![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUELVZRbbjklOODOjBbyagCeBRQD6a2GsxW0Ss-cg5gbiNLCb_8iDoK-VStD9uhwwL5ym8ca3389Rab_fC-97JKltPilGGrRM9mauxWpwVbaBGMSg66wB9By7BcT7jqUNmMQjn/s320/1328531474_extras_portadilla_0.jpg)
Per a nosaltres el creixement de Castelló no és un objectiu en sí. Eixa voluntat de créixer per sobre de cap altra consideració, ens ha dut a la bombolla urbanística, i en gran part a la crisi actual. Per nosaltres, l'objectiu és millorar les condicions de vida de la ciutadania. Millors serveis públics. I quan això siga un fet, funcionarà, si és que ho ha de fer, com a atractiu que faça vindre més gent. Aleshores el creixement serà una conseqüència de la qualitat de vida i del benestar. Conseqüència. No objectiu. Eixa diferència és fonamental.
Saben? Quan es calculen previsions de creixement a efectes constructius, s'obvia el parc d'habitatges buits a la ciutat. Tornen a pensar en construir cases, no en fer ciutat. Errare humanum est, perseverare diabolicum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada