Els confessaré un secret del qual uns dies no me'n sent gens orgullós i altres em sembla que té la seua gràcia. Fa dos anys s'acostava el meu aniversari, i jo tenia il·lusió de tindre una agenda electrònica, i sabia que a la meua parella, que és molt analògica, difícilment se li ocorreria regalar-me-la. Així que vaig ordir un pla.
Unes setmanes abans de l'aniversari, vaig començar a entrar en la seua sessió de treball de l'ordinador que compartim, i a fer recerques d'agendes electròniques en el buscador, conscient que l'algoritme faria que a poc a poc, quan ella es posés a treballar, anirien apareixent-li anuncis d'agendes electròniques de diferents models i marques. I confiant en allò que es coneix com a publicitat subliminar.
El dia del meu aniversari, em va regalar una agenda electrònica fantàstica, explicant que com sap que com sóc una miqueta geek, pensava que m'agradaria. Tenia raó. No va ser exactament una sorpresa, però em va fer feliç. No em vaig poder aguantar i li ho vaig explicar. Va riure i es va disgustar tot alhora. Deia que era una manipulació, però que tenia gràcia. Em vaig defensar dient que jo prenc nota mental de les coses que mira en un aparador, de les coses que diu que li agraden, per a fer-li regals, i que no era tan diferent el que jo havia fet. Simplement havia manipulat l'algoritme.
El matemàtic Abu Abdullah Muhammad bin
Musa al-Khwarizmi, no es podia imaginar al segle VII que aquell terme creat per ell acabaria governant les nostres vides. Si jo que sóc un boomer amb escasses habilitats tecnològiques he aconseguit una agenda electrònica que de cap manera se li hagués ocorregut regalar-me a la meua parella, els qui de veritat controlen la tecnologia i la intel·ligència artificial, ens fan fer el que volen.
Recorde que fa temps vaig dir que agraïa a la premsa que m'oferís un espai per esplaiar-me explicant les meues idees, però que a mi m'agradaria poder escriure al DOG, i ara que ho faig, m'adone que de veritat el que m'agradaria és poder escriure l'algoritme que ens regeix. Entenguen, a mi personalment, no. No dic això. Dic que cal un control públic, democràtic i transparent, d'estes formulacions matemàtiques que determinen el que anem a comprar, en què anem a treballar, com ens vestirem i fins i tot de qui ens enamorarem. Perquè la vida és una cosa massa seriosa, per a deixar que la dirigisquen corporacions opaques, amb interessos econòmics i ètica absent.
En una societat tecnològica com la nostra, cal educar els ciutadans per tal que sàpien protegir la seua llibertat personal. És complicat, ho sé, però cal intentar-ho.
ResponEliminaParlant d'algoritmes, arran dels esdeveniments d'aquesta setmana, la nostra democràcia millorariar moltíssim si canviàrem l'algoritme que regula la convocatòria d'eleccions avançades. No podem deixar en les mans d'una persona (el president del govern) la capacitat de convocar de manera impulsiva unes eleccions. El parlament hauria de tindre almenys la capacitat d'intentar formar un govern alternatiu. Si no hi ha cap possibilitat d'un govern alternatiu, llavors eleccions, però no abans. Els ciutadans no ens mereixem processos electorals capritxosos amb la inestabilitat i les despeses que comporten.
ResponEliminaAcí hi ha la meua proposta.
Article
Convocatòria extraordinària d'eleccions
1. El president de la Generalitat podrà proposar i convocar eleccions de forma extraordinària abans que finalitze la legislatura en curs. La proposta de convocatòria extraordinària d'eleccions serà sotmesa prèviament a la deliberació del Consell en una reunió extraordinària i a un debat posterior en el ple de les Corts, ambdós dins un període de cinc dies hàbils, i requerirà per a la seua aprovació únicament del suport del president de la Generalitat.
2. Els efectes de la convocatòria extraordinària d'eleccions són la dissolució del parlament i la realització d'un procés electoral segons allò previst en la Llei Electoral Valenciana. Aquests efectes entraran en vigor a partir de la publicació, per part del president de la Generalitat, del decret de convocatòria electora en el Diari Oficial de la Generalitat, amb els requisits exigits per la Llei Electoral Valenciana. El decret podrà ser publicat únicament en el quart dia hàbil posterior al debat parlamentari.
3. Si dins el període dels tres primers dies hàbils després del debat parlamentari es troba en tramitació una moció de censura que complisca els requisits exigits pel reglament de les Corts, el decret de convocatòria electoral quedarà suspés durant el temps que dure la tramitació i només entraria en vigor en el cas que la moció no prosperara. Els terminis electorals seran actualitzats respecte al moment de l'entrada en vigor del decret.
4. Hom no podrà convocar eleccions de forma extraordinària si no ha transcorregut almenys un any des del dia en què se celebraren les eleccions anteriors.
Per cert, si llegim l'article 28 del nostre Estatut, tal com està redactat, veiem que si Ximo Puig vulguera ara mateix convocar eleccions, se'l podria aturar amb una moció de censura exprés. Això sí, hi calen un mínim de 20 diputats, que llevat del PSOE, no els té cap grup de les Corts. A més, com que els signataris de la moció no podrien presentar-ne una altra durant el mateix període de sessions (art. 28.3), si cap moció prosperara, llavors en un temps màxim de dos o tres setmanes Ximo Puig tindria les mans lliures per a dissoldre les Corts.
ResponEliminaEl problema és el cronòmetre: la moció hauria de ser presentada en el registre de les Corts (i que estiga obert) abans que es publicara el decret de convocatòria electoral. Com he dit adés, no cal anar amb presses si reformàrem l'Estatut per tal d'exigir un debat en el ple de les Corts i oferir la possibilitat de presentar i votar mocions de censura abans que es publique el decret de dissolució. Que el president explique les seues raons de l'avançament electoral públicament davant el parlament. Que tots els grups parlamentaris puguen dir la seua opinió al respecte i si algú pot i vol presentar una moció de censura per tal de formar un govern alternatiu, que siga votada en les Corts. Res de capritxos impulsius d'un president que vaja d'estratega. Els ciutadans ens mereixem un mínim de serietat per part dels nostres polítics.