18 de juny, 2007

"HETERODÒXIA" Levante-emv. 20.06.07

Tinc una amiga periodista que ha deixat el dia a dia de la informació per obrir-se nous camins en el mon de la comunicació. Crec que ja ho sap, però aprofite estes línies per desitjar-li de tot cor, que trobe allò que està buscant. Siga el que siga.
Abans de marxar, en la seua darrera crònica va titllar-me d'heterodox. M'agrada. Diu Viquipèdia que l'heterodòxia és la doctrina que no està sustentada per la major part de la gent. Heterodox és, sembla, aquell que no acata els dogmes, i el mon de l'esquerra n'està ple de dogmes. Has de parar compte amb quins autors cites, amb quina gent prens cafè... sinó, els puristes de les essències, els guardians de la veritat, t'empenyen ràpidament fora del selecte club de "l'esquerra", que ells controlen per la gràcia de Karl Marx.
Peculiar. Són eixa gent que diu que si t'estàs gitant amb una persona de dretes, et canvia la forma de pensar, i ja no pots seguir defensant l'escola pública, pose per cas. Que si dines amb uns amics que no pensen com tu, és que el teu pensament ideològic no és prou sòlid. Que dèbils han de ser les conviccions polítiques d'alguns, que si parlen amb adversaris tenen por de canviar. Ni tan sols es plantegen, tan amics com són del proselitisme de barra de bar, que qui canvie i veja la llum siguen els altres.
Si tindre criteri és ser heterodox, no saps, amiga, com me n'alegre de ser-ho.
Des de l'òptica de la sociologia, diu també Viquipèdia, que l'heterodòxia és el factor renovador i revitalitzador de la societat, pel que te valor constructiu. Ho diferencia clarament de la simple anomia que és la vessant destructiva de l'heterodòxia, al pretendre impedir el consens, la governabilitat i la cohesió social.
Sembla que no sóc jo sol l'heterodox, tot el BLOC ha estat titllat d'heterodox pels pactes, acords de governabilitat i posicionaments en els plens d'investidura. Hem vist com tres partits sense representació municipal feien una roda de premsa conjunta per dir-li al BLOC a qui havia de votar. Potser si hagueren tingut visió de futur i hagueren pactat previament, hagueren aconseguit representació, i no haurien de donar la tabarra als altres. Hem vist alguns destacats socialistes queixar-se que el BLOC deixa governar en minoria al PSOE a l'Alcora o Onda. A l'Alcora, per exemple, el dia després de les eleccions ja hi havia campanya d'sms dient que el BLOC anava a pactar amb el PP. No diuen, però que el Sr. Peris, no va tindre cap vocació, possiblement tampoc cap capacitat, negociadora. Cas semblant al d'Onda. Creuen els socialistes, que el BLOC està obligat a sumar-se al seu projecte. Tenen algunes dificultats per entendre el sistema democràtic.
No se m'oblida Torreblanca. Ni se m'oblida com el PSOE local va trencar el pacte signat, ni les ofertes miserables que va fer, ni que va intentar pactar amb el PP per deixar fora al BLOC, ni els pamflets repartits pel poble aprofitant les irresponsables declaracions de la candidata de Compromís, per atacar el BLOC local. Però sense oblidar res, puc entendre parcialment les crítiques al BLOC pel cas de Torreblanca. No entenc però les crítiques per la nostra actitud a Vinaròs, Onda i l'Alcora. A tot arreu governarà el PSOE. Hem deixat configurar governs de progrés. Ara, si algú pensava que havíem de ser els escolanets dels vicaris socialistes, aleshores és normal que s'hagen endut sorpresa en descobrir-nos més heterodoxes, del que ells voldrien. L'heterodòxia és pluralitat.

51 comentaris:

Albert ha dit...

Amic enric. El cas de Torreblanca tot i entenent les crítiques voldria dir-li a eixa gent que ens crtica que nosaltres em actuat en conseqüéncia, el que no ès admissible ès que desprès d'aver-nos tatxat de tot a l'anterior legislatura ara li ho posem tot tan i tan fácil amès de no assumir el programa que presentava el Bloc en este municipi; pense per altra banda que aixina ho hauran entès els electors i resta de ciutadans tot i que com molt bè apuntava Valdo, hi han decissions on no pots contentar a tots per molt que t'esforces.
Respecte a Onda caldrà vore com acaba tot en estes setmanes però sí, no anem a donar cap xec en blanc.
Des d'onda et desitje Molts ánims per la nova legislegislatura que acabem d'encetar i encoratjar-te a que seguisques treballant com fins ara per millorar la ciutat de Castelló.

Nomdedéu ha dit...

gràcies Albert.

Anònim ha dit...

És verita, no som una marca del PSOE ni del PP. Som nacionalistes, això és el que tenim que comunicar als nostres pobles i ciutats. De què s'estranyen en alguns períodics de què pactem en els del PP si els del PSOE són mentirossos, vils i més falsos que un duro sevillano. Seguim fent el que creem millor per al poble i això diu molt de nosaltres.

Jordi ha dit...

El Bloc no ha d'estar en política per fer fora uns
i donar el govern a
uns altres. Per a això no caldria que votàrem el Bloc sinó directament PSOE o PP.
El Bloc és un partit amb
un programa propi i amb vocació de govern. Ha de bastir per tant una estratègia d'aliances amb els altres partits, que naturalment dependrà del context de cada poble,
però sempre sent fidels i coherents amb al propi programa i amb als propis principis.

Enric ha dit...

Hola, vull llançar una pregunta trampa respecte al nacionalisme. Quants diputats o diputades valencianistes hi ha al Congrés dels Diputats actualment? Ja m'explicaré després.
Au.

victor garcia ha dit...

Hola Enric, una salutació des de l'Alcora.
Com tu molt bé dius, nosaltres no som cap extensió del PSOE, i tampoc cap xec en blanc per a cap dels dos partits majoritaris. Nosaltres defenem un discurs totalment diferent des del nacionalisme, i és allò que la gent a de valorar. Ni donem ni llevem alcaldies, tan sols, entrem dins d'un govern o no. Tampoc és tan difícil d'entendre. La que dona majories és la gent el dia de les eleccions, però hi ha gent que encara no ho enten.
Nosaltres hem traslladat la voluntat del poble de l'Alcora de que se governe amb minoria, i no d'una manera prepotent amb la majoria absoluta. Tants uns com els altres hauran de seure i dialogar, per nosaltres no va a quedar.
Si em permets t'agafe eixa definició d'heterodòxia que has fet tan bona, la veritat és que a la gent l'haurem d'educar i molt per a que sàpiguen que és el discurs oferim nosaltres, per a que no visquen enganyats pel grans manipuladors, i eixa tasca és nostra.

Molts ànims Enric, des de l'Alcora, la ciutat de Castelló necessita gent com tu per a que millore.

Víctor Garcia.

Nomdedéu ha dit...

Doncs, au, tots a fer pedagogia.
Enric, hauries de definir que és valencianista. Així que em vinga a la memòria, a banda que el PP diga que ells són el valencianisme polític, a banda d'algún socialista que puga considerar-se nacionalista valencia (no crec, pense que si n'hi van haver ja no en queden); supose que hi ha un nacionalista català, en les llistes de Barcelona, però que es considera valencià, tot i que creu que ser valencià és ser català, i que es diputat valencià malgrat anar en llistes per Catalunya... Després està este xic...Chiquillo...que s'autoanomena valencianaista, com Gonzalo Romero. Este segon va dir-li de tot al seu company quan va canviar de partit, igual que ha fet ell ara...
En definitiva, jo diria que entre Congres i Senat, cap.

Enric ha dit...

I Isaura Navarro? No és valencianista? Ha sigut un descuit o de veres no la consideres valencianista? És perquè és d'Esquerra Unida? Aleshores, Esquerra i país no és nacionalista? I que és? Comunista no, això està clar.
Perdoneu si sóc breu però és que estic a la feina, en casa no tinc internet i ací aprofite.
Vinga, fins d'ací un ratet, si puc.

Nomdedéu ha dit...

no havia pensat en ella. mira si em sento representat!

Anònim ha dit...

Enric, te n'has oblidat dels diputats del (PSPV ?)-PSOE, que també hi són al Congrés (Ciscar, Alborch, ...). De tant en tant, trauen la vena "valencianista". Això sí, només de cara a la galeria. Però a l'hora de la veritat
no li fan asco a pactar amb el PP el pitjor Estatut de l'Estat espanyol, tot siga a major glòria de ZP.

Enric ha dit...

Eixe és el problema, que en som pocs i malavinguts

Anònim ha dit...

El problema no és que sigam pocs, si no les enemistats que tenim uns i altres. Jo em senc representat per Isaura Navarro, candidata de l'Entesa i que forma part d'Esquerra i País, grup polític que a les properes generals es menjarà una merda. Serie un fitxatge perfecte. Isaura Navarro a les Corts altra vegada però ara en el BLOC. No penseu així?

Nomdedéu ha dit...

no enric, el problema és que som els que som. si tu contes dins d'un equip gent que no forma part de l'equip... I no perquè jo siga sectari o deixe de ser-ho, sinó perque ni Alborch ni Ciscar no puc acceptar que algú els considere nacionalistes.
Respecte a Iasura Navarro, no tinc res en contra d'ella. Tampoc a favor. No recorde cap iniciativa legislativa seua amb "valor nacional", per això he dit el que he dit.
Que vols que et diga? em trobe infinitament més prop d'algunes de les coses que reclama ERC, o el BNG, pose per cas. Com nacionalista entenc la seua política. Es circumpscriu als seus països, clar, però demanen coses que com nacionalista comprenc.
Se'm fa més dificil identificar-me amb la línia de Llamazares. Que hi farem!

Nomdedéu ha dit...

Fitxar a Navarro? Jo aniria amb compte amb estes coses. De moment EiP és soci del PC i membre d'EU. Crec que s'ha de ser respectuós amb esta gent. Ja s'ho faran. Si no estan còmodes allí podem parlar. Però ho han de dir ells.No sóc partidari d'intentar desestabilitzar encara més EU, i mira que no tinc cap interés en que els hi vaja be. Però per una qüestió d'ètica, jo m'estaria quiet. També, perquè no ens enganyem, ací, és justament la gent d'EiP qui més virulència te contra el BLOC. I contra mi personalment, però això és més salvable.

Enric ha dit...

Mira, som els que som, en això d'acord, però dividits per qüestions personals més que ideològiques, ja qiue hi ha coses que tant el Bloc com Esquerra i País (i per extensió EUPV) ho tenen clar, com el tema de la llengua. EL PSPV, per exemple això no ho té tan clar. Tampoc el nom del territori ho tenen clar, mentre que tant el BLOC com Esquerra i país sí. A més totes dues formacions tenen sensibilitats socials i mediambientals, o això vull pensar, o hauré estat tirant els meus vots des dels 18 anys. també tenen clar els drets civils, com ara els del col·lectiu homosexual, cosa que no té clar Unió Democràtica de Catalunya.
Mira, sempre tracte de vore les coses bones de tot, i encara que no sempre ho aconseguisc, i veig que hi ha molts més punts d'encontre entre formacions que ara estan al Compromís, i més importants, que de desencontre.
Ahir vaig llegir un llibre que recomane a la gent que es diu "Temps d'acció", i una de les coses que hi apareix és que el valencianisme polític mai ha entrat tot sol al Congrés, ni ara ni abans (i quan dic abans parle de la República). Això és un fet, i crec que si pensem que a les pròximes eleccions EUPV o el Bloc estaran a Madrid totes soles, ho tenen ben fotut, ho tenim ben fotut.
Abans em vas preguntar que és ser valencianista. Parafrasejant-te a tu, Enric, en un programa d'una tele local (ara no recorde quina), per una definició de Pujol, jo diria que és voler seguir sent valencià a tot hora, però a més de voler, fer-ho. No tot el món fo fa, això (gent del PSPV, del PP, per supost, o també d'EUPV).
En fi, jo s´´i que em sentisc representat per Isaura, algun dia parlarem de les seues iniciatives, que, per altra banda, tot i ser diputada per València, ha presentat més per Castelló que tots els diputats del PP de Castelló junts.
Ei, he de deixar-ho, que me tiraran al carrer i tinc una hipoteca per pagar.
Fins ara.

Cento ha dit...

Trobe interessants algunes de les reflexions que s'han fet des d'ací. Sobre l'article, totalment d'acord sobre la paraula heterodòxia. Sempre m'ha encantat, sobretot perquè sempre he odiat l'antítesi, ortodòxia, que associe a covardia i mediocritat intel·lectual. L'ortodòxia està relacionada amb els guetos de pensament, d'una banda i d'altra. I als guetos no corre l'aire, no es pot respirar, falta ventilació.

Per altra banda, sobre els temes de valencianisme, EiP i EU... Ara per ara, més enllà dels crits que es peguen a les reunions del grup parlamentari del CPV (vaig flipar amb esta informació, m'imagine a Morera i Panyella en la cara a quadres...), les coses estan com estan, i tothom va de la mà de qui vol, faltaria més. Cert és que, jo almenys, tinc una certa decepció en la postura parlamentària d'Isaura Navarro, totalment dissolta en el trist grup parlamentari d'IU. Els fets no enganyen. M'esperava més. De fet, la tasca de Cerdà ha estat bastant més digna.

Això no vol dir que no es puguen dibuixar altres opcions de futur, de fet crec que caldrà reflexionar a fons, a curt plaç, sobre el nacionalisme al PV. Entre tots, en calma i sense ortodòxia, per favor.

Sara ha dit...

Us, m'ha vingut al cap un mail que em va arribar el dia que es tractava l'estatut valencià a Madrid...Era un correu tractant de burros a tots aquells catalans i valencians del Congrés per no saber que el valencià i el català era la mateixa cosa i votar com si foren coses diferents. Amb foto inclosa de tots i totes. De tota manera només cal vore com va fugir Zaplana cap a Madrid només va poder...com ho faria qualsevol altre del PP, des del meu parer. O com el PSPV concorre a les eleccions com PSOE on la E final no és de nacionalistes ni d'estupendos...

A Isaura Navarro l'he vista varies vegades parlar...i cap del País Valencià. En vivo i en directo parlant d'estatuts ella va ixir amb el Canari i l'Andalús...i va passar de puntetes pel Valencià, com si no sabés...

I ara si, del post, cal saber que pertanyer a unes sigles no és garantia de res. Cal mirar-se el cas concret i fer el que millor convinga AL POBLE, ALS CIUTADANS. Després de tot el polítics estan al servei d'aquestos.

Realment no els ha agafat per sorpresa l'actitud del BLOC però és més fàcil tirar-nos les culpes de la seua incompetencia i de la seua vanitat. Quan el BLOC no pacta amb l'esquerra la pregunta no és amb qui ho fa fet sinó per què ho ha fet. La resposta perquè el BLOC no és d'esquerres a més de ser massa fàcil també és erronea (aviso a navegantes).

Algún dia, Enric, et mostraré el darrer butlletí del PP i del PSOE al meu poble...xe, ni autoindefinits fa tanta risa!

Nomdedéu ha dit...

està be que alguna gent com enric, s'esforce en recordar-nos els punts en comú, en una època en la que ens fixem massa en les divergencies.
Em recorda un d'aquells "Amors impossibles" de josep vicent marques, entre una sirena i un mariner. Fantàstic.
És veritat que Unió Democràtica de Catalunya no te clars els drets del col·lectiu homosexual, i és reprobable. També és cert que EiP forma part d'una estructura espanyola. No se si és reprobable, però és una realitat obvia.

Anònim ha dit...

M'agrada el to dels missatges. És veritat açò s'ha reconduït sense fer més sang. Bé, el meu post comença a parèixer un anunci de compresa. Anem al tema. És veritat que EiP li fa l'ullet al BLOC perquè en EU és difícil fer-li'l a les mòmies del PC. Però jo crec que tots en sa casa i Déu en la de tots. Si EiP vol canviar-se de casa que es traga les castanyes del foc, no nem a ser nosaltres qui fem l'oferiment, com ens passà en Compromís.

PVS ha dit...

Quan dius que entens i estas d'acord amb ERC, vols dir que també entens i pots estar d'acrod amb ERPV?
pvs

Xe Fu7 ha dit...

M'he sentit molt identificat en aixpò de l'heterodoxia. No se si tant per allò que comentes del pactes com per altres aspectes... en qualsevol cas em considere un heterodox entre "cagueta", "prudent" i "acomplexat", però heterodox en definitiva. Aprofite el comentari per deixar-te un poc d'spam i fer publicitat del meu blog, ara que he canviat d'adreça.

http://blog.perefuset.com

Nomdedéu ha dit...

No. He dic ERC amb plena consciència. Tampoc no estic d'acord amb moltes de les coses que fa ERC, però el sentit del meu missatge era significar, com molt del treball de partits nacionalistes d'altres països em fan sentir-me identificat. Mentre que el treball dels diputats i diputades del meu de país, em deixen prou indiferent. Respecte a ERPV, existir és el seu dret, i traure els resultats que trauen, la seua conseqüència. ERPV existix i es financiada per ERC, perquè dona vots a Catalunya el rotllet de Països Catalans. Per res més. Hi ha un corrent intern a ERC que reclama una millora de relacions (jo diria construir unes relacions inexistents) amb el BLOC, per ser el BLOC el referent nacionalista valencià. Però com deia el comunicant anònim, ja s'ho faran. Ja s'ho farà EiP, ja s'ho farà ERC. Jo sóc del BLOC, i vull un partit fort i obert a qui vulga venir, però no un partit que malgaste energies amb estrategies de saló per vore si fas que algú vinga. Sóc del BLOC i m'agrada fer de polític, no d'estadista. Jo vull asfaltar carrers, el grans moviments telurics nacionals, els deixe per desafaenats i desfaenades.

Anònim ha dit...

Recomane que llegiu l'article de VicentUsó al següent enllaç:

http://annanoticies.com/2007/06/18/s%c2%b4imaginen-qui-per-vicent-uso/

pels valencianistes del psoe...

cento ha dit...

Nomdedéu, estic parcialment d'acord amb tu al teu últim post, però no del tot. La prioritat del treball des d'un grup municipal és la ciutat, efectivament. Ja no la prioritat, sinó la raó de ser.

Però una cosa no treu l'altra. També dius que dins ERC hi ha gent que vol tendir cap al Bloc. En elements d'EiP es podrien trobar moltes coincidències, no estem parlant del PCE. El nacionalisme valencià ha de ser inclusiu per definició, no en som tants. Buscar punts de contacte, d'acord i de treball conjunt no ho considere 'moviments tel·lúrics nacionals', ni crec que siga cosa de desfaenats. En este punt he d'expressar discrepència, xè.

M'autorebatré: buscar punts en comú no vol dir desgastar-se per això (ací, veus, estem més d'acord). No cal fiar una estratègia global només a això, seria una errada bíblica. Només convergeix qui vol convergir, i ara per ara em costa afirmar que hi ha algú que vulga convergir. I fins que això no canvie, estaríem fent el primo! Però tancar portes, no.

I per favor, si l'espai nacionalista arriba a un acord de qualsevol tipus en un futur, que no siga una cosa lamentable i penosa com el Compromís. Qui repeteix errades mereix ser un perdedor.

Més i millor estratègia, menys tàctiques de principiants. I sempre sense ortodòxia, per suposat!

Nomdedéu ha dit...

retire "desfaenats i desfaenades", que és, entenc, el que podria diferenciar la teua opinió de la meua. PErquè la veritat siga dit, estic d'acord amb tot els que dius.

cento ha dit...

Accepte la transaccional, doncs!

Aloma ha dit...

No us sembla ortodoxia acatar la disciplina de partit tot i no compartir-la? l'obediència a les directrius internes? no acceptar la crítica externa a les decisions preses?.
Al meu entendre tot partit és ortodox amb la seua fe, en el cas del bloc amb el nacionalisme, com si aquest fóra una religió laica carecteritzada per la perfecció. A més, dins el bloc-cs hi ha una cohort de seguidors de nomdedeu realment hortodoxa quan es posa en dubte la seua tasca.
Tota estructura partidista necessita una hortodoxia i presentar el seu cos ideològic com el que ens salvarà dels problemes quotidians, com l'asfaltat de carrers, pel que sembla...

Nomdedéu ha dit...

No, no m'ho sembla. Si més no, no totalment. PErtanyer a un grup polític és voluntari. Saps quines són les condicions abans d'entrar-hi. No neixes del BLOC o d'un club de petanca. T'hi afilies, hi treballes, hi col·labores si vols. Sempre has de compartir-ho tot? No. Jo no ho faig. Disciplina de partit? És el que et deia, si mai el meu partit em demana coses que personalment no puc acceptar plegaré. Ara tinc discrepancies en temes concrets, importants, però concretes. Quan pesen més que el avantatges que per mi te treballar pel que vull fer, dins d'una organització, ja m'ho repensaré. El nacionalisme no és cap religió laica, crec que cap altra ideologia de les que tenen un cert pes en la societat valenciana, és tan controvertida pels seus propis "practicants". No s'assembla gaire a una religio, trobe jo.
Poses un bon exemple d'heterodòxia, que és este bloc sense moderar. Ací entre qui vol i diu el que li dona la real gana. És el dret que assisteix també a la gent que entra per defensar el que altres ataquen. O com va la cosa? Si totes les ortodoxies entren a un forum per dir la seua i no contestes s'és heterodox? Si contesten als ortodox et convertixes en ortodox? No entenc el teu teorema.
I no és veitat la darrera frase, encara que l'adornes amb ironia. Tots els partits, almenys no el BLOC, no presenten la seua ideologia com la salvació de res. M'he afartat de dir en nom del meu partit, que el nostre projecte de ciutat és per la gent que pensa com nosaltres i per la que pensa diferent. Crec que això és, malauradament, ben heterodox. i dic malauradament, perquè m'agradaria, i molt, sentir altres partits dir coses semblants. Però he sentit a Juli Domingo dir en un debat que el PSOE te la raó. Així. Sense més. Veig cada dia al PP convençut de tindre tota la raó, i com han guanyat unes eleccions, creuen que això legitima el pensament únic. Veig determinats grupuscles afirmar que la resta som corruptes, tots iguals, politicastros, representants de la indecencia política. Veig càrrecs públics jutjar comportaments aliens i sentenciar. Ací tothom sembla tenir las raó absoluta. (http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=22389181&postID=115935115653484889)
jo no. I és evident, Aloma, que asfaltar carrers no salvarà la humanitat de si mateixa, és un exemple del treball dels regidors. Ho has entés perfectament, pel teu correu es veu d'una hora lluny que no eres tonta.

Anònim ha dit...

Ara em vols dir que per anar a votar a una persona ja li devem obediència cega? Per ser un militant o un simpatitzant també? No, t'has equivocat de partit i d'ideologia. En Castelló no sóm ni més xungos ni més bons ni més res que la resta de nacionalistes del País, simplement la majoria de nosaltres veiem les coses des d'un prisma. I hi ha gent al col·lectiu que estava d'acord en Compromís i gent que no. La majoria guanya, així és la democracia, per això en Castelló opinem una cosa i en València un altra i al final se fa el que més vots aporta no el que diu una persona des de dalt de la direcció. Nosaltres acatem la decisió perquè ha estat presa de forma democràtica, perquè sinó on aniríem a parar?

Enric ha dit...

Açò em recorda aquella cançó d'Al Tall sobre un sermó de Sant Vicent Ferrer que deia que mentre discutim si la porta la pintem roja o blava, els lladres ens entren per la porta de darrere. Pot ser el que caldria fer és un congrés que reunira tots els corrents valencianistes, ja que no només és important l'heterodòxia en l'esquerrra, també en el nacionalisme, i allí ens diguerem tot el que ens hagem de dir, segurament res de profit, perquè crec que les coses profitoses les tenim clares(menys mal), i després de la catarsi a vore si fem coses pel país ara que tenim quatre anys per endavant.
Segur que el tio Eliseu estaria encantat en cedir El Segle per fer este congrés.
I una altra cosa, que anava a penjar-ho en un altre missatge, però no paga la pena. El Bloc diu que és la tercera força del País per nombre de regidors. Val, molt bé, això és indiscutible, però quantes actes de regidor té en les comarques de l'interior (Alto Mijares, Alto Palancia, Rincón de Ademuz, Los Serranos, Hoya de Buñol, la vega baja...)? Estos territoris, encara que sovint els obviem, són valencians, de fet Ademús va ser el primer territori valencià. No creieu preocupant que el tercer partit del país només ho siga d'una part (tot i que la més poblada) d'eixe país? No ens haurem de replantejar el nacionalisme valencià que no implica a estos ciutadans? Tan valencians, repetisc, com els que més.
Bueno, després torne.

Anònim ha dit...

Vols dir, que es senten valencians? Els ho has preguntat moltes vegades? La gent que conec jo de l'Alt Palància, sobretot, es senten aragonesos abans que valencians. A més tenen un cert amor per tot allò que ve d'Aragó i un desapego molt gran cap a tot allò valencià. No vull dir-te que els nostres amics del Racó o els requeneros, o els enguerins no es senquen. Cadascú té les seua pròpia idiosincràsia nacional. Tot un embolic de País. És normal que el BLOC les parcel·les valencianoparlants les domine amb menys esforç.A més com tractes el tema de la llengua en Villena o en Requena, explica't un poc millor per favor.

Nomdedéu ha dit...

em ve de gust prguntar-te quina edat tens, però demanar-li l'edat a algú a internet fa raret. Ho dic, perquè et trobe com si mentalment hagueres saltat motles etapes, dut per la bona intenció.
Em tem, que en l'horitzó no hi ha cap congrés d'unificació de cap mena.
I si, eixes comarques també són valencianes no hi tenim representació. Un problema.

Enric ha dit...

En primer lloc tinc 31 anys, no me sap mal dir-ho, això és un fet objectiu i canviant amb el temps. No sé si sóc un bonintencionat o què, crec que el que propose és anar més enllà de les diferències que hi ha entre les diferents corrents valencianistes, ja que crec que estes es redueixen a sigles i personalismes, com dic allò essencial tots ho tenim clar: Bloc, EiP, ERPV, Esquerra Valenciana, etc... Fins i tot formacions com Opció Nacionalista Valenciana pareix que es treuen de damunt el blaverisme.
Respecte a les comarques de l'interior, jo també conec gent de l'Alt Palància o de l'Alta Millars, alguns amics i altres companys de la carrera. La idea que tenen és totalment diferent a la que presentes "anònim" d'un parell de missatges més amunt. Se senten valencians, però per afinitat lingüística es troben més a prop dels aragonesos de la mateixa manera que els valencianoparlants ens sentim a prop dels catalans. Ells creuen que no volem que siguen valencians, i els Països Catalans els "atemoritza", ja que tenen por de ser ciutadans de segona. I això els fa ser més espanyols que valencians.
El tema de la llengua a Villena o a Orihuela? Bo és acceptar que el País Valencià és històricament bilingüe (fins 1609 trilingüe), i hi ha unes comarques on es parla català i unes altres on es parla castellà, com a Canadà es parla anglés i francés (i moltíssimes llengües indígenes); a Bèlgica francés, flamenc i alemany; a Suïssa alemany, francés, italià i friülià; a Finlàndia suec i finés. I estan la mar de pagats per la riquesa lingüística dels seus països. Ensenyem-los això i no el que ha passat fins ara, que ha estat la repressió d'una cominitat lingüística sobre les altres. Com tot, és qüestió de temps.
Xèèè, sí que és entretingut açò, i lo que u aprèn.
Ale, fins d'ací un ratet, que ara tinc faena.

Anònim ha dit...

Amic Enric, soc l'anònim de dos missatges més amunt. No és igual un ciutadà de Villena que un de Ludiente. El de Villena et dirà que ni es sent valencià, ni manxego, ni murcià, simplement se sent de Villena i Espanyol. I a més no té perquè aprendre eixa llengua estranya que parle set quilòmetres més al est. Un de Ludiente et dirà que és valencià, però com que parla xurro, se sent més identificat en els valors aragonesos.

Pense que la qüestió idiomàtica ara és un problema, fa anys no ho era. Saps quina va ser la primera escola en línia en valencià, la d'Ènguera. I si els parles en valencià, a la gent major, et responen en valencià, fan fins i tot les "d" intervocàliques que ens mengem els valencians de per aquella zona.

Sobre els Països Catalans i el COCO jo crec que no som els del BLOC els que fem eixa por. Son altres partits que guanyen vots a Catalunya de desgraciar pobles aquí en el País Valencià.

Anònim ha dit...

El Regne de València era almenys quadrilingüe: l'aragonés s'ha parlat a terres valencianes abans de ser assimilat pel castellà.
Per cert, moltes vegades he pensat sobre quina seria la nostra identitat com a País si el 1609 no s'haguera expulsat els moriscos, qui, a més de conformar un terç de la població del País, eren els descendents (arabitzats) dels primigenis pobladors, aquells íbers romanitzats que vivien a casa nostra. Els nouvinguts eren llavors els repobladors catalans, qui varen imposar la seua llengua (el català)
i la seua cultura
(el cristianisme
occidental).

Anònim ha dit...

Com deia Joan Fuster, allò que realment defineix la
identitat dels valencians és el territori de parla
catalana al País Valencià. Les comarques
castellanoparlants sense la resta del País no són res.
Bé, això afirmava el senyor Fuster. Personalment penso que hem d'intentar
integrar-los en un projecte nacional de País, però, això sí, entre iguals: el valencià ha de ser llengua oficial a Sogorb en les mateixes condicions que ho és el castellà a Castelló.

Enric ha dit...

Estic totalment d'acord amb els dos anònims. Com a apostilla marginal només diré que Manuel Ardit qualificà els moriscos com els valencians de tota la vida. I sí, és cert que no és igual un ciutadà de Ludiente, Argelita o Xova que un de Villena. No és igual respecte al seu posicionament cap el nacionalisme valencià o el valencianisme en general. Però és el mateix cas que per a un alacantí d'origen manxec o andalús. Aleshores tenim un problemeta.
Fa uns dies vaig recomanar un llibre titulat "Temps d'acció", i ja en la Segona República tenien aquest problemeta.

Anònim ha dit...

Com que el post anava de pactes municipals van dos perles :
- Cortes de Arenoso pacte PP-PSOE
-Olocau, pacte PP-EU.

Vicent Marzà ha dit...

Potser no estiga en l'horitzó, almenys no en el teu Enric, fer un congrès de tots els valencianistes. Però no crec que siga una idea gens roïna.Ni a la que li hàgem de tindre cap por o reticència. No cal que siga una nova fundació d'un partit que aglutine totes aquestes corrents i partits, o si, però almenys que fora un lloc de debat entre militants i càrrecs d'aquestes organitzacions, almenys per poder rebaixar certes tensions que hem anat veient al llarg dels últims anys. Potser no ens coneixem tant bé com penses, potser no som tant diferents com sempre defenses. Jo tinc 24 anys, i no crec que la meva edad siga la raó dels meus pensaments, tinc una certa experiència i m'he esforçat per escoltar i aprendre l'història, també política del meu país. I ho he fet amb gent que com tu, no comparteix molts plantejaments amb mi, però que si que comparteix, compartim, l'estima pel Pais Valencià i d'altres coses. Potser un fòrum de debat com aquest en el que ens poguerem veure les cares gent de les diferents organitzacions i exposar allò que volem fer cadascú, allò que proposem pel nostre país, fora una bona font d'aprenentatge i potser creadora de sinèrgies molt positives. Un enginyer industrial especialitzat en energia nuclear no dubtaria d'acudir a un congrès d'energies renovables, potser ell pense que la nuclear és la solució i tots els altres que ho són les energies renovables, pero tots ells són enginyers i tots n'aprenen d'estar en contacte, de posar en crisi les seves conviccions.
Salut!

Anònim ha dit...

Els habitants de les comarques castellanoparlants ja tenen a l'abast una identitat consolidada i alhora hegemònica: la castellanoespanyola.
Si volem sumar-los al nostre projecte nacional hem de saber fer-los arribar una proposta de País engrescadora. Tanmateix, a hores d'ara la nostra identitat, qüestionada i conflictivitzada "in extremis" des de l'època de la transició (blaverisme, pancatalanisme,...) no pot despertar massa adhesions.

Enric II ha dit...

Totalment d'acord amb Vicent Marzà. Ja fa vora un parell d'anys la gent del BES i d'EiP es van reunir per acostar postures entre estos corrents, primant els punts de contacte, que són molts més que els de desencontre. A poc a poc a la sala d'actes de la biblioteca de Rafalafena es van anar sumant altres forces, com ERPV, el Bloc, PCPV, els Verds, PCE, etc. fins i tot algun que altre socialista. No va passar més enllà d'això, però la gent va poder parlar amb franquesa i exposar les seues idees. Això, en definitiva és un congrés.
La idea no seria crear un nou partit, sino debatre què és el nacionalisme valencià i com es pot extendre, per exemple, a les comarques castellanoparlants.
No fa tant es va realitzar una convenció republicana a València, on van anar partits, col·lectius i persones individuals a parlar sobre què és el republicanisme i com exterioritzar-lo a la socitat. Hi havia opinions que anaven des dels sobiranistes (que defensen una república valenciana independent) a opcions federals, com el PCE. Finalment es va redactar un document on es recullien les conclusions, que no eren més que acords de mínims. La llàstima és que no es va fer molt de resò, i les conclusions sols les he trobat publicades a l'Avanç, un mitjà de comunicació marginal des del punt de vista de lectors amb els que compta.
Un altre exemple. Fa alguns anys el casal Popular de Castelló va organitzar unes jornades per parlar del franquisme a les comarques de Castelló. D'allí va sorgir el Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica de Castelló que tants fruits està donant per a la historiografia castellonenca del segle XX.
No sé, només era una idea, però si cal, i crec que cal, es podria intentar. I per què no, fer-ho ací a Castelló.

Anònim ha dit...

Be dir que Esquerra Valenciana és partit que ha demanat la seua entrada al Blco i ja ha sigut acceptada de fet ja estan dins del Bloc, el Bloc és això un bloc on cabem tots els valencianistes del centre a l'esquerra.

Nomdedéu ha dit...

Enric, Vicent, quan dic que no està en l'horitzó, dic exactament que no està en l'horitzó.
No dic si em sembla be o malament, si hi estic d'acor o no; dic, que fins on jo se vore (i malauradament este darrer mes m'he adonat que la meua percepció de la societat valenciana és millor de la que pensava, i que tin raó més vegades de les que creia), no crec que estiga en l'horitzó de la política valenciana eixe encontre. De moment no ho veig. Això és tot. Els que seguiu este bloc, m'haureu llegit que per mi, estaría fantàstic una aproximació, no se si orgànica, d'EiP. Els que sou militants m'ho deguereu sentir dir quan va iniciar-se el debat del pacte, en aquell Consell Nacional.
Fins i tot és possible que tingueu raó en dir que hi ha més diferències personals que polítiques, potsér. No fa massa dies, jo mateix postejava que el màxim representant d'EiP per estes conrades, mantenia un discurs que de base era assumible. I afegia jo mateix en aquell post, que ho fea entre poemes i greus insults a la meua persona.
Potser el prosselitisme unionista (dit amb tot el respecte) caldria que el fereu de base, a l'altre costat del carrer. Especialment a l'altre costat del carrer.
En qualsevol cas dic, el que ja havia dit, trobe molt interessants les reflexions d'Enric. També les teues Vicent. Jo en tinc 45 d'anys, i en fa 20 vaig vore com eixien del meu partit, aleshores UPV, algunes persones just 24 hores abans de que anaren a ser expulsades. Les raons són plurals i antigues. No vaig a tornar-hi, han passat 20 anys. Eixes persones estan a EiP. No van marxar per diferències polítiques sinó per no acceptar la democràcia interna. Durant eixos 20 anys, eixes persones i d'altres que s'hi han afegit ens han insultat inmisericordement. Encara ho fan. Esta mateixa setmana. Mai ningú del BLOC, que jo conega ha publicat artícles calumniosos com els seus. PEr això dic, que si vosaltres creieu que són diferències personals, potser tingau raó, però és a ells a qui els hi ho haurieu de dir.
Tots no som iguals ni fem el mateix, i jo no accepte això de que tots han de cedir.
Si a un crio un company de classe li fot una galtada per setmana, li furta la rua i això fa que no es duguen be; no sembla raonable que la mestra els diga: "haurieu d'afluixar els dos i fer-vos amiguets, que la classe és més important que les vostres diferències".
Crec que ha de cridar-li l'atenció a l'agressor, i si l'agredit no sap perdonar, renyar-lo. Però primer el de la galtada.

Vicent Marzà ha dit...

Si hi estic d'acord, per això també ho faig quan tinc l'ocasió.
Salut

Enric II ha dit...

Algun dia ja xerrarem, perquè Castelló és capital xicoteta i ens coneixem tots, fins i tot els immigrants (i jo quasi que ho sóc, i jo he rebut de totes dues parts. Al final seré catòlic, per això de ficar les dos galtes (de la cara). Ale, a seguir.

Nomdedéu ha dit...

estaria bé.

Anònim ha dit...

Pintada a un edifici en obres a Requena: "Esto es Castilla".
El que cal es baixar les ratlles del mapa mes a prop de la mar.
I no passaria res. Tema llengua solucionat i potser certes animadversions entre uns i altres també.

Enric II ha dit...

Durant la Segona República es va proposar un referèndum per a aquelles comarques com la Requena i Utiel que van ser incorporades al País Valencià en el segle XIX, per a que decidiren on volien estar, al País valencià o a Castella. Crec que també volien que es fera al Baix Segura (Vega Baja).
En fi, no estaria mal si la majoria volen ser castellans.

Anònim ha dit...

Soc l'anonim de les "ratlles al mapa".
Si volen fer un referendum, endavant, pero sempre eixirá que volen ser Valencians, no per convicció (que tant els fa, potser que sols es senquen espanyols) sino perque tindrien que canviar Castelló per Terol, Valencia per Conca i Alacant per Albacete, amb tots els meus respectes per aquestes comunitats veines. Vos imagineu un pacient de les terres de l'interior de Castelló, que per una revisió rutinaria dega d'anar a l'Hospital a Terol per eixemple?

Anònim ha dit...

Es molt fácil.
Al País Valenciá no hi ha un sentiment nacional generalitzat. I ahí estan els resultats de les darreres eleccions.
El nacionalisme valenciá es reparteix entre la part PSPV del PSOE, EiP de IU, el Bloc, i altres mes minoritaris. Els de PSPV i EiP, estan comodes on estan, ja que les exigencies nacionalistes en eixos partits no son moltes. El Bloc, ja no te prou vots en els dels seus fidels, i segons elecions se bandeja cap açi cap enlla. L'unió d'aquestes forçes es l'unica solució, i per desgracia eixa unió, no crec que molts de nosaltres la vorem.

Enric ii ha dit...

No la vorem sobretot si no la busquem. Així i tot tindríem problemes amb les comarques castellanoparlants, pel que fa a la representació. Si mireu més amunt ha eixit la idea d'una espècia de congrés o convenció del valencianisme. se podria començar per ahí.
Respecte a això d'enviar-los a Conca, terol o Albacete, molts d'eixos territoris, tret de Villena, Requena, Olocau del rey, i algun altre, són històricament valencians.