28 de setembre, 2009

"FARMÀCIA DE GUARDIA". Mediterráneo. 01.10.09

Segur que recorden aquella sèrie que es va emetre fa anys. La Senyora Lourdes Cano, regentava una ben situada farmàcia, i es dedicava als seus menesters. Despatxar la píndola del dia després (aquell qui invente la píndola del dia abans, que et garantísca que el dia després triomfes, es farà d’or), vendre ibuprofé, gasses...
Per la farmàcia desfilaven els personatges més insòlits. Igual apareixia una parella de policies (que mai no sabies massa bé que volien); que les professionals del bordell del costat, “La Gata con Botas”. Tan prompte anava la Senyora Rosa, una dona gran molt conservadora acompanyada pel inefable Ricardo a prendre’s la tensió; com un ciclista que havia caigut i deia: “Bon dia senyora, tenen
Liniment “El Tio del Bigote”?”. I ella amable contestava: “això és darrere, a la rebotiga”.
Perquè la gràcia de la sèrie, no era el que passava darrere del taulell, no eren les aspirines, les vacunes, ni tan sols els preservatius, la gràcia estava a la rebotiga. I allà qui esdevenia protagonista, no era la farmacèutica, sinó el pare dels seus fills, un tal Adolfo Segura. Home impecablement vestit, elegant, seductor, i una jugador d’avantatge. Un embadocador professional, amb pocs escrúpols. Capaç de fotre mà a la caixa de la farmàcia per pagar-se la roba, o de muntar negocis d’aquells que no paguen IVA, a la rebotiga. Al llarg de la sèrie, en molts episodis, van vores diferents trames en les que Adolfo compartia protagonisme amb personatges de virtuts ètiques disperses. La professió real d’Adolfo, quedava diluïda, allò que importava eren els seus embolics poc edificants. En alguna ocasió, la pobra de la farmacèutica li plantava cara al sàtrapa. Es queixava que la posaven a ella en un compromís, usant la seua farmàcia per fer tots eixos negocis sovint il·legals. Però era una sèrie blanca, i per damunt de tot, la trama principal sempre salvaguardava la bona relació entre Lourdes i Adolfo. Ella es conformava, de vegades només amb la cara de penediment d’ell. D’altres, perquè ja fos el propi Adolfo, ja algun dels seus socis opacs, tenien algun detall amb ella, d’eixos de “te has pasado 20 pueblos”.
Antonio Mercero va ser un autèntic visionari.

25 de setembre, 2009

SOM INVISIBLES? - Levante-EMV- 26.09.09



Jo pensava que el PP i el PSOE no em contestaven només per estratègia. Ignorant-nos, ajuden a fer-nos invisibles electoralment. Si el BLOC no hi és, o el PP o el PSOE tindran majoria absoluta. I sobretot, només hi haurà dues veus incapaces de posar-se d’acord en res, malgrat practicar polítiques cada colp més similars. Però ara veig que tímidament, de tant en tant el PP ens contesta, diuen coses com ara: "Lo que denuncia el portavoz del BLOC, Enric Nomdedéu, sobre que el Ayuntamiento no vende suelo para financiar proyectos, es ficticio". No, no ho és. No l’han venut. No han ingressat un sol cèntim d’euro encara, dels 13.424.822 previstos. Ni un!
Fa mesos, van treure a subhasta algunes parcel·les catalogades com Patrimoni Municipal del Sol, i no van trobar comprador. Ara n’han venut dues, per un valor de poc més de 3.800.000€. Però no s’han cobrat encara. Es cobrarà en octubre, o novembre. I per tant, el BLOC té raó, la té des de desembre de l’any passat, quan diu, que les inversions previstes al pressupost municipal amb càrrec a la venda de PMS, no podran executar-se enguany. I estem parlant d’un 45% de les inversions previstes.
El que passa és que el PP juga amb les paraules. Jo no dic que no el traguen a la venda (han tardat 9 mesos però ho han fet) dic que no ho venen, i com no ho venen no fan calaix. I com no fan calaix, no poden invertir. És el conte de la lletera!
Dijous al plenari va quedar evidenciada la tàctica popular. El Sr. Moliner va eixir a dir que el meu discurs sobre el Pla Confiança era contradictori i confús. En canvi, divendres, Levante i la resta de diaris explicaven perfectament la postura que vaig defensar. No semblaven gens confusos i això que ningú no em va demanar cap aclariment. Però com el PP no podia contestar-me, va jugar a desqualificar el meu discurs. Això és el recurs dels qui no tenen recursos, se’n diu fal·làcia ad hominem. I en boca del Sr. Moliner, que és bon parlamentari només demostra la contundència de la meua argumentació, i la seua falta de resposta argumentada.
Pensava, ja els ho he dit, que el PP no ens contestava mai, per ignorar-nos, però no és així, és perquè ignoren com contrarestar l’oposició del BLOC. Ells només tenen elaborat discurs per contestar al PSOE.
El discurs del PP en matèria econòmica és simple, simplista gosaria dir, consisteix en dir que Rodríguez Zapatero i el PSOE ho fan molt malament. I com el President s’esforça dia sí, dia també en donar-los-hi la raó, doncs així ens va. El discurs popular, que és covard i poca solta, té penetració social. És covard, per què és incapaç d’analitzar les seues polítiques, esforçar-se en millorar-les, reduir la despesa no productiva, i reconéixer públicament que continuen tirant amb polvora de rei fent revistetes per l’autocomplaença, mentre en els vàters de l’ajuntament no hi ha paper per eixugar-se les mans des de fa mesos. Han retallat en el paper de cel·lulosa, no en el paper couché, clar. I és poca solta, perquè usen com únic argument el "tu més". Cap rigor intel·lectual.
I en això apareix el BLOC i els senyala les vergonyes de la seua pèssima gestió econòmica, i com no la saben defensar (possiblement perquè és indefensable), i no poden acusar-nos de que fem el mateix a Madrid, es queden callats, muts, esglaiats. I quan tímidament intenten dir alguna cosa, senyal que el nostre discurs els molesta, han de tergiversar les nostres paraules, perquè sempre resulta més senzill contestar al que voldries que et digueren, que contestar al que de veritat t’han dit. He dit!

21 de setembre, 2009

"MALDITOS BASTARDOS" - Mediterráneo - 24.09.09


Per una qüestió de conciliació familiar, la mare ens havia d’aparcar a la meua germana gran i a mi, tots el dijous al Rialto, amb una bossa de pipes o de quicos. Feien sessió doble, ben adobadeta amb els NO-DO. La taquillera era quasi com la nostra babysitter. Els dissabtes, sessió doble al San Pablo, després Condal 2. Així que durant anys vaig consumir uns quants quilos de pipes i regalíssia, i vaig vore quatre pel·lícules setmanals. Supose que en aquells anys es va fonamentar la meu afició al cinema, que continuà després de jovenet (inoblidables Novecento o Sacco e Vanzetti quan el Rialto era d’art i assaig, o La Ciutat Cremada al Condal 2), i encara continua de gran (amb un bon grapat de títols destacables).
Ara, sé que em costarà poder anar al cinema, no només perquè el model de ciutat del PP, amb l’oci als afores, ha deixat la ciutat sense sales, sinó perquè no puc imposar la meua filla, amb el risc d’un plor o una rialla, a la gent, que com jo, estima el cinema. Quan hi torne, em tocarà engolir-me el Toy Story de torn, igual que ho vaig fer quan els meus nebots encara es deixaven acompanyar al cinema.
Em perdré moltes pel·lícules. Inglorious Bastards, per exemple, que qui l’ha vist m’assegura que paga la pena. Però em queda la política. Eilàs! O és que vostés pensen que no eixiria més d’un bon guió?
Miren sinó este thriller polític. Un Conseller d’Urbanisme aprova el desenvolupament amb un increment del 750% de zona urbana, en llocs on no és permès perquè han patit recentment incendis forestals, o què són clarament inundables. Tot això en un entorn d’alt valor ecològic i ambiental, i qualificat i reconegut com d’importància comunitària. La trama continuaria amb l’irregular increment del cens, que permetés guanyar les eleccions de les diferents entitats locals, a dos nebots del regidor d’urbanisme del més gran dels pobles. Tots ells constructors vinguts de fora. Tots ells ex militants del PP. Doncs això està "beseit in a true history". Està passant en un dels paratges naturals més privilegiats que tenim, la Tinença de Benifassà.
No creuen que un guió així mereix un bon títol? Llàstima que el que m’agradaria l’ha gastat Tarantino.

17 de setembre, 2009

"CIRCULAR, APARCAR, PAGAR". Levante-EMV-19.09.09


Castelló no ha tingut la fortuna de comptar amb cap geni entre els qui dissenyen la ciutat o imaginen el sistema viari. Assumim-ho, ni Javier Moliner és el Baró de Haussmann, ni Miquel Soler és Ildefons Cerdà. Tampoc no cal, però la veritat és que tenim greus problemes a l’hora de fer un urbanisme convivencial, i organitzar un transit racional.
No és fàcil resoldre la mobilitat a la nostra ciutat. Molts cotxes, massa. Carrers estrets i retorçuts. Alguns per antics, per haver-se pensat per gent que anava a peu, en carros, en cavalls. D’altres, perquè qui ens governa fa tants anys, no ha estat capaç de dibuixar el nou Castelló, amb carrils reservats per transports públics. Per això el TRAM ha de dividir una zona verda.
Per eixa dificultat fa quasi deu anys es va crear el Fòrum de Trànsit, amb polítics, ciclistes, taxistes, associacions de veïns, empreses de transport públic, transportistes, comerciants... El 23 de setembre del 2004 es va signar el Pacte cívic sobre mobilitat de Castelló. Però ni això era prou. Es va contractar una empresa per que redactés el Pla Integral de Mobilitat Urbana Sostenible de Castelló 2007-2015, Un Pla que havia de començar el 2007 i encara no està ni exposat al públic ni aprovat.
El Pla és integral, però l’equip de govern, el PP, va espigolant, i posant en marxa algunes de les mesures. Només les que vol. Per exemple, no milloren substancialment el transport públic que convidaria a deixar els cotxes a casa. En canvi amplien la zona blava més enllà del nucli comercial, obviant però que el mateix Pla diu que cal crear zones d’aparcament reservades per els residents. Per exemple, remodela amb una deficient informació alguns carreres, aprofitant per anul·lar desenes de places d’aparcament en superfície. Això sí, prop d’algun aparcament soterrani que no ha venut totes les places. Per exemple instal·la els "maceteros asesinos", que ara comencen a desinstal·lar per les queixes dels veïns tips de fer malbé el cotxe. Pagar per instal·lar. Pagar per enretirar. Per exemple, posen en marxa el Bicicas, i pinten uns improbables trajectes sobre la voreres, algunes de les quals no deixen lloc per la gent que va a peu, i altres travessen terrasses de bars que paguen per ocupar la via pública. Vam pagar per pintar, pagarem ara per esborrar.
Ara el PP, dos anys després diu que convocarà el Fòrum de Trànsit. El Fòrum és un òrgan consultiu, no un òrgan al que explicar el que ja han fet. Si hagueren informat, ens haguérem estalviat diners i molèsties. Tot per al poble però sense el poble.
I ara va l’alcalde i culpa del caos del trànsit als que deixen el cotxe aparcat una setmana a la porta de casa. Jo, en canvi, crec que eixa gent va a peu, gasta el transport públic, o simplement no agafa el cotxe per anar a treballar, perquè s’ha quedat a l’atur. Una insensibilitat així només la pot dir algú que no sap com n’és de difícil aparcar a Castelló perquè fa una dècada que no baixa del cotxe oficial.

15 de setembre, 2009

"INSEGURETAT JURÍDICA". Mediterráneo.17.09.09

"El objetivo fundamental para nosotros es devolver cuanto antes las máximas condiciones de seguridad jurídica que permitan que la gente confíe en sus derechos consolidados y que las empresas no utilicen esto como elemento disuasorio de la promoción", textualment això és el que va dir a este diari Javier Moliner, Vicealcalde i responsable d’urbanisme, referint-se al procés d’al·legacions sobre el PGOU que el TSJ va deixar sense aplicació.
De l’oposició sempre s’espera que critiquem el que diu el govern; doncs no és el cas. Felicite a Javier Moliner, felicite al PP, per dir alt i clar que la sentència que va anul·lar l’aprovació deixava a Castelló en una situació d’inseguretat jurídica, que feia que els propietaris pergueren la confiança i que els emprenedors buscaren altres ciutats on invertir, per por al que poguera passar. Inseguretat jurídica. El pitjor que li pot passar a una ciutat. Doncs bé, eixe concepte d’inseguretat jurídica va ser el BLOC el primer en usar-lo. No vull que Teddy Bautista i Ramoncín, vagen a casa de Moliner i li exigisquen pagar el cànon per la propietat intel·lectual, no es tracta d’això. Es tracta de recordar com durant mesos, des del PP, em va acusar de temerari, d’exagerat, de mentider i de no sé quantes coses més per mantenir eixe discurs. Jo, en nom del BLOC, no feia altra cosa que demanar celeritat en resoldre eixa inseguretat que li costava, i li costa, diners a la ciutat. El PP deu pensar que és l’únic que seu al voltant d’una taula de dinar amb les principals empreses concessionàries de serveis municipals. Deu pensar que els empresaris només parlen amb ells, que els propietaris només els expliquen a ells les seues inquietuds. No és així. A excepció de l’equip de govern i algun acòlit, la resta de la ciutat sap que la representació és plural. I sap que el 2011 el BLOC pot jugar un paper fonamental en la configuració de majories de govern, i és per això que escolten amb atenció el que diem. És per això que parlen amb nosaltres.
Bé està que rectifique el PP, i reconega, tot i sense dir-ho, que el BLOC tenia raó, i ells feien tort. Ara el que importa és aprovar definitivament el PGOU i intentar recuperar el pols econòmic a la ciutat.

10 de setembre, 2009

"REFERÈNDUM". Levante-EMV. 12.09.09

Em presenten a José Antonio, cosí de Ribera, un amic meu de l’època del col·legi. Parlem d’això i d’allò, i sense saber massa bé com, arribem a parlar del referèndum convocat a Arenys de Munt. El tal José Antonio defensava la il·legalitat del referèndum. Jo mantenia, que el que ha prohibit un jutjat de Barcelona, és que l’ajuntment li done suport tècnic, o convoque, però que ni ha prohibit, ni pot fer-ho, que una entitat privada, com és el cas, convoque una consulta popular, en el ben entés, que el resultat no té cap validesa jurídica.
José Antonio, feia mala cara, potser perquè estava cara al sol, i insistia en que no, que és il·legal de totes totes.
Li vaig posar un exemple, "imaginat –li vaig dir- que la Gestora de Gaiates decideix convocar una consulta popular a Castelló per saber si la gent està d’acord amb que les festes de la Magdalena continuen pujant i baixant en el calendari, de la mà de la Quaresma". En el meu exemple, l’ajuntament no intervindria ni donaria suport tècnic. La Gestora organitzaria la votació en els caus gaiaters disseminats en els diferents districtes de la ciutat.
José Antonio, amb una camisa d’un blau intens, diu que no és el mateix. Què una consulta així, no és cap problema. Vet ací, el final de la discussió, efectivament, no es tracta de fer una consulta, sinó de la pregunta, o més concretament, de la resposta. Fins ací arriba la fe democràcia d’alguns.
Això és d’una hipocresia terrible. Com tot el tema de l’Estatut de Catalunya. No seré tan imprudent com altres de sentenciar sobre si és o no constitucional. Simplement dic, que per damunt de la sobirania popular no pot haver-hi res. La sobirania popular, en este cas, la representen dos parlament democràtics, el català i l’espanyol, que han aprovat el text, i molt especialment un referèndum (este sí legal i amb totes les garanties jurídiques) que l’ha confirmat. Clar que el Constitucional pot i ha de dir la seua (tot i que gràcies als padrins polítics, la no renovació de càrrecs, etc, tinga la mateixa credibilitat que Loles León com a mezzo soprano), però si el considera fora de la Constitució, el que caldrà revisar és la constitució, no el poble català, el seu Parlament, i el Congrés dels Diputats.
Winton Churchill va dir: "no em lleveu el referèndum, que em mateu la democràcia". I alguns hi estem d’acord.

07 de setembre, 2009

"VIQUIPÈDIA". Mediterráneo.10.09.09


Dies arrere el PSOE es va queixar públicament de que Javier Moliner té un article a viquipèdia (Calles també en té, i jo mateix en tinc) que segons ells és autopromoció. El PP va enviar la seua “Brunete mediàtica”, Vicent Sales, a dir que el PSOE no creu en la llibertat d’expressió. De tota esta nova i estèril polèmica confesse que no m’interessa més que el fons de la qüestió, la llibertat d’expressió.
La web municipal té un enllaç que es diu: “AVE i corredor de mercaderies”, on només figuren les declaracions i propostes fetes pel PP. Les del BLOC que en són un grapat, no hi són. Un altre enllaç condueix a la “Zona de Premsa”, on figuren única i exclusivament les notes de premsa del PP, no les de l’oposició. En la discussió sobre l’oportunitat de l’article de Moliner, la responsable de comunicació de l’equip de govern escrivia: “igual que sus otros 26 compañeros de corporación forma parte de la historia de la ciudad”, però sembla que els altres 26 no tenim dret a passar a la història, perquè ens impedeixen aparèixer a la web municipal.
Des del mateix enllaç, es té accés a l’agenda on figuren totes les rodes de premsa...del PP. Malgrat que l’oposició ha de demanar dia i hora a la responsable de comunicació del PP, i que esta comunica per correu electrònic les nostres rodes de premsa a tot l’equip assessor popular, eixes convocatòries no apareixen a l’agenda.
El PP paga oficialment i amb diners públics una revista d’informació, de la que ens exclou. Em va costar anys poder publicar-hi un miniarticle setmanal. Ara ni això. I paga també, de forma opaca, un pamflet a major glòria grauera del PP. També hi estem vetats.
El PP, amb la col·laboració d’algun periodista o algun mitjà de comunicació, rep les notes de premsa de l’oposició, al mateix temps que els altres mitjans. Això si que són filtracions i no les de Concha Velasco!
Trobe que seria més raonable que el PSOE critiqués això que no un article sobre Moliner a la viquipèdia. I trobe, que davant de les pràctiques Chavistes que gasta el PP amb els temes de comunicació (i això que no he dit res de Canal 9) millor faria en demanar disculpes, i fer un esforç per comportar-se com si foren demòcrates. Com si ho foren.

03 de setembre, 2009

"ESO". Levante-EMV. 05.09.09



Segon curs d'ESO. Ciències Socials. Geografia i Història. Òxford Educació. Projecte Àmfora. Pàgina 77. En referir-se a la ciutat de Castelló diu: "...en l'actualitat l'espai urbà s'està dotant d'edificis moderns com l'Auditori, el Planetari, la Universitat Jaume I o la futura Ciutat de les Llengües."
En la mateixa pàgina 77, en l'apartat d'activitats, n'hi ha una que diu: "informa-te'n i explica en què consisteix el projecte de la Ciutat de les Llengües a Castelló".
M'ho explica per correu un amic, pare d'una alumna que enguany cursarà segon. Em manifesta la seua perplexitat, i la seua por per no poder ajudar a la seua filla amb els deures. "Quan la xiqueta em pregunte -m'escriu- pel projecte de la Ciutat de les Llengües, perquè evidentment, no trobarà on informar-se'n...què faig?" Després irònicament pregunta com és que Font de Mora no ha fet incloure el projectat edifici de la VIU? I jo em pregunte com és que tampoc no afegeixen el Centre de Convencions de Calatrava.
No sé que contestar al meu amic. Francament estic sorprés, sembla com si a segon d'ESO s'estudiés "La Ciudad que yo quiero", d'Alberto Fabra, en lloc dels llibres de text.
Em preocupa la falta de rigor en un llibre de text. Que el diaris (hostatges de la publicitat institucional) combreguen amb rodes de molí­ i facen combregar la gent, ho tinc assumit, però que la publicitat i propaganda del més incomplidor dels Governs Valencians de la història i de l'equip de govern local que li vendria un nevera a un esquimal, puga impregnar la societat fins al punt que les seues elucubracions apareguen als llibres de text, confesse que em supera.
El problema però continua sent del meu amic i els deures de la seua filla. No sé massa bé que contestar-li. Si la pregunta és tipus test: "La Ciutat de les Llengües és:" i les respostes proposades són: "a) un pessebre per panxacontents, b) una més que improbable inversió, c) un projecte en el que la Conselleria de Turisme va dir que no hi creia, d) una infraestructura que si el BLOC pot evitar-ho, mai existirà", que conteste a totes que sí­. Totes són certes.
Ara, també li he dit, que si la seua xiqueta aconsegueix averiguara en que consisteix el fantasmagòric projecte, la convida a berenar si m'ho explica, que el PP s'ha negat a fer-ho, no ha permés la compareixença en Comissió de José Luis Gimeno per explicar-ho, i segons a qui li preguntes et diu, extraoficialment, això sí­, una cosa o un altra. Cap d'elles, però, sustentada en un estudi o informe.