Entenem per evolució aquell procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions. Reconeixem dos mecanismes principals que impulsen l'evolució. El primer la selecció natural, un procés que crea caràcters heretables que són útils per a sobreviure i reproduir-se, que fan que l'organisme esdevinga més comú en una població, i caràcters perjudicials que el fan més rar. Al llarg de moltes generacions, apareixen adaptacions per una combinació de xicotets canvis aleatoris successius en els caràcters i la selecció natural de les variants més ben adaptades al seu ambient.
Sobre això, el biòleg evolucionista Leslie Orgel va formular un parell d'axiomes coneguts com les Lleis d'Orgel. Les coneixen? La primera regla diu "Quan un procés espontani és massa lent o ineficient, evoluciona una proteïna que l'accelera o ho fa més eficient". Sóc de l'humil pensar, que les Lleis d'Orgel, són també d'aplicació a l'economia i el mercat laboral. Al cap i a la fi, també es tracta d'una població d'organismes vius. Empreses i treballadors.
El mes de juny del 2018, al MUVIM, en unes jornades organitzades pel servei públic d'ocupació, més d'una vintena d'experts multidisciplinaris, i representants dels principals sindicats i de la patronal, van par
lar i debatre sobre l'automatització, la renda ciutadana, nous nínxols d'ocupació, economia feminista, bretxa salarial, canvi climàtic... De forma molt majoritària es va entendre l'automatització com una oportunitat per redistribuir el treball i avançar en nous drets socials. Com una ocasió per a repensar i compensar el pes excessiu del sector serveis en l'economia valenciana. Com una palanca des d'on revisar el model productius.
En la meua intervenció inaugural vaig parlar de teletreball i de la disminució de la jornada laboral (4d/32h) com a aportacions a la millora de la productivitat, i com a factors que poden aportar millores en la crisi climàtica, reduint la mobilitat innecessària. Tot amb tres grans vectors de transformació, l'econòmic (pot augmentar la productivitat i el nombre d'ocupats), ambiental (pot disminuir desplaçaments i propiciar estils de vida més sostenibles); i social (pot millorar la conciliació familiar, el benestar al treball, i mitigar l'increment de patologies psicològiques associades a l'estrés laboral, minorant així la despesa sanitària).
El debat que vam encetar oficialment, no va arribar a transcendir més enllà dels cercles més directament relacionats, no penetrà en el debat públic, no va omplir columnes de diaris, o tertúlies. No en aquell moment. De la pandèmia que ens tenalla dia i nit, se n'han donat mil definicions, i se l'ha enfocat des dels més diversos prismes. M'arriscaré a dir que en el camp de l'evolució de les relacions laborals, del mercat laboral en el seu conjunt, està actuant com eixa proteïna que accelera els canvis en cerca de major eficiència. Hui, tot allò, és matèria de debat permanent.
I és que la segona regla d'Orgel diu: "L'evolució és més llesta que tu".
Enric, parlant de genètica, crec seriosament que el partit Ciudadanos en el País Valencià no té l'ADN autèntic de Ciudadanos.
ResponEliminaCiudadanos Catalunya: Sí al trilingüisme en l'educació i sí a una llei electoral catalana (Catalunya no té encara llei electoral pròpia).
Ciudadanos Regió de Múrcia: Decret de plurilingÜisme igual al de Marzà i barrera electoral del 3% en vigor des de l'any 2015.
Ciudadanos País Valencià: NO al trilingüisme en l'educació i NO a la reforma de la Llei Electoral Valenciana. Que continue per sempre la barrera electoral del 5% autonòmic.
Potser en el País Valencià tenim una mutació de Ciudadanos. I no precisament una de bona.