"DEMOCRÀCIA ICEBERG" - El Mundo - 27.02.21

Els autoanomenats partits constitucionalistes porten unes setmanes reivindicant que Espanya és una "democràcia plena". Quan a una democràcia li has de posar cognom, alguna cosa li passa.

Sóc de l'humil pensar que Espanya és una democràcia iceberg. Una gran massa de conceptes, institucions i procediments, que està flotant, i de la que només en veiem una decima part. La resta, la major part del seu cos, està amagada per davall el nivell de la transparència i els estandards democràtics.

En la part visible hi ha els parlaments que sorgeixen de processos electorals homologables amb els d'altres democràcies, un poder judicial tot ple de punyetes (ben brodades, això sí) i un poder executiu també homologable amb els del nostre entorn. També hi ha un exercit ple de galons i estrelles, que per terra mar i aire juren fidelitat a una Constitució més jove que la majoria de les dels països de l'entorn. I un cap d'estat elegit d'entre els candidats que neden en el fluïd seminal d'una nissaga, com a totes les monarquies.

Però hi ha coses que es veuen menys. La critarquía que permet als jutges entrebancar permanentment el treball del poder legislatiu, i sovint posats en evidència pel TEDH, o altres justícies europees. Accéssit per a la Sala Quarta del TSJCV i per al Poder Judicial periclitat. El clavegueram de l'estat que inventa proves falses contra els adversaris polítics, que són convenientment presentades en societat per la premsa amiga. La guerra bruta i la polícia política amb Villarejo i amb el capellà de Bárcenas. La corrupció sistèmica que ha permés al PP guanyar eleccions una darrere de l'altra gràcies al finançament il·legal. Un ex cap de l'estat amb gran facilitat de relació amb el sexe convexe, i de nul·la relació amb la declaració de la renda. Regularitzant des d’orient el seu frau a occident.

Uns cossos de seguretat de l'estat que veuen condicionada la seua imatge pública pels excessos evidents en algunes actuacions. Un país on es desnona al pobresde dia i de nit, incapaç de garantir el dret constitucional a un habitatge digne. Una llei mordassa, que amordassa la llibertat d'expressió. Un model econòmic que ens converteix en el resort d'Europa i ens condemna a la subsidiarietat i a l'atur estructural desbocat. Lassa i Zabala i les converses que acabem de conéixer i que assenyalen com assassins a alguns que van morir amb medalles. La connivència indecent entre la política de portes giratòries i el preu de la llum...

Un iceberg a la deriva.