giménez Lloberes?", que no pas que li pregunten si abans de nomenar al Fiscal General de l'Estat, el Rei ha d'escoltar o no al CGPJ.<br /></span></b></p><p class="p1" style="color: #1a1a1a; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="color: #1a1a1a; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El valencià és llengua oficial, i això vol dir que té el mateix estatus que el castellà. No que el castellà siga preeminent en ordre jeràrquic, que molt estudiar la Constitució, i poc de semàntica! Plantejar el requisit de coneixement de la llengua pròpia com una limitació de drets dels futurs funcionaris, és un despropòsit. Això no va dels drets dels treballadors públics, sinó de la ciutadania. L’Administració no té drets, sinó deures i una de les obligacions de l’Administració, i de qui hi treballa, és tractar a tota la ciutadania per igual. Per tant, preval el dret a ser atés i entés en valencià, i qui no entenga això difícilment serà un bon servidor públic.</span></b><span class="s2" style="font-family: Verdana; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"><b><br /></b></span></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-33893136661798820372021-03-24T12:18:00.008+01:002021-03-24T12:20:17.720+01:00"L'EFECTE COBRA" -EDITERRÁNEO - 24.03.21<p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><br /></b></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>El
nom prové d'una situació que es va produir en temps de la dominació
britànica a l'Índia. El govern britànic estava preocupat pel
nombre de cobres verinoses en Delhi. I no va tindre altra ocurrència
que oferir una recompensa per cada cobra morta que s'entregués a les
autoritats colonials.</b></span></span></p>
<p style="background: transparent; font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0.21cm; margin-top: 0.21cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><b><span style="border: none; display: inline-block; font-family: verdana; font-size: medium; padding: 0cm;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8aAcPXymEMYqiWcf5Occ81g1ISr8xo4bPVviVf1Xku4Rb2rJMgw8JvcP2_v_Rx25LoAT75iZE68V48miks-noD4FEPzo3Efr9xMk3ARWzGyjZsPl-Bc8me7_NuuU_TFwwPd9V/s750/proxy.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="750" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8aAcPXymEMYqiWcf5Occ81g1ISr8xo4bPVviVf1Xku4Rb2rJMgw8JvcP2_v_Rx25LoAT75iZE68V48miks-noD4FEPzo3Efr9xMk3ARWzGyjZsPl-Bc8me7_NuuU_TFwwPd9V/s320/proxy.webp" width="320" /></b></span></a></div><span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>En
allò que els britànics veien una solució a un problema greu,
alguns locals hi van vore un negoci, i van començar a criar cobres
només per a matar-les i cobrar-ne la recompensa. El govern es va
adonar de seguida del que estava passant, i en una altra decisió
precipitada, decidí retirar les recompenses. Cosa que va fer que els
criadors alliberassen immediatament les cobres, en deixar de ser una
font d'ingressos. Com a resultat, la població de cobres salvatges va
augmentar. L'aparent solució al problema el va fer encara pitjor.</b></span></div></span><p></p>
<p style="background: transparent; font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0.21cm; margin-top: 0.21cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span><span style="color: black; font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Un
exemple de com polítiques públiques d'assignació de recursos,
tenen com a resultat un empitjorament de la situació. Això
s'associa al fet d'emprar el mateix indicador per a avaluar una
política pública i assignar recursos.<br />
<br />
Salvant les
distàncies, hauríem d'aprendre alguna cosa d'estes experiències.
No diré jo que ningú munte un bar o un restaurant, o una agència
de viatges per a poder rebre 2500 euros miserables. Clar que no. Però
quants negocis no viables estan mantenint-se en l'UVI econòmica
gràcies a les ajudes públiques? Siguen a fons perdut, crèdits a
baixíssim interés, condonació de taxes o impostos...<br />
<br />
Els
fons europeus de recuperació poden ser una oportunitat per a canviar
el model productiu valencià, o una cacera de cobres. I em banyaré.
Estem competint amb altres comunitats per a vore qui s'emporta la
hipotètica macrofàbrica de bateries elèctriques, i jo no recorde
el debat sobre si això és o no és una bona idea, que hauria de ser
previ. I no parle només del cost mediambiental que una indústria
així té, i que no és menor, sinó fins i tot des del punt de vista
econòmic i d'ocupació.</b></span></span></span></p>
<p style="background: transparent; font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0.21cm; margin-top: 0.21cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span><span style="color: black; font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Entenc
i defense la necessitat que des de l'esfera pública es participe en
determinats sectors, i se'ls acompanye i incentive. Però... La
realitat és que si no es fabriquen més cotxes elèctrics no és per
falta de bateries, és perquè continuen tenint menys prestacions que
els de motors d'explosió, i perquè s'està produint una davallada
important en la compra de vehicles particulars. Els joves ja no es
trauen el carnet el dia que fan els 18. I és una tendència que ja
s'ha estabilitzat i sembla anar a més.</b></span></span></span></p>
<p style="background: transparent; font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0.21cm; margin-top: 0.21cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span><span style="color: black; font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Amb
una alegria poc científica ho fiem tot a l'eixida de la crisi
sanitària que ha dut terribles conseqüències econòmiques. Però
això ve d'abans. No eixirem d'eixa crisi, no hi haurà recuperació
duradora per al sector de l'automòbil. Tots els indicadors porten a
pensar que el sector seguirà en declivi, la mala evolució del
sector, seguirà. I aleshores? Per a què una macrofàbrica de
bateries? Si no té demanda! Si tot sembla indicar que cada dia en
tindrà menys!</b></span></span></span></p>
<p style="background: transparent; font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0.21cm; margin-top: 0.21cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span><span style="color: black; font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Ens
diran que el transport públic, que el transport de mercaderies per
carretera, podrien compensar la manca de demanda de l'automòbil
particular. No. Darrere del projecte no hi ha cap empresa de
transport per carretera, perquè ara mateix un camió elèctric és
impossible. Ni Adif. Qui empenta és Volkswagen, Ford, Seat, o la
mineria extremenya del liti o Iberdrola. Si el projecte fos rendible,
no necessitarien els fons públics, ni hagueren esperat a la pandèmia
per descobrir-ne la urgència. No. El que passa és que cau el consum
de vehicles particulars, com des de fa anys cau el consum
d'electricitat a Espanya. Tot este projecte no és més que una
excusa per a rebre diners públics, per a recapitalitzar-se prometent
que faran coses que en el millor dels casos no necessitem. I en
paral·lel massa administracions defensant donar ajudes als caçadors
de cobres, per poder dir que fan alguna cosa davant un problema tan
greu.</b></span></span></span></p>
<p style="background: transparent; font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0.21cm; margin-top: 0.21cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span><span style="color: black; font-family: verdana; font-size: medium;"><b>I
tant de bo foren només les bateries. El més greu és que cada dia
sembla més evident que estem a punt de convertir esta oportunitat
històrica de transformar la nostra economia, en un nou Pla E
gegantí. Tot seran rotondes econòmiques. És a dir, invertirem en
propostes que ens faran pegar voltes sobre un eix equivocat, i del
que ningú no sap exactament per quin carril circular per eixir sense
tindre un accident.</b></span></span></span></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-86194747458171911712021-03-20T07:59:00.004+01:002021-03-20T07:59:47.454+01:00"POLITICS A LA ROMANA" - El Mundo - 20.03.21<p style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">Deia Lacan que el subconscient és el discurs de la cosa repetida. Per això l'exabrupte que va cridar des del seu escó un diputat popular quan Errejón reclamava millores per a la salut mental a la sanitat pública, no és més que la verbalització de la seua forma de ser i pensar. No va ser un error, com ha dit, va ser l'expressió sincera del seu pensar més íntim. Una altra cosa és que la complexitat del seu pensar siga similar a la de la recepta del calamar a la romana, i que ell tinga la sensibilitat d'un musclo bullit.</span></b></p><p style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">I és que desgraciadament estes coses es repeteixen amb massa freqüència. "Vés al médico" és el "Que se jodan" modernitzat. I ens alarmem, però eixides de to com estes, només són possibles perquè el nivell parlamentari és en general lamentable.</span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHlP5qLbsbngqUlUGBMHGdqyiK8lVBOC-hCstByFvWT7ivlNiXlxohH6Hq19SnUEh6mtYNPYYf4tPo8bkVdani08nD0pSIk428G2uLctEtEAnUTmJggetnBxbO1cYh09UOKoB9/s493/Captura+de+Pantalla+2021-03-20+a+les+7.58.10.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="293" data-original-width="493" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHlP5qLbsbngqUlUGBMHGdqyiK8lVBOC-hCstByFvWT7ivlNiXlxohH6Hq19SnUEh6mtYNPYYf4tPo8bkVdani08nD0pSIk428G2uLctEtEAnUTmJggetnBxbO1cYh09UOKoB9/s320/Captura+de+Pantalla+2021-03-20+a+les+7.58.10.png" width="320" /></a></span></b></div><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b><p></p><p style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">Toni Cantó ha abandonat per segona vegada la política, com a pas previ per tornar a incorporar-se a la política, en una nova escuderia. És la història de la seua vida pública, de la seua ambició sense principis. El dia del seu abandó van començar els panegírics, les hagiografies a cura de propis i estranys que venien a dir que era un gran polític i un excel·lent parlamentari. No ho era. No ho és. Mai no ho serà. És un inútil, un demagog, un falsari, un pocavergonya, un ofenedor, un propagador de mentides. I qui millor defineix el seu pas per la política, és ell mateix.</span></b></p><p style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">L'endemà de la seua dimissió, Risto Mejide el va contractar en directe com a comentarista per al seu programa "Todo es mentira". Cantó encaixa bé en un programa amb eixe nom, que es dedica a blanquejar el populisme de dretes i que fa antipolítica permanentment. Preguntat al polític en excedència si estava disgustat amb el segon partit que ajuda a enfonsar, Cantó ho explica amb un sol exemple. “L’executiva ha fet un video -va dir- amb fragments d'intervencions de diferents líders del partit, i a mi no m'hi ha inclòs. I això que les meues intervencions en les Corts, tenen més visites a Youtube que les de tots ells junts".</span></b></p><p style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">La youtubització de la política! Incapaç de dir que ha aconseguit com a millora de la vida de la gent en tants anys de polític, es mesura per l'èxit en xarxes. Com El Cejas, com aquella socorrista de San Sebastian de los Reyes del "la he liado parda", que va generar un núvol tòxic al poble, com Cantó a la política.</span></b></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-75985970287033535002021-03-17T11:07:00.005+01:002021-03-17T11:08:46.448+01:00"SAMARRETA O XANCLETA" - La Vanguardia - 16.03.21<div style="text-align: justify;"><div><br /></div><br /></div><p style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">L'any 2009, a Barcelona, vaig assistir a una conferència del professor Ramón Tremosa, actual Conseller d'Empresa de Catalunya, que versava sobre la importància econòmica dels ports. I recorde que va posar un exemple (del que probablement no seré capaç de recordar les xifres exactes) que em va colpir, perquè era molt pedagògic.</span></b></p><p lang="ca-ES" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #202124;"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="color: black;"></span></b></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #202124;"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="color: black;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1XgJYzYNKQOg25zeMbv-SUMg6qofOxNcdByMvdJ_1bbNuV7YROoEyyrAF_PiXefTen4JOPgryU7turhDHpREFBekqvHqqquu7MKldeCiCCRk4DqC6_AtvcPL_b3yjQM5CaJNN/s417/tshirt417x313.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="313" data-original-width="417" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1XgJYzYNKQOg25zeMbv-SUMg6qofOxNcdByMvdJ_1bbNuV7YROoEyyrAF_PiXefTen4JOPgryU7turhDHpREFBekqvHqqquu7MKldeCiCCRk4DqC6_AtvcPL_b3yjQM5CaJNN/s320/tshirt417x313.webp" width="320" /></a></span></b></span></span></div><span style="color: #202124; font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: black;">Una coneguda companyia i cadena francesa de distr</span></b></div><span><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: black;">ibució de material esportiu fabrica al subcontinent asiàtic la seua samarreta "basic". El preu de cost al país d'origen ronda al voltant d'un euro. Dur els contenidors amb desenes de milers de samarretes fins al port de Tarragona, no encareix el producte més que alguns pocs cèntims per unitat. Des de Tarragona es distribueixen als centenars d'establiments que la marca té oberts per Europa. El transport per tren i carretera, suma uns altres centimets més al cost, però tot plegat, la samarreta segueix tenint un cost per davall dels dos euros. El preu de venda al públic, és de 10 €, i deixant a banda el benefici comercial, el diferencial entre el cost i el preu de venda, es produeix en el polígon industrial annex al Port.</span></b></div></span></span><p></p><p lang="ca-ES" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #202124;"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="color: black;">Les samarretes es descarreguen del vaixell i es traslladen a una xicoteta nau on hi ha instal·lada una empresa de recent creació. Es dedica única i exclusivament, a obrir les caixes, crear etiquetes amb codi de barres interpretable a través d'un lector òptic, cosir-les a les samarretes, tornar-les a empaquetar, i deixar</span><span style="color: black;">-les</span><span style="color: black;"> llestes per a la distribució. Per tant, hi ha treball manual de magatzem, de costura, però també tecnològic. Perquè els etiquetatges es fa gràcies a un sistema nascut a la Universitat pública Rovira i Virgili, que ha donat pas a una spin-off posada en marxa per egressats d'aquella universitat.</span></b></span></span></p><p lang="ca-ES" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #202124;"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="color: black;">Trobe que és una definició magnífica del que podríem anomenar valor afegit en l'economia. És a dir, la suma dels valors addicionals que adquireixen els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció. I ho diré de forma poc acadèmica, Àsia és ara mateix la fàbrica del món, i Europa un dels principals mercats. No podem competir per preus contra les economies que estan en un grau de desenvolupament molt inferior a les nostres, per tant, el nostre espai en l'economia global ha de ser la qualitat, la innovació, i el valor afegit a eixos productes bàsics.</span></b></span></span></p><p lang="ca-ES" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #202124;"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="color: black;">Al País Valencià, des del 2008 fins al 2020 la composició del nostre PIB, segons dades EPA, ha consolidat una molt preocupant tendència, al concentrar en el sector serveis un 75'30% del total dels llocs de treball. Quasi 9 punts més que la mitjana espanyola!</span></b></span></span></p><p lang="ca-ES" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><b style="color: #202124; text-align: left;"><span style="color: black; font-family: verdana;">Tornem a la samarreta. Una samarreta de cotó pot tenir baix valor afegit, però si li afegim compostos per obtenir un material transpirable pot ser de mig valor afegit, i si a més de ser transpirable, la seua producció es fa utilitzant material reciclable, obtenim un producte d'alt valor afegit. Com calculem eixe valor en un restaurant, en un hotel, en una agència de viatges, en una sala de festes?</span></b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg25CaDVgz5D_EXcDVDnX2CJEo7FYPffD3Ek0Li9f0Oo9Kg5aB6XnLlY64j_hYEh8fyH19WAzfaw2cDfShXALiomxtp5zNjiS_WiE6CZbYPq3ixb93ECT5w3exM8c7wrqBFJHdY/s260/images.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg25CaDVgz5D_EXcDVDnX2CJEo7FYPffD3Ek0Li9f0Oo9Kg5aB6XnLlY64j_hYEh8fyH19WAzfaw2cDfShXALiomxtp5zNjiS_WiE6CZbYPq3ixb93ECT5w3exM8c7wrqBFJHdY/s0/images.jpg" /></span></a></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: 700;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">És cert que per tercera vegada consecutiva, el World Economic Forum va situar a Espanya com el país més competitiu del món en termes turístics, i nosaltres hi tenim un paper destacat. Competitiu en un sector de valor afegit de difícil càlcul, que genera una ocupació molt precaritzada (i no sempre per la temporalitat que no hem sabut trencar encara), la que concentra més hores extraordinàries no pagades, amb un efecte altament negatiu sobre el medi ambient, i que acumula un percentatge discutible, com a poc discutible, d'ajudes públiques. Què passaria si tots els recursos públics invertits en un sector determinat, els invertirem en un altre. Sectors de futur, amb rendibilitat social superior, que generen ocupació de qualitat, que siguen mediambientalment sostenibles…? Cost d'oportunitat, se'n diu.<br /></span></b></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #202124;"><span style="font-family: verdana;"></span></span></p><p lang="ca-ES" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #202124;"><span><b><span style="font-family: verdana;"><span style="color: black;">Investigació i tecnologia com amb la samarreta, o serv</span><span style="color: black;">e</span><span style="color: black;">is depenents del sol i platja? Per dir-ho amb un joc de paraules d'anar per casa, hem de triar entre l'economia de valor afegit, i l'economia de calor afegit.</span></span></b></span></span></p><div><span style="color: #202124;"><span style="font-size: small;"><b><span style="font-family: verdana;"><span style="color: black;"><br /></span></span></b></span></span></div>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-669147615053412652021-03-13T06:30:00.001+01:002021-03-13T06:30:03.554+01:00"L'ALGORITME MANA" - El Mundo -12.03.21<p class="p1" style="color: #535353; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b>Els confessaré un secret del qual uns dies no me'n sent gens orgullós i altres em sembla que té la seua gràcia. Fa dos anys s'acostava el meu aniversari, i jo tenia il·lusió de tindre una agenda electrònica, i sabia que a la meua parella, que és molt analògica, difícilment se li ocorreria regalar-me-la. Així que vaig ordir un pla.</b></p><p class="p1" style="color: #535353; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span class="s1" style="color: black;"><br /></span>Unes setmanes abans de l'aniversari, vaig començar a entrar en la seua sessió de treball de l'ordinador que compartim, i a fer recerques d'agendes electròniques en el buscador, conscient que l'algoritme faria que a poc a poc, quan ella es posés a treballar, anirien apareixent-li anuncis d'agendes electròniques de diferents models i marques. I confiant en allò que es coneix com a publicitat subliminar.</b></p><p class="p1" style="color: #535353; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFm2VmeLmvpsNZH-eMTZKCRm8eeztxAJRapv40oEld7hLOiMaP-2NfQ41UY-lBkPTF5ulR3cINtlWv5bXRe8ioLOQ8Cinnrgjcj86R_odlIu8XwWyNh5Ejabyyofb8jb3VZNxt/s275/download.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFm2VmeLmvpsNZH-eMTZKCRm8eeztxAJRapv40oEld7hLOiMaP-2NfQ41UY-lBkPTF5ulR3cINtlWv5bXRe8ioLOQ8Cinnrgjcj86R_odlIu8XwWyNh5Ejabyyofb8jb3VZNxt/s0/download.jpg" /></a></div><b><span class="s1" style="color: black;"><br /></span>El dia del meu aniversari, em va regalar una agenda electrònica fantàstica, explicant que com sap que com sóc una miqueta geek, pensava que m'agradaria. Tenia raó. No va ser exactament una sorpresa, però em va fer feliç. No em vaig poder aguantar i li ho vaig explicar. Va riure i es va disgustar tot alhora. Deia que era una manipulació, però que tenia gràcia. Em vaig defensar dient que jo prenc nota mental de les coses que mira en un aparador, de les coses que diu que li agraden, per a fer-li regals, i que no era tan diferent el que jo havia fet. Simplement havia manipulat l'algoritme.</b><p></p><p class="p1" style="color: #535353; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span class="s1" style="color: black;"><br /></span>El matemàtic Abu Abdullah Muhammad bin <br />Musa al-Khwarizmi, no es podia imaginar al segle VII que aquell terme creat per ell acabaria governant les nostres vides. Si jo que sóc un boomer amb escasses habilitats tecnològiques he aconseguit una agenda electrònica que de cap manera se li hagués ocorregut regalar-me a la meua parella, els qui de veritat controlen la tecnologia i la intel·ligència artificial, ens fan fer el que volen.</b></p><p class="p1" style="color: #535353; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span class="s1" style="color: black;"><br /></span>Recorde que fa temps vaig dir que agraïa a la premsa que m'oferís un espai per esplaiar-me explicant les meues idees, però que a mi m'agradaria poder escriure al DOG, i ara que ho faig, m'adone que de veritat el que m'agradaria és poder escriure l'algoritme que ens regeix. Entenguen, a mi personalment, no. No dic això. Dic que cal un control públic, democràtic i transparent, d'estes formulacions matemàtiques que determinen el que anem a comprar, en què anem a treballar, com ens vestirem i fins i tot de qui ens enamorarem. Perquè la vida és una cosa massa seriosa, per a deixar que la dirigisquen corporacions opaques, amb interessos econòmics i ètica absent.</b></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-32158221852274744482021-03-06T04:00:00.001+01:002021-06-01T08:38:57.672+02:00"COL·LABORACIÓ PÚBLICOPRIVADA" - El Mundo - 06.03.21<p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwIMZnJiSHlMnuaEMK7kxypcRgPNDPjQO5v1BHHWizC7tyZaS_RiU8zejhPVSadlWCWFscfhfG0DQN8T1dIZgl53EOiWZa8j_-8HnwnQX_WwQsmp7HTqBytF-eanwhfE84PuNd/s262/puerta_giratoria3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="192" data-original-width="262" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwIMZnJiSHlMnuaEMK7kxypcRgPNDPjQO5v1BHHWizC7tyZaS_RiU8zejhPVSadlWCWFscfhfG0DQN8T1dIZgl53EOiWZa8j_-8HnwnQX_WwQsmp7HTqBytF-eanwhfE84PuNd/w299-h219/puerta_giratoria3.jpg" width="299" /></a></span></b></div><b><span style="font-family: verdana;"><br />El famós informe Guadiana del Consell d'Estat, sobre la gestió dels fons europeus posa la lupa sobre l'instrument de la col·laboració publicoprivada, a què el decret de Govern confereix una "gran importància". Explica que, lluny de configurar-sempre com la solució més idònia, també presenta alguns inconvenients. No és la primera advertència en eixe sentit, de fet cita la que es va fer en el Llibre Verd sobre eixe model de col·laboració, que ja qüestionava severament eixa figura com fórmula habitual i global. Advertia que cal valorar-ho, projecte a projecte. Exactament el contrari que sembla voler el govern central, arrossegant així la voluntat dels governs autònoms. Perquè en això de la cogovernança, la relació del govern central amb el Consell, és com la de Voltaire amb Déu, que deia que es saludaven, però no es parlaven.</span></b><p></p><div style="text-align: justify;"><p class="p2" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><b><span style="font-family: verdana;">Només se m'acudeixen dues raons perquè un govern que es vol progressista abdique de la seua capacitat i obligació de determinar el futur econòmic del país. La primera és una greu desconfiança en la seua capacitat d'executar els fons. La qual cosa té una certa lògica, amb data del 31 de desembre de 2020, Espanya havia executat un total de 24.040 milions d'euros, un 43% dels 56.552 milions que tenia assignats a càrrec dels cinc programes que componen els fons europeus estructurals i d'inversió per al període 2014-2020. I ara se li han assignat 140.000 milions. Però la solució adequada no és pegar a fugir, és acabar amb la taxa de reposició que deixa a les administracions sense mans per a gestionar. Passa per una reforma en profunditat de l'administració, per acabar amb el presencialísme, començar a treballar per objectius, amb incentius, amb avaluació en 360° i avaluació de l'acompliment. Millorar, no rendir-se.</span></b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><b><span style="font-family: verdana;">L'altra raó és encara pitjor. És la dolosa renúncia del govern a canviar el model </span></b><b><span style="font-family: verdana;">productiu. A plantejar vectors de reactivació basats en l'economia de triple balanç (social, econòmic i ambiental). Apostar fermament per la formació permanent de treballadors... I d'empreses, que permeten avançar en la innovació organitzacional!</span></b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><b><span style="font-family: verdana;">I un increment en l'R+D+I. Espanya hi dedica un esquifit 1,2% de la despesa interna bruta, i això es tradueix en un 16,5% d'aportació de valor afegit per part de la indústria. La mitja de la UE és del 3%, que es converteix en un 20% de valor afegit industrial. I alemanya invertint un 3,1% es dispara fins a un 25,8.</span></b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><b><span style="font-family: verdana;">El nostre futur salta per la finestra quan la col·laboració publicoprivada entra a les empreses de l'IBEX 35 per la porta... Giratòria.</span></b></p></div><div class="yj6qo"></div>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-43976509604145144542021-02-27T08:32:00.003+01:002021-02-27T08:35:58.269+01:00"DEMOCRÀCIA ICEBERG" - El Mundo - 27.02.21<p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>Els autoanomenats partits constitucionalistes porten unes setmanes reivindicant que Espanya és una "democràcia plena". Quan a una democràcia li has de posar cognom, alguna cosa li passa.</b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6h_J-nyHb77_Gv1f9luQapBuWa1ryXlsS2HBxer1tNC0-ngRJDWtdlstpcSK-lbY3Mh0A49eaZS6xNAahBQwMEVJaU2JEmGa1HTPFb0Zk_kprcHfyD1oZvAdB_3aypwuDRqQ4/s299/download.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="169" data-original-width="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6h_J-nyHb77_Gv1f9luQapBuWa1ryXlsS2HBxer1tNC0-ngRJDWtdlstpcSK-lbY3Mh0A49eaZS6xNAahBQwMEVJaU2JEmGa1HTPFb0Zk_kprcHfyD1oZvAdB_3aypwuDRqQ4/s0/download.jpg" /></a></div><b><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">Sóc de l'humil pensar que Espanya és una democràcia iceberg. Una gran massa de conceptes, institucions i procediments, que està flotant, i de la que només en veiem una decima part. La resta, la major part del seu cos, està amagada per davall el nivell de la transparència i els estandards democràtics.</span></b></div></b><p></p><p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>En la part visible hi ha els parlaments que sorgeixen de processos electorals homologables amb els d'altres democràcies, un poder judicial tot ple de punyetes (ben brodades, això sí) i un poder executiu també homologable amb els del nostre entorn. També hi ha un exercit ple de galons i estrelles, que per terra mar i aire juren fidelitat a una Constitució més jove que la majoria de les dels països de l'entorn. I un cap d'estat elegit d'entre els candidats que neden en el fluïd seminal d'una nissaga, com a totes les monarquies.</b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>Però hi ha coses que es veuen menys. La critarquía que permet als jutges entrebancar permanentment el treball del poder legislatiu, i sovint posats en evidència pel TEDH, o altres justícies europees. Accéssit per a la Sala Quarta del TSJCV i per al Poder Judicial periclitat. El clavegueram de l'estat que inventa proves falses contra els adversaris polítics, que són convenientment presentades en societat per la premsa amiga. La guerra bruta i la polícia política amb Villarejo i amb el capellà de Bárcenas. La corrupció sistèmica que ha permés al PP guanyar eleccions una darrere de l'altra gràcies al finançament il·legal. Un ex cap de l'estat amb gran facilitat de relació amb el sexe convexe, i de nul·la relació amb la declaració de la renda. Regularitzant des d’orient el seu frau a occident.</b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>Uns cossos de seguretat de l'estat que veuen condicionada la seua imatge pública pels excessos evidents en algunes actuacions. Un país on es desnona al pobresde dia i de nit, incapaç de garantir el dret constitucional a un habitatge digne. Una llei mordassa, que amordassa la llibertat d'expressió. Un model econòmic que ens converteix en el resort d'Europa i ens condemna a la subsidiarietat i a l'atur estructural desbocat. Lassa i Zabala i les converses que acabem de conéixer i que assenyalen com assassins a alguns que van morir amb medalles. La connivència indecent entre la política de portes giratòries i el preu de la llum...</b></p><p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 9.4px; text-align: justify;"><b>Un iceberg a la deriva.</b></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-45070360726180362132021-02-22T11:48:00.008+01:002021-02-22T11:52:03.252+01:00"TEORIA DE LA DESESPERANÇA"- ActualitatValenciana - 22.02.21<p align="justify" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222;"><span style="font-family: verdana;"><b></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBBL5yJAvx1B5mgkQtivLQMBeMYpY6XzyYC0uyFfAf38yFyZ5WTy9Es6caxe0kPLieQi7zqrIhf0rRVlK-UyoqA_d_YV7rzWtTOyHZIh2SfrG09siD2xatGSF6_ganNl8DEBl-/s299/download.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="299" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBBL5yJAvx1B5mgkQtivLQMBeMYpY6XzyYC0uyFfAf38yFyZ5WTy9Es6caxe0kPLieQi7zqrIhf0rRVlK-UyoqA_d_YV7rzWtTOyHZIh2SfrG09siD2xatGSF6_ganNl8DEBl-/w352-h198/download.jpg" width="352" /></a></b></span></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;"><b>En els darrers anys hem vist normalitzar-se actituds masclistes i xenòfobes subjacents i ampliades per les crisis econòmiques i socials seguides en el temps, en gran part gràcies al discurs desacomplexadament fatxa per part d'alguns actors polítics. Amb una descarada desimboltura impensable fa només uns pocs anys, es criminalitza a joves sense recursos i se'ls despersonalitza amb un acrònim, MENAS. La demagògia i l'absoluta manca de principis ètics, també s'ha fet forta. L'extrema dreta, i bona part de la dreta, es queixen del retard en abonar els subsidis per ERTOs, o per la implantació de la Renda Valenciana d'Inclusió; pocs mesos després d'haver-se oposat amb virulència a estes mateixes mesures, o a altres de similars. El seu públic objectiu és el més desprotegit, el més feble, el més voluble.</b></div></span><p></p><p align="justify" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222;"><span style="font-family: verdana;"><b>Com els joves, que en època de crisi, més que mai, es troben en una situació d'especial vulnerabilitat, cosa que genera una lògica i dolorosa desesperança. És en este context que l'extrema dreta troba el que ara se li'n diu finestra d'oportunitat. Assistim a una revolució larvada, allunyada d'aquelles conquestes sobtades del poder. Ara les revolucions són lentes, intenten guanyar posicions creant hegemonia de forma gradual en la societat, a poc a poc, i a base de xicotets canvis.</b></span></p><p align="justify" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222;"><span style="font-family: verdana;"><b>És cert que tradicionalment la gent més jove tendeix a abstenir-se en els processos electorals, però eixa voluntat d'arribar a ells, és una inversió a mitjà termini. Tard o d'hora, els i les joves acabaran prenent la paraula. I si des dels partits democràtics no som capaços de bastir un discurs creïble i polítiques que generen oportunitats, l'extrema dreta amb el seu discurs fal·laç però efectista, guanyarà posicions i tindrà el camí aplanat. No és nou. Als anys 20 i 30 del segle passat, els totalitarismes europeus van fer calaix entre els joves. Les Joventuts Hitlerianes a Alemanya, l'Opera Nazionale Balilla a Itàlia o el Front de Joventuts a Espanya, són alguns exemples de l'enquadrament de la gent jove en organitzacions fortament jerarquitzades per impartir disciplina i adoctrinament. Tot com a pas previ a esclafar tota oposició, i començar a controlar l'activitat política que els permeta reformes educatives d'adoctrinament per a modelar una societat al seu gust.</b></span></p><p align="justify" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222;"><span style="font-family: verdana;"><b>Com a algú interessat per la política, vore que eixa desesperança de gran part de la nostra joventut els pot acostar a posicions populistes i d'extrema dreta, em preocupa. Però com pare, com a oncle, com a ciutadà, hi ha una altra cosa que em preocupa encara més d'eixe desànim. Em referisc a la Teoria de la Desesperança de la Depressió. Sabem que la forma en la qual interpretem els successos negatius en les nostres vides, influeixen en l'aparició de problemes emocionals, com ara l'ansietat i la depressió. La desesperança és un greu factor de vulnerabilitat per a cert tipus de depressió, fins i tot per al pensament en el suïcidi.</b></span></p><p align="justify" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222;"><span style="font-family: verdana;"><b>No tindre un treball decent, ni esperança de tenir-lo d'ací a poc temps; no poder emancipar-se; la impossibilitat d'imaginar un futur estable que permeta dissenyar un model de vida autogestionat, porta a les persones afectades a explicar els successos negatius a partir de causes internes, estables i globals, i a pressentir conseqüències negatives. També a culpabilitzar. Els joves estan en l'atzucac d'autoculpar-se d'allò que no en són responsables, la qual cosa els deixa en una situació d'indefensió i de fragilitat; o de buscar culpables en els més dèbils que ells, que és el que intenta fer-los-hi creure l'extrema dreta.<br /></b></span></p><p align="justify" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222;"><span style="font-family: verdana;"><b>Negue que siguen una generació perduda. Tenen capacitat i talent per eixir-se'n, bàsicament perquè el primer error és fer el que jo he fet, posar a tots els joves en el mateix grup, però han de tindre opcions. I això a ells no els hi ho podem exigir. Ells a nosalt sí.</b></span></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-66790636350028651152021-02-20T08:38:00.000+01:002021-02-20T08:38:00.734+01:00"LLIBERTAT I PUNICIÓ" - El Mundo - 20.02.21<p style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; font-family: verdana; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjttKzaQyDj1QrYc7GBX6pif702ttyMjQ00DZCVVO3Hmoo6K5F-3kGtk-3o6tIt18wpyIkzwohGBK3WCUPB77YRutnANwabtOTEmbQx5y2Y-bIFkx5sI7od_CXXDlWkBAgcDDS/s246/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="205" data-original-width="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjttKzaQyDj1QrYc7GBX6pif702ttyMjQ00DZCVVO3Hmoo6K5F-3kGtk-3o6tIt18wpyIkzwohGBK3WCUPB77YRutnANwabtOTEmbQx5y2Y-bIFkx5sI7od_CXXDlWkBAgcDDS/s0/images.jpeg" /></a></b></div><p></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">Té límits la llibertat d'expressió? La meua opinió és que sí, i la meua experiència ho confirma. El passat 6 de novembre es va celebrar el judici per una denúncia que vaig presentar l’octubre del 2017, contra un senyor (candidat de VOX, per cert) que a les xarxes m'havia insultat, amenaçat, i el que és molt més greu, atacat a la meua família, especialment a la meua filla que en aquell moment tenia 7 anys. No entraré en detalls.</span></b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">Els fets van ser tipificats com injúries i ell va ser condemnat a pagar les costes, a indemnitzar-me i a una pena de presó substituïble per una multa diària, així com a publicar en els mateixos mitjans i amb igual dimensió i publicitat, la sentència condemnatòria. I ara que hi pense hauré de demanar al meu advocat que la faça executar.</span></b></p><p class="p3" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b>El que passa és que altres voldrien que eixos límits ens amordassaren. Ho he viscut també, amb la demanda que el PP va presentar contra mi per qüestionar la seua honorabilitat en una conferència al Casino. Honorabilitat absent segons sentència del TSJCV. Un any amb amenaces públiques de que m’anaven a denunciar, mentre en privat volien un acord que passava perquè jo em desdigués, per a finalment presentar la demanda el dia que jo vaig dimitir com Vicealcalde per fer-me arribar a València entre portades i titulars. Em demanàven 5.000</b><span class="s1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"><b> </b></span><b>€. Vaig guanyar. M'emparava la llibertat d'expressió, i el jutge va entendre que era lícita crítica política. El que ells pretenien era censura. Els van condemnar a pagar les costes, que per cert, també vaig haver de reclamar judicialment. Als culpables els hi costa amollar la gallina.</b></span></p><p class="p3" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 14px; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="p1" style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">I vet ací, que el problema és trobar l'equilibri, saber on és eixe límit fi com un tel de llet. Pablo Hasél ha dit coses que van més enllà de la llibertat d'expressió? Diria que sí. Però mereix presó? Diria que no. Recordem el cas de Cassandra, aquella xicona que publicava acudits negres sobre Carrero Blanco. Condemnada també per enaltiment del terrorisme a l'Audiència Nacional, però posteriorment el Suprem va anul·lar la sentència perquè el fet jutjat "es reprochable social e incluso moralmente..., pero no resulta proporcionada una sanción penal". Perquè no és el mateix una amenaça terrorista en boca d'un terrorista armat, que en la d’un cantant desconegut. Per no parlar de Valtònyc, tres anys a Brussel·les, per cantar veritats reials i reals. Urgeix revisar el codi penal.</span></b></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-67896987517628860692021-02-13T09:09:00.004+01:002021-02-13T09:16:45.504+01:00"LOONEY TUNES" El Mundo 13.02.21<p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">He format part del govern local de Castelló, del que per decisió pròpia opine el mínim possible en públic; i ara forme part del Govern Botànic, del que opine, també per decisió pròpia, una miqueta massa. En qualsevol cas no és intenció meua ara criticar coses concretes, o valorar-ne unes altres. Vull fer una aproximació més global.<br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">He escrit alguna vegada que un govern de coalició té avantatges sobre un de monocolor. La primera perquè visions diferents ben gestionades, sumen a l'hora de trobar respostes als reptes. Respostes complexes a problemes complexes. La segona, perquè el fet que qui seu a la taula del costat siga alhora soci i adversari, desincentiva la temptació a pràctiques poc honestes, i si encara així es donen, seran denunciades. A diferència del que va passar amb el govern-règim popular, que ningú no sabia res, però generacions de dirigents fan cua als jutjats. I encara no s'ha acabat.</span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">El problema és decidir si som adversocis o sociversaris. Això és fonamental, perquè determina que pesa més, i com ens aniran les coses. I molt em tem que hi ha qui no només no està disposat a rebaixar tensions, o a resoldre-les en privat; sinó que hi ha qui busca la confrontació permanent pensant que qui guanye la batalla interna guanyarà la guerra electoral. I no és així. No ho és. Si no sumem, tornen.</span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">Crec que fins i tot hi ha qui ha creat una estratègia de tensar, potser pressionat pel congrés de la seua organització (no busquen pistes que tots tenim congressos pendents). I és veritat que en eixa estratègia de podar el Botànic, uns estan millor situats, perquè tenen, o creuen tindre, alternatives. Nosaltres no en tenim. No és previsible que governem sols, i només tenim socis possibles en els socis actuals. Crec que m'explique, i això que als adversocis els hi sembla un avantatge competitiu a favor seu, a l'electorat progressista potser li sembla l'única garantia botànica, i juga a favor nostre.</span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinJqll__jtSqJbXGGDywFvTi4q9ufO7cieR7DaNTpoX4OqJ8fcMSusa7Ngeveb2j2FnlYlc16Y0lC-IPW8l29bCLl4vt_FUJCFIYxmDOcRgB0oZPNHgNdtnwbdTNYF7fzXIXFi/s1417/x1080.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1417" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinJqll__jtSqJbXGGDywFvTi4q9ufO7cieR7DaNTpoX4OqJ8fcMSusa7Ngeveb2j2FnlYlc16Y0lC-IPW8l29bCLl4vt_FUJCFIYxmDOcRgB0oZPNHgNdtnwbdTNYF7fzXIXFi/s320/x1080.jpg" width="320" /></a></span></b></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;">Tot això ho explica millor Josep Mº Reniu al seu llibre "Pactar para Gobernar. Dinámicas coalicionales en la España Multinivel", però clar, cadascú té els referents que té.</span></b><b><span style="font-size: medium;"> Altres són més dels Looney Tunes i s'inspiren en “Ralpf y el Coyote”. Si no els recorden, eren dos amics, un era un gos d'atura i l'altre un coiot, que anaven junts i amigablement a treballar, i un cop havien fitxat assumien el paper d'enemics, davant la perplexitat del ramat d'ovelles que no entenien tant de teatre.</span></b></div></span><p></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-28681765720666152342021-02-08T09:20:00.000+01:002021-02-08T09:20:01.101+01:00"LLEIS D'ORGEL" - Levante- 08.02.21<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Entenem per evolució aquell procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions. Reconeixem dos mecanismes principals que impulsen l'evolució. El primer la selecció natural, un procés que crea caràcters heretables que són útils per a sobreviure i reproduir-se, que fan que l'organisme esdevinga més comú en una població, i caràcters perjudicials que el fan més rar. Al llarg de moltes generacions, apareixen adaptacions per una combinació de xicotets canvis aleatoris successius en els caràcters i la selecció natural de les variants més ben adaptades al seu ambient.</b></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfBrsOinG5SZ20hDN7v8xzFqH8emLM2MvpBZGcVnKmqrudTl3OdrE9GdbldbmeE8xtfBrnY6gX-dzevDgg2F_XRxgD5SwZQ7rSirWDuYSvGrRY3ypoDVsh751VnJQzjfXaVkdf/s259/6424-m.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="259" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfBrsOinG5SZ20hDN7v8xzFqH8emLM2MvpBZGcVnKmqrudTl3OdrE9GdbldbmeE8xtfBrnY6gX-dzevDgg2F_XRxgD5SwZQ7rSirWDuYSvGrRY3ypoDVsh751VnJQzjfXaVkdf/w320-h247/6424-m.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>El segon és la deriva genètica, un procés independent que causa canvis aleatoris en la freqüència d'un caràcter en una població. La deriva genètica resulta del joc de probabilitats implicat en si un determinat caràcter serà transmés a mesura que els individus sobreviuen i es reprodueixen. Tot i que els canvis produïts en una única generació per la deriva i la selecció són menuts, amb cada generació s'acumulen diferències que poden, amb el pas del temps, causar canvis substancials en els organismes.</b></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Sobre això, el biòleg evolucionista Leslie Orgel va formular un parell d'axiomes coneguts com les Lleis d'Orgel. Les coneixen? La primera regla diu <i>"Quan un procés espontani és massa lent o ineficient, evoluciona una proteïna que l'accelera o ho fa més eficient"</i>. Sóc de l'humil pensar, que les Lleis d'Orgel, són també d'aplicació a l'economia i el mercat laboral. Al cap i a la fi, també es tracta d'una població d'organismes vius. Empreses i treballadors.</b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>El mes de juny del 2018, al MUVIM, en unes jornades organitzades pel servei públic d'ocupació, més d'una vintena d'experts multidisciplinaris, i representants dels principals sindicats i de la patronal, van par<br />lar i debatre sobre l'automatització, la renda ciutadana, nous nínxols d'ocupació, economia feminista, bretxa salarial, canvi climàtic... De forma molt majoritària es va entendre l'automatització com una oportunitat per redistribuir el treball i avançar en nous drets socials. Com una ocasió per a repensar i compensar el pes excessiu del sector serveis en l'economia valenciana. Com una palanca des d'on revisar el model productius.</b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>En la meua intervenció inaugural vaig parlar de teletreball i de la disminució de la jornada laboral (4d/32h) com a aportacions a la millora de la productivitat, i com a factors que poden aportar millores en la crisi climàtica, reduint la mobilitat innecessària. Tot amb tres grans vectors de transformació, l'econòmic (pot augmentar la productivitat i el nombre d'ocupats), ambiental (pot disminuir desplaçaments i propiciar estils de vida més sostenibles); i social (pot millorar la conciliació familiar, el benestar al treball, i mitigar l'increment de patologies psicològiques associades a l'estrés laboral, minorant així la despesa sanitària).</b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>El debat que vam encetar oficialment, no va arribar a transcendir més enllà dels cercles més directament relacionats, no penetrà en el debat públic, no va omplir columnes de diaris, o tertúlies. No en aquell moment. De la pandèmia que ens tenalla dia i nit, se n'han donat mil definicions, i se l'ha enfocat des dels més diversos prismes. M'arriscaré a dir que en el camp de l'evolució de les relacions laborals, del mercat laboral en el seu conjunt, està actuant com eixa proteïna que accelera els canvis en cerca de major eficiència. Hui, tot allò, és matèria de debat permanent.</b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>I és que la segona regla d'Orgel diu: <i>"L'evolució és més llesta que tu".</i></b></span></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-50296163367656979312021-02-06T09:00:00.008+01:002021-02-06T09:05:37.705+01:00"MIREN LA PORTA" - El Mundo - 06.02.21<p style="background-color: white; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdh51RaL18q9_U-bTEfeAvvSbs0UH98gZIaBmyo3G2IgnVLurN5oXdwyn1rb5-E7smeSeghkv_iDNEHxm2Ce7qyBiRVE2oH1YeU7U6gxD2_1v1kZfFr60L3uUYAvLep_SBDZrp/s348/Captura+de+Pantalla+2021-02-06+a+les+8.58.12.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="347" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdh51RaL18q9_U-bTEfeAvvSbs0UH98gZIaBmyo3G2IgnVLurN5oXdwyn1rb5-E7smeSeghkv_iDNEHxm2Ce7qyBiRVE2oH1YeU7U6gxD2_1v1kZfFr60L3uUYAvLep_SBDZrp/w296-h297/Captura+de+Pantalla+2021-02-06+a+les+8.58.12.png" width="296" /></a></div><b><div style="text-align: justify;"><p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; line-height: normal; margin: 0px;"><b>Diu que una persona estava sent jutjada per assassinat. Hi havia evidències indiscutibles sobre la culpa de l'acusat, però el cadàver no apareixia. Cap al final de l'informe oral, l'advocat de la defensa, temerós que condemnaren al seu client, va recórrer a un truc: <i>"Senyores i Senyors del Jurat, Senyoria, tinc una sorpresa per a tots" </i>- va dir mirant el rellotge - <i>"d'ací a 2 minuts, la persona que ací es presumeix assassinada entrarà a la sala d'aquest Tribunal". </i>L'advocat es va quedar mirant cap a la porta.</b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px;"><b></b><br /></p><p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; line-height: normal; margin: 0px;"><b>Els membres del Jurat, el Jutge... Tots ells sorpresos, miraven a la porta amb ansietat. Transcorreguts els dos llargs minuts no va passar res. L'advocat, llavors va dir: <i>"he dit això i tots vostés han mirat cap a la porta amb l'expectativa de veure la suposada víctima entrar. Per tant, ha quedat clar que tots tenen dubtes en este cas, que algú realment haja estat assassinat. És per esta raó que els demane que consideren al meu client innocent, ja que davant el dubte ha de ser absolt"</i> (in dubio pro reo).</b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px;"><b></b><br /></p><p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; line-height: normal; margin: 0px;"><b>Els membres del Jurat visiblement sorpresos es van retirar a deliberar per la decisió final. Uns minuts després, va tornar el Jurat i va pronunciar el seu veredicte: “<i>CULPABLE!”</i></b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px;"><b></b><br /></p><p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; line-height: normal; margin: 0px;"><b><i>“Però, com? </i>- va preguntar l'advocat - <i>Jo els he vist a tots vostés mirant cap a la porta fixament, és evident que tenien dubtes! Com poden condemnar-lo amb dubtes?”</i> I el Jutge va esclarir-li: “<i>Sí, tots nosaltres hem mirat cap a la porta.. Excepte el seu client”.</i></b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px;"><b></b><br /></p><p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; line-height: normal; margin: 0px;"><b>L'altre dia, Bárcenas es va dirigir al jutjat i va dir: <i>“Senyoria, tinc una sorpresa per a tots vostés. Si van al dipòsit de la destructora de documents de Génova, trobaran una còpia de la comptabilitat extracomptable</i> -ell segueix amb la vocació neologista- <i>del partit, entre els anys 1982 i 2009”.</i></b></p><p class="p2" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 15px;"><b></b><br /></p><p class="p1" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 400; line-height: normal; margin: 0px;"><b>Immediatament van començar les carreres a la planta noble de Génova, tots es miraven els uns als altres, els telèfons sonaven, el grup de whatsapp <i>"Luís ya no es fuerte"</i> no parava... Tothom qui era o havia estat alguna cosa al partit mirava la destructora de papers. L'únic que no va deixar el puro i va seguir a la seua va ser Rajoy. Quan vaig arribar al meu actual despatx a la Generalitat vaig vore que no tenia impressora, però tenia una destructora de documents. Davant la meua cara sorpresa em van dir: <i>"este despatx s'havia fet per a Blasco”. </i>Un dia he de mirar què hi ha dins.<span class="Apple-converted-space"> </span></b></p></div></b>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-65847580926796565742021-02-01T17:14:00.005+01:002021-02-01T17:17:29.006+01:00"ICH WÄRE LIEBER EIN LAND" - VALENTIA- Els Fons europeus: En què ens afecten? - febrer 2021<p style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheglxIP7stvonXUf8WiF2QTX0hzAwIbixpw23TG0lLe0oxUmrE_io7BVzDNkGortJmdtHAge27zgZOGmRtCcHxs6WiAoUnDpnb_FTCr4jkHLKszRajQe8aPXQRAS7zmi9FfpYO/s2048/cae145fd-cb13-497d-ba15-93c6f0dd3fde.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheglxIP7stvonXUf8WiF2QTX0hzAwIbixpw23TG0lLe0oxUmrE_io7BVzDNkGortJmdtHAge27zgZOGmRtCcHxs6WiAoUnDpnb_FTCr4jkHLKszRajQe8aPXQRAS7zmi9FfpYO/s320/cae145fd-cb13-497d-ba15-93c6f0dd3fde.jpg" /></a></span></b></div><b><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L'economia és una ciència que van inventar a Grècia, competeixen tots contra tots, i sempre guanya Alemanya.</span></b></div></b><p></p><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>El </b><i style="font-weight: bold;">Handelsblatt</i><b> creu que "l'elit política espanyola no està en condicions de seguir una política racional" i demana que els socis europeus posen condicions abans de facilitar els 14.000 milions. El <i>Neue Zürcher Zeitung</i> es pregunta si Espanya és "un estat fallit". Els entenc:jo no em fie gens del govern central, i afegiré que tampoc massa del valencià. He demanat al President un fòrum on el govern puga avaluar les propostes de totes les conselleries. Però Palau té dues ales est i cap d'oest.</b></span></div><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlSVgpKH0Z5j5Q3sJt-af77RXAEppuUj3RVsCbxUTHhN_s48eYeAlfNbF7_Xb3YgygW0MWzNn6ghmEM_0OBxkRG45sp4r7tSv3dwATz-TVVQFifBYp646B7LPQlVrhpvj1OzoE/s2048/a91d228a-fe7a-4293-aff7-8af6632e5578.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlSVgpKH0Z5j5Q3sJt-af77RXAEppuUj3RVsCbxUTHhN_s48eYeAlfNbF7_Xb3YgygW0MWzNn6ghmEM_0OBxkRG45sp4r7tSv3dwATz-TVVQFifBYp646B7LPQlVrhpvj1OzoE/w167-h223/a91d228a-fe7a-4293-aff7-8af6632e5578.jpg" width="167" /></a></div><b><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb el PP, la Comissió va bloquejar el 80% dels fons assignats al SERVEF per mala gestió. El 2014 ens van fer perdre 16'5 milions. A LABORA, en cinc anys hem executat 296 milions, un 67% del que rep la Generalitat. Ens han assignat fons addicional d'altres consellereis i autonomies, que no podien executar. M'han convidat a anar a explicar l'èxit de gestió, dues vegades a Brussel·les i una a París, davant l'OCDE.</span></b></div></b><p></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els fons no són per a tapar a forats, sinó per a transformar l'economia. Alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i amb eixos de Next Generation EU. Sabem què cal fer, i com fer-ho. Som els alemanys del Botànic. </span></b></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-81793302467138604482021-01-30T09:59:00.000+01:002021-01-30T09:59:44.520+01:00"EXPLORAR, EXPERIMENTAR" - El Mundo -30.01.21<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">Hi ha dos tipus ideals (en el sentit weberià) d'enquadrar l'acció política i el discurs que l'emmarca i acompanya. En realitat són dos tipus de mentalitats, no d'ideologies. De fet, trobem exemples dels dos enfocaments a dreta i esquerra. Té a </span><span style="background-color: white; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">vore</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;"> amb la forma en la qual els gestors públics ens enfrontem als problemes d'acció col·lectiva i busquem el tractament més adequat. I això és fonamental, perquè les polítiques públiques de cada país, de cada època, depenen precisament de com s'ha enfocat.</span></b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">La distinció entre "xamans" i "exploradors", és de Víctor </span><span style="background-color: white; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Lapuente</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">, professor de polítiques públiques a </span><span style="background-color: white; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Goteborg</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">, qui la va desenvolupar a un llibre seu del 2015 de títol "El </span><span style="background-color: white; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">retorno</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;"> de </span><span style="background-color: white; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">los</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;"> </span><span style="background-color: white; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">chamanes</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">".</span></b></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht6y0TMa_VBNnif6MaWv-6c99iwEU-0qswwYmSsqlZAKjVdYy_cD7Yx7nQDysZnpVPBv5bUfQqfiv2J46TIIsWgjDvW6V7K5y9f18OHzKX_QDirwDuEWs1IFl1bIFly_tElrng/s240/download-1+12.25.38.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht6y0TMa_VBNnif6MaWv-6c99iwEU-0qswwYmSsqlZAKjVdYy_cD7Yx7nQDysZnpVPBv5bUfQqfiv2J46TIIsWgjDvW6V7K5y9f18OHzKX_QDirwDuEWs1IFl1bIFly_tElrng/s0/download-1+12.25.38.jpg" /></a></div><span style="font-family: verdana;"><b><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">La política dels xamans és acusadament </span><span style="background-color: white; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">prinicipalista</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">: per resoldre els problemes socials, fórmula i recorre a teories molt organitzables i completes. Descripció i prescripció d'un teòric món ideal en el qual desapareixerien els conflictes i regnaria una màgica harmonia. Genera altes i grans expectatives (tot i haver abandonat la vocació </span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">utòpica</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;"> i </span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">revolucionàr<wbr></wbr>ia</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">), perquè pretén transformar d'arrel la societat que considera injusta i defectuosa. En lloc d'afrontar problemes reals i concrets, sempre proposa anar a l'arrel i emprendre grans tasques reformadores. I ja ho hem vist, genera necessàriament grans decepcions. La reiteració de grans lleis educatives seria un exemple.</span></b></span><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJFBV4j3rqZ_LVtpp0g7BY_I5SKfc4bo5KxPF9We_lfrsOfJmymIuxWDtvddj-n9qxTi-8pU34aJ-RoKYjzCHfV_FJxuIX0pTPJQ8Hm7sg-53_5iQQYdcQel0hzN3Pq6J9sN4Q/s542/b19e1e446da6a99b3fde78a48d6fd58e.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="542" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJFBV4j3rqZ_LVtpp0g7BY_I5SKfc4bo5KxPF9We_lfrsOfJmymIuxWDtvddj-n9qxTi-8pU34aJ-RoKYjzCHfV_FJxuIX0pTPJQ8Hm7sg-53_5iQQYdcQel0hzN3Pq6J9sN4Q/s320/b19e1e446da6a99b3fde78a48d6fd58e.jpg" /></a></div><span style="font-family: verdana;"><b><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">La política de les exploradores és força més humil i limitada. No es planteja grans construccions intel·lectuals d'encuny racional ni s'hi inspira. Aposta per l'experimentació, i en els canvis menors i efectius, que van transformant el sistema en el seu conjunt. Defuig la grandiloqüència dels qui parlen de "el gran problema de la humanitat" defensable en termes antropològics, i no es proposa canviar-ho tot de cop. Defensa un retoc mínim i experimental, i l'observació </span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">constant</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;"> i contrastada dels seus resultats. </span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">Accepta</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;"> el fet de tenir contradiccions, precisament perquè no presenta un sistema complet i tancat de solucions. És el que jo li dic introduir la metodologia científica a la presa de decisions polítiques.<br /><br /></span></b></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="background-color: white; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">Lapuente</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;"> diu que hi ha massa xamans i mancança </span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">d'exploradors</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">. Personalment procure actuar com explorador, i crec haver-ho demostrat en algunes coses que vam fer en el panell de transparència a l'ajuntament de Castelló, amb els canvis </span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">en els quals</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;"> viu permanentment el servei públic d'ocupació, o en la nostra aposta experimental pel teletreball, la setmana de </span><span style="background-color: white; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">4D</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">/</span><span style="background-color: white; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">32H</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">, i en tantes altres propostes de transformacions parcials però determinants, que tant els costa d'entendre a tant de xaman que hi ha a l'oposició ... I al </span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;">mateix</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;"> govern.</span></b></span></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22389181.post-29816000010899271662021-01-25T07:57:00.003+01:002021-01-25T07:59:23.537+01:00"FORMACIÓ EMPRESARIAL, TAMBÉ" La Vanguardia 25.01.21<p style="text-align: justify;"><span face="Verdana, sans-serif" style="color: #222222; font-size: 12pt;"></span></p><span face="Verdana, sans-serif" style="color: #222222; font-family: verdana;"><p align="justify" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: left;"><b>L'any
1988 jo dirigia el departament d'impagats de la corporació financera
del BHA, i a través del meu col·legi professional, vaig rebre una
oferta laboral per fer-me càrrec del departament de personal d'una
taulellera. Estava ben considerat a l'empresa, guanyava un molt bon
sou, i m'agradava la feina. Però també és cert que jo m'havia
format en dret del treball i en recursos humans, i esta era una
oportunitat que després d'una reflexió profunda, vaig decidir no
desaprofitar.</b></span></p><p align="justify" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%;"><span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgoTkWqAczBnV8cSOcfidJkAVvCg-0mcZPobGbp8us9blyIGehgTtIizdOydRQSoHnJiplP06IwAix7502U-kbTu4qs9lS5sBTVzfElkEh8hzgxOOkvP37hKS2zbojxCmmYH7M/s275/download.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><b><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgoTkWqAczBnV8cSOcfidJkAVvCg-0mcZPobGbp8us9blyIGehgTtIizdOydRQSoHnJiplP06IwAix7502U-kbTu4qs9lS5sBTVzfElkEh8hzgxOOkvP37hKS2zbojxCmmYH7M/s0/download.jpg" /></b></a></span></span></span></div><p></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;"><b>Era
un càrrec amb dependència directa del director administratiu, i del
president del Consell d'Administració. Val a dir que em vaig trobar
amb una desorganització que no esperava. Mala gestió dels horaris,
hores extres innecessàries i repartides amb criteris d'amistats amb
caps de torn... Un despropòsit. Amb el vistiplau de la direcció
vaig dedicar quatre o cinc setmanes a posar-me al dia. A conéixer al
comité d'empresa, a repassar nòmines i contractes, a passejar-me
per les línies de producció per vore exactament què feia cadascú,
per a conéixer a la gent i per a donar-me a conéixer. Volia crear
un espai de diàleg.</b></span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span><b>Passat
el periode, havia preparat tot un pla de recursos humans, amb una
estratègia acordada amb el comité d'empresa i amb les direccions
tècnica i administrativa, que ocupaven dos excel·lents
professionals. Racionalització de les hores extres, acabar amb els
desequilibris salarials injustificats, alguna millora tècnica i de
seguretat laboral amb un pla d'implementació progressiu, una
proposta de manual de benvinguda amb acompanyament per veterans... Un
poc el que havia aprés a la facultat, adaptat al que em semblava que
podia necessitar l'empresa. Amb el dossier sota el braç em vaig
presentar al despatx del president del Consell d'Administració.</b></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span><b>Vaig
començar amb un genèric "jo crec que la nostra empresa..."
I em va interrompre. "Nostra? -preguntà- "Que vosté ha
comprat accions?" D'acord. És una anècdota idiota, però trobe
que significativa. Que un empleat recent, com era el meu cas, hagués
interioritzat la seua vinculació a l'empresa fins al punt de parlar
de "la nostra empresa", trobe que és un valor que hauria
d'haver estat celebrat per la propietat. Lluny d'això, el comentari
era un avís de quina frontera no es podia creuar. Malgrat la
sorpresa i la decepció, vaig continuar amb l'exposició. La seua
resposta va ser que a ell el que li agradaria era posar un cartell
amb la foto de l'operari del mes, a l'entrada de les oficines. Li
vaig intentar fer entendre, que Dionisio, el de l'atomitzadora, un
senyor gairebé analfabet i a qui havien estat enganyant alguns
companys amb les hores extres, essentiria més agraït si deixaren
d'abusar d'ell, o fins i tot si el convidàvem a una cigarreta, que
posant una foto seua a un cartell, en la porta per la qual no podien
entrar els operaris. La meua proposta no va despertar gaire interés
en ell.</b></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span><b>És
segur que el meu pla de modernització mereixia matisos, però el que
no podia esperar era un desinterés per les millores reals, i una
aposta pel model de les pel·lícules americanes. En eixir de la
reunió amb la propietat, vaig anar a parlar amb el director
administratiu per explicar-li el que havia passat i la meua sensació
de desànim. Va entendre el meu desencís, i em va encoratjar a
seguir, i en els mesos següents em va donar tot el suport en la meua
determinació de dur endavant les reformes, malgrat la incomprensió
i menyspreu de la propietat, que estava enrocada en el "sempre
s'ha fet així, i no vindreu ara vosaltres a dir-nos com dirigir la
nostra empresa".</b></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span><b>La
propietat i els costums intuïtius, enfrontats al model de
professionals formats, i amb vocació reformista. Llenguatges
incompatibles. Casualitats de la vida, o no, el director
administratiu i jo vam presentar la nostra dimissió el mateix dia,
pocs mesos després. Ell va fitxar per una altra empresa, jo vaig
obrir despatx. Un parell d'anys després l'empresa tancà. La
propietat és hereditària, les habilitats empresarials no
necessàriament. O els empresaris es formen, o han de contractar gent
formada per a la direcció. No hi ha altre camí.</b></span></span></span></p><p style="text-align: justify;">
</p><p align="justify" style="font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p></span><p></p>Nomdedéuhttp://www.blogger.com/profile/11759502628297796366noreply@blogger.com1