"MENTIDES". Levante-EMV-07.02.09

Al món de l’articulisme polític hi ha de tot. Gent brillant, gent avorrida, pesats, sectaris, doctrinals... Des de les files del PP, emergeix amb força l’estil directe i contundent d’un Sales al que no he llegit quasi mai defensar cap postura pròpia o de partit, i que dedica tota la seua força narrativa, tots els seus esforços, a fer gal·la del seus visceral antisocialisme. Ser conegut per ser un “anti”, no és una bona cosa, perquè és associar la teua imatge a la negativitat. I a més, com a recurs és molt trist, perquè el que estàs dient constantment és que en no tindre res bo que dir de les teues postures, prefereixes dedicar-te a explicar com són de roïns els altres, tot esperant que funcione allò que el país dels cecs el tort és rei.
Sales porta setmanes i setmanes dient que els socialistes menteixen. I no menteix, perquè els socialistes menteixen. Menteixen a nivell local i a nivell còsmic. No falta a la veritat, Sales, quan diu que el President Rodríguez Zapatero va enganyar amb allò de la crisi, de l’atur i en tantes altres coses, però... A Zapatero, i mira que a mi em sembla un impostor, encara li queden algunes mentides per dir per arribar al nivell d’immoralitat del PP.
Aznar, aquell senyor que va ser President i ara és un torracollons que no fa més que amargar-li la vida al successor que ell mateix va nomenar, va mentir dient que “sabia” que hi havia armes de destrucció massiva a Iraq, i ens va dur a una guerra que a més d’immoral era il·legal. I les seues mentides van costar vides. L’ex-Ministre Trillo és l’autor d’una de les mentides més vomitives que he vist mai, dir-li als pares dels militars morts en l’accident del Yakovlev-42 D que les despulles dels seus fills estaven en unes caixes, on al final no hi eren. La seua mentida sobre els cadàvers, que la seua deficient gestió va provocar, va condemnar a les famílies a plorar sobre taüts equivocats. Acebes i Zaplana es van passar 48 hores mentint immoralment sobre qui havia estat l'autor del terrible atemptat de l'11-M. Mentiren, i mentiren tant, que al final van perdre unes eleccions que anaven a guanyar. Té raó Sales quan diu que la mentida no ha de ser un argument.
Però hi ha més mentides al PP, i més pròximes a Sales. Les mentides d’Alberto Fabra davant el notari. No se n’ha acomplert ni un 10% d’aquell document. No tenim els 16 camps de futbol (competència de Sales), tampoc no s’avança en la Ciutat Esportiva (competència de Sales), ni el Tram connecta la Universitat amb el Grau en cinc minuts (ni en 2.000!), ni sabem res dels parcs infantils, ni del complex empresarial sostenible a la Ciutat del Transport, ni tenim VPO en les xifres promeses, i evidentment no s’han abaixat els impostos als joves i la gent gran, tot el contrari. I que no tornen a dir-nos que eren promeses a quatre anys vista. Ho puc acceptar amb el 100.000 arbres, que si els planten tots el 12 de maig del 2011, hauran complert. Però quan van dir que baixarien el IBI, hi havia l’implícit dels quatre anys, no baixar-lo el 2011 a tres mesos de les eleccions.
Puc entendre que algú a qui no li agrada la mentida com forma de fer política, puga derivar cap un antisocialisme visceral. És una conseqüència, no forçada, però induïda per les mentides del PSOE, que són moltes i plurals. El que no puc entendre és que a algú que no li agraden les mentides, puga formar part d’un equip de govern com el del PP, i d’un partit que en base a mentides, ha generat morts. I a sobre, donar lliçons.