Diuen, que el Sr. Ramon, va cridar al banc perquè li digueren quin saldo tenia. "3.500 euros" li contestaren. Als 10 minuts hi tornà, "3.500€" li confirmaren. I així, telefonant cada deu minuts, es va passar mig matí, fins que finalment, l’empleada, un poc cansada li va dir: "Sr. Ramon, ja li he dit que té 3.500€", i ell li contestà "mire senyoreta, quan era jo el que els hi devia diners, vostés em cridaven dia sí dia també, així que ara s’aguanta. Quants diners tinc al compte?"
Esta mateixa setmana em vaig reunir amb el representants d’APECC, l’associació professional de constructors. Els hi volia explicar una de les propostes del nostre grup, per reactivar el sector de l’habitatge de protecció oficial, amb la participació municipal a través de GUMSA. Evidentment vam parlar de la situació general del sector, un sector que genera molts llocs de treball. Crec ser fidel a la conversa, si afirme, que per al constructors el més greu dels molts problemes que tenen, és les dificultats que posa la banca per accedir als crèdits. Per a les empreses, i també per als qui volen comprar-se un pis.
Ahir mateix, José Luis Valencia, director d’esta casa, signava una contundent columna, recordant les greus dificultats d’empreses, autònoms, comerciants, fins i tot particulars, per accedir a crèdits. La manca de crèdit, resta fluïdesa en l’economia, i és un dels principals entrebancs, a l’hora d’imaginar una eixida possible d’esta persistent i contundent crisi.
Durant alguns anys, la banca ha donat crèdits hipotecaris del 110% del valor de l’habitatge. "Per als mobles!", et deien. Que molts crèdits no s’haurien d’haver donat amb criteris de control del risc, és una obvietat; i que la morositat s’ha disparat, n’és la conseqüència. La banca està en l’origen mateix de la crisi actual, i té l’obligació de formar part de la solució. Ha d’obrir l’aixeta dels crèdits per deixar d’escanyar l’economia. No sé si cal recordar, que l’estat, amb diners públics, va córrer al rescat del sector bancari, posant a la seua disposició cabdals ingents de diners. Ara és el seu torn, ara tenen una responsabilitat enorme i han de participar en l’estratègia global de la reactivació de l’economia.
Esta mateixa setmana em vaig reunir amb el representants d’APECC, l’associació professional de constructors. Els hi volia explicar una de les propostes del nostre grup, per reactivar el sector de l’habitatge de protecció oficial, amb la participació municipal a través de GUMSA. Evidentment vam parlar de la situació general del sector, un sector que genera molts llocs de treball. Crec ser fidel a la conversa, si afirme, que per al constructors el més greu dels molts problemes que tenen, és les dificultats que posa la banca per accedir als crèdits. Per a les empreses, i també per als qui volen comprar-se un pis.
Ahir mateix, José Luis Valencia, director d’esta casa, signava una contundent columna, recordant les greus dificultats d’empreses, autònoms, comerciants, fins i tot particulars, per accedir a crèdits. La manca de crèdit, resta fluïdesa en l’economia, i és un dels principals entrebancs, a l’hora d’imaginar una eixida possible d’esta persistent i contundent crisi.
Durant alguns anys, la banca ha donat crèdits hipotecaris del 110% del valor de l’habitatge. "Per als mobles!", et deien. Que molts crèdits no s’haurien d’haver donat amb criteris de control del risc, és una obvietat; i que la morositat s’ha disparat, n’és la conseqüència. La banca està en l’origen mateix de la crisi actual, i té l’obligació de formar part de la solució. Ha d’obrir l’aixeta dels crèdits per deixar d’escanyar l’economia. No sé si cal recordar, que l’estat, amb diners públics, va córrer al rescat del sector bancari, posant a la seua disposició cabdals ingents de diners. Ara és el seu torn, ara tenen una responsabilitat enorme i han de participar en l’estratègia global de la reactivació de l’economia.
El que cal són habitatges de lloguer.
ResponEliminaTota venda, malgrat siguen subvencionats, dispara i treballa per l'especulació.
T'ho tindries que mirar açò.
una opinió molt respectable, que m'agradaria saber qui la manté.
ResponEliminaEixa opinió és la que deuria de mantindre el BLOC, exposar-la i raonar-la.
ResponEliminaPer altra banda "La veritat és la veritat, la diga Agamèmnon o el seu porquer" i el meu nom no afegiria res.
Mira-te-ho i prou.
Perdona, però eres una miqueta xulet, no? !
ResponEliminaTu decideixes des de l'anonimat el que hauria de dir el BLOC?
No va així Agamèmnon, no va així.
Quanta arrogancia!!
Assenyalaven la lluna i es quedà mirant el dit.
ResponEliminaP.S. Sí, sóc un pinxo arrogant. I què?
Si t'ho han d'explicar, és que no tens motius per l'arrogania.
ResponEliminaI de pinxos com tu, me'n desdejune tres cada dia.
"Menos lobos Caperucita"
ResponEliminaQuan marxes recull les cadenes, i vigila que no se t'enganxe el llençol a la porta.
ResponEliminaCap a la llum, camina cap a la llum!
ResponEliminasimpàtic consell d'algú que s'amaga a l'ombra de l'anonimat i es comporta com un il·luminat
ResponElimina