I és que això de la Constitució... Per quina raó un auxiliar administratiu, una enginyera, un brossaire han d'estudiar la Constitució per a exercir el seu ofici? No seria millor que passaren proves relatives a la funció que han de desenvolupar, i si aproven, que tingueren un any per a aprendre's la Constitució? O més encara, que saber-se les disposicions transitòries siga un mèrit, no una obligació. Al cap i a la fi, és poc probable que a la funcionària que emet els certificats d'empadronament, un ciutadà li demane que li explique l'article 132.2. Però ningú no es planteja això. El plantejament és simple: si vols presentar-te a les oposicions, has de complir amb els requisits, i un és que et sàpigues la Constitució. Ningú no ho discuteix, per poc útil que siga.
En canvi sí que hi ha qui diu que hauries de poder ser funcionari sense saber valencià, que en tot cas hauria de ser un mèrit que dona mig puntet, o que primer aproves i després si de cas ja l'aprendràs. I mira, no. Això no pot ser. Perquè és molt més probable que a la bibliotecària li pregunten "On guardeu la traducció de La feréstega domada que signà Giménez Lloberes?", que no pas que li pregunten si abans de nomenar al Fiscal General de l'Estat, el Rei ha d'escoltar o no al CGPJ.
El valencià és llengua oficial, i això vol dir que té el mateix estatus que el castellà. No que el castellà siga preeminent en ordre jeràrquic, que molt estudiar la Constitució, i poc de semàntica! Plantejar el requisit de coneixement de la llengua pròpia com una limitació de drets dels futurs funcionaris, és un despropòsit. Això no va dels drets dels treballadors públics, sinó de la ciutadania. L’Administració no té drets, sinó deures i una de les obligacions de l’Administració, i de qui hi treballa, és tractar a tota la ciutadania per igual. Per tant, preval el dret a ser atés i entés en valencià, i qui no entenga això difícilment serà un bon servidor públic.
3 comentaris:
Constitució Espanyola. Article 3.2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
La Constitució diu clarament "oficials". No diu res de "suboficials", "opcionals", "prescindibles", ...
Estatut d'Autonomia. Article 3.2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat.
Està claríssim: La nostra Comunitat Autònoma té dues llengües igualment oficials. Igualtat lingüística.
Potser jo siga el millor metge de tota Europa, però si no sé alemany no podré treballar en un hospital públic de Múnic. Però si tinc tant de talent, de segur que sóc capaç d'aprendre alemany. I, amb tant de talent, de segur que també sóc capaç d'aprendre valencià. Si no em dóna la gana d'aprendre valencià és el meu problema, no el problema dels pacients als quals he d'atendre. Benvingut siga el talent.
Un altre exemple il·lustratiu: Un ciutadà espanyol que ha estudiat arquitectura no pot treballar en la sanitat pública si no ha estudiat medicina. Els arquitectes espanyols estan, per tant, discriminats. Els obliguen a estudiar medicina. Discriminació. Els arquitectes espanyols i els metges espanyols NO tenen els mateixos drets, malgrat que tots ells són espanyols.
Com a ciutadà, si estic malalt, tinc el dret a ser atés en la sanitat pública per un metge en comptes d'un arquitecte, encara que siga el millor arquitecte del món.
Com a ciutadà valencià tinc el dret a ser atés en qualsevol de les dues llengües igualment oficials.
És molt fàcil d'entendre: Igualtat lingüística.
No voler entendre-ho té un nom: Supremacisme.
Publica un comentari a l'entrada