entrevista Levante 26.02.06

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=177824&pIdSeccion=4&pNumEjemplar=3076

VPO A CASTELLÓ 24.02.06

És cert que Castelló compleix amb el mínim de VPO que estipula la llei. Els vora 3000 habitatges fets pel IVVSA en el pla especial del Riu Sec augmentaren notablement la ràtio. Que Mestrets haja d'assumir el 50% de VPO en el seu desenvolupament també, encara que això castigue als que ara hi viuen. També és cert que la llei demana un informe municipal de les demandes en VPO i que Castelló no l'ha fet. El problema de l'habitatge social és metropolità i demana una solució metropolitana. Algú dubta que el creixement de 1000 habitatges anuals a Almassora, per exemple, és majoritàriament per a joves de Castelló? I se'n van allí, o a Borriol, perque`els preus locals son inassumibles.

"JO TAMBÉ SÓC ADULTERA" Mediterráneo 23.02.06

Recorden aquella campanya?

"Jo també sóc adúltera" denunciava que l'adulteri estigués penat amb presó per a les dones però no per als homes. Un nombrós grup de dones s'autoinculpà i encetà així les conquestes que en el dret de família es van obtenir.
El BLOC també s'autoinculpa públicament. Nosaltres, en més d'una ocasió, hem utilitzat els serveis de correus municipals per enviar a la nostra base de dades, informació del nostre treball a l'oposició. I que? No només és lícit, és el nostre dret, i fins i tot la nostra obligació. Els nostres representats han de saber com defensem els seus interessos.
El Sr.Moliner ha acusat al GM Socialista de fer ús abusiu dels mitjans municipals, per enviar unes cartes. El PP deu pensar que l'oposició no forma part de la Corporació, que no tenim dret a explicar que fem a l'Ajuntament, com administrem la voluntat popular que ens ha estat delegada, i com defensem un determinat model de ciutat.
Perquè el PP si que explica el seu treball i ho fa amb diners públics. Paga fins a 300€ a TV locals per la redifusió de les seues rodes de premsa. Tinc les factures. Quants milers de cartes podríem enviar per eixe preu? El PP utilitza funcionaris per cobrir les baixes dels seus assessors; canvia el destí de funcionaris per assignar-los a la seua maquinària d'imatge i promoció; multiplica any rere any el nombre d'assessors pagats pels pressupostos municipals. Seguim? Quants assessors del grup popular tenen telèfon a càrrec de la hisenda local? Quants anys ha estat Crònica de Castelló, pagat íntegrament per l'ajuntament, publicant només les opinions de l'equip de govern?
I si s'hi fixen bé, jo encara no he acusat al PP de fer res que no siga correcte. He enumerat fets i he plantejat interrogants, jutgen vostes. Allò que està clar és que l'ús i abús dels mitjans públics que fa el PP, no és comparable, ni de bon tros, amb el que responsablement en fem l'oposició.

entrevista Mediterráneo 21.02.06

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=209848

"SENTIT I SENSIBILITAT". 16.02.06 Mediterráneo

Jane Austen va escriure la fantàstica novel·la Sense and Sensibility. Una història de regles i emocions, de deures i devocions. L’any 1995 la versió cinematogràfica va ser candidata a l’Oscar.

M’ha vingut al cap pensant en la polèmica sobre els diferents traçats de la N-340, per que trobe que el sentit (del deure, de la responsabilitat, del respecte pels acords) i la sensibilitat (per escoltar, per compartir, per rectificar si cal) són dos actius que tots els grups polítics haurien de tenir.

El BLOC sempre ha defensat en solitari l’alliberament de l’AP-7 com la millor opció. Però quan l’any 2003 el Ministeri va posar sobre la taula, tres opcions, esta no es contemplava. A la comissió d’urbanisme vam manifestar que la nostra segona opció era fer passar la nova carretera a fregar de l’autopista per l’Est, lluny de la Magdalena. Solució recolzada pels tècnics, però que no formava part de l’oferta ministerial. Per sentit de la responsabilitat i per evitar que el Ministeri tinguera excuses per seguir retardant el desdoblament, vam contribuir a la unanimitat en el Ple de novembre del 2003, defensant l’opció de l’oest de l’autopista que era la menys roïna de les possibles. Consens que durà fins que el PP el trencà el dia que envià una carta a la Sra. Ministra demanant-li sensibilitat, en un acte de deslleialtat envers l’oposició, a qui sempre se’ns demana sentit de govern, i que, quan el tenim, ens veiem traïts.
I ara què fem? Com hem d’estar en contra d’allunyar la carretera de la Magdalena? Del que estem en contra és de les formes del PP. I si ara estan disposats a canviar d’opció, haurien de convocar-nos oficialment i parlar. El BLOC acudirà, però al PP li correspon reconstruir el consens que ha trencat. Hem actuat amb sentit i sensibilitat, i ens han enganyat.

Per cert, Sense and Sensibility, no va guanyar l’Oscar. Guanyà Braveheart, la història d’uns nacionalistes farts que els enganyaren.

ACCESSOS A CASTELLÓ 16.02.06

Tots els camins porten a Lubasa. Tots els accessos de Castelló estan en obres. Necessàries totes. No ens en queixem. I som conscients que les obres d’infraestructures generen molèsties. Però la planificació, la periodificació i l’organització, podrien millorar la qualitat de vida dels ciutadans. L’Avda Benicàssim, la del Mar, la de València, el bulevar de la via, la N-340, la carretera de l’Alcora i la "rotonda embuç". No s’han habilitat vies alternatives i hi ha senyals de trànsit contradictòries. Un desgavell. És molt complicat entrar en Castelló, la part positiva és que els embuços a l’interior son encara pitjors que en els accessos. Eilàs!

L'ÚS DE LA CERÀMICA ALS EDIFICIS 09.02.06

S'anuncia que el Palau de la Festa tindrà façana ceramica i em demanen que escriga sobre l¡ús de ceràmica en les obres públiques. Casualitat? No crec. Se'n utilitza prou? No. La prova ñes que quan es fa, es convertix en notícia. Castelló té moltes obres públiques, i una varietat de revestiments ceràmics el suficientment versàtil com per donar solucions a diverses propostes arquitectòniques. Però, ni l'estació, ni els col·legis, ni... Ja vorem què en diu Calatrava.
Si des del poder públic s'apostara per donar eixida als nostres productes, d'indubtable qualitat i prestigi internacional, el sector privat seguiria. El Corte Inglés, paradigma de la capitalitat, haguera sigur un bon exemple.

UN ANY D'ALBERTO FABRA 02.02.06

Deia Confuci que governar significa rectifiar. Ací ningú no rectifica. Fa un any vam canviar d'alcalde, però no de política. L'urbanisme en mans dels promotors privats, el trànsit caòtic, la manca de transparència en l'administració, la constant confusió entre interessos partidistes i institucionals, la manca de model cultural, les esquifides ajudes al comerç i la falta de promoció turística, son matèries heretades, que caldria haver rectificat. No s'ha fet. Això és el debe.
A l'haver del nou alcalde, Alberto Fabra, una campanya de promoció personal i la pèrdua de la institucionalitat per enfrontar-se amb altres institucions. Quin balanç!

L'OFERTA TURISTICA DE CASTELLÓ 26.01.06

Una coma i una conjunció copulativa. Eixa és la resposta a la pregunta sobre què s'ha de fer millorar l'oferta turística de Castelló. Una coma (no un altre camp de golf com el de Borriol) i una i per convertir el Sol i platja en Sol, platja i...
Eixe és el problema. El turisme local s'ha sustentat en els ultims anys en les característiques físiques i meteorològiques de la ciutat de Castelló. Ara cal complementar-les amb el valor afegit de la cultura, els congressos, el patrimoni històric i natural, la gastronomia, etc. Realitats millorables, però existents. Vendre futuribles improbables com la Ciutat del Castellà és, sens dubte, un gran error.

LA DOBLE FILA 18.01.06

Avda. València, Sant Fèlix, Passeig Morella, les Rondes, Herrero i desenes de carrers estan infrautilitzats per la doble fila. Les zones peatonals són aparcaments il·legals. Amb 100 conductors irresponsables fracassa el sistema viari. Castelló no està dissenyada per a tans vehicles, cert, però el 95 per cent dels conductors s'esforcen en aparcar en un lloc que no contravinga les ordenances.
Hem d'estar en mans d'unes desenes de conductors incívics? En benefici de la majoria, cal actuar amb duresa. Tovar ha d'ordenar a la policial local de Castelló que actue amb duresa, que sancione i que faça actuar la grua.

DROGUES ALS CENTRES ESCOLARS 10.01.06

Al voltant d'alguns centres educatius hi ha "menudeo", diuen. L'alarmisme sense proves castiga inmerescudament l'educació pública. Els progenitors se'n queixen, els docents es pregunten quin ascendent moral tenent sobre alumnes que veuen en casa als pares o germans fumar "porros". El Govern Central presenta un pla, però el problema és un altre. Mentre les drogues toves siguen il·legals caldrà evitar-ne el comerç, però si no hi ha venda als voltants, els consumidors aniran a comprar-ne un poc més lluny. És així. Què podem fer? En primer lloc recordar que l'educació en valors comença a la familia, i que als centres continua i es complementa.

CIUTAT DE LA SOLIDARITAT 03.01.05

L’oposició no és dir sempre no. La Ciutat de la Solidaritat és un bon projecte. Podia haver-se fet abans, si. La Conselleria podria haver invertit més, clar. El projecte podria ser més ambiciós, sens dubte. Però és bo. Les Escoles Taller destinades a població de dificil integració laboral son no només necessaries, sinó també un acte de justícia. Una societat que exclou grups socials és una societat malalta. La Ciutat de la Solidaritat no la curarà, però és una medicina necessária. Preferiríem que Castelló fóra coneguda per ser una ciutat solidària, per ara haurem d’aconformar-nos amb aquest primer pas.

PRESUPOSTOS PARTICIPATIUS. 22.12.05

"Funcional" és un eufemisme per definir edificis lletjos. El pressupost és funcional. Contrariament al que afirma l'equip de govern, és poc ambiciosos i gens il·lusionant. És de tràmit i només pretenen resoldre alguns dels problemes enquilosats des de fa anys. D'on venen els diners? Expliquen com un éxit els 5'5 milions que aporten els Fons FEDER, quan en realitat el que va ser un fracàs és que l'any passat no en tinguerem. La Generalitat només aporta 3'6 milions, ridícul. Pressupostos participatius? Llàstima que no participen les altres institucions. Tenim que vendre el terme municipal per aconseguir ingressos (12 milions) per comprar l'Asil i expropiar terres per als accessos de la ciutat. Tot això mentre la pressió fiscal augmenta (la taxa de fems ha augmentat un 31% en 5 anys). El PP ha esgotat el seu model.

QUÈ ESPEREM DE L'ANY NOU? 23.12.05

Més democràcia i menys dogmatisme. Més diàleg i menys insults. Més amor i menys agressions. Més urbanisme social i menys depredació del territori. Més civisme i menys gamberrisme. Més dones al poder i més homes escurant plats. Més guarderies i menys absentisme escolar. Més paraules i menys crits. Més tolerancia i menys racisme. Més atenció sanitària i menys llistes d’espera. Més zones verdes i menys fums. Més treball i menys precarietat. Més accessibilitat i menys barreres. Més cultura i menys violència. Més hospitalitat i menys exclusió. Més igualtat i menys sectarime. Més valencià.

TRAMVIA 13.02.06

L'any 99 el BLOC duia al programa un tramvia per a Castelló. El PP va riure. L'any 2002 vam presentar un tramvia bimodal comarcal. El PP mut. El 2005 el PP presenta una model de transport tan novedós que han hagut d'inventar-ne el nom TVRCAS. La presentació del Conseller fa mesos era un trist power-point. Ara presenten en quatre cartells el projecte constructiu, però als pressupostos autonòmics no hi ha prou euros ni per a la gorra del conductor. Confessem que haguérem elegit un altre model, però veiem amb agrat que el PP que fa sis anys ens considerava il·luminats somniatruites, opten ara per un transport públic de via reservada. No és la solució definitiva, però no hi ha solució definitiva al trànsit sense diners per al nou transport.

ES PROMOCIONA CASTELLÓ? 02.12.05

Hi ha ciutats amb cognom. Alacant és la ciutat de les Fires i els Congressos, Salamanca de la Cultura, Viena de la Música i Castelló....de la Plana. No hem estat capaços d’associar la nostra ciutat a una activitat. Ni la cultura (la Generalitat té una bona progaramació, molt millor que la municipal), ni el turisme (el Patronat no perfila una oferta atractiva), ni el comerç (que haurà de beneficiar-se enormement de l’embrionari Centre Ciutat Castelló). En entrar a Girona, els cartells anuncien que és una ciutat de "cultura, turisme i compres". I Castelló? La nostra ciutat té una marcada personalitat però no es promociona extramurs. La capitalitat passa per projectar a l’exterior les nostres ofertes. Els de fora no saben els que es perden, els de dins sabem el que estem perdent.

SETMANA CULTURAL ROMANESA 29.11.05

Lledó Popescu. Quan la Reina de les Festes es diga així, no caldrà celebrar la fira de Romania. Però mentre això passa els romanesos senten la necessitat de fer-nos saber que són alguna cosa més que un grup de gent que ha vingut per donar un millor futur als seus fills. Per això volen que coneguem la seua cultura, la seua llengua, la seua literatura, la seua gastronomia, la seua història. És important que coneguem els nostres nous veïns. Cal visitar la fira. I és encara més important que ells coneguen la societat on viuen. Quina és la nostra història, la nostra cultura, les nostres llengües, la nostra literatura. Confie que els vorem pujant a la Magdalena, llegint Tombatossals o celebrant el 9 d’octubre. L’1 de desembre celebrarem amb ells el dia nacional de Romania, el 25 d’abril és el nostre, els esperem.

VIOLÈNCIA DE GENERE 23.11.05

55 dones assassinades en el que va d'any i el risc real que la xifra augmente. Centenars de dones vivint amagades dels seus companys. Milers de dones colpejades, violentades. Desenes de milers de dones menystingudes, insultades, amenaçades, ridiculitzades. Un drama que per quotidià no deixa de ser esgarrifós. Necessitem urgentment jutjats específics. Cal la implicació econòmica de l'Estat per dur a la pràctica la Llei Integral contra la Violència de Gènere, i que la Generalitat s'implique pressupostàriament en el funcionament del Servei d'Atenció Integral. I cal, sobretot, un canvi de mentalitat que només pot arribar per l'educació. Els valors que transmetem a les generacions futures configuraran la societat que ens trobarem.

PARCS PÚBLICS 11.11.05

Els parcs públics han de ser espais de convivència, són la senya d’identitat de les ciutats mediterrànies. Les activitats que s’hi organitzen han de ser respectuoses amb els usos diversos, i especialment dels menuts que volen jugar i la gent gran que vol descansar. I haurien d’estar oberts, no com Rafalafena, que per cert està en pèssimes condicions. El BLOC ha reclamat un "plan renove" per als parcs infantils que no complixen la normativa europa de seguretat. Les animacions poden ser una bona cosa, sempre que els animats tinguen un banc o seure’s, una paperera o una font en condicions. Primer hem d’aconseguir que l’espai físic estiga ben cuidat, amb mobiliari urbà en condicions i net. I després l’animació. Serà positiva.

TRÀNSIT 04.11.05

Si s'enten el cotxe com independència, immediatesa i reducció de distancies, no hi ha res a fer. No podem oblidar que absorbeix recursos econòmics i humans, congestiona i contamina la ciutat. L'aposta pels transports públics només la guanyarem quan siguen més ràpids, més econòmics i més còmodes que el vehicle particular. I si cal restringir amb duresa àrees de la ciutat al trànsit particular i tindre tolerància 0 amb la doble fila, caldrà fer-ho. Amb valentia. Està en joc la qualitat de vida i la viabilitat del sistema viari. Tot això només tindrà sentit si en paral·lel es potencia la utilització d'autobusos, carrils bici o el tramvia urbà, i es creen més aparcaments dissuassoris connectats amb el transport públic.

ELS SERVEIS SOCIALS 31.10.05

Els serveis socials són la columna vertebral del progrés. No són subvencions ni ajudes. És un urbanisme que integre barris i trenque guetos; uns transports públics que conecten barris perifèrics amb el centre i entre ells; una sanitat que distribuisca els centres de salut; una escolarització universal i compensada; una educació en valors; una política a favor de la igualtat d’oportunitats que aposte per la justícia social. Els drets socials són drets, no beneficència. Els serveis socials són la política, tota la política són serveis socials. No han de ser només la redistribució de la riquesa, sinò sovint la redistribució de la dignitat de classes desafavorides que van quedant-se al marge perquè, si no reaccionem, estem creant una societat malalta. Només les societats socialment justes poden progressar.

ROMANIA 24.10.05

Acest oras este deasemenea al vostru. Viitorul trebuie sa-l construim toti ímpreuná. Noi avem obligatia de a vá ajuta, voi cea de a va integra ín orasul nostru, ín cultura noastrá,ín limbile noastre. Nu vá uitati originile voastre, noi suntem mándrii de ale noastre si dorim sa le ímpartásim. Bine ati venit.

Si es percep la immigració com un problema tenim un problema. Els serveis socials municipals destinen prop del 50% a ajudes per els immigrants, i la demanda augmenta. L’Ajuntament treballa en un pla bianual d’immigració, a falta que l’Estat transferisca diners per l’atenció primària. La colonia romanesa és la més nombrosa a Castelló, i en general son gent treballadora i ben preparada que vol un millor futur per les seues famílies, com nosaltres. Els hi hem de facilitar la integració, ells s’han d’esforçar i entendre que no hi ha drets sense deures.

INSEGURETAT CIUTADANA 17.10.05

La inseguretat és una sensació i és dificil de reduir-la a xifres. Per això no quadren estadístiques oficials amb enquestes ciutadanes. En enumerar els motius de la inseguretat ciutadana, s’anomenen cotxes abandonats, pintades, brutícia acumulada, tràfic de drogues, bandes juvenils, prostitució i fenòmens pareguts. Els resultats del gamberrisme marquen una zona com insegura, per això els ciutadans l’eviten, danyant el seu comerç i el teixit econòmic i social. La presència d’agents funciona com element dissuassori evitant el delicte, ja que açò és més útil que castigar-lo. La delinqüència cal previndre-la en la llar, en les escoles, des de la societat civil. Ningú no naix delinqüent, però cal impedir que alguns individus s’hi tornen. En els casos en que fem tard amb l’educació calen mesures policials i judicials. L’acció conjunta és la solució adequada. Eixa és la nostra aposta: educació en el civisme i una policia de proximitat.

PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS 07.10.05

Winton Churchill dedicà una frase als laboristes: "Son vostés com Cristòfol Colom, no saben on estan, no saben on van però, això si, el viatge el paguem entre tots." Serviria per definir la política pressupostària de l'equip de govern. Fer uns pressupostos participatius és una idea tan bona que no és d'ells. Des del BLOC celebrem l'obertura de noves vies de participació al veinat, ara bé, discrepem de les formes i el model. Un tema tan important reclamava el consens. El PP no ens deixa participar en els pressupostos participatius. Quin contrasentit! En pocs mesos serà d'aplicació a Castelló la lley 57/2003. Què farem amb el Consell Social de la Ciutat que serà l'encarregat per llei de la planificació estrategica i dels grans projectes urbans? I amb les competencies de l'Organ econòmic-administratiu? Podran els veïns participar en el capítol d'ingressos? De quants diners estem parlant? S'ha volgut córrer per arribar als d'aquest any. I les carreres les guanya un i les perden molts. A veure si per córrer perdrem tots.

LA CIUTAT SOM LES PERSONES 30.09.05

Una cosa és créixer, l'altra engordar. La diferència és que quan es creix es fa de forma orgànica, creixen totes les parts del cos. Es creix en alçada i en amplària, però creix també el sistema de circulació, el sistema respiratori... I quan s'engorda només augmenta el tamany. Això està passant a Castelló. Castelló ha engordat, té milers d'habitatges nous als afores. Però no ha crescut el número de col·legis en els barris nous, ni el d'ambulatoris, ni ha millorat el sistema viari, ni els pulmons verds, ni s'ha crescut per igual en totes les parts de la ciutat. No s'han fet galeries subterrànies per als serveis de gas, telefonia, etc., en els barris nous. Quan els habitatges comencen a omplir-se, les companyies es carregaran la urbanització de les voreres i els carrers. El centre tindrà en breu un pla parcial, com un parell de zones més de la ciutat. Ja era hora! Per què s'ha tardat tant? Perquè el nostre Ajuntament no lidera l'urbanisme, fa deixadesa de funcions a favor d'agents urbanitzadors privats, els quals lícitament s’interessen per zones noves i s'ocupen de construir cases; és l'Ajuntament qui hauria d'ocupar-se de construir una ciutat. La ciutat no són les cases, som les persones.

BENVINGUDES, BENVINGUTS

Aquest blog naix amb la voluntat de ser un lloc de reflexió, però sobretot un lloc d'interacció, sobre els problemes de Castelló.
Des de fa alguns mesos, publique al Crònica de Castelló un miniarticle, sobre temàtiques locals, que és elegit per la pròpia directora. Trobe que penjar-los ací pot servir per anar entenent els meus punts de vista sobre la nostra ciutat.
Però no hi trobaràs només això al blog també hi aniré penjant articles (setmanalment n'escic un per al diari Mediterráneo), reflexions, comentaris...en definitiva, tot allò que es sol trobar als blogs.
I jo què espere? Les teues reaccions, les teues aportacions, les teues crítiques.
A Castelló hi ha molta faena per fer, i jo en tinc moltes ganes. I tu?