31 de març, 2010

"ÈTICA I ARITMÈTICA" - Mediterráneo - 01.04.10


En el passat ple municipal, l’alcalde va haver de fer ús del vot de qualitat per desfer un parell d’empats. No és la primera vegada ni serà la darrera. Però les modificacions del PGOU precisen 14 vots, i de res no val el vot de qualitat.
Al passat plenari, podia haver-me abstés (com va fer el PSOE) i evitat així la construcció del Punt d’Encontre Familiar, però és que el meu partit està d’acord amb eixa dotació. I podia haver-me abstés (com va fer el PSOE) en el punt següent i impedir a una senyora, perjudicada durant anys per la lentitud burocràtica, construir al seu solar. Ara, quan s’ha fet l’exposició pública sense al·legacions (tampoc del PSOE), havia el BLOC de perjudicar injustament esta senyora, només per castigar al PP? Nosaltres no som així.
És la segona vegada en este període de sessions que la malaltia d’un dels seus membres deixa al PP sense majoria absoluta. I per raons d’aritmètica tothom mira al BLOC.
Doncs que quede clar que nosaltres votem en funció d’allò que creiem millor per la ciutat i qui l’habita, no en funció de quanta gent seu en la bancada de l’equip de govern.
Alguns trobaran que això és una falta d’estratègia. No ho és. La nostra estratègia és l’ètica. Eixe és un dels valors diferencials que el BLOC vol aportar a la política.
De manera que com previsiblement esta situació aritmètica tornarà a produir-se, avisem ja que el BLOC és insubornable, i que fóra inútil qualsevol tipus de pressió en un sentit o l’altre. Del PP perquè ens sumem a la majoria, o del PSOE perquè ens sumem a la seua posició. El PP no pot oferir-nos res que ens interesse perquè res no té més enllà de la legitimitat per governar, i això, o ens ho guanyem a les urnes o no ho volem. I el PSOE, no ens pot oferir res, car res té.
Així que avisats estan ells i, de passada, la resta de la ciutat. Per nosaltres pesa més l’ètica que l’aritmètica. No votarem en contra del que creiem just, ni a favor del que considerem injust, només perquè la malaltia d’un regidor ens col·loca en uns posició d’avantatge aritmètic. I saben què? Esta és una prova de foc per al BLOC, i un assaig del que puga passar en el futur. Que en prenga tothom nota.

29 de març, 2010

"DONES, HOMES I VICEVERSA" -COPE Castelló- 29.03.10

Este cap de setmana, s’ha celebrat a València el "V Encontre Espanya-Àfrica de Dones per un mont millor". Un fòrum importantissim, per analitzar el desesperant desequilibri entre el pes social, l’accés a la propietat, al poder, al treball, a l’educació, a la sanitat fins i tot.
S’hi van aplegar a València, més de 500 dones procedents de 50 països africans, d’Europa i Iberoamèrica. El document que porta el nom de la ciutat, és un decàleg amb acords sobre lideratge polític, empresarial, en temes de microfinances, o de salut. Temes tan vitals com complicats, però sobre tots els quals, van arribar a acords útils i possibles.
I...no voldria banalitzar, però saben quan no s’han posat d’acord? Saben sobre que han discutit? Saben quin ha estat l’únic moment on des del pati de butaques sonaren xiulents en lloc d’aplaudiements? Doncs quan van parlar d’homes. Concretament de Camps i Zapatero.
L’Alcaldesa de València, que va intervindre en una de les sessions, va fer pública queixa, de la descortesia que significava no haver convidat a l’acte al President del Govern Valencià.
A mi l’actitud de Rita Barberà em genera sentiments i opinions contraposades. D’una banda, entenc que en un encontre de dones, un home, i més pel fet d’ostentar el poder polític (vetat a elles en tants països), no és ni necessari, ni segurament recomanable. Però clar, si el dia després ha d’acudir el President del Govern Espanyol, aleshores la cosa canvia. És una qüestió de legitimitats, i de protocol, i en este cas no hi caben diferències. Un altra cosa és, que em puga sembla que la forma en que l’Alcaldesa va fer saber el seu disgust, em puga semblar inadequada per poc elegant.
Ací la història està, en que Moncloa ha ignorat voluntàriament el legítim poder polític valencià, menystenint el seu President. I això, que és del tot inacceptable, no és imputable, segur, a l’Encontre en si, sinó al Govern Central. Tinc la certesa, indemostrable però certesa, que a Moncloa no gosarien fer el mateix amb Patxi López al País Basc, o amb José Montilla a Catalunya. I trobarien dues raons per no fer-ho, i no sé quina m’ofen més, si el fet que a ells els respecten per que els presidents són socialistes, o perquè Catalunya i el País Basc són autonomies de primera.
En qualsevol cas, que quasi haja tingut més ressò l’enèsim picabaralles entre De la Vega i Barberà, entre la València popular i la Moncloa socialista, que les hores de treball d’un munt de dones valentes, ambicioses i honestes; de dones que lluiten per uns drets (que també són nostres), ja és ben lamentable.
I resulta trist de vore, que algunes dones, com Barberà i de la Vega, quan arriben al poder, masculinitzen les formes de fer i dir, i cometen els mateixos errors d’arrogància, partidisme i sectarisme, que portem cometent els homes des de fa segles.
No és això el que les delegades a l’Encontre reivindiquen. N’estic convençut.

PS.
Amb l’article tancat, m’assabente que Zapatero tampoc no ha convocat a Camps a la Cimera Europea que es celebra a València. Impresentable.

26 de març, 2010

"DESPERTA FERRO!" -Levante-EMV- 27.03.10

"Els fa invencibles llur sol aspecte i amb llurs propis cossos confirmen les mutilacions de l'Hidra. Car ni aquestes ni la privació de membres conté sa embranzida, sinó que si els talles una mà combaten amb la que els queda, si els talles les dues lluiten amb els peus, no sentint la manca de membres sinó només no poder usar de sa destresa, (...). Fins a tal punt valoren en res morir en el combat i sortir amb el cos il·lès de la topada de les armes que moltes vegades consideren fins i tot aquesta sort com un ultratge en la seva impetuosa fúria, sense que res abasti a deturar-los.." això escrivia Theodulus Monachus a les primeries del segle XIV, referint-se als almogàvers. Aquelles unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragó que després de passar a sang i ferro tot el que es movia, van crear a l’actual Grècia els Ducats d’Atenes i Neopàtria.
Bé, tot això són històries passades d’un esplendor més o menys mitificat, on els valencians teníem un regne propi. L’època de les invasions ha passat afortunadament a la història (tot i que no sempre als llibres d’història), i la de les possessions d’ultramar també. Però tot això em ve al cap quan veig que José Luis Rodríguez Zapatero, President de totes les Espanyes, diu que vol ajudar el govern d’Atenes (aquell ducat que va ser nostre) amb 2 mil milions d’euros. Està bé, això de la solidaritat.
Grècia patia una taxa de desocupació del 10.3% en el darrer trimestre del 2009. Francament preocupant. Al País Valencià, la taxa d’atur en el primer trimestre del 2010 supera el 19%. Francament desesperant.
Durant anys, sembla poc discutible, Grècia ha estat falsejant la comptabilitat pública i enganyant la UE. Ara, destapat el forat del dèficit, necessita ajudes, també d’Espanya. El País Valencià porta anys i anys aportant més a la caixa comuna d’allò que rebem. Tenim un dèficit fiscal amb la caixa espanyola, més greu que el dèficit públic grec. Però al govern central sembla que això li és ben igual. Els nostres sectors productius, i notablement el del taulell, no reben ajudes, no tenen un pla propi com tenen altres sectors. El nostre atur supera amb escreix la mitjana espanyola, i quasi duplica el declarat a Grècia, però Zapatero no diu res de donar-nos (en el nostre cas seria retornar-nos) dos mil milions d’euros. I tampoc no seria tan est
rambòtic. Andalusia ha rebut quantitats superiors en dues ocasions en concepte de deute històric.
Què hem de fer els valencians per rebre la solidaritat de la caixa comuna, a la qual contribuïm per sobre de la mitjana? Fer-nos almogàvers? Perquè Grècia ho mereix i el País Valencià no? Hem de ser independents? No s’entén molt bé, francament.

24 de març, 2010

"FUTBOL I POLÍTICA" - Mediterráneo - 25.03.10


És cert que el C.D. Castelló és una empresa privada, però les instal•lacions son públiques. Com són públics els diners que paguen el manteniment de l’estadi, i fins i tot la llum i l’aigua, tot siga dit, de forma irregular. I per damunt d’això, o en paral•lel, hi ha el patrimoni emocional del club, que és cert que no cotitza en borsa, i que pertany molt més a la ciutat que no al consell d’administració.
L’any passat teníem un equip quallat, i la direcció esportiva l’ha desmantellat, justament en el cinqué any del projecte, l’any que se’ns va dir que el club lluitaria per pujar a primera. Van deixar escapar a Mario Rosas, Arana i Mora, tots ells representats per Osuna, (màxim accionista del club). López Garai se n’anà mal venut al Celta, i Dealbert debades al València (per no haver-lo renovat quan tocava). Mentre que les incorporacions han arribat totes via cessió, o amb la carta de llibertat sota el braç.
Quan vàrem pujar a Segona A, Diputació i Ajuntament van, com a poc, avalar a Toni Bonet, un conegut empresari ceràmic. I gose dir això, perquè és obvi que un club sense patrimoni necessita del soci institucional, i este, al final, decideix. A un Bonet cansat el va substituir la trinca formada per Osuna, Laparra i Blasco. Les institucions els van preferir per davant d’algun important empresari local amb bona reputació econòmica.
No comptaven que el negoci d’Osuna és usar el club per donar a conèixer els seus jugadors, i que no dubtaria en desmuntar la columna vertebral del vestidor. Per això ara Diputació i Ajuntament demanen poc veladament l’eixida del representant i vinculen eixa eixida a les ajudes econòmiques. Això vol dir que retiraran les ajudes a tots els clubs esportius si les coses no van bé, o si no els hi agrada el President? O és que algú de la trinca, enfrontat a Osuna, ha demanat ajuda a les institucions? Que ens ho expliquen. El problema no són les subvencions, el problema és que el projecte de l’actual directiva està més caducat que Naranjito. I ara, com van fer fa cinc anys, les institucions haurien de buscar una eixida per als actuals propietaris, que hauria de passar per empresaris de Castelló. I l’afició, omplir Castàlia.

22 de març, 2010

"La primavera" - COPE Castelló - 22.03.10


M’agradaria començar este article, dient que quan vaig vore La Primavera de Botticelli vaig patir alguna cosa semblant a la Síndrome d’Stendhal, però el cert és que no l’he vist mai, ni Botticelli està entre els pintors que més m’emocionen.
També podria dir que m’agrada moure rítmicament el cap al compàs del concert número 1 en Mi major, Op. 8, de nom també "La Primavera" que forma part de "Les quatre estacions" de Vivaldi. Però ja em disculparan, però trobe que les quatre estacions, com pizza és avorrida, i com simfonia sembla música d’ascensor. Dites estes banalitats, diguem-ne un altra. Ja està ací la primavera meteorològica.
L’ antic costum llatí de fer fogueres per donar la benvinguda a la primavera (que a molts llocs del nostre país ha derivat en les satíriques Falles) , significaven en l’imaginari col·lectiu una voluntat de cremar trastos vells al final de l’hivern, amb una vocació màgica d’alliberar-se de tot el que de negatiu ens havia deixat l’any anterior. Perquè abans l’any començava amb la primavera, prima vera, primer verdor, primers brots verds. Potser vinguen ara també els brots verds botànics, però sembla que tardaran encara els econòmics.
Ahir diumenge, quatre premis Nobel van dir a la televisió que la pujada de l’IVA proposada pel President Zapatero i aprovada pel Parlament era com tirar-li herbicida als brots verds. Un altra galtada a la ruboritzada cara de l’equip econòmic (i no vull dir que siga barat...o si) socialista. Una més, i encara en queden.
Un, en el seu proverbial optimisme voldria que esta primavera meteorològica portés també una primavera política, no diré jo com la de Praga que tampoc no florí, sinó una certa alegria en el consum. Que de la mateixa manera que assistirem a un esclat de roselles als bancals, poguéssim assistir al marciment de les ERO, a la floració econòmica que done llocs de treball, que permeten a les famílies guanyar-se dignament la vida. Voldria, que a la foguera del solstici, del sortilegi de l’estació que s’enceta, hagués quedat la confrontació dels dos partits grans, més ocupats en les enquestes electorals que en les d’ocupació activa. Voldria que l’escalforeta que el tímid Sol ha de dur-nos, ens ajude a descongelar l’economia, que es fonga la neu dels crèdits que els bancs no donen, i que córrega el líquid.
Voldria que en esta falla de la política, si s’ha d’indultar algú, no siga el més ninot de tots.

20 de març, 2010

"EL PRINCEP ALBERTO" - Levante EMV- 20.03.10

“Com n’és de lloable en un príncep mantenir la paraula donada i comportar-se amb integritat i no amb astúcia, tot el món ho sap. Amb tot, l’experiència demostra en els nostre temps que aquells que han fet grans coses han estat els prínceps que han tingut pocs miraments cap a les seues promeses i han sabut burlar-se amb astúcia del ingeni dels homes. Al final han superat a aquells que s’han fonamentat en la lleialtat.”Desconec si els nostres Alcalde han llegit El Princep, del florentí Niccolò Machiavelli. El que si que tinc, és el convenciment, que s’ha aprés de memòria este primer paràgraf, que ho és també del capítol XVIII de l’obra.
Sap, segur que ho sap, que mantenir la paraula donada, és lloable, important, preat. Al cap i a la fi, la paraula del polític hauria de ser un contracte executable, amb la societat que el tria.
Però també sap, i ho sap empíricament que triomfen els que més falten a la seua paraula. I ell s’hi esforça, abusant de l’aparent manca de memòria que té la societat civil. Perquè...quantes vegades ens ha enganyat este bon home? Jo els hi ho diré, tantes com ens hem deixat ensarronar, que bona part de la culpa és nostra.
Exemples a manta de les falsedats. Quantes vegades han anunciat les obres de la plaça Major? Jo fa més de dos anys ja vaig tenir el projecte en les meues mans, però al final es va retardar perquè a la Cocatedral hi havia de fer aquella exposició d’art sacre. “Quan s’acabe” van dir, “per no molestar els visitants”. Després ens van dir que venia la Magdalena, han passat des d’aleshores no un, sinó dos Vitols, la plaça segueix estant destroçada, amb tolls, amb una ferum insuportable a peix, del degoteig dels camions frigorífics que abasteixen de mar al mercat.
Fa un parell de mesos van anunciar que es gastarien 800.000€ en la remodelació de Santa Clara, fent us de la ceràmica de les nostres comarques, i que de passada, aprofitarien per fer les obres de la plaça Major. “Així només molestarem una vegada” van dir. A les quatre setmanes mal comptades el Conseller del ram (el que per cert està agafant-li gustet a això de desmentir a l’Alcalde), va dir que a la caixa de la Generalitat, només hi ha teranyines, i la senyora aranya les va hipotecar. No hi ha un clau. No es farà per ara. Quants anys porta de retard la remodelació de la Plaça Major. I la ronda de circumval•lació? Una ronda, per cert, que a diferència del que han fet a València o altres ciutats del país, la Generalitat no fa, si no és l’Ajuntament qui expropia els terrenys. La mateixa Generalitat que obliga al mateix Ajuntament a avançar diners del TRAM, a pagar una part de les obres que la pròpia Conselleria s’autoimposa com condició per amputar el Ribalta.
I l’Alcalde, ha de canviar el discurs sense rubor, una i mil vegades. També amb la N-340, o amb l’alliberament de l’AP-7. Un alcalde sense paraula, un alcalde amb tan poca credibilitat que ha d’anar a ca’n notari per que done fe de les seues promeses.
Esta ciutat mereix un lideratge net. Algú sense rèmores, sense peatges, capaç de plantar cara a les Conselleries amb la mateixa virulència que ell ho fa amb els Ministeris. I el que és molt més important encara, capaç d’arribar a acords amb uns i altres, acords reals, possibles, que beneficien la ciutat. I l’actual Alcalde no és la persona adequada, em permet recomanar-li la lectura serena del capítol XXIV d’El Princep, que és on Maquiavel ens explica, com els prínceps van perdre els seus territoris. Li resultarà revelador, i espere que a tots ens resulte profètic.

17 de març, 2010

"BANDERES" - Mediterráneo- 18.03.10


"Au, ja estan els nacionalistes parlant de banderetes", haurà pensat més d’un de vostés en vore el títol d’este article. Doncs miren, sÍ, vaig a parlar de banderetes, però no patisquen que no tinc cap intenció de fer un discurset patrioter, ni cap vocació de reobrir l’estèril debat sobre quina ha de ser la bandera dels valencians (i de les valencianes), ni tan sols pense queixar-me de que a la Casa del Caragols, seu del govern valencià, continue sense onejar la bandera d’Europa. No, em permetran moure'm en un registre més lleuger. Em referisc a les banderetes de plàstic que enguany no han anunciat la Magdalena.
Sembla ser que es van comprar a la Xina, i que per algun problema de paperassa es van quedar en el seu contenidor, al port de Barcelona. I com això de la burocràcia duanera és d’una lentitud esfereïdora, se’ns van tirar a sobre les recentment declarades festes d’interés turístic internacional, i no quedà temps per penjar-les.
I ací va la reflexió. Les festes han funcionat bé, com tots els anys. La il·luminació que l’ajuntament ha posat a molts carreres, la música a places i carrers, espectacles, gaiates, colles... i una riuada de gent oblidant la crisi, evidenciaven que eren festes. Ningú no ha dubtat que eren festes, i quines festes eren. La gent que es diverteix sanament, s’ha divertit tan sanament com en els anys que teníem banderetes, i els eixelebrats salvatges que trenquen retrovisors, arranquen arbres, pixen al carrer i cremen papereres, no ho han deixat de fer perquè no hi hagués banderetes de plàstic, penjant de farola a balcó, i de balcó a finestra.
Quin és l’avantatge? Que un colp acabades les festes no es quedaran durant setmanes i mesos, antiestètics penjolls de fil, amb restes de banderetes d’incerts colors. I què més? Doncs que hem descobert que sense gastar-nos uns bon diners en plàstic no reciclable i contaminant, la ciutat està (com a poc) igual d’engarlandada, l’ambient és d’idèntica festa i la gent en hem divertit igual.
Valga com metàfora del que hauríem d’aprendre d’esta crisi. Hi ha coses prescindibles, que no ens fan més feliços. Coses cares i innecessàries. Coses superficials que quan no les tenim, no les trobem a faltar.

15 de març, 2010

"EL PPEATGE DEL PPSOE" - COPE Castelló - 15.03.10


El BLOC porta anys reclamant el solitari l’alliberament de l’AP-7. Ho tornaré a dir per si no ha quedat prou clar. El BLOC porta anys reclamant en solitari l’alliberament de l’AP-7. Vull insistir perquè trobe que davant l’enrenou que s’ha muntat ara és important recordar-ho.
El PP, amb Zaplana a la presidència de la Generalitat, va allargar la concessió de l’empresa obligant els ciutadans a seguir pagant per l’ús d’una infraestructura que ja havíem pagat amb escreix amb els nostres impostos. Va ser la contrapartida pactada després de forçar l’empresa concessionària a entrar en el ruïnós negoci de Terra Mítica, i d’alliberar a trams a Alacant. Ho tornava a pagar Castelló.
El BLOC va ser molt contundent en les crítiques. Durant dos o tres anys, en tots els sopars oficials on hi havia convidats empresaris, com per atzar, sempre em tocava seure al costat de la responsable d’AUMAR, qui aprofitava les postres per comentar-me que era un error alliberar l’AP-7, i m’explicava les seues raons, que curiosament mai incloïen un comentari sobre el balanç de situació de l’empresa que li pagava la nòmina.
Francesc Colomer, alcalde socialista de Benicàssim, en nom del seu partit es va mostrar contrari a l’alliberament. Va encomanar un estudi a la Universitat Jaume I dels costos d’eixa operació i, segons va afirmar, era més econòmic fer una nova carretera.
El BLOC, a Castelló, va proposar a l’ajuntament l’alliberament, el PP va dir que no podia donar-li suport per una qüestió de coherència (el PP parlant de coherència! No deixa de tenir gràcia), ja que havien estat ells qui havien allargat la concessió.
Ara es planteja el desdoblament de la N340. Un nou lamentable espectacle de confrontació entre PSOE i PP, o entre PP i PSOE, que "tanto monta, monta tanto". El BLOC va proposar l’alliberament de l’AP-7 com a solució, postura compartida per la major part d’associacions de veïns. El PP i el PSOE hi van votar favorablement, però només com a solució parcial mentre decidien per on havia d’anar la nova carretera.
Fa unes setmanes, el BLOC ho va demanar a les Corts. El PP va apujar-se al carro. I el PSOE ens va acusar de fer la pinça, de fer-li el joc al PP... Tot per mantenir la mateixa postura de sempre. Dues setmanes més tard, va el PSOE i diu que anirà a Madrid a defensar l’alliberament (i s’obliden el famós document que deia que el govern central ja ho havia decidit). Però no deien que no es podia? No deien que això era fer-li el joc al PP? El socialisme valencià és un autèntic desastre. Viuen en la inòpia més absoluta. No saben què pensa fer el govern central, del seu mateix partit. Critiquen el que acaben fent. El PSPV no existeix, ací el socialisme són el delegat del govern i els seus subdelegats. Ni Alarte, ni Colomer, ni Calles pinten fava.
A sobre, a Madrid, han prorrogat 42 voltes la presentació de la proposta per evitar el debat. Ens menteixen.
Però encara queda més. Ara el PP, culpable de que haguem de pagar peatge, que havia dit que recolzaria la petició d’alliberament del BLOC, veu com Carlos Fabra primer i el Senador Ortiz després, es desmarquen de la postura del partit i diuen que no volen l’alliberament. Diuen que altres llocs de l’Estat ho demanarien. I a mi què! Què no saben que s’ha fet a l’Aragó, a Andalusia, a La Rioja,...? Quina manera de defensar els interessos de Castelló! I el govern local, que diu que sí a l’alliberament amb la boca menuda, però afegeix que també s’ha de fer la N-340, no siga que es queden sense espais de confrontació.
Tornem al principi. El BLOC reclama l’alliberament immediat de l’AP-7 al llarg de tot el País Valencià, amb càrrec als fons estatals. El PP i el PSOE haurien de dir-nos d’una vegada què nassos volen.

12 de març, 2010

"PERPLEXITAT" - Levante-EMV- 13.03.10

Crec que perplexitat és la paraula que millor defineix l’estat d’ànim de l’electorat progressista, i molt especialment el del partit socialista. Perplexitat, perquè davant d’un partit popular, inoperant, ferit de corrupció, amb imputats, culpable del dèficit més esgarrifós que mai ha patit este país, amb conflictes vius amb sindicats, professorat, govern central...amb un descontrol administratiu i organitzatiu enorme, amb un deute públic que arruïna xicotets i mitjans empresaris que treballen amb l’administració, amb obres que no avancen per manca de liquiditat; amb tot això i no poques coses més, no hi ha una sola enquesta que no done al PP un avantatge de prop de 20 punts a les Corts Valencianes.
Podríem dir coses similars a nivell local. El govern municipal té obres pressupostades que no seran realitat perquè els pressupostos són ficticis; obres que acumulen retards i més retards, com el bulevard o la ronda de circumval·lació; o que atempten contra un BIC com fa el TRAM al Ribalta; increments d’impostos i taxes en plena crisi... I cap enquesta dóna al PSOE guanyador. Fins i tot, apunten retrocessos en els resultats previsibles del 2011. El PSOE no només no guanya, sinó que perd.
La perplexitat socialista és filla dels qui no tenen projecte propi, dels qui consideren que imbuïts per alguna inexplicable força divina, estan cridats a governar, encara que siga per l’esgotament del projecte popular, i sense que calga que ells facen res de bo. És fill dels qui creuen que el govern és forçosament rotatori, i que eixa rotació es produeix només entre PP i PSOE, entre PSOE i PP. I creuen que els nacionalistes tenim l’obligació de fer-los-hi costat sense res a canvi.
Veus a Alarte com anima en pena, canviant el discurs del seu partit, amb un gir constant cap a posicions de demagògia conservadora, pensant, pobre home, que algú comprarà un Hermés al top manta, quan té accés a comprar-ho en la botiga original. Qui comprarà PSOE per fer la mateixa política que fa el PP? Per què la còpia si pots tenir l’original pel mateix preu?
I a Castelló. Calles creu que li toca guanyar les eleccions, només perquè l’alcalde és diu Fabra, igual que el President de la Diputació. Creu que proposant un Estadi nou per un equip que desgraciadament sembla condemnat a tornar a segona B, oferint terrenys que no són públics a una empresa que no vol vindre a Castelló, o participant en el lamentable sainet de l’AP-7 amb Colomer intentant maldestrament enganyar la població, podrà ser Alcalde.
I no entenen, de veritat que no entenen, perquè la gent no corre a les urnes a votar-los. No assumeixen com propi el desastre econòmic del govern central, la manca d’idees, els nuls reflexes davant la crisi. La perplexitat del socialisme els té tenallats, sense capacitat de resposta, sense facultats per generar idees innovadores i atraients, sense habilitat per generar il·lusió i menys encara credibilitat. Són exactament l’oposició que somnia el PP. Tenen una greu responsabilitat en els èxits del PP.

10 de març, 2010

"COCA DE CASTELLÓ" - Mediterráneo- 12.03.10


Divendres passat, mentre jo estava a València amb l’eurodiputat Tremosa, i el President de Convergència, Artur Mas, visitant les obres de l’AVE i reclamant la urgència de que arribe a Castelló i continue cap els Pirineus, a la sala de Premsa de l’Ajuntament, compareixien Colomer i Calles (Coca des d’ara), per explicar que farien un grapat de gestions a Madrid, per aconseguir alliberar l’AP-7. No deixa de ser curiós després de tots els mots poc amables que ens han dedicat al BLOC, perquè vam demanar precisament això a les Corts. Com ho portem fent, per cert, des de fa una dècada.
La gràcia de la història està en que Coca, deien que farien tants i quants viatges i estes i aquelles gestions davant el govern central (no ho oblidem, del seu mateix partit), i quan tots orgullosos de la seua estratègia van abandonar la sala de premsa, no se’n van adonar que havien perdut els papers. Així, literalment. Van oblidar-se els papers amb el guió de la roda de premsa.
Que a estes altures Coca haja de fer rodes de premsa amb guió, ja té delicte. Que al guió hi figure entre parèntesi aquelles coses que no han de dir és patètic, i que s’obliden eixe paper, és, que em perdonen, estúpid.
Fent-ho curt, el paper venia a dir, que el govern ja ha decidit alliberar l’AP-7, però que com la societat encara no ho sap, ells farien el numeret de les reunions i tornar a Castelló dient que ho havien aconseguit. Deien textualment "Mientras dura eso, podemos darles la paliza en el ayuntamiento, diputación, etc." No ho faré llarg, perquè la nota ha estat publicada en molts mitjans, i si algú la vol llegir la pot trobar al meu blog.
Ací ja no es tracta de que l’estratègia siga més o menys cínica, o tramposa, ací es tracta de que l’alcalde de Benicàssim, i el que vol ser-ho de Castelló, han demostrat amb escreix que no s’hi pot confiar. Però si han de fer rodes de premsa amb xulla! Com els mals estudiants! Com confiar-los-hi una ciutat, si s’obliden la seua declaració de culpa sobre el faristol!
Amb esta oposició tenim PP per anys! Esta parella no són una alternativa creïble. Són els Coca de Castelló, que com deia la iaia, no cal massa substància per fer-la, en tens prou amb un parell de patates.

04 de març, 2010

"ELECCIONS AVANÇADES" Levanete-EMV-06.03.10

Fa uns dies, Francisco Camps va comparèixer en les I Jornades de Campus 2.0, que havia organitzat la federació valenciana del seu partit. L’home compareix als llocs més insospitats, ara dalt d’un cotxe de luxe (el que mai no es podrà pagar amb les seues paupèrrimes finances), ara en una sastreria de Madrid emprovant-se roba (que sembla que tampoc no ha pogut pagar, o si més no, no ha sabut explicar com), ara a la voreta de la mar (veient com l’Amrican’s Cup enfila proa horitzó enllà), ara a un jutjat a declarar com imputat,... Compareix a tot arreu, excepte a les Corts, que és bàsicament on hauria de comparèixer.
I hauria de comparèixer, perquè este país nostre té dret a saber, i a saber-ho en seu parlamentària, perquè no tenim diners per pagar a les bandes de música, o els menjadors escolars, o perquè milers de funcionaris cobren a través d’una pòlissa de crèdit, o perquè gastant tots els diners que han gastat en allò que en diuen “politca de grandes eventos”, que segons ells és una gran campanya de publicitat exterior del País Valencià, som justament nosaltres els únics, amb Balears, que hem perdut un 3% de turistes en gener, quan la mitja espanyola ha crescut un 1’1%. El país té dret a saber amb quants mesos de retard paga l’administració valenciana les factures, enfonsant en la misèria a desenes de xicotetes i mitjanes empreses que treballen per ella. Té dret a saber perquè no arriben les inversions de l’anomenat Pla Confiança. Però l’anteriorment conegut com Molt Honorable Camps no compareix davant el Parlament que el va triar, perquè prefereix fugir a Brasil a fer “política exterior”, allò que el PP critica tant quan ho fan els catalans.
Camps, té un govern paralitzat per una combinació d’inoperància, incapacitat, mandra, falta d’idees, i una miqueta de mala llet futbolística d’eixa de ... “anem a jugar malament a vore si canvien l’entrenador”.
Doncs això, que el bon home va comparèixer al Campus 2.0, i va tenir els sants dallonses, de reclamar eleccions anticipades. Ací? No, ací no. Allà! Ha demanat que s’avancen les eleccions espanyoles per a les que encara falten dos anys, però no diu res d’avançar les valencianes, per a les que falta poc més d’un any. Al cap i a la fi si és per la crisi, i la destrucció de llocs de treball, és precisament al País Valencià on pitjor estem. Si és perquè la sanitat no funciona, som nosaltres qui tenim menys llits per habitant, si és perquè el sistema educatiu fa figa, també liderem nosaltres el fracàs escolar. Camps està desorientat i té més passat que futur. I això és perillós. Jo vaig tenir un company de feina, que sabia que no li anaven a renovar el contracte, i es va endur fins i tot els clips de l’oficina. No dic que Camps ho vaja a fer. Per a què podria voler Camps els clips, si no guarda ni factures ni rebuts?

03 de març, 2010

"LA FORÇA D'UN VOT" - Mediterráneo- 04.03.10

El meu amic Lluís em preguntava l'altre dia què es pot fer amb un vot, amb un sol vot. "Defensar allò en el que creus" li vaig dir, "opinar, triar... et sembla poc?" "No home no", em va respondre tot cert "què pots fer tu amb un sol vot a l'Ajuntament? Com a regidor, vull dir!"
"Amb un vot, Lluís, podria fer Alcalde a Calles i Conseller a Alberto Fabra. Perquè si Fabra perd l'alcaldia no es quedarà a Castelló fent oposició. Sobretot si la seua mà dreta ha de presidir la Diputació. Però saps? Eixa no és ara com ara la principal preocupació del BLOC. I menys encara fer Alcalde a Fabra i a Calles professor d'Institut. Ens preocupen els ciutadans."
Amb un vot, amb un regidor, si l'aritmètica ajuda, pots fer millorar l'ordenança de sorolls, pose per cas, o forçar al govern municipal a exigir que siga la Generalitat qui pague les expropiacions per fer la ronda de circumval·lació com han fet a València o Alacant. Amb un vot, pots condicionar el pressupost, i posar-li el trellat que a alguns els falta per estalviar d'allà on cal i poder gastar, i invertir en qüestions que milloren la vida dels nostres conciutadans. Amb un vot, i l'aritmètica parlamentaria de cara, podries decidir oblidar-te per sempre més de la Ciutat de les Llengües, i fer un projecte engrescador en l'actual aeròdrom, per convertir Castelló en la Ciutat de l'Esport. Que ja s'ha demostrat, que l'esport d'alt nivell ompli els nostres hotels i restaurants, reactiva el comerç, i projecta la ciutat a l'exterior.
Amb un vot, amb només un vot, podries decidir tornar a Madrid la terrorífica col·lecció d'animals dissecats que habiten en un magatzem municipal. Amb un vot, podries canviar les polítiques socials, i fer-les més útils amb els mateixos diners invertits. Si la matemàtica electoral t'ho posa bé, amb un vot, amb un sol vot, podries aconseguir un urbanisme ajustat a dret, fet a favor de les persones, i no contra elles. Només amb un vot, podries preservar el Parc Ribalta, i fer que el TRAM el vorege. Podries ajustar els impostos i les taxes a l'IPC real, no al somniat per un equip de govern maldestre.
Tot això, amic Lluís, ho podríem fer amb només un vot, imagina't què podríem fer amb dos!

01 de març, 2010

"HISENDA SEREM TOTS?" -COPE Castelló- 01.03.10

Este matí he assistit a un acte oficial a la Subdelegació del Govern d’Espanya. Es formalitzava la cessió a l’Ajuntament i la Universitat Jaume I, del edifici siti a l’Hort dels Corders, on durant anys hem pagat els nostres impostos. Em van telefonar de la Subdelegació convidant-me, i em vaig excusar perquè tenia comissions informatives a l’ajuntament, però als pocs minuts em telefonà personalment el Subdelegat, i vaig haver de dir-li que si. Al cap i a la fi, no li faltava raó, és un acte important per la ciutat, i jo havia de ser-hi en representació del nostre electorat.
Es tanca així una llarguíssima etapa de reivindicacions, travetes, disputes, baralles, desencontres, reclamacions i declaracions de tota mena, no sempre afortunades. De fet, vaig tindre el poc honrós privilegi d’assistir en primera línia a una maleducada i poc edificant batalla entre l’Alcalde de la ciutat, el Rector Toledo i el regidor Miguel Ángel Mulet, en unes festes de barri.
La utilització burda d’una part del moviment ciutadà per part de l’equip de govern, per instrumentar una pressió contra el govern central, era en part la lògica resposta a la utilització burda de la Universitat per part de l’anterior Subdelegat del Govern, i actual portaveu socialista a l’Ajuntament, per evitar que l’edifici revertís a la ciutat.
En el seu moment, l’Ajuntament havia cedit el solar per construir l’edifici, com va cedir el de la residència de suboficials (desafectada des de fa anys, i que serà la propera batalla d’este monopoly municipi-estat), o totes les escoles, instituts i ambulatoris construïts per la Generalitat sobre solars cedits. Desafectat l’edifici d’Hisenda, diuen els que ho entenen que des de la Subdelegació se li va oferir l’ús a la Universitat, per evitar que el reclamés l’ajuntament. Sense èxit.
Per al BLOC, era indiscutible que havia de ser per la ciutat, i cap institució la representa millor que el seu ajuntament, el governe qui el governe. Això el PSOE i el PP no ho entenen. Per ells és més important el partit que la institució, o fins i tot la ciutat. Lamentable.
El cas és que al final, i coincidint amb l’anunci que el Rector Toledo no seria finalment el candidat socialista a l’alcaldia, els equips de govern de l’Ajuntament i la Universitat van rebaixar el grau de confrontació, per finalment arribar a un acord per repartir-se l’espai. Un acord que incloïa també el repartiment de l’antic palau de justícia.
I eixa és l’etapa que ara s’enceta. La de saber que fer amb eixos edificis. Saber d’on traurem els diners per la seua remodelació (la universitat ha pagat ja més d’un milió d’euros a l’ajuntament), saber si aconseguiran posar-se d’acord en un contingut engrescador i útil, per un edifici fantàstic en un lloc privilegiat. Des del BLOC vigilarem amb atenció, perquè tenim la trista, la tristíssima sensació, que els uns i els altres estan més còmodes en la baralla, en la discussió, en la voluntat de destruir-se els uns als altres que en construir ofertes culturals, i lúdiques per als ciutadans als qui haurien de servir.
Castelló necessita dotacions i oferta cultural. I li sobra confrontació i egoisme.