"SETEMBRE". Mediterráneo. 04.09.08

Setembre és un més que posa neguitós tothom. Els mals estudiants, saben que ara els hi ve la segona oportunitat, i que serà molt més difícil d’explicar als pares per quina raó, en dos mesos llargs, no han estat capaços de trobar temps per estudiar les que van suspendre a juny. Els bons estudiants, saben que s’acaba el temps d’eixir per les nits, de festejar a tothora i d’anar al cinema entre setmana. Ara toca tornar a clavar els colzes. El professorat, el bon professorat i al mal professorat, també comencen a fer cara d’esglai. Setembre, també per ells, és el final d’un temps diferent, sense alumnes. Sense haver d’intentar instruir i educar, sovint sense la col·laboració de les famílies, quan no amb la seua incomprensió.
Al món de la política és igual. Estos dies d’agost, els pocs regidors que trobaves pel consistori tenien la cara relaxada, estaven simpàtics. En setembre tots fem cara de pomes agres. O quasi tots. Sabem que comença una etapa més formal i més exigent. Ho sabem els bons i els mals polítics. Tots. És l’hora d’esforçar-se, de tornar a disciplinar-se, d’horaris més constringents. És l’hora també de la segona oportunitat per recuperar les matèries en que vam fluixejar en l’exercici anterior. Això si, afortunadament, a Font de Mora no li ha passat pel cap encara fer-nos portar uniforme. S’imaginen l’alcalde amb “babero”, o a mi en pantalons curts, mitjons llargs i jersei de coll de pic? D’altra banda, l’oposició tornem a començar el curs en barracons, a vore si s’afanyen a fer el nou ajuntament, que així és difícil treballar. Sí, definitivament, és com si els polítics tornarem a l’escola. A vore si aprovem.