"LA SANG DELS MOROS" - Mediterráneo -15.03.12

Des de fa un grapat d’anys, el dia de la Romeria de les Canyes es celebra als peus del Castell Vell un homenatge a la Sang dels Moros. Si no vaig enganyat fou la Colla Pixaví que en un moment determinat decidí que calia retre homenatge als antics pobladors, foragitats per les tropes del Rei En Jaume. Des de fa també un grapat d’anys, i de la ma de la compositora Matilde Salvador, es fa un segon homenatge amb la participació dels Cantors de la Romeria, la Colla de Dolçainers i un públic creixent.

Era i és un acte senzill, en el que Antoni Porcar dirigia unes breus paraules a la dotzena i mitja de presents, i cloïa l’acte la pròpia Matilde, llençant un humil pom de flors silvestres i herbes agafades al peu mateix de la muntanya.

Els darrers anys que Matilde Salvador pujà a la Magdalena, vaig tenir l’honor d’oferir-li el meu braç com suport de la seua fràgil figura a l’hora d’accedir als murs del Castell on es celebrava l’acte. Formàvem una parella tan descompensada que al nostre pas, sorneguer José Juan Sidro digué: “au Matilde, que t’acompanya Tombatossals!”

L’any 2007, darrer any amb Matilde entre nosaltres, en arribar al lloc de l’homenatge, ens n’adonarem que Toni Porcar, que aquell any havia deixat de ser regidor de la ciutat, no hi era. I supose que per un mimetisme coreligionari, els ulls es giraren sobre mi, i em convidaren a continuar jo amb la tradició. Des d’aquell any faig jo el breu discurs, i Fina Irun, família i marmessora emocional, junt al seu marit el Dr. Pradells, de les emocions de la finada, és qui llença l’humil ram.

En els darrers quatre anys l’acte ha pres una embranzida sorprenent, que fa que hui s’hi apleguen més d’un centenar mal comptat de persones. Amb tocs de la Colla Dolçainers, formació de la Guarda Rural, i malgrat que en el seu origen, res tenia d’acte oficial, hui aplega puntualment tots els membres corporació municipal que resten en aquelles hores, al “turó de la pàtria”. 

Fer el “sermó de la muntanya” és un emocionant privilegi que duc molt a cor, i vull agrair a Mulet i Marco que el respecten, permetent-me continuar tributant personal memòria a Matilde Salvador i perpetuar la veu de Porcar, mestre de tantes coses. 

"MAGDALENA, CAIXA PLENA" - Levante-EMV - 10.03.12

Un dia al despatx vam dir: “haurem de començar a organitzar la tradicional Paella de Magdalena, no?” Voran, és costum del BLOC a Castelló, organitzar el dimecres de Magdalena una paella a la que convidem a militants, simpatitzants i una nodrida representació de càrrecs públics d’altres pobles. 

Bé, el cas és que com sempre vam demanar permís a Via Pública, per tallar un tram de carrer, davant la seu, i poder muntar taules i cadires. Com sempre, també, l’Ajuntament no contesta, tot simplement signa la recepció de la petició, i els sol·licitants (ara nosaltres, però sovint associacions de tota mena) hem de suposar que el silenci és positiu. Per tallar el trànsit, sempre demanem unes tanques i uns senyal de prohibit aparcar, per tal d’evitar problemes i discussions. Fins ara, l’Ajuntament ho cedia gratuïtament, al cap i a la fi la responsabilitat de regular el transit és seua. 

Ara el PP vol que ho paguem. Bé està (o no està bé, però ara no fa al cas), per tant, preguntem al funcionari quan s’ha de pagar i com. Ens contesta donant-nos el telèfon d’una empresa i ens diu que parlem amb ells, que ens cobraran 90 €. Òbviament li diem que ni de broma, que nosaltres estem disposats a pagar a l’Ajuntament una taxa si tal taxa existeix, però no a pagar un preu que diu l’Ajuntament a una empresa que l’Ajuntament ens diu. Com això és un despropòsit majúscul, baixe jo personalment a parlar amb el regidor del ram, que el primer que intenta és donar-me el telèfon de l’empresa. Li explique que no el vull, i que si he de llogar tanques o senyals ho puc fer a l’empresa que jo vulga. M’ho reconeix. Però també m’explica que proposen eixa empresa perquè és la que té contracte en vigor a l’Ajuntament i que els diners que paguem els particulars els descomptaran de l’import del contracte de prestació de serveis. Això que diu el regidor és una bestiesa de tal magnitud que m’espante i tot! De fet, això no podria comptabilitzar-se de cap de les maneres per part d’una administració! Senyor, senyor!

Isc del despatx i parle amb el funcionari de més rang en la matèria. Punt per punt em dóna la raó. L’Ajuntament no pot cobrar per ocupació de via pública en este supòsit, perquè cap ordenança fiscal ho contempla. L’ordenança que el PP va haver de retirar en gener per les pressions de l’oposició, tampoc no ho contemplava. I òbviament, l’Ajuntament no pot legalment, ni deu èticament, “conduir” als usuaris cap una empresa determinada.

Fem públic l’embolic, i a les poques hores, el regidor d’hisenda, amb qui coincidisc a un acte, se m’acosta per dir que he muntat un embolic inventant taxes. Que tot simplement el que he de fer és llogar un vulga les tanques, perquè ells no les presten més.

El problema és que això no és el que expliquen a la gent que fa la sol·licitud. Perquè clar, puc posar dues senyals de prohibit aparcar i tallar el carrer així per les braves? Com sap la policia que tinc autorització (si formalment no ens han contestat)?

En fi, que ja pot ara el PP intentar arreglar-ho, que el cert és que com a poc, com a molt poc, hi ha una molt preocupant descoordinació entre el membres de l’equip de govern, una irresponsabilitat a l’hora de donar instruccions al funcionariat i, sobretot, una evident connivència amb determinades empreses a l’hora d’escurar la butxaca al respectable. Tot plegat, tics i malalties típiques de quan un partit es perpetua al poder, i acaba per perdre l’atenció i la pulcritud, tot convertint el sistema en un règim. Però no un règim d’aprimar, sinó en un d’eixos que serveixen per engreixar. I sempre als mateixos.

"RAJOY INVENTA EL FACTORING" - Mediterráno - 08.03.12

Resulta que les entitats locals estan arruïnades, unes més que altres, perquè han estat estirant el braç més que la màniga durant anys. Molts anys. Per cert, que de les 50 ciutats més grans de tot l’Estat el 72%  estan governades pel PP. I no cal dir que en el cas valencià el percentatge es dispara! El que sí que cal dir, és que alguna responsabilitat tindrà el partit del Sr. Rajoy en que les caixes estiguen més buides la nevera de Carpanta.

I davant d’esta realitat, Rajoy inventa el factoring. Un crack el col·lega! És a dir, resol el problema del mal finançament dels municipis, i la pitjor gestió, per la via d’intervindre’ls tot transvestit de Merkel, i com si els altres fórem grecs. El PP resta autonomia financera als municipis i no en resol el finançament. 

El Real Decret 4/2012 li diu als ajuntament que li envien totes les factures pendents a data 31.12.11, visades per l’Interventor i Rajoy les pagarà. Les pagarà i després t’ho anirà descomptant de la part dels impostos que anualment l’estat central envia als ajuntaments. Bé, també dóna una segona opció, que l’Ajuntament aprove un Pla d’Ajust (que portarà a més retalls en serveis i augment de taxes i preus públics), i si al govern li agrada, li dirà als bancs que et deixen diners. És a dir, aquells bancs als que el PSOE va deixar diners per davall del 3% d’interés per a que pogueren seguir pagant sous milionaris, executant hipoteques de qui no les pot pagar, i comptabilitzant beneficis multimilionaris; ara deixaran els diners als ajuntaments al 6 o 6’5%. Driiiinnnnng! Calaix!

Creuen que pagaran primer les factures més antigues? No! Donen prioritat a aquelles que hagen denunciat als ajuntaments per morositat (cosa que aconsella el despatx de Garrigues Walker), i abans encara, aquelles d’empreses disposades a renunciar a una part del deute a canvi de cobrar amb trimestres de retard, i poder així pagar les nòmines. Una immoralitat absoluta signada PP.

El PSOE va permetre el major endeutament municipal, premiant als pitjors gestors. El PP castiga a les empreses que volen cobrar, premiant als pitjors gestors. I després diuen que no s’assemblen!

"DE FABRA AL DIONI" - Levante-EMV- 03.03.12

Si escrius “corrupció” al Google hi ha 2.070.000 entrades. En canvi si escrius “corrupció” a Fontcalent, Albocàsser o qualsevol altra presó valenciana n’hi ha una o dues entrades i, si et descuides, amb eixida a dormir a casa i tot. Alguna cosa no va bé.

Ara fa uns pocs dies, el President Alberto Fabra va fulminar un parell d’alts càrrecs de la Conselleria per la seua implicació en un cas de corrupció. Fantàstic. Ho dic sense ironia. Sempre he mantingut que una organització amb molta gent té un nivell de risc molt alt que algun dels seus membres puga ser corrupte. Per tant, el més important per mi no és que a la teua organització se’t puga colar un pirata, un xoriço, un “furtapatos”, un lladregot, o un estafador; sinó la reacció que l’organització tinga. I en este cas concret, malgrat el que diga Blasco (del clan dels MacLeod, dels famosos Immortals!) el PP valencià ha reaccionat bé. Amb celeritat i determinació. Clar que fins i tot dins del partit hi ha gent que diu que Fabra ho ha aprofitat per ensenyar galons a un exercit encara un poc desorientat pel canvi de general. Perquè a Camps el van declarar no culpable, però tothom va adonar-se’n que havia perdut el judici. I així no es pot ser ni caporal. 

He sentit també a un altra persona amb un cert nivell de representativitat al PP dir, crec que sense ironia, que això els hi passa per acceptar socialistes. Recordant l’origen de Blasco (allò del FRAP ho deixarem per ser del pleistocè inferior) i el seu equip, ara formalment imputats per delictes de corrupció. Tant se val, siga per h o per b, el cas és que Fabra ha fet creu (en honor a Cotino) i ratlla (en honor a deixem-ho córrer), i això està molt bé. 

Però vet ací que només quatre dies més tard, el govern central ha pres decisions en matèria de corrupció, o millor dit  de lluita contra el frau i la corrupció. Ha destituït de forma fulminant a cinc caps d’equip. Entre ells el Cap d’Investigació de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau, Víctor de la Morena, que és qui investigava el “cas Gürtel”. Ai carai!

Es tracta d’alts funcionaris, d'Inspectors d’Hisenda, que han quedat sense destí, cosa gens habituals quan no es tracta de relleus punitius. Per esta raó, hi ha un gran desconcert i malestar a l’ONIF. 

Hi ha consens en assenyalar com responsable de la brusquedat amb la que s’ha comunicat les destitucions, a la nova Cap Adjunta de l’ONIF, Pilar Valiente, que fins aleshores ocupava un lloc de menor rellevància al si de l’Oficina.

Pilar Valiente, la nova Directora Adjunta al Cap de l’ONIF, no és precisament una desconeguda. Havia estat presidenta de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, i va saltar a la fama quan es va vore obligada a dimitir pel cas Gescartera. Recorden, Gescartera va ser un escàndol financer de l’any 2001 en el que van desaparèixer 120 milions d'€ i que registrà més de 2.000 afectats tot incloent mutualitats públiques, fundacions, ONG’s, congregacions religioses i empreses públiques. Gescartera havia estat lucrant-se a costa dels clients durant nou anys, en un frau continuat, que Pilar Valverde va ser incapaç de detectar i aturar. El cas li costà el càrrec a Valverde i condemnà a 11 anys de presó a Antonio Camacho, propietari de l’empresa, i a tres anys a la Presidenta, Pilar Giménez-Reyna, germana d’Enrique que en aquell moment era Secretari d’Estat d’Hisenda. Ai carai dos! 

Així que ja pot anar Fabra dient que ell ha estat qui ha destituït al darrer cas de corrupció del PP, perquè el seu partit ha posat a investigar la corrupció a algú incapaç de detectar fraus continuats, una inútil tan gran, que li demanaria al Dioni que li aguantés la cartera mentre va a la toilette. Que la xica és tan fina com incompetent.