"POLÍTICA". Mediterráneo. 4.10.07

Walter Veltroni, alcalde de Roma i impulsor del nou Partit Demòcrata, deia recentment que es necessita una política menys maquiavèl·lica en el sentit més tòpic del terme. Tal com jo ho veig la seua diagnosi ultrapassa Itàlia, i és d’aplicació també a casa nostra. La política oficial s’ha convertit en un cove de desconfiances, insinuacions, insults, falses veritats, mitges mentides, falsedats absolutes, desqualificacions, comportaments incoherents, demagògia creixent, atacs, desmentits, acusacions, paranoies, estratègies retorçudes i poca cosa més. Comença, i ja em sabran perdonar la franquesa, a fotre oix.
Mentre, la gent del carrer, cada dia que passa veu amb més desconfiança als polítics. L’abstenció creix en termes generals, i fa que els representants de la voluntat popular, representem formalment cada vegada a menys gent. I això és tan decebedor com perillós. Davant dels abstencionistes sempre he dit el mateix, mentre a la meua memòria perduren les imatges que els meus ulls amarats capturaren de la plaça de Tien an men, amb gent deixant-se matar per reivindicar el seu dret a triar contra la dictadura xina, no podré concebre que algú es quede a casa sense exercir el seu dret al vot. Però també he d’entendre, que afortunadament ja hi ha generacions de gent que ha nascut amb el seu dret reconegut, i que poc saben i gens els interessa (no sé si amb raó) l’antic règim, la transició i la parcial memòria històrica. I a esta gent, especialment a esta gent, que té més futur que passat, cal entusiasmar-la amb la democràcia. I un grapat de persones cridant i destruint, en lloc de construir i parlar, només pot entusiasmar els imbècils.