Estos dies ha saltat als mitjans de comunicació, una estafa de llarg abast que funciona ininterrompudament des dels anys 80, coneguda pel nom que dóna títol a esta columna, "Las cartas nigerianas". És una estafa globalitzada que afecta des de la Unió Europea fins Orient Mitjà, passant pels Estats Units d’Amèrica, Canada, o les antípodes australianes. Només a l’estat espanyol hi ha més de 20.000 denuncies. Jo mateix he estat objecte d’un parell d’intents en estos darrers anys, tot dos, via internet.
L’operativa és senzilla, via correu, electrònic o no, una organització que ha falsificat el paper timbrat de la loteria, i amb uns desaprensius que es fan passar per advocats es posen en contacte amb tu. Igual t’anuncien el premi d’un sorteig al que mai no has jugat, que et comuniquen que un afamat polític nigerià, del que mai no havies sentit parlar, ves a saber perquè, t’ha deixat tota la seua herència, després del seu luctuós traspàs. Això sí, abans de cobrar, has d’avançar alguns milers d’euros per alguns tràmits. Dit així sembla difícil que t’enganyen. Jo, com la majoria de la gent, no vaig picar l’esquer, però la policia nacional assegura que ha esclarit 1.200 cassos i s’han recuperat més de 2’8 milions d’euros estafats a ciutadans dels cinc continents.
Sembla mentida que la gent siga tan càndida ben entrat el segle XXI. Però la gent ho és. Hi ha fins i tot qui pensava que a Mira quien Baila podia guanyar algú que no fos Belen Esteban, dels Esteban de San Blas de tota la vida.
Es podria pensar que este grau de credulitat, va unit al de desesperança, d’una societat que veu que la crisi no sembla tenir fons, i que ens ha fet passar de viure en un estúpid i irreal "Falcon Crest a viure en "Esta casa era una ruina". I davant d’això, qualsevol possibilitat de pagar la hipoteca és tan abellidora, que per absurda que siga esdevé creïble. Però no és del tot així, no, ja he dit que dura des dels 80. Érem crèduls quan ens pensàvem rics, som crèduls ara que ens sabem probres.
I a casa nostra és una evidència. Com no s’han de creure que N’Gono Goena, improbable milionari nigerià t’ha deixat a tu la seua incalculable fortuna, si la meitat de la població està disposada a creure que al President de la Diputació li ha tocat cinc vegades la loteria, o que el President Camps es paga la roba?
Crec que era Einstein que deia que la fe està molt bé, però que no s’ha d’oblidar que són els dubtes els que han fet avançar la humanitat.
L’operativa és senzilla, via correu, electrònic o no, una organització que ha falsificat el paper timbrat de la loteria, i amb uns desaprensius que es fan passar per advocats es posen en contacte amb tu. Igual t’anuncien el premi d’un sorteig al que mai no has jugat, que et comuniquen que un afamat polític nigerià, del que mai no havies sentit parlar, ves a saber perquè, t’ha deixat tota la seua herència, després del seu luctuós traspàs. Això sí, abans de cobrar, has d’avançar alguns milers d’euros per alguns tràmits. Dit així sembla difícil que t’enganyen. Jo, com la majoria de la gent, no vaig picar l’esquer, però la policia nacional assegura que ha esclarit 1.200 cassos i s’han recuperat més de 2’8 milions d’euros estafats a ciutadans dels cinc continents.
Sembla mentida que la gent siga tan càndida ben entrat el segle XXI. Però la gent ho és. Hi ha fins i tot qui pensava que a Mira quien Baila podia guanyar algú que no fos Belen Esteban, dels Esteban de San Blas de tota la vida.
Es podria pensar que este grau de credulitat, va unit al de desesperança, d’una societat que veu que la crisi no sembla tenir fons, i que ens ha fet passar de viure en un estúpid i irreal "Falcon Crest a viure en "Esta casa era una ruina". I davant d’això, qualsevol possibilitat de pagar la hipoteca és tan abellidora, que per absurda que siga esdevé creïble. Però no és del tot així, no, ja he dit que dura des dels 80. Érem crèduls quan ens pensàvem rics, som crèduls ara que ens sabem probres.
I a casa nostra és una evidència. Com no s’han de creure que N’Gono Goena, improbable milionari nigerià t’ha deixat a tu la seua incalculable fortuna, si la meitat de la població està disposada a creure que al President de la Diputació li ha tocat cinc vegades la loteria, o que el President Camps es paga la roba?
Crec que era Einstein que deia que la fe està molt bé, però que no s’ha d’oblidar que són els dubtes els que han fet avançar la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada