El famós informe Guadiana del Consell d'Estat, sobre la gestió dels fons europeus posa la lupa sobre l'instrument de la col·laboració publicoprivada, a què el decret de Govern confereix una "gran importància". Explica que, lluny de configurar-sempre com la solució més idònia, també presenta alguns inconvenients. No és la primera advertència en eixe sentit, de fet cita la que es va fer en el Llibre Verd sobre eixe model de col·laboració, que ja qüestionava severament eixa figura com fórmula habitual i global. Advertia que cal valorar-ho, projecte a projecte. Exactament el contrari que sembla voler el govern central, arrossegant així la voluntat dels governs autònoms. Perquè en això de la cogovernança, la relació del govern central amb el Consell, és com la de Voltaire amb Déu, que deia que es saludaven, però no es parlaven.
Només se m'acudeixen dues raons perquè un govern que es vol progressista abdique de la seua capacitat i obligació de determinar el futur econòmic del país. La primera és una greu desconfiança en la seua capacitat d'executar els fons. La qual cosa té una certa lògica, amb data del 31 de desembre de 2020, Espanya havia executat un total de 24.040 milions d'euros, un 43% dels 56.552 milions que tenia assignats a càrrec dels cinc programes que componen els fons europeus estructurals i d'inversió per al període 2014-2020. I ara se li han assignat 140.000 milions. Però la solució adequada no és pegar a fugir, és acabar amb la taxa de reposició que deixa a les administracions sense mans per a gestionar. Passa per una reforma en profunditat de l'administració, per acabar amb el presencialísme, començar a treballar per objectius, amb incentius, amb avaluació en 360° i avaluació de l'acompliment. Millorar, no rendir-se.
L'altra raó és encara pitjor. És la dolosa renúncia del govern a canviar el model productiu. A plantejar vectors de reactivació basats en l'economia de triple balanç (social, econòmic i ambiental). Apostar fermament per la formació permanent de treballadors... I d'empreses, que permeten avançar en la innovació organitzacional!
I un increment en l'R+D+I. Espanya hi dedica un esquifit 1,2% de la despesa interna bruta, i això es tradueix en un 16,5% d'aportació de valor afegit per part de la indústria. La mitja de la UE és del 3%, que es converteix en un 20% de valor afegit industrial. I alemanya invertint un 3,1% es dispara fins a un 25,8.
El nostre futur salta per la finestra quan la col·laboració publicoprivada entra a les empreses de l'IBEX 35 per la porta... Giratòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada