Quina petita pàtria, encercla el cementeri.
Els versos d’Espriu, dibuixen un paisatge de sentiments, d’un gris lluent, i d’una contundència certa, que ens fa obrir els ulls davant d’una mort que ens els tanca. El cementeri és, o hauria de ser, la forma corpòria de la mort. L’espai del record i l’ofrena, als qui poblaren abans que nosaltres esta terra nostra, i habitaren els nostres sentiments.
Els cementeris incorporen, més enllà dels epitafis i les flors, regades amb llàgrimes, alguns conjunts arquitectònics, o esculturals al·legòrics, amb un cert valor artístic. Passa així al de Sant Josep de Castelló. Per això el grup municipal socialista l’encerta quan proposa que cataloguem i protegim els més bells d’eixos monuments funeraris. Els recolzarem. Clar. Però els cementiris són alguna cosa més que un conjunt artístic a protegir. Són l’evocació des de la memòria des qui viuen ara a la memòria. Són la ciutat dels soterrats, de la gent que ha decidit viure la seua vida de morts, sota terra, en un nínxol.
I això és el que oblida el PP. Oblida que el cementeri de Sant Josep està ta
mbé tocat de mort. La nul·la gestió municipal, ha permés que es deteriore, que alguns dels seus edificis de nínxols estiguen en perill d’enderroc. La desídia de l’equip de govern, pot fer que els nostres morts tornen a morir de la mort de l’oblit. Farem bé en protegir l’art funerari, faríem millor en protegir la memòria dels nostres avantpassats. I això ho ha de fer el nostre ajuntament, si no volem que la memòria familiar esdevinga, tornem a Espriu, un bony:
Els cementeris incorporen, més enllà dels epitafis i les flors, regades amb llàgrimes, alguns conjunts arquitectònics, o esculturals al·legòrics, amb un cert valor artístic. Passa així al de Sant Josep de Castelló. Per això el grup municipal socialista l’encerta quan proposa que cataloguem i protegim els més bells d’eixos monuments funeraris. Els recolzarem. Clar. Però els cementiris són alguna cosa més que un conjunt artístic a protegir. Són l’evocació des de la memòria des qui viuen ara a la memòria. Són la ciutat dels soterrats, de la gent que ha decidit viure la seua vida de morts, sota terra, en un nínxol.
I això és el que oblida el PP. Oblida que el cementeri de Sant Josep està ta
mbé tocat de mort. La nul·la gestió municipal, ha permés que es deteriore, que alguns dels seus edificis de nínxols estiguen en perill d’enderroc. La desídia de l’equip de govern, pot fer que els nostres morts tornen a morir de la mort de l’oblit. Farem bé en protegir l’art funerari, faríem millor en protegir la memòria dels nostres avantpassats. I això ho ha de fer el nostre ajuntament, si no volem que la memòria familiar esdevinga, tornem a Espriu, un bony: sense cap nom ni símbol, ran dels xiprers, dessota un poc de pols sorrenca, endurida de pluges.
11 comentaris:
I quan trobin els morts de la represió fanquista on els posaran?
No seria ben ora que els hi posassin una làpida al cementeri?
El paisatge urbà també inclou els cementiris. L'urbanisme també inclou l'ubicació i gestió d'aquests equipaments.
Un element de la política municipal que no es té en compte.
així és, la tradició saxona de cementiris urbans, ajuda a incorporar-los amb més facilitat a l'entorn urbà.
Ací els amaguem, els allunyem de la ciutat, els tanquem entre murs...
Procure no marxar mai d'una ciutat sense visitar el seu cementeri, un no sap mai quan tornarà...al cementeri.
així és, la tradició saxona de cementiris urbans, ajuda a incorporar-los amb més facilitat a l'entorn urbà.
Ací els amaguem, els allunyem de la ciutat, els tanquem entre murs...
Procure no marxar mai d'una ciutat sense visitar el seu cementeri, un no sap mai quan tornarà...al cementeri.
Avui ha mort en Cuevas un patronalista que no va tenir una empresa mai, els cèrrec que tenia els devia a un pedrí que va fer els diners amb un "ingenio" de l'Havana on mataven els negres a treballar.
És l'autor intel·lectual del contrate a 3 anys que posà al carrer a milers de treballadors espanyols.
És el que sempre deia que els costos salarials es tespassaven als preus, com si els obrers tengessin una empresa en la que podien posar els preus.
Avui és un dia de festa pels treballadors.
Jo, ja em disculparas, no celebre la mort de ningú. Hi estiga d'acord intel·lectualment o no.
Espero q el cementeri de Cs no es convertisca en el cementeri jueu de Praga (foto?), ací enterraran a molts dels meus estimats (no així a mí).
A la tradició mediterrània els morts han d'èsser el més lluny possible de la vida quotidiana, així ho va entendre molt bé l'equip de govern municipal situant el nou cementeri a fer la mà (sense parlar-n'he dels costos)
MN5
és el de Praga, si senyor. Com m'agrada tindre amics cultivats.
Això és un poc com el joc dels campanar del Canal 9 socialista (ara protesten, però el seu feia tanta engunia com el popular) que presentava Montlleó. Però amb cementiris.
Van entendre molt bé que la creació d'un nou cementeri era una oportunitat més de negoci, tal que el trasllat de l'antiga Renfe, tal que el TvrCas, tal que qualsevol altra acció que duen a terme. Per això guanyen eleccions? Per oferir negocis?
MN5 bis
bonics versos...
Passa't pel meu blog:
http://eldivendres.blogspot.com
El Show de Monleon, tot i ser un programa molt groller, tenia en el joc dels campanars una secció (potser l'única) que jo salvaria de la crema. Els campanars formen part del patrimoni històric i artístic escampat arreu del nostre País. Fins i tot, són el distintiu de molts pobles. Per estimar el País, abans hem de conéixer-lo, i la TV pot ser una eina molt útil per a això.
Publica un comentari a l'entrada