29 de març, 2013

"ABÚS DE REGLAMENT" - Levante-EMV- 30-03.13



El mes passat, i d'això diria que ja en vaig escriure, el PP va trencar un consens immemorial al no respectar un acord de Junta de Portaveus. Mai abans cap grup municipal havia faltat a la paraula donada, d'una forma tan evident. Ho va fer, segons expliquen, per una imprudència del seu portaveu que va comprometre el vot afirmatiu a una declaració defensada per mi, en contra del criteri del seu propi grup. Finalment el grup el va fer desdir-se, i usant d'una potestat exclusiva de l'alcalde van convocar nova junta de portaveus per dir que no on havien dit que sí. A sobre, van intentar acusar-me a mi d'haver convençut al seu portaveu amb la meua argumentació! Fascinant! Culpabilitzar-me per fer bé la meua feina, no sé pas on anirem a parar!
Després del fiasco de febrer, el PP ha canviat d'estratègia per a març. No volen més sorpreses. Alguna mosca em va començar rondar l'orella, en vore que per primer colp en molts mesos, el PP no presentava cap moció ni cap declaració. No és habitual. Però la mosca esdevingué borinot quan van enregistrar fins a set esmenes a la totalitat a les 9 mocions presentades pels grups de l'oposició.
El PP fa ús de les esmenes a la totalitat quan no vol posicionar-se sobre el que proposen els altres grups. I això funciona perquè el reglament del plenari diu que primer es vota l'esmena, i si esta és aprovada, aleshores ja no té sentit votar la moció que la va provocar. Té lògica, però el PP n'abusa. Ja no es tracta només que tu pugues presentar una moció que diga "estem en contra dels donnuts amb xocolata", i que ells esmenes dient "estem molt a favor dels donnuts amb xocolata". Si fóra només això...doncs mira, com aquell. Un podria pensar que el que hauria de fer el PP és votar contra la moció i au, però no, ells el que fan és fer aprovar just el contrari. I això és tan poc elegant, com reglamentàriament correcte.
Ara bé, este mes per exemple, nosaltres proposàvem que es poses en marxa un Consell Municipal en matèria d'igualtat de gènere, i el PP va presentar una esmena a la totalitat que deia que es cree el consell, però em maig! I això que nosaltres no dèiem quan s'havia de crear per permetre a l'administració mesurar els terminis legals! Això el que evidencia és que el PP estava d'acord amb l'aprovació però no volia que s'aprovés a proposta de Compromís. És tan mesquí, tan miserable, tan penós...que se't fa difícil imaginar que es puga empitjorar. Però no oblidem que parlem del PP, i quan creus que ja no es pot ser més roí, ells et desmenteixen! Esta treta reglamentaria l'usen per tombar, no una, sinó fins a 7 de les mocions dels grups! Innoble és poc. Indecent i pervers s'ajustaria més a la definició correcta.
Front a això, clar, calia una reacció. I la reacció passava per evidenciar la malifeta popular. Així que els grups de l'oposició vam acordar que en una acció coral i coreografiada, a mida que la Secretaria anunciés que començava el debat de cada moció esmenada, nosaltres des de l'escó i sense més explicacions, anunciarem que la retiràvem. Retirada la moció, decau l'esmena. No hi ha debat ni votació. Si no podem debatre i posicionar-nos sobre el que proposem, tampoc no permetem que es posicione el ple en el sentit contrari. Si el PP usa el reglament en benefici propi, nosaltres l'usem en benefici de la decència parlamentària.  
A mida que anàvem retirant mocions, el PP anava anant-se'n de l'estratègia. Be, en realitat no tots, alguns en acabar el plenari encara preguntaven: ¿que ha pasado? ¿que ha pasado?
Però la festa no s'acabà així. Al final del plenari, els tres grups vam convertir les nostres mocions en precs. "pregue al senyor alcalde que dóne les instruccions adients per tal que s'aprove el mes de maig (això ja era per fotre) la creació del Consell Municipal d'Igualtat de Gènere". I així una darrera de l'altra. Per tant, el proper plenari es debatran els precs, és a dir les propostes de l'oposició, sense possibilitat d'esmenes per part del PP. No es votarà, és cert, però tindrem el debat democràtic que volíem.
El plenari es saldà amb un rebolcó per al PP, dels que fan història. Es van quedar coents. És el fruit de la seua arrogància. Per abusar del reglament, cal que els de davant no el coneguen. I clar, no és el cas. Com el propi PP ha reconegut moltes vegades, jo mateix, me'l conec de memòria com em conec el Pregó. No de bades, en sóc un dels redactors.

27 de març, 2013

"PERDENT DINERS"-Mediterráneo - 28.03.13


Els administradors públics tenim l'obligació d'aconseguir el major i millor rendiment dels recursos públics, i posar-los al servei de les accions socials més justes. Per això, quan la Diputació, amb la col·laboració més o menys induïda o forçada dels ajuntaments, decideix aportar diners a les ONG's i ONGD's, jo ho trobe molt encertat. El que em preocupa és que per a fer-ho trie  l'anomenada Correguda de la Beneficència.
Més enllà del que jo puga pensar dels bous, els toreros, els picadors i els monosabios, el que m'importa són els conceptes d'eficàcia i eficiència en l'acció.  
I ací està la cosa. Al final de la correguda (mai millor dit) la Diputació haurà aportat als menjadors socials 4.619€. El problema és que per aconseguir eixos diners ha gastat 6.599'99€ en entrades. En el cas de l'Ajuntament de Castelló, per aportar-ne 3.465€, hem gastat en entrades 4.950€. Dit d'un altra forma, entre Ajuntament i Diputació hem pagat 3.466€ als toreros d'eixe dia. Ací han de sumar el que ha gastat cada poble de la província, per no parlar dels 7.420€ que ha gastat la Dipu en entrades d'altres corregudes. I d'eixos diners si que no en voran ni un cèntim els pobres.
El resultat és obvi, si hagueren entregat directament les quantitats aportades, no haguérem perdut el 30%. Tenim raó, no és eficient.
Això incomoda tant al PP que sempre encara este debat com bous sí, bous no, per no assumir que és un cas de mala administració.  Ara bé, més de 600 persones van anar als bous gratis, i estan agraïdes a Moliner i Bataller. Vostés ja m'entenen.

25 de març, 2013

"SOBRE UTOPIES" - Castellonoticias.com - 27.03.12


L’altre dia vaig llegir un twit en el compte oficial de NNGG, que celebrava que organitzaven cursos d’oratòria per als seus afiliats. Si el twit acabés allí, jo mateix ho hagués celebrat. Ja he escrit moltes vegades que trobe a faltar capacitat argumentativa en el PP, i que crec que en gran part, és culpa de les majories absolutes. Com la democràcia és compta, i no es pesa, tant se val si tenen o no arguments de pes. Quinze mans alçades donen la raó front a dotze. Pitàgores sempre guanya a Einstein. Tot plegat, una llàstima. 
Però el twit deia, que amb eixos cursos d’oratòria feien millors polítics. I és ací on vaig discrepar. Vaig fer un twit que deia: “NNGG fa cursos d’oratòria, pensant que amb això fa millors polítics. És com si una fàbrica de mals productes ensenyés a empaquetar bonic”.
La reacció dels joves activistes no es va fer esperar. Destacaré la d’un xic que deia que només es consideraria un mal producte quan un jove del BLOC o de Compromís li contestés sense insultar i sense utopies.
Li vaig contestar que hauria de millorar la comprensió lectora, perquè això l’ajudaria a ser millor orador. Qui no escolta, no pot comunicar bé. Tenim dues orelles (dos ulls per llegir twits) i una sola boca, i no és un error de disseny, està fet per tal que escoltem el doble del que parlem. I li vaig dir això perquè s’ha de ser retorçut per interpretar que jo el considerava a ell un mal producte. El que jo deia, és que crear bons oradors per vendre el “producte PP”, o el producte “programa polític del PP”, és precisament això, ensenyar a embolicar un mal producte. Perquè vist amb els meus ulls, i pel que sembla amb els ulls de cada dia més gent, les polítiques del PP no són bones per al país. Per tant, mantenia i mantinc, que si es tractés de “crear bons polítics”, caldria que els hi ensenyaren economia, ètica, funcionament del sistema democràtic, una miqueta del codi penal per a saber el que no han de fer... En definitiva, tot allò que als seus “majors”, sembla que els hi falla en la formació. Perquè per molt bé que parles, si el que vols vendre és una manta, tu eres un venedor de mantes. I res més.
Però voldria entretindre’m en allò que deia el twitaire, de que li contesten amb utopies. Després de Thomas More, entenem per utopia, més enllà d’una societat perfecta, un “ideal irrealitzable”. Òbviament, quan et mous en el món dels conceptes filosòfics, estàs lluny de la matemàtica, ciència exacta que tant agrada als populars quan tenen majoria. Per això, que este jove twitaire considere els arguments d’algú, una mera utopia, un ideal irrealitzable, és poc significatiu. Perquè no passa de ser això, la seua consideració.
Com podríem saber si realment una proposta política, social, és utòpica i per tant, irrealitzable? Només hi ha una forma de fer-ho, posant-la en pràctica. I per raons que ara no venen al cas, i fóra llarg d’explicar, les propostes socials del BLOC o Compromís, no han estat, en general, traslladades des de la teoria a la pràctica. Per tant, uns les consideraran utòpiques, altres plenament realitzables. Però ningú no pot hores d’ara, demostrar la seua tesi.
En canvi, allò que proposa el partit del jove de NNGG, porta anys desenvolupant-se en un escenari real. En el cas de Castelló des d’abans que ell nasqués, i en l’escenari valencià, quasi que també. I qui és el resultat? El PP pretenia una societat d’atur tècnic zero, que el nostre país fos un pol d’atracció turística d’alt nivell adquisitiu, associat a la pràctica del golf, a les polítiques de grans esdeveniments, i al turisme temàtic.
La Ciutat de la Llum ha tancat morta d'inanició, la Ciutat de les Llengües no es farà en esta dècada, Terra Mítica ha estat un fracàs que explica en part, la desaparició de Bancaixa i Banc de València. De les desenes de camps de golf imaginats per eixa Illa d’Utopia, que havia de ser el País Valencià. La construcció ha fet fallida, i amb ella el taulell. Els grans contenidors culturals estan buits i en desús, els edificis de Calatrava no suporten el pas de cinc ridículs anys. Els comptes de la Generalitat estan més rojos que el cul d’un mandril...
Eixe és el resultat dels programes electorals del partit del twitaire, és a dir del PP. Així que, la societat que ells proposaven, que havia de ser fruit dels seus successius programes, ha resultat irreal·litzable, utopica per tant.
I eixe és el que jo anomene mal producte al meu twit, per això dic, que per molt que els hi ensenyen a explicar-lo, no estaran fent més que embolicar amb cel·lfana un fiasco. No és oratòria el que necessiten, és màgia! I ja posats, estos joves, una miqueta menys pressa i prou més de modèstia. 

22 de març, 2013

"ENSINISTRAR UNA CABRA" - Levante-EMV-23.03.13


Sí la història recent del meu país, el meu petit país, l’hagués de dur al cinema algú, jo apostaria obertament pel gran José Luis Cuerda. Un fi cineasta, personalment sóc un enamorat de “Así en el cielo como en la tierra”. Un escriptor divertit, amb la seua novel·la  “Si amaestras una cabra tienes mucho adelantado”, et fas un fart de riure. Un twitaire sorprenent “el amor es como el mar, lo que no  sabría decir es por qué”. En definitiva, un prestidigitador del llenguatge, un mestre de l’humor absurd. Un geni.
I és que la història recent del meu país, el meu petit país, té molt d’absurd. I té molt de pel·lícula. Llegir twits de diputades populars que ocupen el temps a les Corts estant, per dir que Morera no ha saludat a Oltra, o Oltra no ha mirat als ulls a Pañella, és quasi bé de comèdia cutre italiana. Però allò que ho converteix en francament humorístic, és que la diputada siga del partit on els imputats estan tan enfadats per com els defensen els seus que ni es parlen entre ells. El mateix partit que es va ventilar a tot un President de la Generalitat i el manté a última fila, com qui manté un gerro xinés i no sap què fer amb ell.
És dramàticament còmic sentir i llegir a destacats membres del PP dir que Oriol Pujol no ha fet prou amb delegar les funcions de partit i grup parlamentari, i que hauria de dimitir com diputat. I ho diu el partit amb 12 imputats al seu grup. Un de cada 5! El partit al qual li van destituir manu militari al Secretari General, des de Madrid, mentre discutien si la festa valenciana dura fins que es gita Ricardo Costa, o fins que badalla González Pons. 
Però on jo veig realment tema per al guió és en el finançament del país. El PP i el PSOE, han pactat (i tornaran a fer-ho sense vergonya) un sistema de finançament que durant anys ens ha castigat com a pocs territoris. Quan les coses ens anaven millor i ara que ens van francament malament. 
Quan des del valencianisme hem reclamat un sistema de finançament just, sempre ens hem trobat amb la negativa federada de socialistes i populars, de populars i socialistes. D’introduir un sistema de finançament a la reforma estatutària, ja ni parlar-ne. Cal recordar que el sistema actual de finançament el va decidir en PP en una època en la que tenia majoria absoluta ací (Zaplana) i allà (Aznar) i el mateix sistema incorporava la impossibilitat de revisió malgrat l’augment de població. Això, l’augment de població, és el que va reclamar, contra la seua pròpia llei, el PP mentre a Madrid governava el PSOE, i després, clar, van deixar de reclamar-ho quan van guanyar també a Madrid. 
Però més encara, aquell President de cognom Olivas, que ningú no votà, i que fou interí entre l’embolicador Zaplana, i el eixelebrat Camps, va perdonar pel seu compte i risc l’anomenat deute històric. És a dir, el que havia de ser compensació per la manca d’inversions en dècades. Andalusia per este concepte va rebre centenars i centenars de milers d’euros. I un colp fetes les pràctiques arruïnant el país, Olivas marxà a arruïnar Bancaixa.
I ara Fabra, un altre President triat pel “caucus” popular, que no per sufragi universal. Té experiència l’home. En ser triat així vull dir, fou d’esta forma que aconseguí per primer colp l’alcaldia. El President Fabra s’ha trobat calaixos plens de factures (quasi totes amb comissions per als del Gürtel), un grup parlamentari en el que no pot confiar, un govern a Madrid que l'ignora i humilia. I el bon home, necessita reinventar-se, crear un idea força sobre finançament, un lloc on arrapar-se si més no, de porta enfora, i se li ha ocorregut acudir als guardonats amb el premi Jaume I d’economia.
Ha creat una mena de comité de savis per tal que repensen un model de finançament nou. I el comité el presideix el Marqués de Mirasol, Jaime Lamo de Espinosa. Que tot i tirar pestes públiques de “la nómina de asesores públicos”, ja era assessor de Zaplana, i amb UCD arribà a Ministre. 
Doncs bé, este bon home que ha de dirigir els treballs per pensar el nou finançament valencià, el passat 14 de gener, al Foro de Opinión Cívico, a Castelló, deia que l’Estat havia de recuperar totes les competències de l’article 149 de la CE. I que no s’havien d’enviar diners a les autonomies, ni a través del FLA, si no era a canvi de condicions polítiques.  Jo estava allà, no m’ho ha d’explicar ningú! Estem ben fotuts!
Així que Fabra encomana a un tio que està en contra del model autonòmic, el model de finançament que com autonomia es suposa que mereixem. Absurd. Com un guió de José Luis Cuerda. Com ensinistrar una cabra!

20 de març, 2013

"POLITITZAR LES FESTES" - Mediterráneo - 21.03.13



Enguany, i després d’uns quants anys de fer el ridícul, al sopar que organitza la Federació de Colles, la Corporació vam seure junts. Separats per grups, però a una sola taula. I això és així perquè personalment li vaig demanar a Ximo Torres i Amparo Marco, que reférem ponts, que no podíem continuar donant eixa patètica imatge. I menys en festes. Així es va fer. Amb el mateix esperit, no explicaré ara i ací per culpa de qui no seiem junts. 
El meu grup no fa declaracions polítiques en Magdalena, ho saben tots els periodistes. Ara bé, quan l’alcalde apareix per darrera a xuplar càmera en l’acte d’inauguració d’una glorieta gestionada per un col·lectiu fester, en plena Magdalena, jo reclame, que o tots frares o tots canonges.
Vicent Sales, provocador de guàrdia, publicà una fotografia d’un acte fester on no hi havia present ningú de l’oposició. Acte, al que a diferència d’altres, no ens convocà ni alcaldia, ni protocol, ni junta de Festes. He dit que nosaltres no féiem política en festes, el PP sí.
Alfonso Bataller és pare de reina infantil. Marta Gallen va ser reina i és mare de reina infantil. Carmen Albert va ser reina. Javier Moliner està casat amb una ex reina. Pérez Maciàn va ser president de la Junta de Festes. La néta de Carmen Querol va ser reina infantil. La filla de Miguel Ángel Mulet va ser reina. En alguns cassos han arribat a la política després del pas pel món de les festes, i desconec si hi havia relació causa efecte. En altres, els regnats es produïren mentre pares o mares eren ja càrrec públics. Els Volaoret d’Or, Bacalao Maravillao, Vintera del 88, Reis En Jaume dels Cavallers, i en menor mesura els Moros de l’Any (ara els Moros patrocinen uns interessantíssims premis), han distingit, de vegades sense més merit conegut que ser un polític, a tota la plèiade de càrrecs populars.
Ni ho vaig criticar aleshores ni ho critique ara, ho explique. Però lliçons ni una.

15 de març, 2013

"DAVID, GOLIAT I SANTIAGO" - Levante.EMV - º16.03.13


A ran de la sentència del Tribunal de Justícia europeu que considera il·legal la llei espanyola sobre desnonaments, un amic m'estira amablement de les orelles. La seua tesi és que és impresentable que un ciutadà individual guanye esta batalla, mentre els partits polítics, que en principi es suposa que tenim major estructura organitzativa i legal, no l'hem guanyada.
Jo li explique que són dues vies diferents. Si no vaig errat, la via judicial només la pot emprar la part afectada. I els partits (amb alguna excepció) no hem estat desnonats dels nostres locals per impagament. Si més no, el meu de partit no ho ha estat, i per tant, no sembla que ens puguem personar a la causa. Argumente jo, que la via política, per part de Compromís si que ha estat utilitzada, i continua, amb el major grau d'efectivitat de la que som capaços. Fent propostes per canviar la llei hipotecària... Res. Té raó, no sé si en la forma, però sí en el fons. El meu amic té raó.
Un ciutadà ha aconseguit una sentència històrica. El Tribunal de Justícia de la UE ve a dir dues coses. La primera que la la Llei Hipotecària espanyola permet les clàusules abusives per part de les entitats bancàries, generant indefensió en el comprador. I a sobre, en el marc del procediment d'execució de la sentència, s'impedeix als jutges espanyols formular motius d'objecció basats en el caràcter abusiu de les clàusules. És a dir, que malgrat que un jutge puga considerar que es produeix un abús per part del banc, no pot adoptar mesures cautelars, en especial, la suspensió del procediment d'execució hipotecària.
I d'altra banda diu també, que es produeix un “desequilibri important” en detriment del consumidor, ja que hi ha clàusules que el banc imposa sense possibilitat de negociació, que vulneren l'exigible principi de “bona fe”. 
Ara el govern no tindrà més remei que adaptar la legislació hipotecària espanyola a la Directiva 93/13/CEE. Esta és la bona noticia.
Tot això passa en el moment en que s'està debatent la Iniciativa Legislativa Popular plantejada per la Plataforma de Afectados por la Hipoteca. Recordem que el PP es negava a admetre-la a tràmit (ells només volien admetre una sobre bous i vaques, cap sobre persones sense casa), però va ser la pressió del carrer, la ciutadania organitzada, qui els va forçar a canviar d'opinió en directe. Vint-i-set minuts després de dir que no, van haver de dir que sí. És la mateixa pressió que obligà al PSOE donar suport a la iniciativa des de l'oposició, malgrat que des del govern no va fer absolutament res. 
Que això passa justament 24 hores més tard de que el President Rajoy fera un pas enrere dient que les parts més importants de la ILP no mereixen el seu suport, és una victòria doble. 
De tot això voldria treure algunes conclusions. La primera en forma de pregunta. Quin paper han jugat, i quin haurien d'haver jugat els notaris en tota esta història? Si no vaig errat, és obligació formal dels notaris, informar a les parts de la seua lectura legal dels contractes que es signen en la seua presència. Dit d'un altra forma, quants notaris advertien als consumidors que anaven a signar hipoteques amb clàusules abusives? Perquè ací cada dia que passa, hi ha més col·lectius implicats. Els taxadors ja van reconéixer que inflaven els preus en connivència  amb  els bancs. Els bancs no cal dir-ho.
L'altra conclusió, la més important per mi, és que David li ha fotut una pedrada al front de Goliat, en forma de sentència, que l'ha deixat de genolls. El poder legislatiu de genolls davant del poble. Un soldat contra el gegant. Això deixa en evidència els exercits regulars, els partits. És cert. 
La bona noticia és que la societat civil té més poder que no creia. I respecte al paper dels partits... doncs... és asimètric. Haurem de fer un esforç per fer política ciutadana, per canviar dinàmiques. I en este sentit, vull recordar-li al meu crític amic, que ens vam conéixer precisament així. Fent política ciutadana, convidant a ciutadans a parlar de política, demanant la seua col·laboració per a fer el programa electoral. Junts ho farem, Santiago. 

14 de març, 2013

"UNIVERSOS PARAL·LELS" - Mediterráneo - 14.03.13


Universos paral·lels és el nom d'una hipòtesi física, en la qual entren en joc l'existència de diversos universos sobre realitats relativament independents. Jo sé que Hugh Everett, un saberut d’això de la mecànica quàntica, s’ha esforçat molt en bastir la teoria dels universos múltiples. Però, jo he estat més ràpid, i estic en condicions de demostrar la veracitat de la coexistència d’universos diferents.
I en l’univers paral·lel viuen els nostres governants. Gent com Alberto Fabra o Alfonso Bataller. Un món que res a té a vore amb el que habitem nosaltres. Com sinó podria explicar-se que la Generalitat anuncie que impulsarà un nou aeròdrom a Alcublas, un poble a 50 quilòmetres de València, mentre encara no sap que fer amb l’Aeroport de Castelló! 
L'objectiu del govern autonòmic del PP és que siga un centre esportiu i cultural.
La titular de la conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, ha assenyalat que "busquem el procediment més ràpid i àgil per, dintre de la legalitat vigent, la tramitació dels diferents expedients d'autorització d'activitats esportives en terrenys forestals i espais protegits".
L'aeròdrom tindrà una pista de terra i serà apte per a la realització d'esports aeris, com ara acrobàcia, aeromodelisme, observació, paracaigudisme, vols sense motor o parapent. L'aeròdrom se situarà en una zona on hi va haver una instal·lació similar, però de tipus militar. 
I clar, no puc evitar pensar que l’univers on jo habite, tenim l’Aeròdorm de Castelló, que ja és ara un centre esportiu aeri. A més a més de reconegut prestigi i llarga trajectòria. On s’han celebrat campionats del món de paracaigudisme, on entrenen anualment gent provinent de tot Europa. Unes instal·lacions que han estat proposades com seu estable del campionat d’Europa, i que no han pogut acceptar, perquè els del univers paral·lel pretenen desballestar l’aeroclub i expulsar-ne els usuaris.
Desmuntar una instal·lació a ple funcionament, per muntar-ne un altra de similar només pot ser idea, d’algú que viu en un univers paral·lel, o en la lluna.

13 de març, 2013

"PONFERRADA" - Castelloninformación.com - 13.03.13


Una de les coses que se’ns reclama als polítics, és resoldre problemes i conflictes. A diferencia dels problemes físics o mecànics, on els desviament del camí habitual és conegut o identificable, els conflictes no són tan fàcils d’observar. Sovint amaguen un rerefons, un cúmul d’insatisfaccions que acaben explotant, sense pistes o evidències detectades anteriorment a l’esclat del conflicte. Els conflictes no es resolen sols i s’han d’afrontar mai amagar o ignorar.
Sembla evident que de tot això, el Senyor Óscar López, Secretari d’Organització del PSOE no en sap absolutament res. I el que és pitjor, no pregunta a qui en la seua organització en puga saber. Només cal vore el que ha passat a Ponferrada.
Detallem la història. A Ponferrada, Ismael  Álvarez, quan era alcalde del PP va ser condemnat per assetjar sexualment a Nevenka Fernández, regidora del seu partit. Álvarez no era un desconegut al PP, va governar entre el 1995 i el 1999, gràcies a tres trànsfugues del PSOE. I després aconseguí una folgada majoria absoluta. Havia estat també Senador i Procurador a les Corts de Castella i Lleó. El 2002, a conseqüència de la denúncia, va dimitir de tots els seus càrrecs. Més tard seria condemnat pel Tribunal Suprem.
Però heus ací, que el 2011 va voler tornar a la política, i amb un nou partit (IAP) fet a la seua mesura, aconseguí 5 regidors, convertint-se en el grup que determinava majories.
El PP governà gràcies a este grup, qui li permeté treure endavant els pressupostos. Però este mes es va fer públic que el seu partit havia arribat a un acord amb el PSOE per presentar una moció de censura que faria alcalde al socialista Samuel Folgueral. Pel que havia transcendit a la premsa, l’acord estava tancat de feia dies, i incloïa que un colp fet alcalde al socialista, el condemnat Álvarez, deixaria la política.
Samuel Folgueral va aparèixer a la tele abraçant als seus coreligionaris, com qui ix d’una comunió amb barra lliure, dient: “que importante es esto para el socialismo”. Només quan les xarxes socials van esclatar contra la ignomínia de l’acord (inclosa Carmen Chacón, no sé si tan sincera com estratega), i després que la premsa ho critiqués, Rubalcaba va reaccionar dient que el nou alcalde havia de dimitir. El resultat va ser que Folgueral passà de pensar que allò era molt important per al socialisme, a pensar que era molt important per a ell. I va sol·licitar la baixa del PSOE, acompanyat de la resta de regidors.
La cosa agafà tal dimensió que el Secretari d’Organització Óscar López, va presentar la dimissió, tot i que l’executiva socialista no li la va acceptar. A tot això, Álvarez, petat de riure, va dimitir. Morir matant. Als ex-seus, als seus adversaris, i segurament també al seu personal partit.
És difícil trobar una gestió més pèssima d’un conflicte. Tot, absolutament tot ha eixit malament. No hi ha absolutament ningú satisfet. I això és la gènesi d’un nou conflicte.
Per fer un resum, diríem que, per culpa de pactar amb un condemnat per assetjament sexual, el PSOE ha perdut una alcaldia que no tenia!
Insuportable el PP donant lliçons, quan havia governat amb el suport de l’assetjador. Insuportable també recordar que al principi les altes instàncies del PP van defensar la innocència d’este porc. Insuportable vore la falta de traça del PSOE enfonsant-se cada dia més en la seua desorientació. Insuportable la falta de principis del nou alcalde i els seus.
I insuportable pensar que algú crega que l’alternativa a este bipartidisme decrèpit i inoperant, puga vindre de la mà d’UPyD. Si fos per ells, hagueren dit que la denúncia de Nevenka Fernández era falsa.

08 de març, 2013

"CREIXENT EN UN CAMP DE MINES" - Levante-EMV - 09.02.13


Una de les coses més interessant de les festes, per algú que es dedica al que em dedique jo, és que al passar tantes hores al carrer, parles amb molta gent. Diversa. Amics, coneguts, saludats; però també absoluts desconeguts. Parles amb polítics de diferents pelatges i ideologies, amb periodistes, empresaris, sindicalistes, autònoms...i amb molts cambrers. I un dels temes recurrents és el futur de Compromís. Que si tindreu problemes, que si vos anirà molt bé, que si vos convé, que si no vos convé gens, que si això desdibuixarà el vostre missatge, que si haureu de cedir llocs a les llistes, que si sí, que si no....
Que Compromís esdevinga motiu de moltes converses, és per si sol un símptoma positiu. Jo ja ho he explicat moltes vegades, i en faré cinc cèntims ací. És de veres, la creació i consolidació de Compromís és d'una gran complexitat, i afecta a molts pobles, amb composicions molt diferents del propi Compromís local. I és de veres també, que haurem de definir el model de primàries (que ho farem amb primàries ja és una decisió ferma) per confeccionar les llistes electorals. Totes. De dalt a baix. Des del primer lloc fins a l'últim, i això, és laboriós. I ho és perquè és profundament democràtic, i per tant, dóna una solidesa al projecte que és en realitat el que espanta als adversaris.
Perquè diguem-ho clar, fa dos anys que estem sentint que a Vila-real, per exemple, BLOC i Iniciativa no s'entendrien i acabaríem barallant-nos. El cert és que ja s'ha constituït Compromís i les coses rutllen d'allò més bé. En canvi, regidors del PSOE i el PP d'eixe mateix poble, van arribar a les mans l'altre dia a l'eixida d'un plenari. 
Curiós de vore on estan els nervis (al bipartidisme) i on les baralles (al mateix espai), mentre nosaltres anem consolidant la cooperativa política, segur que amb algunes friccions, però amb solucions des de la democràcia més profunda i participativa. 
A Castelló són molts els ulls que ens miren. Ací no hi va haver acord preelectoral, però des del dia després es va continuar treballant amb discreció, fins a que fa unes setmanes vam constituir el col·lectiu de Compromís. Ara ja està. Sense estridències, sense baralles, sense espectacles. Frustrant així la voluntat dels adversaris, de tindre una ferida on clavar el dit i furgar. Ho lamente per ells, i ho celebre per nosaltres. I sobretot, ho celebre per la gent del carrer, que veu com es poden resoldre diferències polítiques amablement i en positiu.
I ara ve quan la maten, perquè malgrat els mals auguris d’alguns profetes de pa sucat amb oli, Compromís de Castelló ja existeix. I mentre nosaltres creixem, en front nostre hi ha un extens camp de batalla.
El PP, en parlava dissabte passat, consumint-se internament entre batalles carregades de retrets, i encapçalat per algú que no va ser cap de llista. Algú que per ocupar el càrrec d’alcalde va haver de fer dimitir a quatre persones que anaven per davant d’ell a la llista. El portaveu del PP no era ni l’u, ni el dos, ni el tres...era el sis. A la número dos no la van deixar ser alcaldessa ni portaveu. El portaveu adjunt anàva, el número 11! I així com amb Alberto Fabra, a l’alcaldia, hi havia reunió de maitines cada dia a les 9, ara a eixa hora es sent el terrabastall ferruginós de l’esmolar de navalles.
Al PSOE les coses semblen calmades, però hi ha una guerra larvada. No s’ha oblidat que la mateixa nit electoral hi hagué un colp de mà, per fer fora al cap de llista. I això no s’improvisa. Gran part de la llista electoral havien pactat tirar a Calles per la finestra la mateixa nit electoral. Eixa gent és la que va fer la campanya. Per això no s’esforçaren gens. Sabien que contra pitjor li anés al PSOE, millor els hi aniria al seu grupet, que podrien justificar la seua acció, en el mal resultat a les urnes. Que el cap de llista no participe a la vida municipal, més que en els plenaris, i que vote mirant a Pamplona és tota una metàfora. Ja vorem com els hi va a l’hora de fer la llista. No serà més senzill ni dolç que a casa dels populars.
I EU de postres. Que en este moment que escric, no sàpiga si la seua única regidora abandona o no l’acta, per les pressions del seu propi col·lectiu, és del tot clarificador. Perquè sí, així està la cosa. La regidora posa el càrrec a disposició davant el que sembla una pèrdua de confiança del seu col·lectiu, i este, accepta la renuncia, generant una crisi sense precedents. Si al final la cosa es recomposa, la pèrdua de credibilitat de la portaveu serà tan gran, que el PP li ho recordarà a cada plenari. I si canvien de regidora, pitjor m’ho posen.
Per això em resulta tan sorprenent que la gent parle tant dels pretesos problemes que pot tenir Compromís a Castelló. Ara com ara, i si es confirma l’eixida de Carreras, jo seré l’únic candidat a l’alcaldia del 2011, que continua encapçalant el seu grup municipal. Així què... beneïts problemes els que tenim per construir Compromís! Ja els voldrien altres. 

07 de març, 2013

"LA REINA I LA MINISTRA" - Mediterráneo.- 07.02.13


Demà serà el dia 8 de març, i convé recordar que malgrat el que  puga pensar Toni Cantó, continua sent més complicat ser dona que home. I algunes dones no ajuden. Posaré dos exemples. La Ministra Ana Mato, i la Reina Sofia. 
En una ocasió van entrevistar a Ana Mato, i li van preguntar quin era el moment preferit de cada jornada, i ella contestà: “mirar cómo visten a mis hijos”. No és que no tinga temps, és que no els vol tocar. Em resulta vomitiu. Algú amb tan poca sensibilitat respecte als propis fills, és obvi que no comprén res dels patiments d’una part creixent de la societat que li paga el sou de pèssima Ministra. Però el pitjor no és això. Afirmar que no s’havia adonat que el seu marit portava a casa centenars de milers d’euros de dubtosa procedència, que tingués un cotxe de luxe al garatge, o que ella es beneficiés de viatges gratis, o festes d’aniversaris milionàries pagades per una màfia corrupta, emparant-se en la seua condició de dona separada, és un insult per totes les dones. Casades, fadrines, vídues, les que viuen en parella, o amb un canari. Indecent. I titllar de masclistes a qui ho denuncia, fastigós. 
I la Reina. El Rei es referí a ella com “una gran professional”, i ja hi ha poc més a afegir. Esta dona, ha vist que els dos gendres han resultat uns pardals, però estes coses passen.  El seu matrimoni, és una pantomima innoble. L’amistançada del Rei, Corinna, ha viatjat amb el monarca per mig món, ara sembla que ha viscut durant quatre anys en una propietat pública assignada a la corona, el màxim responsable del CNI negarà en seu parlamentària les declaracions d’ella segons les quals treballava per als serveis secrets espanyols... L’autodefinida com “amiga entranyable del rei”, estava imbricada amb la família real més enllà del que sembla raonable, i els correus d’Urdangarin ho deixen clar. 
Mantenir com mantenen alguns que l’actitud de la Reina Sofia és de gran dignitat, és tot simplement estúpid. Acceptar amb estoïcisme que el teu marit t’humilie en públic, també escridassant-te en actes oficials (l’hemeroteca em guarda de mentir), i et passege l’amistançada pel nas, no ajuda en absolut a la condició de dona.

02 de març, 2013

"TENSIONS MUNICIPALS" - Levante-EMV- 02.02.13


D’un temps ençà, en el PP local passen coses, hi ha desajustos cada colp més evidents, enfrontaments poc vetllats, incomoditats, descoordinació... Supose que és un símptoma de que les coses internament ja no rutllen tan suaus com abans. La meua teoria és que hi ha com a poc dos motius, que s’acumulen. D’un costat, l’evidència de que el cicle popular al capdavant de l’Ajuntament toca la seua fi, i això, clar, genera nervis. D’altra banda, no és ociós recordar que abans de marxar, Alberto Fabra, va trastocar tot l’organigrama, no va deixar a ningú satisfet, i li va crear un bon grapat de problemes a la ciutat. Més de la meitat dels membres de l’equip de govern consideren que no estan al lloc adequat, o no tenen competències en allò que els agradaria tenir-ne. I l’altra meitat considera que la meitat que no són ells, sobra.  
I tot això davall el discutit lideratge d’Alfonso Bataller, és d’una evidència esgarrifosa. Els problemes interns del PP, em preocupen tan poc, com el futur econòmic de Bárcenas. Allò que m’inquieta és la repercussió que tant de desgavell té en la governabilitat. 
Les contradiccions entre Mulet i Bataller en el tema de l’Aeròdrom, són poc subtils. Un diu que han de marxar, i en sendemà l’alcalde diu que tranquils, que es poden quedar un temps. Dos dies més tard, l’alcalde es matisa a si mateix per dir que es poden quedar fins que puguen fer alguna cosa en el solar. I tres dies més tard encara, diu, que tardaran anys en fer-hi res. Si no fos tan dramàtic, jo diria que esta parella cada colp s’assembla més a Faemino i Cansado.
Però n’hi ha més. Este regidor que els hi escriu, va assistir a la visita d’obra del traçat del TRAM on van aparèixer les important troballes arqueològiques de la segona muralla de la ciutat. El responsable de la Conselleria va deixar molt clar davant tots els assistents, premsa inclosa, que ho catalogarien i ho taparien. Considerava que eixa conservació seria suficient. No content amb això l’Alcalde manifestà allà mateix a preguntes dels mitjans, que corria pressa en tapar-ho tot abans de festes, i que si la Conselleria deia que amb prendre bona nota era prou, prou havia de ser. Després anà més lluny, i va fer unes dures crítiques a l’oposició dient que demanàvem coses irrealitzables i innecessàries, només per entorpir els avanços de les obres.
Abans d’ahir tot el PP, amb l’Alcalde al capdavant van votar a favor de la declaració institucional presentada per BLOC-Compromís, que demanava que les restes arqueològiques fóren incorporades a les obres del TRAM, amb una solució tècnica que permetés fer-les visualment accessibles. Exactament allò que tan va criticar l’Alcalde. I clar, el portaveu popular i Regidor d’Urbanisme, va eixir a dir que ells sempre havien defensat això. Mentia. Tot simplement, mentia. Acabaven de recular davant la proposta de Compromís. 
Un altra mostra de la desorientació en la que estan instal·lats els nostres governants locals, la va generar un altra proposta del meu grup, referent a una modificació legislativa relativa a la no prescripció del cobrament de beques i subvencions. Dilluns, en Junta de Portaveus municipal el PP (i els altres grups) va anunciar que donaria suport a la nostra iniciativa. “Fantàstic”, vaig pensar. 
Dijous, però, la mateixa iniciativa defensada per mi, va ser rebutjada a la Diputació Provincial. Argumentà en contra Vicent Sales, que com saben és regidor a Castelló. Vaig intentar fer vore als Srs. Sales i Moliner que era un contrasentit que votaren que no el dimarts a la Diputació, i que anaren a votar que sí dijous a l'Ajuntament. Moliner va dir que això ja ho voríem.
I ja ho hem vist! Ell tenia raó. Dijous a les 10’30, mitja hora abans del plenari, vam celebrar una Junta de Portaveus, per a desdir-se de la seua decisió. Ja no li donaven suport. Trencaven així una tradició de molts anys, generant un perillós precedent, amb l’agreujant, que només el PP pot rectificar posicions, perquè només l’Alcalde pot convocar Juntes de Portaveus. Òbviament els vaig mostrar el meu desconcert. Si arribem a un acord oficial en Junta de Portaveus, on el PP està representat per l’Alcalde, la Vicealcaldessa, el Portaveu i el Portaveu Adjunt, després des de la Diputació els diuen què han de votar, tenen sentit les Juntes de Portaveus? Qui governa la ciutat?Des de quin despatx?
Així estem el dia del Pregó! I el PP és un esclat de fum, que tira foc, i fa curt de llums.