L'ADÉU DE PLA, O PRISA I L'HOME DEL FRAC.

Diguem-ho clar, Pla no era el lider més espavilat d’occident. I evidentment el seu curriculum no era tampoc com per treures el barret. Guanyar un congrés que a Madrid no van acceptar, denuncies d’un company de partit que l’implicava en una trama immobiliària, enganys i més enganys en la reforma de l’Estatut, mals resultats electorals, propostes de renegociar l’Estatut que només duraren fins que Madrid digue que no, i ara un reforma del seu pis sense pagar. Bé, per a que no se n’enriga el dimoni, este matí ha deixat a l’atur l’home del frac i ha liquidat el deute.
Dit això sembla evident que no tinc cap intenció de lloar la figura de Pla, però la veritat és que tota esta història fot una miqueta d’angúnia. Pla feia olor a cadàver, molta olor. I si el mateix dia que es va fer públic l’afer hagués ensenyat la transferència de data 4 mesos anterior, igual se l’hagueren carregat. Estava sentenciat pels seus companys que volien la cadira.
Que algú del teu entorn pròxim, t’òbriga un calaix per robar-te papers personals amb intenció de filtrar-los a la premsa i avançar la fi de la teua carrera política em sembla inconcebible. Quina gent envolta este home? Un home, per cert que va començar com assessor del grup municipal socialista a València, així que ja sap perfectament que es pot deixar i que no a un calaix. Els meus estan oberts.
Així que més enllà del futur de Pla, que segons uns passa pel Senat, segons uns altres per l’INEM, del que m’interessa parlar és de com s’ha produït i qui n’és responsable.
En mans de qui està el futur del PSOE valencià? De moment, que Lerma puga formar part de la solució és com si a Rajoy l’haguera de substituir Hernandez Mancha. També podrien fitxar a Maragall ara que s’ha donat de baixa del PSC.
M’és ben igual que siga Ximo Puig, un fossil morellà amb 1000 vots de renda, Sevilla* el diputat desconegut, o Alarte. M’és ben igual. Hauran provocat una dimissió d’una forma indecent. El que marxa roí, el que vinga un mestre de les conjures de palau. Por. I decepció. El PSOE és, tot i que des del meu punt de vista siga una desgràcia, la principal i més seriosa alternativa al PP. Vore com se les gasten entre ells, presagia com governarien. Si fa no fa, com van governar.
I més encara. PRISA ha jugat un paper importantíssim en tota esta història. La portada d’ahir d’El País, amb una foto de Pla compareixent davant la premsa, feta entre bambolines i sobre l’esquena del constructor que vigilava el que deia Pla, no té nom. El peu de foto és una declaració d’intencions (males, però intencions).
El segle passat, els partits més potents tenien diaris propis. Eren els grans partits els que marcaven les línies editorials. No era bo, però ara és pitjor. Ara són els diaris, alguns diaris, els que fan els programes electorals, les llistes, i trien els candidats.
L’avís a Rodríguez Zapatero per part de PRISA de la seua capacitat d’emmerdar dins del PSOE, cada ú que les interprete com crega oportú. La meua lectura és: “Presidente, si te sales del guión te rebiento el partido. Con España no se juega. Y para que veas de lo que somos capaces, nos cargamos a tu delegado en levante”. Pla els hi ho havia posat fàcil.
Que voleu que vos diga, ja no com polític, com ciutadà m’indigna que un diari, una emissora, o un canal, puga canviar la voluntat dels militants d’un partit. Encara que la llibertat dels militants puga servir per triar algú com Pla.

*No vos haurieu de perdre el bloc de Sevilla. Imprescindible. Hi trobareu perles com: "Se llamaba Anna, con dos enes, como se dice y se escribe en su lengua valenciana de Vilareal, Castellón." Deixant al marge el condol per la mort d'Anna, això de "su" lengua valenciana de "Vilareal"... Collons tio! El nom és Vila-real. I si vols escriure la formula no oficial castellana, serà Villarreal, però com la "lengua valenciana" és "su" i no "mi" o "nuestra"...

Pla cremant Gaiates, i Sevilla exercint del que és, un paracaigudista electoral: " Pocas, muy pocas banderas de España vi colgando de ventanas y balcones en el barrio de Madrid donde vivo. " Si visqueres al meu barri de Castelló (circumpscripció per la que eres diputat) no n'hagures vist ni una. És tan difícil vore'n una com vore un diputat socialista a Castelló.

Com l'atzar té un caracter juganer, hui, després d'escriure això he assistit a un acte. Qui ha vingut? Sevilla! Oooooh yea! Jo només l'havia vist en Magadalena quan era ministres. Hui estàva per ací. No se si té res a vore amb el fet que dimitit Pla, el congrés s'acosta. Precisament el que volia Sevilla. Les interpretacions son lliures.

Segon atzar. Hui Maragall ha anunciat que pateix alzheimer des de fa alguns mesos. Ja he sentit els primer acudits sobre si això explicaria que haja deixat de pagar les quotes al PSC. No em fa gràcia. L'alzheimer és una malaltia duríssima. Ell i la seua família mereixen la meua solidaritat. Però sense falssos bon rotllos ni sense excés de voler quedar bé, quan li han diagnosticat la malaltia vol dir que els primers simptomes venen de molt abans. Ho sento, però això podria explicar algunes coses, algunes actítuds.