10 de novembre, 2018

"LA CREU I LA CORTINA" Levante-EMV-1'.11.19

He evitat conscientment entrar en temes massa concrets de la governabilitat de Castelló, des que vaig dimitir com regidor. Però hi ha qüestions com ara esta, en les que m'està costant molt callar, tant, que he decidit no fer-ho.

El govern municipal està instal·lat en un fals debat sobre si s'ha de retirar o no la Creu dels Caiguts construïda pel franquisme al Parc Ribalta. Un afegit sense cap coherència amb el nostre parc romàntic. I és simplement perquè el PSOE no té clar el punt 4.43 del Pacte del Grau pel qual ens comprometíem a retirar els símbols feixistes de la ciutat. I la Creu, n'és un d'obvi.

Llig en premsa que "fuentes socialistas", afirmen que retirar-la o no, és potestat municipal. Ho diuen per contrarestar l'acció parlamentària de Compromís, que ara en el cas de Castelló, però durant mesos en centenars de municipis de tot l'estat ha instat, amb èxit, a la retirada de símbols feixistes en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Doncs això és fer-se un Froilan. Fotre's un tret al peu, perquè per reivindicar la seua autonomia front a Congrés i a Senat, el que estan dient és que podrien retirar la creu i no volen.

La resta és tot fum de canya. Emparar-se en un document que recomana abans documentar fefaentment que encara ara, continua sent un símbol d'exaltació feixista, és una excusa banal. Primer, perquè la llei no diu res d'això. O com és que sí que es retiren els noms franquistes dels carrers de tants i tants pobles encara que ningú vaja a posar flors al General Mola des de fa anys? I segon, perquè no és un document tècnic. És un document de part, un document polític, signat per un polític designat pel PSOE.

Quan el PP va decidir empedrar la via del Ribalta per on volien fer passar el TRAM, s'agafaven a un informe fet per la persona de perfil polític posada a dit pel PP a la Conselleria. Concretament, algú al que li havien oferit eixe càrrec a canvi del sacrifici de presentar-se de cap de llista a un municipi on no podien guanyar. Ho vaig argumentar per llevar validesa a un informe que es pretenia tècnic i era polític. El PSOE es va agafar a roda del meu argument. Les actes dels plens ho confirmen. Al cap i a la fi, anaven justos de discurs, si tenim present que ells havien proposat partir el parc amb una via fèrria. Ara el PSOE fa el mateix que el PP. Aquells usaven un document polític per a justificar incomplir la llei. El PSOE per incomplir la llei, i el seu programa, que també és el nostre.

Em molesta especialment que "fuentes del partido socialista" consideren que la pressió per fer complir el Pacte del Grau, que ells van signar com nosaltres i CSenM, és una cortina de fum per tapar els irracionals atacs judicials del PP. D'entrada perquè no hauria de caldre pressionar-los per a fer-los complir el programa; i també perquè l'estratègia política del PSOE dóna ales al PP. Supose que el socialisme espera treure algun redit electoral dels atacs populars a Compromís.

El PSOE és un partit profundament antifranquista, no els hi he de donar cap lliçó jo, per tant, estem davant d'una qüestió de tactisme, de vertigen davant les eleccions. Hi ha por a l'anunciada querella de l'Asociación de Abogados Cristianos contra l'alcaldessa. Des del respecte que li tinc a la meua alcaldessa, he de fer-li una pública reflexió. No arribar a unes eleccions amb una imputació, no depén només del que una persona fa, pot dependre també d'allò que no fa. I sobretot, d'allò que altres decideixen fer. No es pot governar atenent al xantatge dels radicals i els intolerants. Ni s'ha de governar contra el programa de govern. I d'altra banda, «querellada», no és «encausada».  

03 de novembre, 2018

"LA MORT COM MERCADERIA" - Levante-EMV- 03.11.18


Deia Voltaire que als vius se'ls hi deu respecte, als morts res més que la veritat. I la crua veritat és que la dreta mai no ha tingut cap mena de respecte pels morts, tret potser de Franco i les seues despulles que segueixen en zona blava mentre el govern socialista continua posant una moneda a cada roda de premsa del divendres.

Girauta, el de Ciudadanos (abans PP i abans PSOE) va guanyar una mínima rellevància formant part d'aquell grup d'immorals indecents que es feien dir Peones Negros. La seua paranoica teoria sobre l'11M, compartida encara hui per algun destacat regidor del PP local, era pura gasòfia. I no els importava usar els morts en l'atemptat, i el dolor de les famílies, per intentar guanyar posicions polítiques. El Senador Carlos Benet (PP) va arribar a dir: "Pavía a caballoTejero con pistola y Zapatero con un tren de cercanías."

Les mocions als ajuntaments i als parlaments fent un ús espuri del dolor de les víctimes del terrorisme ha estat una constant en la dreta, durant molts anys. Però no es tracta només de retòrica, per molt indecent que siga, no, han anat molt més lluny. El 2013 vam saber que el PP havia usat diners de la Fundació dedicada a Miguel Ángel Blanco, per alimentar la trama de la "Gürtel". Els diners que donava la gent anònima per a protegir als regidors i regidores del PP, segons les mateixes declaracions del PP, desviats a la corrupció. Supose que no cal recordar que és la "Gürtel". Només faré dos apunts de caràcter judicial, la condemna a títol lucratiu del PP espanyol, i la condemna del PP valencià. Encara queda molt per jutjar. Van tindre la santíssima indecència d'associar l'assassinat més icònic de la democràcia, amb el més indecent procediment corrupte d'un partit i un govern.

I continuen. Eixe partit feixista amb nom de diccionari ha anunciat que ha fitxat al pare de Marta del Castillo, aquella jove brutalment assassinada fa uns anys, i que ha menat un lluita, lícita, lògica i lloable, per saber on està el cadàver de la seua filla. Tot el món té dret a fer política i a posicionar-se, només caldria, i no ho qüestionaré jo, el que sí que qüestione són les maniobres dels partits polítics per usar el dol i el dolor, per fer política. Bàsicament perquè no podem legislar des del fetge, i arrossegar els més baixos instints a la política és un risc molt greu. Només la immoralitat de la dreta és capaç d'obviar això.

Com fins ara este senyor s'havia mogut en els àmbits d'influència del PP, ho han viscut com un atac de banyes, i han eixit corrent a fitxar a Juan José Cortés, el pare d'aquella xiqueta assassinada, Mariluz. "Tu tens la teua víctima, jo tinc la meua" semblen haver-se dit, en una subhasta del dolor aliè. Val a dir que és un fitxatge poc estel·lar, perquè ja havia estat anunciat altres vegades. De fet l'oblidable i prescindible Zoido el va contractar com assessor a Sevilla, tot i que després quan van processar al Pastor Evangelista per un tiroteig en el qual es va vore implicat, el van deixar caure i es van apartar d'ell. Ara el voldran portar en llistes. Només la desacomplexada i esbojarrada carrera per disputar-se l'espai de la dreta més extrema, els hi permet usar el dolor de la mort per a fer política.

Estos indecents moviments electoralistes de la dreta, que segueixen el rastre de la seua viciada trajectòria d'associació de dolor, assassinats, corrupció i càlculs electorals, coincideix en el temps amb estos dies de morts i cementeris, que probablement tenen menys de recolliment del qual caldria, i més d'exposició efemèrica del que també caldria. La dreta ha aconseguit que estos dies deixem de pensar en els morts vivents, per a pensar en ells, que volen viure políticament (i econòmica) dels morts. Indecent.

27 d’octubre, 2018

"THE ITALIAN JOB"- Levante-EMv- 27.10.19


Acabe de tornar d'Itàlia on he participat en un seminari sobre la digitalització i la seua implicació sobre l'ocupació i els serveis públics d'ocupació. I clar, m'ha resultat inevitable fer la gracieta d'allò més fàcil del títol. Tot i el risc que algú em recorde que a la pel·li, uns malandrins volien furtar un tresor.
Hem estat convidats, perquè l'any passat a València, vam signar un acord de col·laboració entre LABORA (aleshores encara SERVEF) i el servei públic d'ocupació de la província autònoma de Trento. En este acte, hem aprofitat per sumar a l'acord al LANBIDE, que és el servei públic basc.
L'altra gracieta que tenia preparada era sobre el Concili de Trento, que allà pel XVI era una ciutat lliure regida per un príncep-bisbe (com un dels coprínceps d'Andorra ara). Aquell Concili no serví per reunificar la cristiandat, però va generar una profunda i necessària catarsi. Més enllà d'establir un ritu unificat, potser el més important fou que abordà la reforma de l'administració eclesiàstica.

Òbviament nosaltres no pretenem en absolut unificar el món dels serveis públics d'ocupació. Fracassarien com ho feren ell en la unificació de l'expressió pública de la seua fe. En canvi sí que compartim la vocació i determinació d'abordar la reforma de l'administració en matèria d'ocupació.

Al cas valencià ho estem fent fa tres anys. Tenim alguns resultats, hem passat de ser el servei públic que menys intermediava en contractes, a estar per damunt de la mitjana espanyola. S'ha reduït a menys de la meitat la diferència entre l'atur registrat i la taxa d'atur EPA, com a conseqüència de l'increment de la confiança de la població en el servei públic. Tornen a trobar-nos útils i per això molta gent aturada que abans buscava faena per altres mitjans, ara s'inscriu a les nostres oficines. Saben que els hi podem oferir, formació, orientació, i que des de l'inici de la legislatura ja s'han creat més de 184.000 llocs de treball.
I tot això és fruit de realitats com l'increment de convocatòries d'ajudes a l'ocupació, o l'increment del pressupost en un 66'5% des del 2015. I malgrat les mentides del PP, un increment en l'execució d'eixe pressupost creixent, que des de la nostra arribada al govern ha millorat en 12 punts percentuals.
Però no és suficient, i de la mà de les universitats de València i Trento, els nostres dos serveis públics, més el basc, hem posat en marxa esta segona trobada, la primera la vam celebrar l'any passat a València, per compartir experiències, i analitzar conjuntament la situació laboral als nostres tres territoris. Tres territoris autònoms de l'Europa comuna.

Tant la província autònoma de Trento, com el País Basc, que gaudeixen d'un millor finançament que nosaltres, i de taxes d'atur inferior a les nostres, ens van demanar informació precisa sobre alguns dels nostres programes, perquè els troben, i són paraules d'ells, "innovadors, valents i efectius", i tenen interés a importar-los. Després del suport de l'OCDE, del Comité de Regions, dels organismes de la UE, i del Ministerio que ens ha demanat explicar algun dels nostres programes a unes jornades per als governs autònoms que es celebraran a les Canàries, este suport que ens emportem des d'Itàlia, ens dóna més ganes encara per seguir amb la transformació del Servei Valencià d'Ocupació. Seguim.  

20 d’octubre, 2018

"CERVESES" -Levante-EMV- 20.10.19


No sé si els hi ha donat temps a vore'l abans que la pròpia casa el retirés, però Cervezas San Miguel havien començat a emetre a les televisions un anunci on, sobre un plànol general de la ciutat, una joveneta deia: "...todo el mundo se reune aquí, viene ser siendo (sic) las Naciones Unidas del OcioHay una comunidad noruega muy importante, una comunidad inglesa también, tienes pubs irlandesestienes comida índia... La única Herriko Taberna que hay fuera del País Vasco está aquí en Benidorm. ¡Poca Broma!" .


L'anunci es deia "Siempre es verano en Benidorm", i la fàbrica de cerveses ha fet un comunicat demanant disculpes i anunciant que l'havia retirat. L'explicació absolutament surrealista és "en ningún caso hemos pretendido banalizar el terrorismopero entendemos el malestar que ha podido generar esta pieza creativa y lo lamentamos". Ningú no sembla haver fet una connexió mental entre un Pub irlandés i l'IRA, ni ningú sembla temer que si entra a un restaurant indi puga ofendre terriblement als sikhs. Però clar l'associació basc=terrorisme és molt facilona. Quasi tan facilona com immoral i indecent. L'extrema dreta ha felicitat públicament la decisió. I això que esta setmana, en una entrevista quan li preguntaven a Isabel Bonig per algun grup de música en valencià, ella va contestar que era més del rock radikal basc. Francament, un se la imaginava més de la "mariconez" de Mecano. Em costa imaginar-la taral·larejant "Huele a esclavo de la leyzipaiosiervo del rey, / lameculos del poder, carroñero coronel. / ¡Explota zerdoDejarás de molestar. / ¡Explota txotaSucia rata morirás", de Soziedad Alkoholika.



Cruzcampo, Guinness, Buckler i Amstel pertanyen a Heineken España, qui segons es va denunciar impedien el pas al seu festival a qui dugués samarretes grogues per identificar-les amb la campanya per l'alliberament de presos i preses polítics catalans. Més directes han estat les marques promotores de l'Oktoberfest de Barcelona, les quals han donat instruccions als equips de control d'accés de no permetre l'entrada de gent amb llaços grocs. Este maig passat es va saber que la Sala Amstel de València (Heineken), havia anul·lat el concert ja anunciat d'Ebri Knight i Herba Negra per motius polítics i ideològics.



Així està la cosa! No seré jo qui cride a fer cap boicot a ningú, entre altres coses perquè jo no en bec de cervesa, però per si és de l'interés d'algú, diuen que la gent de Castelló Beer Factory, fan una bona cervesa artesanal de casa nostra. El que sí que dic és que això s'està convertint en insuportable, i sobretot, en incompatible amb un règim de llibertats.



La persecució ideològica és el fracàs de la democràcia. Un de tants fracassos d'esta democràcia construïda sobre una feble estructura que és la transició. Un procés en el qual l'esquerra va acceptar els postulats de la dreta (monarquia, simbologia, lliure mercat, pes institucional d'església, exèrcit com garant de les essències pàtries, etc) i la dreta va acceptar no seguir tancant a la presó a l'esquerra. I eixe pensament totalitari ha viscut larvat en la dreta parlamentària, i especialment en la social. I ara, quan es sotmet a l'estat a una prova de tensió, t'adones que no aguanta. Que aflora la persecució ideològica. El PP local per exemple, perseguint funcionaris per la seua ideologia, com McCarthy, com Erdogan, com Stalin. Ciudadanos perseguint al PP, perquè li sembla que no persegueix prou ni a prou gent. La radicalització ideològica i antidemocràtica de la dreta, és de tal magnitud que ha calgut alimentar un grupuscle estèticament més radical, per a fer vore que no estan a l'extrem. Deuen estar encantats de l'estratègia, i segur que fins i tot brinden plegats. Amb cervesa.