31 d’octubre, 2008

aquesta és l'entrada que en fa 500.


LA POSSIBLE NOTÍCIA DEL QUINQUENI


M'informa el meu "amic invisible" que el Tribunal Superior de Justícia de la CV, ha emés sentència que dona la raó als veïns que van recórrer la sisena modificació del PGOU.
És la modificació que inclou Mestrets, l'Espai Comercial, el solar alliberat per a la VIU...
Si es confirma, és l'enèssima galtada en la cara de l'urbanisme del PP. Esta vegada no és una galtada, de fet, és un K.O. tècnic.
Un milió de metres quadrats, un munt d'emblemes electorals del PP paralitzats, uns pressupostos, els de la Generalitat, amb partides que no podran aplicar-se...
Esperem confirmació de la sentència i poder-la llegir per vore'n l'abast, però la cosa pinta dura, molt dura per la ciutat, per culpa de la pèssima, lamentable, vergonyosa, i ara sembla que també il·legal, gestió de l'urbanisme del PP.
El meu "amic invisible" i jo seguirem informant.

El meu "amic invisible" és un crac. Ja tinc la sentència. És la 1.000/08 del Tribunal Superiorde Justicia de la Comunidad Valencians. Sala de lo contencioso administrativo. Sección Segunda.

Paragrafs textuals:

-El ayuntamiento de Castellón interesó la desestimación el recurso, limitándose a adhererise íntegrament a la contestación de la Generalitat Valencian, sin más argumentos.

-De la lectura de la documental citada se aprecia clarament que se ha cargado ala zona objeto de la modificación putual una serie de proyectos que corrensponden a sistemas generales y a dotacions públicas de toda la ciudad de Castellón de la Plana y no particulares de la zona acotada po la resolución recurrida y que figura descrita en el folio 11 del B.O.P. de15 de dicembre de 2.005. La adscripción de estas dotacions a la zona de este recurso infringe el art. 62 de la L.R.A.U. y supera el 50% del suelo de l zona, lo que implica una infracción del principio de equidistribución de beneficios y cargas consagrado en la L.R.A.U., arts. 9 y 66 entre otros. La administración local demandada no ha contestado a ninguno de los argumentos de la demanda qe se refieren a facultades o competencias locales, haciendo expresa dejación de sus derechos procesales al respecto, máxime cuando el letrado de la Generalidad alegó que sobre determinadas materias no debia él contestar sino el ayntamiento, como se dijo en el Fundamento Primero.

I finalment

FALLAMOS

Se estima el recurso contencioso-adminisstrativo impuesto por.............................. contra la resolució de la Conselleria de Territorio y Vivienda de 9 de septiemre de 2.005, que aprobó definitivament la modificación puntual Nº 6 el paln general de Castellón, acto administrativo que se anula por ser contrario a derecho.

He demanat la compareixença de Javier Moliner en el proper ple municipal, per tal que explique com afectarà al urbanisme local, una sentència que anula la modificació del PGOU, que permetia la VPO de Mestrets, l'Espai Comerial, el Poliesportiu Chencho, una part de la ronda de Circumvalació, en càrrec a les zones 24 SUR, 27 SUR i 28 SUR.

29 d’octubre, 2008

"L'INFORME NOLAN". Levante-EMV.30.10.08

A petició del Primer Ministre britànic, a finals del 1995 es va constituir un Comité d'Experts per proposar unes Normes de Conduta en la Vida Pública, referides a la vida parlamentaria i administrativa. El Comité el va presidir el Jutge Nolan, i després de mesos de treball i anàlisi de la realitat política i administrativa, va emetre un primer informe amb recomanacions i principis que haurien d'inspirar l'actuació de polítics i funcionaris públics. L'informe és extens i elaborat amb criteri.
Quan en l'anterior corporació municipal, el partit socialista, va proposar l'aprovació d'un codi ètic pels regidors i regidores de l'ajuntament, vaig considerar, i així ho vaig dir, que encetàvem una dinàmica suïcida.
En primer lloc, si entenem l'eventualitat de la nostra funció com servidors públics, hem d'entendre que no estem per damunt de la resta de ciutadans, i que conseqüentment, estem sotmesos al mateix Codi, el Codi Penal. Enviar-li a la societat un missatge dient, que nosaltres necessitem més controls que els fusters, els metges o els professors universitaris, és estar donant pàbul a eixa insuportable opinió que tots els polítics som iguals. I això, no només és incert, sinó que és insultant. Profundament insultant.
El codi ètic proposat pels socialistes i vist amb bons ulls pels populars, és una trampa. I el BLOC, ara no sabria dir si per error, ens vam deixar arrossegar per eixe acord i vam signar el Codi. És difícil per al partit amb menys representació municipal dir “no volem un codi ètic”, perquè l'opinió publicada és sovint profundament sectària i manipuladora, i semblaria que el BLOC té por a un control ètic, quan és tot just el contrari.
Les nostres objeccions s'han materialitzat ara poderosament amb la presentació de les mocions reprovatòries de Carlos Fabra i Juan Maria Calles, i la seua posterior inadmissió per part de l'Alcalde. El codi que vam fer, a diferència del britànic, no és fill d'una anàlisi de la realitat, sinó de la moda de copiar el que fan altres administracions. Primer va ser el Govern de Rodríguez Zapatero, i correcuita, els seus correligionaris locals, van presentar la versió municipal ací. D'altra banda, el nostre codi, no diu qui jutja, i l'acord (absurd i improcedent) entre grups és que siga la Junta de Portaveus (no el Plenari) qui tracte eixos temes. En qualsevol cas, converteix els jutjats en jutges de si mateixos. Una barbaritat jurídica insostenible. Quan el jutjament no té a vore amb el fet jutjat, i és sotmet al joc de majories i minories, de res no serveix. I eixa era la nostra principal objecció des del primer moment.
El PP i el PSOE ho sabien. Clar que ho sabien. I a ells que! Algú es creu que el PSOE ha presentat la moció contra Carlos Fabra per defensar els ciutadans de les presumptes pràctiques faltes d'ètica d'este senyor? Ni de broma! Sabent que el PP té majoria absoluta, tenien la certesa que el que passaria és just el contrari, que Carlos Fabra aconseguiria el recolzament de la majoria municipal. I és això, precisament això, el que el PSOE volia. Poder dir, com ja ha dit, que al PP tots són igual i es protegeixen entre ells. O algú es pensa, que la contramoció popular reprovant les presumpte faltes d'ètica de Juan Maria Calles per preparar-se un lloc de treball en l'administració general de l'Estat, pretenia defensar els ciutadans d'eixes pràctiques? Tampoc. El que feia era entrar en un joc de gradació de la immoralitat. Ho deia la Sra. Gallén quan afirmava que el que presumptament ha fet el Sr. Calles és més greu que el que presumptament ha fet el Sr. Fabra.
Mentre el PP i el PSOE discuteixen qui és més immoral, el BLOC continua diferenciant entre moralitat i immoralitat. Si alguna cosa bona té este inaplicable codi (la llei no permet a un Alcalde sancionar un regidor), és que ha deixat a uns a un costat i al BLOC a l'altre, d'eixa nítida línia de l'ètica pública, que qui ha de jutjar, la societat, té perfectament definida, sense necessitat de codis.

26 d’octubre, 2008

"CEMENTERI". Mediterráneo. 30.10.08


Quina petita pàtria, encercla el cementeri.
Els versos d’Espriu, dibuixen un paisatge de sentiments, d’un gris lluent, i d’una contundència certa, que ens fa obrir els ulls davant d’una mort que ens els tanca. El cementeri és, o hauria de ser, la forma corpòria de la mort. L’espai del record i l’ofrena, als qui poblaren abans que nosaltres esta terra nostra, i habitaren els nostres sentiments.
Els cementeris incorporen, més enllà dels epitafis i les flors, regades amb llàgrimes, alguns conjunts arquitectònics, o esculturals al·legòrics, amb un cert valor artístic. Passa així al de Sant Josep de Castelló. Per això el grup municipal socialista l’encerta quan proposa que cataloguem i protegim els més bells d’eixos monuments funeraris. Els recolzarem. Clar. Però els cementiris són alguna cosa més que un conjunt artístic a protegir. Són l’evocació des de la memòria des qui viuen ara a la memòria. Són la ciutat dels soterrats, de la gent que ha decidit viure la seua vida de morts, sota terra, en un nínxol.
I això és el que oblida el PP. Oblida que el cementeri de Sant Josep està també tocat de mort. La nul·la gestió municipal, ha permés que es deteriore, que alguns dels seus edificis de nínxols estiguen en perill d’enderroc. La desídia de l’equip de govern, pot fer que els nostres morts tornen a morir de la mort de l’oblit. Farem bé en protegir l’art funerari, faríem millor en protegir la memòria dels nostres avantpassats. I això ho ha de fer el nostre ajuntament, si no volem que la memòria familiar esdevinga, tornem a Espriu, un bony:
sense cap nom ni símbol, ran dels xiprers, dessota un poc de pols sorrenca, endurida de pluges.

22 d’octubre, 2008

"DAS LIEBESVERBOT". Levante-EMV.24.10.09

Beatriz Gascó ha passat en 20 mesos de ser una absoluta desconeguda en el món de la política a ocupar un càrrec importantíssim a l’executiva de la dreta valenciana. Crec que per a Castelló és neutral. Mai no he cregut que la vinculació amb Castelló d’alguna persona en àmbits de poder, servisca per que se’n recorden de nosaltres. I els ex ministres, Juan Costa i Jordi Sevilla, m’han ajudat a confirmar la teoria. Per cert, algú sap si estan bé? Estic més preocupat que un pare d’adolescent un divendres a les sis de la matinada. Podrien cridar. Fer una perduda encara que siga. Estaria més tranquil.
En qualsevol cas me n’alegre sincerament que li vaja bé a la senyora Gascó. Se li nota que li agrada la feina que fa, la viu amb passió i entusiasme. I és posseïdora d'una intel·ligència (glaciar, això si) que incomprensiblement, s'entesta en ocultar darrere de les seues eixides de to. A més a més, sempre és positiva la renovació en els partits, i m’agrada que gent que encara no està massa viciada per la metapolítica, puga assumir responsabilitats. Però no sé per quina raó l’han triat.
Em negue a pensar, seria mesquí, que el President Camps, haja triat tres dones joves com vicesecretàries, per una estricta qüestió de màrqueting. Per tant, ha de ser per alguna qüestió de mèrit.
Com ara mateix, ni esforçant-m’hi, no sóc capaç de recordar un sol èxit de gestió de la Sra. Gascó este any i mig, he d’inferir que el que ha cridat l’atenció del President Camps, és la seua vocació de “martillo de herejes”.
Certament es tracta d’una persona agressiva, ambiciosa i tosca en les formes. Pateix una evident incontinència verbal i té un propensió obvia a abocar pel broc gros. Excessivament generosa amb els epítets, no ha tingut cap problema en creuar la ratlla de l’insult quan ho ha considerat oportú.
El seu discurs és imperatiu, personalista i prepotent. La seua arrogància signa xecs, que encara no sabem si la seua capacitat de gestió podrà cobrir. Abusa de forma reiterada del “jo”, i repeteix com un mantra els “no toleraré” i “no permetré”, com si estigues en la seua mà “tolerar” o “permetre”. Eixa lleugeresa en el qualificatiu desagradable per al contrincant, i eixe discurs feréstec i agressiu, fet des del fetge, com si en política estigués prohibit estimar, defineix un perfil, que sembla haver agradat al President Camps. I a Alberto Fabra, que és, diuen, qui l'ha apadrinada.
I això és el que em preocupa. Eixà vocació wagneriana i apocalíptica del discurs del PP. Ho confesse, amb massa freqüència, quan escolte les declaracions de la Sra. Gascó, m’entren ganes d’envair Polònia.

20 d’octubre, 2008

"INSOSTENIBLE LLEUGERESA". Mediterráneo. 23.10.08

Denuncien que Milan Kundera, l’autor de “La insostenible lleugeresa del ser”, l’any 1958 va ser un, diguem-ne, col·laboracionista. Ell ho nega.
No només comprenc, sinó que participe activament de la voluntat d’arribar a consensos. Especialment en èpoques difícils o sobre temes de gran importància. Però una cosa és un acord sobre bases pactades, i l’altra és la col·laboració. Kundera ho sap. I el PSOE?
Se’m va fer difícil d’entendre que el grup municipal socialista, donés suport al trist i lamentable decàleg que va presentar el PP local per, suposadament, fer front a la crisi. Vaig pensar que si l’alternativa al PP havia de ser un PSOE sense idees pròpies per afrontar la crisi, aleshores, no m’estranyava que la gent preferís “malo conocido”. Em va desconcertar la seua frivolitat. Però em vaig quedar més sorprés encara, quan a les poques setmanes d’aprovar el decàleg, i quan el PP va convertir en realitat el primer dels punts, el PSOE anuncià el vot en contra. Vaig pensar, que no només no tenien capacitat de fer front a la crisi, sinó que a sobre eren uns demagogs incoherents.
I ara el Comité Federal del PSOE diu que recolzarà els pressupostos de les comunitats autònomes i dels ajuntaments on no governa. I jo pregunte, fent això no està donant suport a la columna vertebral de les politiques del PP?
Com podrà oposar-se a les accions de govern que emanen dels pressupostos aprovats amb la seua inconscient complicitat? Es que no s’entén! Quan diguen que tal o qual cosa no els hi sembla bé, el PP els hi recordarà que el pressupost va comptar amb la seua complicitat. Esta col·laboració amb el PP em sembla d’una insostenible lleugeresa.

17 d’octubre, 2008

UNA DE TAXES I IMPOSTOS


El mes passat el PP va presentar pel seu debat i aprovació el decàleg de mesures per fer front a la crisi. Al BLOC ens semblà, i d’alguna forma així ho varen reconéixer tant el PP com el PSOE, un compendi de llocs comuns, un proposta de maquillatge per dir que fan alguna cosa. L’única aportació real, és la possibilitat de fraccionar els pagaments. La resta flors i violes.
El PP va demostrar no saber que fer per afrontar la crisi, el PSOE, sorprenentment hi va votar a favor. Ells tampoc no deuen tindre més propostes. El BLOC va votar en contra.


Ara el PP anuncia, d’acord amb el primer punt del decàleg que PP i PSOE van aprovar, que augmentaran l’IPC en taxes i impostos municipals. I el PSOE, olé la coherència!, diu que no hi està d’acord, que no vol que s’augment l’IPC.

Nosaltres considerem que és necessari. Per varies raons:

a) El dia que governem també incrementarem l’IPC, i trobe immoral votar en contra del que haurem de fer.
b) Les factures que rep l’Ajuntament vindran incrementades amb l’IPC, no està la situació per no repercutir en els ingressos, allò que arriba en les despeses.
c) Fa dos mesos ens vem queixar de la mala praxi del PP de no repercutir anualment l’IPC, perquè això implica que d’ací a tres anys, ens repercutiran de colp el de tres exercicis, i l’augment serà molt pitjor. Ho han fet recentment amb els preus públics de les piscines o les guarderies.

La postura del PSOE és, a banda d’incoherent amb el que va votar fa tres setmanes, demagògica a més no poder.

L’altra discussió, és quin percentatge ha d’augmentar-se. El PP proposa un 5’7%, que és el càlcul que fan els tècnics municipals per enguany.
A mi em sembla creïble. Si digueren un 9% diria no. Si digueren un 3% també diria no.
Com es calcula? En base a les dades de l’INE. En este moment l’interanual a Castelló és del 5%. De setembre 2007 a setembre 2008. Tal com van les coses, és més que raonable pensar que arribem al 5’7%. Especialment si mirem l’acumulat des de gener 2007 fins a setembre 2008, que és d’un 7’5. Dades oficials.
Quina és la crítica? Diuen alguns que és una previsió, però que no sabem si es complirà. Clar. Tenen raó. Igual que en els convenis col·lectius. Els sindicats i les empreses pacte, per exemple, un increment del 3%, amb acord de revisió en el moment que siga públic el percentatge definitiu. I en eixa nòmina, si toca, es paguen els retards. Perfecte. Però l’Ajuntament no paga, cobra. Per tant, no pot dir...”ara els hi aplicaré un 3% d’increment, i després ja els hi passaré un segon rebut per 5’2€ o 3’7€ de la diferència”.

Això és absurd. Siguem seriosos. El PP fa tantes coses malament en matèria econòmica i fiscal, que no cal inventar-se’n de noves.
Repercutir l’IPC és just, i és necessari. I la xifra plantejada pels tècnics municipals és creïble. Ho és per al BLOC.

16 d’octubre, 2008

"DE PROPAGANDA FIDE". Levante-EMV.17.10.08


De Propaganda Fide és el Dicasteri de la Santa Seu fundat el 1622 pel Papa Gregori XV amb la doble finalitat de difondre el cristianisme en les zones on no havia arribat el missatge cristià i defensar el patrimoni de la fe als llocs on l'heretgia feia trontollar el caràcter genuí de la fe.
La propaganda és la vocació d'augmentar el recolzament (o el rebuig) a una posició, més que no presentar-la simplement amb els seus pros i contres. Es a dir, no es tracta de demostrar la veritat, sinó de convéncer la gent.
El PP s'ha convertit en una mena de "Congregació per la propagació de la doctrina de la fe". De la seua fe. I per tal menester, no escatiment recursos. Públics.
Posaré exemples. El recent congrés del PSOE valencià va acordar mantenir les històriques sigles de les que es va apropiar via OPA en els anys 70. PSPV. Unes sigles a les que mai no ha tingut respecte i que amaga en les eleccions. Qüestió de propaganda.
Una setmana després del Congrés socialista, la Generalitat, va traure una campanya pretesament, institucional. Somcomunitat.es. Qüestió de morro.
No sé com estaran les altres ciutats, Castelló està ple de banderoles (la nova ordenança exigeix autorització preceptiva, supose que la tindran) que diuen "Som CV". Eixa vocació reivindicadora de la Generalitat resultaria més creïble si no coincidís sospitosament en el temps amb la decisió socialista de mantindre les sigles PV.
Res de nou. A Castelló vam vore com sense informar-ne l'oposició es creava una marca "corporativa" (corporativa no era. Corporativa ve de Corporació, i la decisió fou exclusiva de l'equip de govern). Parle de "Passió per Castelló". Una marca i una campanya associada a la campanya electoral del PP, i fins i tot, al llibre que va presentar el candidat Alberto Fabra. El seu darrer capítol duia per títol "Pasión por Castellón".
Més. A la pràctica de l'equip de govern de fer us exclusiu i partidista de les diferents revistes sectorials o generalistes pagades amb diners públics, des de fa uns mesos s'hi suma un nou pamflet que du per títol Grau Informació. Una revista editada per una agència de publicitat que rep un tracte preferencial de l'Ajuntament, i que es redacta en esta mateixa casa per un funcionari de lliure designació, al dictat del PP. El funcionari no en té cap culpa. El PP no té cap vergonya.
I ara, s'hi afig la Diputació que ha aprovat una transferència de 400.000 euros a una nova societat mercantil per elaborar campanyes de promoció i màrqueting. Suposadament per fer publicitat institucional. Jo crec que per fer propagar la doctrina de la fe popular. Tot això en època de crisi. Concretament, de crisi ètica, la que afecta de forma endèmica al Partit Popular.
I encara tenim sort, La Congregació per la Doctrina de la Fe, és el nom elegant de la Inquisitio Haereticae Pravitatis Sanctum Officium, en valencià Inquisició. Si pogueren, ens arrancarien les ungles.


13 d’octubre, 2008

"Gràcies specials". Mediterráneo. 16.10.08


Gràcies. Moltes gràcies. Gràcies a l’organització dels Specials Olympics. Gràcies a qui va pensar en dur-los a Castelló. Gràcies per la dedicació, l’esforç i l’eficàcia del Patronat Municipal d’Esports. Gràcies també a la Universitat Jaume I. Gràcies per les hores de la policia local, protecció civil, serveis mèdics. Gràcies a la premsa per explicar-ho. Gràcies a l’empresa d’autobusos, als empleats dels hotels on dormien les delegacions. Gràcies a Xarxa, i gràcies a Raul Puchol per posar-li veu i il·lusió a la cerimònia. Gràcies als veïns de Castelló que han omplert les instal·lacions.
Gràcies a la gent que treballa cada dia de cada setmana de cada mes de cada any, amb esta gent tan especial. No sé dir-los-hi com els admire! Gràcies als voluntaris i les voluntàries de tota edat, de tota condició que estos dies lluïen (sí, lluïen i amb orgull) la samarreta taronja. Gràcies als funcionaris i funcionàries municipals que s’han fet voluntaris. Gràcies per trencar el tòpic del memfotisme a Castelló. Gràcies, especialment gràcies a Montse, a Vicente, a Daniel, a Juan, a Lourdes, a Maria Goretti i a desenes i desenes d’atletes que han competit... no, que han participat en estos Special Olympics. Gràcies per fer-me riure, i gràcies també per fer-me plorar alguna vegada. Gràcies per deixar-me participar i fer-me sentir bé. Es fa de mal dir, sent regidor, però crec que mai abans m’havia sentit tan útil per la meua ciutat. Gràcies per ensenyar-me, per ensenyar-nos, que la capacitat de superació és un motor vital inesgotable. Gràcies per ensenyar-nos a relativitzar els problemes quotidians (ara semblen tots tan estúpids!). Gràcies. Moltes, moltes gràcies.

09 d’octubre, 2008

"DE SALES A GUARDAMAR". Levante-EMV. 11.10.08

En el circ mediàtic de la política cada u té un paper. Vicent Sales, juga a ser l'enfant terrible. Els independents dels partits, a banda de fer una certa flaire a conversos (amb l'agressivitat verbal que això implica), es fitxen per alguna cosa concreta. Sales no és regidor per ser un gran gestor (no sé si ho és, però amb eixe perfil n'hi ha centenars a Castelló i molts afiliats al PP). Sales és regidor per compensar a Gonzalo Romero. Sales, junt amb Miquel Soler, formen part del "Comando Ç", que és la delegació que el PP envia a les coses "del valencià". Com per exemple la inauguració la setmana passada del nou local d'Escola Valenciana. La mateixa associació a la que setmanes abans, la regidora d'educació va negar 1.200 ridículs euros, per fer una campanya de cinema en valencià a les escoles.
Ara Sales escriu, i jo me n'alegre. L'hi he llegit dos articles, i en cap ha exposat ni una sola idea original. Ni una. El que té d'original és que ho diu al Levante i en valencià. Sales és el SALT de Moliner.
La setmana passada, Sales parlava del Tram, i atacava durament el PSOE, amb una tirallonga de llocs comuns. Sabater li va contestar, en un text ple de desqualificaicons, posant-se a la seua altura. Jo no em rebaixaré tant.
El PSOE d'Alarte (el protegit de Madrid, l'apadrinat per Blanco i Pajin) diu a la seua ponència que des d'ara, el més substancial ha de ser la seua identitat valenciana. Ja vorem. El cas és que en base a això, i aprofitant l'efemèride del 9 d'octubre, Sales, afirmà ufà que el valencianisme està al PP.
I ho justifica en dos pilars bàsics. La creació de l'AVL i la capacitat reivindicativa front a la UE i el govern central. Si no fos perquè sé que Sales és intel·ligent, pensaria que no ho és.
L'AVL, com molt bé sap el regidor, és la solució política a un problema polític. La unitat de la llengua mai no ha estat un problema científic. I el problema lingüistic, que l'AVL ajuda a resoldre, el va crear precisament el PP. El PP i els seus aliats de l'antiga UV. Per cert, Vicent, si algú s'ha suïcidat amb pactes ha estat precisament UV en pactar amb el PP. Això sí, ha estat una mort dolça. Els heu col·locat a tots amb sou i cotxe oficial. Des de Giner a València, a algun company de corporació, qui per cert, pública documentació oficial d'este Ajuntament, saltant-se les normes ortogràfiques de l'AVL. Amb la teua complicitat.
Però deixeu-me afegir un altra cosa sobre l'AVL. Sales és ensenyant en comissió de serveis, i per tant segur que haurà sentir parlar del Conseller Font de Mora. Si home, el que va irrompre en una sessió de l'AVL per amenaçar-los que o es feia el que volia el PP, o es trencava la baralla i s'acabaven les canongies vitalícies.
Pel que fa a l'altre pilar argumental, el de la capacitat reivindicadora, fa tot simplement riure. Em consta que Sales li té afició a internet, així que em permetre recomanar-li passejar-se per les hemeroteques virtuals. Descobrirà (en realitat no, perquè ja ho sap) en quin moment comença la febra reivindicadora del President Camps. Vorà com coincideix precisament amb l'arribada del PSOE al govern central. Abans, era el mutisme, el silenci còmplice. Vorà més coses si busca. Vorà com (i ell mateix ho fa en el seu article) des del PP se'ns titlla als valencianistes i als nacionalistes, de victimistes per reclamar un model de finançament decent. Vorà com criticaven els catalans quan recordaven amargs, que els diners no els hi arribaven perquè ja "som –deien- 6 milions", eslògan substancialment similar al dels cinc milions de valencians que ara reivindica el PP.
Les reivindicacions davant de Madrid o Brussel·les, són, amic Sales, una broma de mal gust quan eixen de la boca del PP. Si pensàveu, com ho deia i diu el BLOC, que estem mal finançats, per quins set sous vau proposar l'únic estatut d'autonomia que no millora les condicions de finançament? Amb el vist i plau entusiasta del socialisme valencià, dit siga tot passant. Pla era un altre suïcida.
Però és que a més a més, el valencianisme no és reivindicar. És construir. No és malbaratar recursos públics en esdeveniments que poden ser interessants, però que no són prioritaris quan els diners ixen d'una malmesa sanitat pública, d'una maltractada educació pública, d'una justícia mal dotada. L'essència del nacionalisme, del valencianisme en el nostre és cas, no és la reivindicació i la confrontació amb "Madrid" o la UE. És construir una societat més justa, un país més habitable, més còmode. És crear futur. Precisament el contrari del que feu des del PP, endeutant els valencians cada dia més.
Este país nostre, té límits geogràfics de Vinaròs a Guardamar. I el valencianisme, també té límits, de Sales a Guardamar, podriem dir. I tu company, has decidit quedar-te fora. És lícit. Per això de l'himne, t'emociona la primera estrofa, just la que a mi no em fa alçar de la cadira.

06 d’octubre, 2008

"ESTUDIAR" Mediterráneo. 09.10.08

Ara m’ha pegat per estudiar. Per estudiar de forma reglada, vull dir. M’he matriculat a la Jaume I. Hi ha tantes coses per aprendre! I en el meu dia a dia en la política, m’adone que tinc moltes llacunes en la meua formació. Al meu grup estic sol, i tinc la responsabilitat d’intentar representar amb dignitat i diligència, no només els milers de votants del BLOC, sinó també la resta de ciutadanes i ciutadans. I fer-ho en totes les disciplines, urbanisme, economia.. Així que sí, definitivament, el que puga aprendre m’ajudarà.
Ja han començat les classes, i confesse que hi vaig acudir amb un cert neguit. Pensava que tant de temps sense xafar una aula...però en realitat no és tan diferent d’estudiar expedients a l’Ajuntament. M’ocuparà molt de temps. Cert. Temps que hauré de robar a la son. Tinc la sort de ser de dormir poques hores. Un privilegi dels que dormim amb la consciència tranquil·la.
El que m’inquieta ara són els exàmens. En este sentit, la política malacostuma. Tens un debat al plenari, expliques ves a saber quina cosa, ix el del PP i diu que tot el que has dit és mentida. I a tu que! Que no en sabrà més eixe que tu! Això faríem! I en darrera instància queda el recurs de la diferència ideològica. “Pensem diferent. Tenim model diferents”. I tot arreglat. Ningú no convenç ningú. Francament, no m’hi veig contestant-li això a una professora si em diu que la meua exposició no l’hi ha agradat. O cucurbitaceae habemus.
Serà una experiència interessant per traslladar-la també a la política. Algú que et jutge i et puntue, rebaixa forçosament el nivell d’arrogància. En eixe sentit, potser no sóc l’únic que hauria de matricular-se.

03 d’octubre, 2008

"MALA LLET". Levante-EMV.04..10.08

Veig amb estupor una informació publicada, segons la qual el semen del valencians, els bascos i els catalans és de pitjor qualitat que el de la resta de la península. El que em faltava per saber. La causa d'estes diferències territorials són, segons un estudi, la presència de determinat tipus d'indústria. A les zones més industrials, les mares estan exposades a elements tòxics que afecten el fetus i que, amb el temps, es tradueixen en una menor capacitat per produir espermatozous
Per contra, sembla ser que els madrilenys, els andalusos i els gallecs són els qui tenen una major concentració d'espermatozous per mil·límetre d'esperma.
Sóc poc amic de les teories conspiratòries, però hui, no sé si per efecte del paracetamol que acompanya este persistent refredat, se me n'acut una.
Situem-nos allà per l'any 1941. Aquell any el govern de Franco, va crear l'INI, de la ma del Ministre d'Indústria i Comerç, Demetrio Carceller Segura.
"Excelencia" li diria Carceller, "vamos a poner todas las industrias tóxicas en tierra de malos españoles. ¡Que tosan!". El General, amb el seu fil de veu assentiria satisfet, malgrat que ell, és cosa sabuda, no es posava mai en política. I van engegar el malèvol i retorçut pla. La industrialització del País Valencià, de Catalunya i del País Basc, tenia una doble finalitat. D'una banda produir migracions d'espanyols cap estos territoris, de forma que es diluís la realitat nacional local; i d'altra disminuir la població d'aborígens perjudicant la capacitat reproductiva a través de la guerra tòxica contra els espermatozous. Li n'hagueren pogut dir "Operación Yerma", si no fos perquè Lorca no era precisament el dramaturg del règim. De fet al 41 portava ja cinc anys en una fosa comuna.
Algú podrà dir que la teoria conspiratòria fallaria amb Galícia. Un país amb vocació de ser-ho i que ho va reivindicar en la República, i en canvi, no va ser objectiu de l'INI. Però tot té explicacions. Podria ser que el Ministre Carceller no gosés ni proposar-ho donat l'origen gallec del "Caudillo". O podria ser que fos molt més llest que tot això i pensés que de Galícia ja se n'ocuparia anys més tard l'Europa Comunitària, obligant-los a desfer-se dels excedents lactis.
Val, d'acord, tot este article és un disbarat. Tampoc no és el primer que ho és, i alguns ni tan sols els he signat jo. Ja els he dit que podria ser un efecte secundari de la medicació, perquè això no pot haver-ho pensat ningú l'any 41. Segur. Ara, si ho hagueren pensat, ho hagueren fet.