10 de setembre, 2009

"REFERÈNDUM". Levante-EMV. 12.09.09

Em presenten a José Antonio, cosí de Ribera, un amic meu de l’època del col·legi. Parlem d’això i d’allò, i sense saber massa bé com, arribem a parlar del referèndum convocat a Arenys de Munt. El tal José Antonio defensava la il·legalitat del referèndum. Jo mantenia, que el que ha prohibit un jutjat de Barcelona, és que l’ajuntment li done suport tècnic, o convoque, però que ni ha prohibit, ni pot fer-ho, que una entitat privada, com és el cas, convoque una consulta popular, en el ben entés, que el resultat no té cap validesa jurídica.
José Antonio, feia mala cara, potser perquè estava cara al sol, i insistia en que no, que és il·legal de totes totes.
Li vaig posar un exemple, "imaginat –li vaig dir- que la Gestora de Gaiates decideix convocar una consulta popular a Castelló per saber si la gent està d’acord amb que les festes de la Magdalena continuen pujant i baixant en el calendari, de la mà de la Quaresma". En el meu exemple, l’ajuntament no intervindria ni donaria suport tècnic. La Gestora organitzaria la votació en els caus gaiaters disseminats en els diferents districtes de la ciutat.
José Antonio, amb una camisa d’un blau intens, diu que no és el mateix. Què una consulta així, no és cap problema. Vet ací, el final de la discussió, efectivament, no es tracta de fer una consulta, sinó de la pregunta, o més concretament, de la resposta. Fins ací arriba la fe democràcia d’alguns.
Això és d’una hipocresia terrible. Com tot el tema de l’Estatut de Catalunya. No seré tan imprudent com altres de sentenciar sobre si és o no constitucional. Simplement dic, que per damunt de la sobirania popular no pot haver-hi res. La sobirania popular, en este cas, la representen dos parlament democràtics, el català i l’espanyol, que han aprovat el text, i molt especialment un referèndum (este sí legal i amb totes les garanties jurídiques) que l’ha confirmat. Clar que el Constitucional pot i ha de dir la seua (tot i que gràcies als padrins polítics, la no renovació de càrrecs, etc, tinga la mateixa credibilitat que Loles León com a mezzo soprano), però si el considera fora de la Constitució, el que caldrà revisar és la constitució, no el poble català, el seu Parlament, i el Congrés dels Diputats.
Winton Churchill va dir: "no em lleveu el referèndum, que em mateu la democràcia". I alguns hi estem d’acord.

37 comentaris:

Laura-E ha dit...

Tens tota la raó,home,Enric.
Aquest Jose Antonio,el sol de cara,la camisa molt blava,d'un blau intens i la seua mena de fer mala cara, m'està produint un déjà vu tant fort,que...millor ho deixem ,no et pareix?.
Amb el referèndum estem d'acord tots els que preferim la Democràcia,que som molts.Salutacions.

Miquel Àngel ha dit...

Com dius Enric, el problema és de la pregunta i més en concret de la possible resposta. Tenen por de sentir lo que diu el poble, fins i tot dubte que li donaren la veu als gaiaters en eixe supost exemple que has posat. (Pero més encara, naturalment, si es tracta de parlar d'independències)

lluís ha dit...

Enric, m'han agradat molt les teues reflexions sobre un tema realment espinós per a molts, però que, de fet, representa un autèntic termòmetre per mesurar la salut democràtica del nostre país. Estic d'acord amb tu en la necessitat del referèndum com a instrument d'expressió de la voluntat dels ciutadans, que potencia la participació política i, per tant, reforça la democràcia. És més, qualsevol organisme públic (ajuntament, govern autonòmic, govern central) hauria de poder convocar lliurement un referèndum sobre qualsevol qüestió d'interés per als ciutadans. No obstant això, he de discrepar en alguns punts del teu article.

En el cas d'un canvi de dates de les festes de la Magdalena, qui hauria de decidir no és sols la Gestora de les Gaiates sinó tots els ciutadans de Castelló, tots. Els actes festius i les conseqüències que comporten (tancament de carrers, reordenació del trànsit, soroll, i tantes altres molèsties) afecten a tota la ciutat, no només als festers. Per tant, en eixe cas l'opció legítima des del punt de vista democràtic seria o bé que l'Ajuntament convocara una comissió per a estudiar l'assumpte i després elevar-lo al ple, o, millor encara, organitzar un referèndum, de manera oficial i amb el cens electoral, per tal que tots els ciutadans sense excepció pugueren dir la seua. Atenció, dic referèndum i no consulta, perquè en qui resideix la sobirania és en els ciutadans, i allò que expresen els ciutadans lliurement a través d'una votació en cap cas hauria de poder ser anul.lat ni manipulat pels polítics. En un Estat veritablement democràtic els polítics no consulten als ciutadans per a després ells prendre les decisions, sinó que quan els ciutadans manifesten la seua voluntat a través de les urnes, aquesta ha de ser indefectiblement respectada pels seus representants, els polítics.

Quant a la reforma de l'Estatut de Catalunya, vivim en un Estat de dret on s'han de complir les regles i les regles les marca la Constitució, la llei bàsica de l'Estat. Encara que dos parlaments (autonòmic i estatal) i un referèndum a Catalunya hagen aprovat la reforma, les regles bàsiques, les que en teoria han de garantir el bon funcionament de l'Estat de dret, no es poden en cap cas violar. Si els catalans poden violar la Constitució, per què no ho podrien fer també la resta de ciutadans de l'Estat? Llavors per a què volem un Estat de dret? Una altra qüestió és si aquells que han de vetlar pel compliment de la carta magna, el Tribunal Constitucional, són imparcials o no. D'altra banda, si la Constitució no ens agrada, o bé està obsoleta, llavors hauríem de reformar-la. No entenc com podem estar tan obsessionats amb la reforma dels estatuts si primer no hem reformat la llei bàsica, la Constitució. Una constitució que si fa no fa té més de 30 anys! És evident que la situació actual és ben diferent a la de fa tres dècades, quan eixíem d'una llarga dictadura. Moltes coses han canviat des de llavors. Avui dia ja tenim experiència de com funciona un Estat democràtic descentralitzat. Per què no reformar ara la Constitució, modernitzar-la tot adaptant-la a les nostres necessitats actuals, i tot seguit reformar els estatuts d'autonomia? Els alemanys, per exemple, han dut a terme ja més de 50 reformes de la seua carta magna en els últims 60 anys. Nosaltres, però, no hem fet cap reforma de la nostra en 30 anys!

Nomdedéu ha dit...

Lluís, tens raó en les dues coses. En el tema Magdalena s'ha d'entendre que només era un exemple absurde per comparació. Pretenia no involucrar l'ajuntament, perquè cap tribunal no pugués dir, que l'ajuntament no té potestat per tal o qual cosa. En realitat no és del tot així, ja ho sé, mira sinó Torrent, on han fet una consulta per canviar el nom d'un carrer (fent trampes, per cert,però això és un altra història). En qualsevol cas, jo no platejava que votés "el món de la festa", sinó tothom, però per eixe joc de similituds que et deia, proposava que ho organitzés la gestora.
Tema Constitució. D'acord. L'ordenament jurídic és el que és, i també compartic que si la Constitució "no ens apanya" és la contitució la que cal modificar, no les lleis de rang inferior.
Però jurídicament és interessant. El Constitucioal ha tombat total o parcialment, lleis del govern central i de governs nacionals, autonòmics o com com vullguem dir-li.
És lògic, funciona així.
Ara però el Parlament Català aprova, l'Espanyol modifica i aprova. I després es ratifíca pel poble en consulta democràtica.
Quina llei pot estar per damunt de la sobirania popular?
Oblidem el descrèdit del Constitucional. La seua obligació és sentenciar, ho dic al'article, però si considera que allò que vol Catalunya i Espanya (els dos parlaments amb les majories qualificades que els reglaments estableixen) no cap en la constució, aleshores hi han d'haver conseqüències. La primera de caracter legal és que no es pot aplicar l'estatut. Però des de la política, s'evidencia que cal canviar la constitució.
I un fet tan sigular com este és una pressió evident per plantejar canvis constitucionals que l'adeqüen a la voluntat d'autodeterminació, en este cas, de Catalunya.
Entenc l'ensopegada frontal etre el dret i la política, però des del punt de vista democràtic, no tinc cap dubte, que el poble mana. I el poble ha parlat. La Constitució, com bé dius, també es va votar, fa, però 30 anys.

Josep Lluís ha dit...

Yo pregunte i si el referèndum que van a fer el Arenys de Munt en lloc de ser per l´independència de Catalunya fora per l´abolició de l estat de les autonomies ¿alçaria tan revol, entre els que ara s´escaroten per el referèndum del dumenge,o fins i tot donarien el seu vist i plau?.
Com a dit Miquel Àngel tal volta els done por el resultat, encara que tindran sort, perque la gent està més preocupada per el treball que per l´independència, i no sé quina resposta tindrà el dumenge ho sabrem.

Nomdedéu ha dit...

És que la cosa té molt de delicte. UPyD ha demanat formalment en les Corts la Constitució, al demanar que algunes competències que la Constitució diu que són transferibles, deixen de ser-ho i tornen a l'estrat. Educació per exemple.
Un partit i en el congrés. No han enviata cap jutge a la perruqueria a buscar a Rosa Díez (no és masclisme és que és on passa més temps). I ERC o el BLOC, no hem anat a fer una manifa a la porta de la seu del seu partit.
I parlant del tema manifes.
Tothom té dret a manifestar-se. Tothom.
Aleshores per què s'ha de comunicar a la Subdelegació i tindre un permís? El subdelegat pot dir sí o no en funció de la ideologia? No. Per tant el filtre és per mantenir l'ordre públic. No autoritzaran una manifa anticlerical el dijous sant pel carrer del costat de la processó. Sembla lògic.
Falange té dret a manifestar-se a Arenys. Però el dia abns o el dia després, no el mateix dia. No s'hauria de permetre eixe dia per evitar confrontacions i problemes d'ordre públic. S'autoritza, però, per fer pressió contra el referèndum.

lluís ha dit...

Enric, estic totalment d'acord amb tu que la sobirania popular està per damunt de tot. De fet, d'ella emanen tots els poders de l'Estat, com ho declara la mateixa Constitució en el seu article primer. Però la convivència en un Estat democràtic s'ha de regular i per a això estan les lleis, que, entre d'altres coses, garanteixen els drets dels ciutadans. I si no ens agraden les lleis hi ha els mecanismes pertinents per canviar-les, com tu has dit.

No sóc jurista, però tinc la sensació que en el cas de l'Estatut de Catalunya s'ha fet trampa. Han volgut reformar la llei inferior (l'Estatut) sense haver reformat prèviament la superior (la Constitució). Potser s'han botat més d'un article de la carta magna i, per tant, el Tribunal Constitucional ha d'estudiar-ho i emetre el seu dictamen. Senzillament fa el seu paper d'àrbitre (una altra qüestió és la seua imparcialitat, que se suposa que ha de tindre com a àrbitre).

Ep!, no sóc cap entusiasta incondicional d'aquesta Constitució. De fet, la veig com una vertadera rèmora del franquisme, un llast del passat, d'allò del "atado y bien atado", que frena l'evolució democràtica de l'Estat espanyol. No puc entendre, per exemple, que el parlament de tota Espanya haja de decidir sobre allò que ha aprovat el parlament de Catalunya (la reforma del seu Estatut). Però ahí està: el subjecte de la sobirania popular a Espanya és tot el poble espanyol en el seu conjunt i no els valencians, catalans, bascos, etc. per separat. No som cap Estat federal on diversos països han decidit lliurement unir-se per formar una superestructura política com ara la Unió Europea, sinó que som en realitat un Estat "comú i indivisible" que concedeix generosament un cert grau d'autonomia als diversos territoris al seu si, però, això sí, negant expressament el dret a l'autodeterminació, tot sacralitzant la "unidad en el destino".

josep ha dit...

Jo crec que guanyarà el sí per golejada. Simplement perquè els que aniran a votar seran els independentistes, que volen fer-se notar, per a això han muntat la consulta. Els espanyolistes no hi aniran a votar per dues raons. Primera, per no donar cobertura a un acte que no comparteixen i segona, que no els cal, ja tenen la Constitució, que frena qualsevol intent de secessió (art. 2), tot comptant amb l'ajuda de l'exèrcit si fóra necessari (art. 8).

Nomdedéu ha dit...

Generosament tampoc, què eixe principi de l'autonomia també el reflexa la Constitució al títol VIII.
Però com hem dit tots dos, la constitució és filla d'un pacte, que va tenir lloc en un moment històric i puntual. És difícil reformar-la perquè els mecanismes són difícils. Però els que creiem en el dret d'autodeterminació (reconegut per cert, per organismes supranacionals dels que Espanya forma part) no podem acceptar que la Constitució siga un Status Quo.
Sense la pressió popular, sense la voluntat politica de determinats actors, la Constitució no hagués acollit l'estat autonòmic. El 1978!!! Tres anys, només tres anys després de la mort de Franco.
Però hi ha un precedent històric. UCD,AP i PSOE van aprovar la LOAPA el 82 0 83. Pretenia precisament retallar les autonomies. El Constitucional va dir que no. I aleshores eren els principals partits, que representaven el 80% de la població, i els hi van dir que no. Pretnien amb una llei modificar la lletra i l'esperit de la Constitució. Ara, no ens enganyem, és una associació, en un poble menut i no representatiu de la realitat catalana en el seu conjunt. I s'ha munat un embolic que fa engunia.

Nomdedéu ha dit...

jo també ho crec, Josep. I Carles Campuzano, diputat de CiU i home sensat, afegia una reflexió al seu bloc fa uns dies. Venia a dir què bé està la consulta a Arenys, però alerta en voler treure'n conclussions, pel que tu dius, i perquè sociologicament i demograficament, Arenys de Munt, no és Badalona.

Laura-E ha dit...

Estic aclaparada pels vostres comentaris tan plens de raó i veritat.Autèntica passió llegir-vos.

josep ha dit...

Amb la crisi que tenim i uns polítics sense idees, què millor que muntar un espectacle amb la justícia pel mig i tot el que faça falta per tal de tindre el personal entretingut? Em pareix bé la iniciativa de la gent d'Arenys de Munt per tal de despertar consciències, però em sembla desproporcionada la reacció del Govern espanyol. No m'imagine el xicotet poble d'Arenys posant en perill l'estabilitat de l'Estat espanyol. O sí? Potser siga tan sols una anècdota, o bé la llavor d'un procés d'independència imparable. En qualsevol cas, no vaig a patir pel resultat del pròxim diumenge. Com tu has dit, Enric, Arenys de Munt no és Badalona. Allò positiu que té tot açò, és que ha posat en evidència el sentit democràtic de l'Estat espanyol, tot intentant impedir que els ciutadans expressen la seua opinió a través d'una consulta. Visca la democràcia.

lluís ha dit...

Enric, tot i que Espanya forma part d'organismes supranacionals que reconeixen el dret d'autodeterminació, no ho ha fet en el cas de Kosovo. Ací tens les
raons
que dóna el govern espanyol. En qualsevol cas, la comunitat internacional sol ser molt reticent a l'hora de reconéixer nous països, i si ho fa és per tal d'evitar mals majors, com en el cas de conflictes sagnants que poden desestabilitzar els estats veïns.

Laura-E ha dit...

Pot ser,Josep,que siga la llavor d'algún procés.Patir no crec que patim,però estar molt pendents de tot el que passe ,sens dubte que estarem.És tracta d'un esdeveniment que té i tindrá imán.
És cert que quan hi ha un maremagnum polític com el d'ara ,pareix que el terreny està més preparat per "espectacles" com tu dius.Però cal dir que alguns espectacles mereixen la pena.A vore qué passarà,no tenim més que esperar...

Enric 2 ha dit...

El cas és que el referénfum d'Arenys podria sentar precedents. Qui sap si d'ací uns anys es fa a Badalona? O a Gernika? Per això volen tallar-ho d'arrel.

O si una majoria al parlament de catalunya decidira convocar un referéndum com el que fa uns anys es va produir al Quebec o com el que es vol fer a Escòcia, en un estat de la unió europea.

estic d'acord amb Lluis quan diu que l'estat espanyol té signats diversos tractats internacionals que reconeixen el dret a l'autodeterminació, però s'hi oposa frontalment perquè podria sentar precedents o servir d'espill per als territoris nacionals de l'estat, així que imagina't si el referéndum es fa dins de l'estat.

Laura-E ha dit...

Té el seu què,si ens parem a pensar tots com esteu fent-ho vosaltres.La iniciativa d'Arenys de Munt jo crec que sí que posarà precedents,de fet ja hi ha alguns altres pobles per Catalunya que pensen fer-ho,(Figueres per ex i d'altres).Aixina ,tipo casolà)no ha posat obstacle ningú de fora,però si haguera sigut a nivell de tota Catalunya,mare meua,quina por els haguera entrat als del Govern Central...que no ho hagueren permès,clar ,si ja en tipo casolà,ja sabeu que alguns han posat pedres per tot el camí...Que eixirà un SÍ,no hi ha dubte,però com és només per donar a entendre el pensament del poble català,i ja saben que no té cap poder més que dir fort el que es pensa...Però ,al meu entendre ,no està malament fer consultes de aquests tipus,per moltes coses internes de Comunitat,sinò pareix que estem calladets i conformes en tot el que ens imposen i no és aixina.
Per via pacífica molts paisos ho van intentar i ho van aconseguir:Puerto Rico,Letonia,Lituania.A Quevec i a Escòcia s'estàn fent de manera continuada referèndums i guanya sempre el NO.Aquí estem jugant a casetes encara en aquests temes,ja vorem si el que passa demà té alguna mena de pes.Malgrat que crec que Catalunya és Catalunya ,i com jo tantíssima gent,hi ha molts més que pensen i creuen de totes totes el contrari.Recordeu que a CAT viu moltíssima gent originària d'altres llocs que els té sense cuidado res o ,estàn en contra de qualsevol consulta pareguda.Spain is diferent.Ja va sent hora de que deixe de ser-ho.

jaume ha dit...

Quant al dret d'autodeterminació, hui en dia, quasi l'única circumstància que pot portar a la creació d'un nou Estat és un conflicte. Ho hem vist en les darreres dècades amb la desintegració de la Unió Soviètica o amb la guerra de Iugoslàvia.

Els catalans no poden tenir el seu Estat perquè, en primer lloc, no hi ha cap conflicte que ho justifique. El conflicte ha d'ultrapassar fronteres, és a dir, ha de ser un conflicte desestabilitzador, perillós per a la pau internacional, com ha dit Lluís. Cal recordar que denunciar un conflicte amb Espanya a la Unió Europea tindria com a resposta que "és un conflicte intern d'Espanya". Ja va passar en el cas de les Illes Fèroe contra Dinamarca.

I en segon lloc, com va dictaminar el Tribunal Suprem del Canadà, arran del cas de Quebec, no hi ha cap llei internacional que permeta la declaració unilateral d'independència. Només les colònies tenen recolzament internacional, però no és el cas de Catalunya. Cal recordar que una de les característiques de la colònia és que els indígenes no tenen els mateixos drets que els colonitzadors. Més clar, aigua: Catalunya no està en el llistat de colònies de l'ONU.

joan cebolla ha dit...

Chapeau pels vostres comentaris, sou tots molt sabuts, peró si els d´Arenys han alçat tan gran polseguera, és perqué han fet els deures de la "consulta" sense despentinar-se amb naturalitat democràtica, sense radicalisme i això els fa por, molta por.
L¨onze de setembre és va fer la mani independentista i en una de les moltes teles espanyolíssimes que hi ha ens la presentaren com la mai dels radicals independentistes cosa que es contradia amb les cares de gent guapa que la presidia.
Enhorabona Enric pel teu BLOC i sobretot enhorabona a la bona gent d´Arenys de Munt pel gol per l´esquadra que els ha colat i sobretot per marcar-nos el camí de la tranquilitat. Qui li pique que es rasque

Nomdedéu ha dit...

Jaume,Lluís, gràcies per les vostres aportacions.
Txequia és independent sense conflictes, tot i que Eslovaquia tenia menys interés en separar-se.
A Escocia s'ha iniciat un camí cap el referèndum, i sent la britània un societat democràtica sense pors, ho viu amb tranquilitat.
Jo no sé si Catalunya serà independent, espere i desitge que sí, però el que sé és que l'Estat s'h posat molt, molt neguitós, per una consulta, i que em perdonen, de pa sucat amb oli. Sense cap valor legal. Però Espanya és conscien que contra la voluntat popular, poca cosa hi ha a fer. Aconselle vivament l'article del valencià Alfons López Tena. http://paper.avui.cat/article/dialeg/174273/diumenge/llibertat.html

jaume ha dit...

Enric, no és exactament com ho dius. Ja m'agradaria a mi que els valencians, catalans, bascos, ... pugueren decidir lliurement la seua independència sense necessitat de cap conflicte, però malauradament no és així. Txecoslovàquia era una federació de dues repúbliques en pla d'igualtat -Txèquia i Eslovàquia- i van decidir separar-se de mutu acord. Si algun cas no té res a veure amb el de Catalunya-Espanya, és aquest. Si Espanya no vol, Catalunya no pot ser independent. Espanya té al seu favor la legislació (la Constitució) i el recolzament de la Unió Europea, que en el seu projecte de Constitució Europea garanteix explícitament la integritat dels seus Estats membres. L'única eixida és o bé convèncer la resta d'Espanya per les bones, o bé provocar un conflicte sagnant. Es dur, però és així. En qualsevol cas, felicite la gent d'Arenys de Munt per la seua iniciativa. Almenys la consulta ha servit per a dues coses: d'una banda ha servit com a revulsiu d'una societat catalana emprenyada amb el maltracte d'Espanya (Estatut, finançament, infraestructures, etc.), a més de ser un toc d'atenció a la classe política catalana, i, d'altra banda, ha posat en evidència el poc sentit democràtic de les autoritats de l'Estat espanyol, que no té cap vergonya en voler evitar que els ciutadans expressen la seua opinió a través d'una consulta.

Nomdedéu ha dit...

Però és que l'objectiu ha de ser la separació de mutu acord. En eixe sentit crec que paga la pena llegir l'article de López Tena. Jo tampoc no veig la independència de Catalunya després d'un conflicte, i amb els cascs blaus a la patrullant per la franja de ponent.
Però Quebec fa referèndums. Escocia camina cap el referèndum. Ningú no imagina, si més no jo no, una conflicte armant entre escocesos i anglesos. I això és UE. O un conflicte entre Quebec i Canada. I això no és UE.
Vull dir que Arenys enceta un camí pacífic, de resistència i reafirmació nacional, que no sé si tindrà seguida en altres pobles, però que, com dius, deixa clar qui és qui en la política catalana, i en l'espanyola. I no sé si això tindrà conseqüències electorals, supose que sí. I si en té, vorem com evoluciona la cosa. No sé si assistirem a un Pla Mas, més estudiat que el Pla Ibarretxe.
Però crec que el que passe hui a Arenys de Munt és un primer pas cap un nou marc de relacions Espanya-Catalunya

Laura-E ha dit...

Clar que sí.Ningú volem cap mena de conflicte,Jaume.Aquesta consulta és com un simulacre,i a tots ens pareix perfecte.No són unes votacions que van a determinar sí o sí que Catalunya va ser independient,ni és el que estavem comentant ací.El que deiem és que ens pareix molt bé aquestes consultes,i d'ací hem anat agafant similituts d'altres països,en fi que estem bloguejant,fent blog.Perfecte el que diu Enric al seu darrer comentari,tot es fa pacíficament,com un assaig o com un simulacre per saber la resposta dels catalans.I qui no pensa que pot ser el primer pas cap a un veritable referéndum?.No crec que es puga donar tal situació a la Comunitat Valenciana,la veritat,per moltes raons que podem resumir dient que per CAT hi ha un caleidoscopi preciós de vore la vida i de demanar drets o el que és legal demanar-ho,i són pioners en moltes coses que ja m'agradaria a mi que per la nostra terra es passejara aquest tarannà català,que per ací és minoritari.
I,que d'alguna manera s'ha de començar a fer algo,no?,no anem a agafar a la tremmenda res...no ens agrada res cruent,però consultes de tant en tant van molt bé,per deixar molt clar els nostres pensaments d'Autonomia a la resta de homes i dones de fora.
Ah,i de veritat,que pel blog, hi ha gent molt sabuda com ha dit Joan Cebolla,(claríssim que no ho dic per mi,que sóc una aprenenta,molt interesada en aprendre,això sí,però una aprenenta).Deixem-ho en que hi ha bons comentaristes i una bona aprenenta.Estic amb Joan,i també dic que s'ha de felicitar als habitants de Arenys de Munt per aquesta innovació i la seua bona disposició,per fer-la i dur-la a terme.Salutacions a tots.

jaume ha dit...

Acabe de llegir l'article de Tena. M'ha agradat perquè és ben il.lustratiu en fer paleses les contradiccions d'aquest Estat anomenat Espanya, encara que en algun punt no és exactament com ell ho diu, concretament en el tema del dret d'autodeterminació. Quant a la unitat de l'Estat espanyol, la Constitució és molt explícita (art. 2), fins i tot redundant en el mateix article ("indisoluble unitat", "pàtria comú i indivisible"). A nivell internacional, com he dit abans, el dret d'autodeterminació està reconegut per a les colònies i aquest no és el cas de Catalunya. Com a exemple recent, cal recordar que la Unió Europea i l'OTAN foren molt reticents davant el desig d'independència de Montenegro. Per això van posar condicions, fins i tot antidemocràtiques, per tal d'acceptar el resultat del referèndum d'independència que es va fer el 2006. Conclusió: no podem esperar el suport internacional si no hi ha un acord mutu entre Espanya i Catalunya. Es evident que la Unió Europea no desitja la fragmentació dels seus Estats membres.

Enric 2 ha dit...

Arenys de Munt pot ser la primera gota malaia que vaja obrint camí. pareix que altres localitats de catalunya la poden seguir. Si és així, l'escenari que es pot obrir és molt ample.

Si a més unim a esta gota el malestar que pot suscitar en la majoria del poble català una sentència en contra de l'Estatut que va ser refrendat en referéndum legal i constitucional, encara que als que ara defensen la constitució se n'obliden d'això.

De moment ERC ja ha dit que el camí estatutari de Catalunya dins l'estat espanyol ha acabat, i CiU i IC-V ja han demanat que si l'estatut no cap dins la contitució, s'ha de reformar la constitució. Mentrestant, segons El pais, creix l'independentisme català, o el sentiment independentista del poble català. I segur que des de Madrid, amb els seus mitjans de comunicació nacionalistes (espanyols, és clar), es tirarà gasolina enlloc d'aigua per refredar i pagar el foc, amb la qual cosa no faran més que crear més independentistes com ja va passar amb l'era Aznar, que va encumbrar a Carod-Rovira. O amb boicots als productes catalans, que ja voreu com torna la campanya anticatalanista.

Crec que el camí cap a la independència ha de ser poc a poc, en una guerra de desgast pacífica, en la qual l'estat espanyol té ben poca cosa a fer. El camí és el de Gandhi, que era també nacionalista i independentista. El camí és el de la pau.

Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Per cert, impagable lo de la falange. Amb tant de mitjà de comunicació estranger, la imatge que se quedarà és la d'un poble que exerceix el seu dret a decidir enmig d'un ambient festiu i democràtic, front a la minoria d'un grupuscle de feixistes, amb banderes amb l'àguila i braç estirat, i que damunt són de fora. catalans = demócrates ; espanyols = feixistes.

Enric 2 ha dit...

Per cert, impagable lo de la falange. Amb tant de mitjà de comunicació estranger, la imatge que se quedarà és la d'un poble que exerceix el seu dret a decidir enmig d'un ambient festiu i democràtic, front a la minoria d'un grupuscle de feixistes, amb banderes amb l'àguila i braç estirat, i que damunt són de fora. catalans = demócrates ; espanyols = feixistes.

Nomdedéu ha dit...

Cert, Enric. Si jo fos francés, pose per cas, i veies que la resposta de l'estat de dret, de l'estat democràtic, de l'estat espanyol, a una consulta popular (essència de la democràcia) és enviar 80 feixistes, lluint signes preconstitucionals (inconstitucionals, doncs), fent crits feixistes, entendria perfectament que Catalunya vulga desvincular-se d'això.

pere ha dit...

Els mateixos organitzadors de la consulta no s'esperaven l'allau de votants que hi han anat. Jo no ho trobe tan sorprenent. El govern Espanyol i la Falange, amb la seua reacció furibunda, els han fet la campanya gratis. Si jo fos un espanyolista intel.ligent hauria fet tot el possible per silenciar la consulta, tot reduint-la a una anècdota sense trascèndencia, com fa Canal 9 amb les Trobades d'Escoles en Valencià o el cas Gürtel, per posar dos exemples. Pura anècdota. Segons Canal 9, allò més important per als valencians és la Fórmula 1, que som l'enveja del món mundial.

Nomdedéu ha dit...

d'acord Pere. Una errada estratègica dels espanyolistes

pere ha dit...

Crec que Camps hauria de donar-li lliçons a Montilla sobre com il.lusionar els ciutadans catalans mentre continuen sent espoliats per Espanya, i així deixaran de dedicar el temps a fer referèndums emprenyadors. Gràcies a l'estadista Camps, els valencians tenim un Estatutet de vergonya, amb un finançament miserable. Estem en pitjors condicions que els catalans, però, tot i això, som l'enveja del món mundial. I les pròximes eleccions li donarem una altra majoria absoluta al PP, que se la mereix. Els catalans haurien de tindre a Camps de president. Em fan molta llàstima.

Nomdedéu ha dit...

El 96,5%% dels arenyecs que han anat a votar han dit SI, és a dir, 2.668 vs. 61 vots pel NO i 12 en blanc.
Bé. Ara ja hi ha 60 pobles que es reuniran el 15 d'octubre per coordinar un referèndum tots els pobles el mateix dia.
Davant d'un fet així, caldrà vore la reacció de l'estat.
El PSC i PP hauràn de pensar que fan.
Jo no sé si ara mateix el sí guanyaria un referèndum "real" a tot Catalunya, però amb l'estratègia de no voler donar credibilitat a estos referèndums "amateurs" aconseguiran que guanye el sí de forma obvia a totarreu. I un munt de "sis" sumant-se crearà un estat d'ànim que farà creure que és possible, i el Sí creixerà més i més.
I com ha dit algú, no oblidem que la II República espanyola no va néixer d'un referèndum o una revolució...no, no. Unes simples eleccions municipals, i el Borbó va apretar a correr.

josep ha dit...

Comença la mascletà, i qui l'ha encesa no és el poble d'Arenys, sinó el mateix govern espanyol. Mira tu!

Tranquil, Enric, tot i que açò pot tindre conseqüències, i més d'una inesperada, no serà com el 1931, quan es proclamà la II República. En el nostre cas, es tracta de tot un Estat (Espanya) contra una de les seues parts (Catalunya). El cas de Quebec és ben il.lustratiu. En qualsevol cas, la societat catalana ha pres la iniciativa i amb aquesta consulta han retractat qui és qui (les reaccions del govern espanyol i dels diversos partits són ben aclaridores). No puc estar-me de felicitar els arenyencs.

Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Xé aquets Blogg Enric és senzillament genial. Si per mi fora series el candidat del BLoc a la generalitat.
Sou tots collonuts. Carles Valor

Nomdedéu ha dit...

Gràcies Carles. Em conformaré amb donar-li al BLOC els millors resultats possibles a Castelló.