"REUNIONS" Mediterráneo. 25.10.07

“Exactament els polítics que feu?” “Intentem millorar les condicions de vida de...” “No, no. No m’expliques històries, que què feu? Que fas tu al llarg del dia?” “Doncs, no sé, parle per telèfon, faig declaracions, acudisc a les comissions, vaig a reunions...” I el meu interlocutor riu. “Reunions, comissions, ja, que no foteu res, vaja!”
Evidentment no hi estic d’acord, jo treballe, i crec que de forma positiva. Però entenc perfectament que les comissions i les reunions tinguen tan mala premsa. L’equip de govern municipal, creu que les comissions i les reunions, són la solució, quan en el millor dels cassos poden ser part de l’estratègia per solucionar els problemes. S’explica que a un poble hi havia un carrer ple de clots, i que els veïns pressionaven amb fermesa l’ajuntament. Com l’ajuntament no tenia pressupost per remodelar el carrer, va crear una comissió veïnal. Satisfets els veïns en veure que per fi algú els hi feia cas, van anar canviant la reivindicació per les reunions, fins que es van oblidar dels clots que allí segueixen. I les reunions? Un instrument mefistofèlic. És important saber que les decisions es prenen en el terç central. La primera part és la del “hola, com va? bé i tu?” i l’ultima la de “ja parlarem.” I cal saber també que la llargària d’una reunió és inversament proporcional a la importància de l’assumpte a tractar. Jo he tancat acords importants esperant l’ascensor, i en canvi porte invertides innombrables hores en les reunions més estèrils per tractar bajanades. Així que comprenc la mala fama del nostre treball, però no s’enganyen. Ni totes les reunions són inútils, ni tots els que hi assistim tampoc.