Com en el sistema educatiu actual de la cultura clàssica, l’únic que ensenyen a declinar són les responsabilitats, alguna gent potser no sap d’on ve el nom de Castàlia. Segons la llegenda, la font de Castàlia era un brollador que emetia vapors al·lucinògens que provocaven a l’Oracle de Delfos els somnis i visions que li permetien predir el futur. Tot això passava per allà per les muntanyes de la Fòcida, entre nimfes, nàiades i muses
Bé, això de dir coses rares pels efectes dels fums de dubtosa procedència, personalment ho he vist en més d’una ocasió, sense haver d’anar al Parnàs, però reconeixeran amb mi, que la història mitològica és ben bonica.
El cas és que fa uns mesos, no sé si pel efluvis de la font o per la pujada d’adrenalina de les eleccions, d’una forma molt ben orquestrada, amb una gran campanya publicitària i amb una efectivitat que confesse em va sorprendre, el candidat socialista va prometre un nou Castàlia. Crec que ens va pillar a quasi tots per sorpresa. Nosaltres, per exemple, pensàvem que era més urgent parlar d’escoles, d’ambulatoris, de civisme, de mobilitat, les urnes ens van dir que no era així. Però més descol·locat es va quedar el candidat popular, qui va bramar com diuen brama la tonyina, que de cap manera acceptaria que es fera un nou estadi. Va amenaçar, si mal no recorde, amb lligar-se al pal de la porteria del gol sud. Va dir que el que volien els socialistes eren un “pelotazo”, que parlant de futbol tampoc no era res de l’altre dijous. A les 24 hores els populars van reaccionar, i Alberto Fabra va dir que ell també faria un Castàlia més gran que ningú del món, però que el faria sobre l’actual. Segur que vostés també ho recorden.
Ara s’ho ha pensat millor i anuncia per al 2011 (de que em sona eixe any? Ah! Si! Les eleccions municipals!) farà un estadi nou en un altre lloc. Un nou record del Sr. Alcalde en només 6 mesos ha canviat tres vegades d’opinió. Un crac. El màster de la coherència. I tot sense necessitat d’acudir a l’Oracle de Delfos per saber que és el que li convé a la ciutat. Ho fa amb el vist i plau de l’Oracle de Belfos. Es a dir, pel morro.
Bé, això de dir coses rares pels efectes dels fums de dubtosa procedència, personalment ho he vist en més d’una ocasió, sense haver d’anar al Parnàs, però reconeixeran amb mi, que la història mitològica és ben bonica.
El cas és que fa uns mesos, no sé si pel efluvis de la font o per la pujada d’adrenalina de les eleccions, d’una forma molt ben orquestrada, amb una gran campanya publicitària i amb una efectivitat que confesse em va sorprendre, el candidat socialista va prometre un nou Castàlia. Crec que ens va pillar a quasi tots per sorpresa. Nosaltres, per exemple, pensàvem que era més urgent parlar d’escoles, d’ambulatoris, de civisme, de mobilitat, les urnes ens van dir que no era així. Però més descol·locat es va quedar el candidat popular, qui va bramar com diuen brama la tonyina, que de cap manera acceptaria que es fera un nou estadi. Va amenaçar, si mal no recorde, amb lligar-se al pal de la porteria del gol sud. Va dir que el que volien els socialistes eren un “pelotazo”, que parlant de futbol tampoc no era res de l’altre dijous. A les 24 hores els populars van reaccionar, i Alberto Fabra va dir que ell també faria un Castàlia més gran que ningú del món, però que el faria sobre l’actual. Segur que vostés també ho recorden.
Ara s’ho ha pensat millor i anuncia per al 2011 (de que em sona eixe any? Ah! Si! Les eleccions municipals!) farà un estadi nou en un altre lloc. Un nou record del Sr. Alcalde en només 6 mesos ha canviat tres vegades d’opinió. Un crac. El màster de la coherència. I tot sense necessitat d’acudir a l’Oracle de Delfos per saber que és el que li convé a la ciutat. Ho fa amb el vist i plau de l’Oracle de Belfos. Es a dir, pel morro.
Me encanta que utilices un referente clásico para ilustrar tu discurso, pero te aseguro que en Cultura Clásica enseñamos algo más que a declinar responsabilidades. Quizá te convendría pasarte por alguna de las clases (para saber del uso del cornezuelo) o leer lo que escriben nuestros alumnos por ejemplo en este lugar
ResponEliminaAna, no tinc cap intenció de molestar a la gent que ensenya i estuida "cultura clàssca". Gens ni mica. És, com ho son habitualment estes coses, una caricatura de la realitat. I la realitat crec que si que és, que la majoria de la gent abandona els instituts sense tindre gaires coneixements de llati o grec. Tret, clar, dels que ho estudien especificament. Estic segur, de fet em consta, que algun amic tinc professor de grec, que els qui treballeu estos camps, ho feu de forma seriosa. En qualsevol cas, demane disculpes al col·lectiu d'ensenyants i al d'alumenes, que puguen haver-vos sentit molestos per la desafortunda metàfora inicial del meu artícle. Abans d'avui ja havia visitat alguns dels blocs associats al teu link. Tornaré a fer-ho i corregiré la meua opinió. De veres que no pretenia més que fer una gracieta, i no pensava en ofendre ningú.
ResponEliminaDesafortunada, tú lo has dicho, pero disculpada con tu comentario. Aprovecho para invitarte a cualquiera de nuestras clases, puede que te sorprendas con lo que ayudan nuestras materias a fomentar una actitud crítica ante la realidad que nos rodea. Ya sabes: quien conoce su pasado, entiende su presente. No podemos olvidar que nuestra civilización tiene su base en la cultura grecolatina, por mucho que nos empeñemos en disfrazarlo.
ResponEliminaBla bla bla... es normal que defiendas en lo qeu trabajas, pero aquí se vive de lo vivo del movimiento y no de lo muerto. El latín y el griego no sirve de nada para algo está la historia.
ResponEliminaNo hi estic d'acord. El llatí i el grec si que serveixen. Jo no he tingut l'oportunitat d'estudiar cap de les dues llengües, però difícilment es pot fer una casa despreciant els fonaments.
ResponEliminaI a Ana he de dir-li que no dic que no a acudir a una classe. La veritat és que m'agradaria.
Juraría que ayer publiqué un comentario, después del que empiza por "Desafortunada, tu lo has dicho, .........".
ResponEliminaJuraría que después de escrito comprobé que se había publicado.
El contenido era una especie de reconocimiento a Enric por reconocer un posible fallo, y a Ana por la forma educada de expresarse.
¿Que ha pasado que hoy no aparece dicho comentario?. Es solo curiosidad, simplemente.
Saludos.
No ho sé. Em sorpren. Jo sóc l'administrador d'este bloc. Només jo tinc accés a ell. Per tant, només jo podria esborrar un comentari. Mai no ho he fet. Mai. No esborre els que m'insulten, per tant, no tindria gaire sentit esborrar-ne un que dona una opinió positiva del que ha passat. En qualsevol cas, si s'esborra un comentàri (ho sé perquè en vaig esborrar un de meu que s'havia duplicat), apareixeria una entrada dient que l'administrador l'ha esborrat. I eixa entrada no es pot esborrar ni anul·lar, ni res. Així que no se donar una explicació. El que si que assegure es que jo no l'he esborrada, i que ningú més que jo conéix la clau d'accés de l'adminsitrador.
ResponEliminaTorna a escriure el que desitges que es publicarà com sempre. Ho lamente en tot cas.
Enric:
ResponEliminaSoy asiduo, y ya sabía que cuando se borra una entrada, aparece que el administrador la ha borrado.
Por mi cabeza no ha pasado que hayas borrado el mensaje, y mas, siendo un mensaje de felicitación (por llamarlo de alguna forma).
Si he escrito, ha sido por si había algo que desconocía, pero nunca pensando en que el administrador lo hubiera borrado.
No sé, ha sido una cosa extraña, pero no hay que darle mas vueltas. Igual estoy equivocado y no lo puse. Tendré que ir al Médico.
Hasta ahora todo lo que he escrito ha sido publicado.
Asunto zanjado.
Gracias por tu continua atención.
hola, he de dir que als blocs de blogspot.com hi passen estes coses "extranyes". Es podria dir que entra dins de la normalitat(mal de muchos...).
ResponEliminaconsuelo de tontos).
ResponEliminaMe dejas mas tranquilo sabiendo que pasan estas cosas. Ya empezaba a dudar de mi cabeza. No es que tenga importacia, pero ..........
Gracias.