"CULTURA VIVA" - El Mundo - 15.01.21

Les pintures dels museus, i especialment els llenços que ja tenen una edat, necessiten per a la seua correcta conservació unes determinades condicions de temperatura, llum o humitat, supose que ho entenem encara que no en coneguem els detalls o els paràmetres concrets. Té lògica. Imagine que també podem comprendre que totes eixes condicions ambientals estan fortament relacionades amb la presència humana. És a dir, molts visitants, fan pujar més la temperatura ambient que pocs visitants, i la seua respiració canvia el  grau d'humitat a l'aire que es respira a les sales.

En el que potser no havíem pensat, confesse que jo no ho havia fet, és en com afectava la salut d'eixes obres d'art, la pandèmia. El nombre de visitants ha caigut de forma alarmant, en gran part perquè un percentatge determinant prové del turisme internacional, ara inexistent. I també, perquè fins i tot el turisme domèstic, o els visitants locals, s'hi han reduït a la mínima expressió per les mesures restrictives de les activitats públiques. Per no parlar dels confinaments estrictes en moments o llocs puntuals.

Ho vaig llegir fa unes setmanes, i lamente ara no haver trobat la referència, però sembla que este canvi sobtat de condicions està afectant molt negativament a les peces exposades. Evidentment els museus, si més no els millors i més grans museus, han començat a modificar les condicions ambientals de forma mecànica i artificial, però tot i això... A mi, més enllà de la preocupació patrimonial, que la tinc, em sembla que en este tema hi ha un rerefons quasi poètic. Els quadres es posen malalts si ningú no els mira.

La cultura és un organisme viu, que necessita la vida al seu voltant, per a seguir vivint. "Si un arbre cau al bosc i no hi ha ningú, fa soroll?" es pregunta el kōan budista. Quan ningú no la mira, la Mona Lisa manté el seu inquietant somriure? Les ones de Sorolla banyen els peus dels xiquets? Quan no hi ha públic les notes musicals sonen igual? Sonen?

Ray Bradbury, el celebrat autor de Fahrenheit 451, va dir "No has de cremar llibres per destruir la cultura. Només cal fer que la gent deixe de llegir-los". Si no podem anar als concerts, si no podem vore obres de teatre, si no hi ha cultura en viu, estem assistint a la mort de la cultura. La cultura és un bé essencial que genera felicitat. I la felicitat, deia Aristòtil, és el bé suprem. La cultura és tan segura, com imprescindible.