03 de setembre, 2009

"ESO". Levante-EMV. 05.09.09



Segon curs d'ESO. Ciències Socials. Geografia i Història. Òxford Educació. Projecte Àmfora. Pàgina 77. En referir-se a la ciutat de Castelló diu: "...en l'actualitat l'espai urbà s'està dotant d'edificis moderns com l'Auditori, el Planetari, la Universitat Jaume I o la futura Ciutat de les Llengües."
En la mateixa pàgina 77, en l'apartat d'activitats, n'hi ha una que diu: "informa-te'n i explica en què consisteix el projecte de la Ciutat de les Llengües a Castelló".
M'ho explica per correu un amic, pare d'una alumna que enguany cursarà segon. Em manifesta la seua perplexitat, i la seua por per no poder ajudar a la seua filla amb els deures. "Quan la xiqueta em pregunte -m'escriu- pel projecte de la Ciutat de les Llengües, perquè evidentment, no trobarà on informar-se'n...què faig?" Després irònicament pregunta com és que Font de Mora no ha fet incloure el projectat edifici de la VIU? I jo em pregunte com és que tampoc no afegeixen el Centre de Convencions de Calatrava.
No sé que contestar al meu amic. Francament estic sorprés, sembla com si a segon d'ESO s'estudiés "La Ciudad que yo quiero", d'Alberto Fabra, en lloc dels llibres de text.
Em preocupa la falta de rigor en un llibre de text. Que el diaris (hostatges de la publicitat institucional) combreguen amb rodes de molí­ i facen combregar la gent, ho tinc assumit, però que la publicitat i propaganda del més incomplidor dels Governs Valencians de la història i de l'equip de govern local que li vendria un nevera a un esquimal, puga impregnar la societat fins al punt que les seues elucubracions apareguen als llibres de text, confesse que em supera.
El problema però continua sent del meu amic i els deures de la seua filla. No sé massa bé que contestar-li. Si la pregunta és tipus test: "La Ciutat de les Llengües és:" i les respostes proposades són: "a) un pessebre per panxacontents, b) una més que improbable inversió, c) un projecte en el que la Conselleria de Turisme va dir que no hi creia, d) una infraestructura que si el BLOC pot evitar-ho, mai existirà", que conteste a totes que sí­. Totes són certes.
Ara, també li he dit, que si la seua xiqueta aconsegueix averiguara en que consisteix el fantasmagòric projecte, la convida a berenar si m'ho explica, que el PP s'ha negat a fer-ho, no ha permés la compareixença en Comissió de José Luis Gimeno per explicar-ho, i segons a qui li preguntes et diu, extraoficialment, això sí­, una cosa o un altra. Cap d'elles, però, sustentada en un estudi o informe.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Enric, la filla del teu amic s'ha matriculat en 2n d'ESO o en un màster en periodisme d'investigació?

Nomdedéu ha dit...

eilàs! segon d'ESO!

Anònim ha dit...

Enric, després de molt reescriure crec que el que faria si fora el pare és explicar-li de la manera més senzilla els projectes sense valoracions. I amb el pas del temps anar donant-li informació perquè ella mateixa anara adonant-se de les coses, progressivament. Qualsevol altra opció, com explicar-li les coses cruament, crec que serien crear-li ja una predisposició i eixa edat encara no tenim massa filtre. L'objectiu és que no siga anti-res i que siga coherent amb el que ella crega important per a la seua vida. Que pense i que siga feliç...Tinc 26 anys, i com a pare encara em queda però ja arribarà.

ALI ha dit...

Jo com a mare no deixe de ser com soc, ni pensar el que pense. A la meua filla li explique les coses tal com les veig, li done arguments (els meus)i li dic com veig jo les coses. I no em crec la "neutralitat". Callarse informació també és predisposar. És el que fa el PP contínuament.
No pense esperar a que la meua filla vaja adonant-se de les coses progressivament. No tenim tant de temps. I les influències exteriors no sòn tan "mirades". On s'ha de d'informar la meua filla per adonar-se de les coses? Als llibres de text? Als diaris locals i estatals? A la tele? Si vull que la meua filla pense haig d'actuar des del començament. Des de menudeta sap que si els columpios estan trencats és perquè l'equip de govern no els arregla i això no està bé. I que hi ha assumptes que, si li'ls demanes al Bloc a l'ajuntament, s'aconsegueixen. I si això la predisposa, m'en alegre.

Nomdedéu ha dit...

Personalment no tinc cap mena de dubte que el pare en qüestió sabrà molt bé donar a la seua filla instruments per al seu creixement personal.
Sobre el que diu Ali, a grans trets hi estic d'acord.
"Explicar els projectes sense valoracions" no és res. Dir: El PP vol fer la Ciutat de les Llengües que consisteix en això i allò", sense afegir "però en realitat l'Instituto Cervantes ha dit que passa del tema, de moment només serveix per que alguns cobren sous indecents per no fotre ni xapa, la Conselleria de Turisme s'¡ha desentés del projecte, i altres partits tenen projectes diferents", és influir a la xiqueta en qüestió en un sentit determinat.
Jo sóc pare novençà, n'etic aprenent, posaré l'exemple de la religió, que en temes d'adoctrinament i llibertats és molt lluidor.
A casa no tenim cap confessió religiosa. L'educarem en el laicisme. Quan em pregunte per déu (com han fet els meus nebots, i sa mare me'ls rebotava a mi, l'espabilada) els hi explicaré el que jo sé sobre els diferents deus que pul·lulen per l'imaginari col·lectiu. I quan em pregunte que hi ha després de la mort, li diré que un grapat de cucs. Que hi ha gent que creu això i allò, però que l'evidència científica és la putrefacció. Morim aleshores? Segons jo fisicament sí, "emocionalment" seguim "vius" mentre algú ens recorde.
Crec que l'educació consisteix en donar instruments per tal que puga crear la seua pròpia personalitat, l'opinió sobre les coses, i per això cal tota la informació, no només l'oficial.

Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Jo crec que el millor que pot fer la xiqueta és mirar Canal 9 i ser feliç.

Anònim ha dit...

Molt bo, abans encara feien coses com Barrio Sésamo i més antic allò del Capitán Tan i Valentina però ara directament cal vore Canal 9 o els programes del cor, en això sembla estar la felicitat o la boberia perpetua.