"CENSATS I INSENSATS" - Levante EMV - 23.01.10

Escriure sobre el fenomen de la immigració té sempre un risc. Més ara, que l’ambient està caldejat amb el problema que s’ha plantejat als ajuntaments de Vic i Torrejón. D’entrada val a dir que com era d’esperar, l’estupidesa d’alguns comentaristes també és geogràficament asimètrica. S’ha criticat infinitament més a Vic que a Torrejón. Vic és una ciutat que ha estat i és model d’integració, i ara ha ocupat portades per tot el contrari. De Torrejón, no en sé gran cosa, només que com els qui el governen no parlen català, no ha patit la pressió mediàtica de Vic, tot i que sembla que també posaven alguns filtres per l’empadronament.
Personalment fa molt de temps que mantinc, que som els partits democràtics, els qui hem de bastir un discurs racional, seriós, intel•ligent i no demagògic sobre immigració, o pel contrari, el discurs que triomfarà és el d’algun fals profeta de la puresa com Le Pen a França, o el propi Berlusconi que va arribar al poder dient que expulsaria un milió de persones sense papers d’Itàlia. No ha fet fora ningú, però el discurs xenòfob li va servir per guanyar. I Rajoy ho sap.
Ací el problema que s’ha produït amb els censos, és fill de la incoherència d’una Llei, la d’immigració, més voluntariosa que intel•ligent, més “bonista” que útil. La llei d’Estrangeria obliga a expulsar els immigrants sense papers. I el govern de Zapatero (papeles para todos) no ho fa. Soc dels que pensa que en ares de que la convivència siga possible, la llei s’ha d’aplicar t’agrade o no. També pel que fa als censos. Si així ho estableix la llei, cal que els ajuntaments censen totes les persones que ho sol•liciten, sempre que aporten la documentació requerida. Però alerta, que un funcionari públic també té l’obligació de no deixar-se enganyar. I quan en un pis de 70 metres quadrats hi ha empadronades 23 persones, alguna cosa no quadra.
La gent que ve de fora, ve buscant seguretat. Bàsicament seguretat. Seguretat física en el cas dels refugiats, i seguretat econòmica i social, la majoria. Busquen un present més digne i un millor futur per ells i els seus fills. I per tindre accés a la sanitat i l’educació han d’estar empadronats. Per què ens trien a nosaltres? Perquè creuen que el nostre sistema els hi garanteix eixa seguretat. Quants en caben? Tants com el sistema puga assumir sense fer fallida. Ni un més, perquè cas contrari, el sistema que tan ens ha costat de construir, ni els protegirà a ells ni ens protegirà a nosaltres. Hi ha abusos per part d’alguns immigrats? Sí. Però també hi ha molta gent que abusa dels nouvinguts amb sous baixos, i sense contracte, o amb contractes arbitraris.
Però de censos en estes comarques en sabem molt. Ací s’han inflat censos electorals per pervertir el sistema democràtic. A la Tinença de Benifassà, el 30 de setembre del 2006 hi havia censades 195 persones, el 30 d’abril del 2007 (prop de les eleccions) 256. Increment que permet controlar els resultats electorals, per poder especular després amb el urbanisme local. No és l’únic poble on es van produir fraus censals, i en tots, el beneficiari ha estat el PP. Casualment el partit que ara ha agafat irresponsablement i demagògica la bandera de la immigració, no per fer política que seria lícit, sinó per alimentar la confrontació política, amb el risc immens de crear una fractura social.
A Castelló hi ha milers de romanesos, i el PP va fer braços i mànegues per comboiar-los. Subvencions, locals, fotos de l’alcalde, viatges oficials, festes, pèrgoles...fins que van arribar les eleccions municipals i van vore que no en votava ni un 1%. Ja no interessen tant. Ara dediquen tots els esforços als sud-americans, pendents de que convenis bilaterals els hi permeten votar a les municipals. I jo em pregunte com casa eixa vocació clientelista i paternalista del PP local, amb el nou discurs que el PP envia des de Madrid? Entre la utilització electoralista dels censos (amb nouvinguts o no) per part de la dreta més rància, i el irresponsable discurs “bonista” del “papeles para todos” ha d’haver-hi un equilibri possible, ètic, solidari, just. I tenim l’obligació de trobar-lo.