El cinisme és una escola filosòfica creada per Antístenes (qui havia estat deixeble de Sòcrates), en el segle III, quan va ressorgir la problemàtica moral. El cínic més famós era Diògens de Sínope, del que s’explica que vivia en una bota de vi i només tenia un vestit per l’hivern i l’estiu. Amb el temps, i per derivació, Diògenes ha donat nom a una síndrome que consisteix en viure en la indigència, recollint compulsivament coses inservibles, trastos vells, catifes brutes i llaunes de tonyina caducades.
Ara, potser un dels cínics més famosos passe a ser Vicent Rambla. Les seues declaracions d’este dissabte reclamant un nou sistema de finançament per al nostre país, són un dels enunciats del cinisme més grans de la dècada. I no per què no ens semble bé als nacionalistes, tot el contrari. Nosaltres fa anys que ho reclamem, i este era un dels punts fonamentals pel que vam oposar-nos a l’estatut que el seu partit i el de ... com es deia aquell xic?... ah! si, Ignasi Pla, van pactar. Un estatut sense ambició política, i que no ha resultat cap avanç en matèria de finançament, per molt que ara ploriquegen. Però el cinisme de Rambla no s’acaba ací. La seua determinació de ser el nou profeta del cinisme, el duu a voler emular al gran Diògens i arravatar-li la titularitat de la síndrome.
Rambla afirma que cal reclamar l’aigua com contrapartida a la aportació econòmica del País Valencià a l’Estat. Eixe discurs, exactament eixe, és el que va pronunciar dijous passat a Castelló primer i a València després, Pedro J. Ramírez. Exactament eixe. El va fer en un dinar en el que vaig coincidir a la taula amb periodistes, empresaris, el Senador Cardona i l’Alacalde de Benicàssim Francesc Colomer. En aquell mateix moment vaig dir: “Al marge que puguem estar-hi d’acord o no, este discurs és molt més potent i elaborat que el que fa el PP. Ja vorem quan de temps tarden els populars en fer-lo propi.” Ells em guardaran de mentir.
Doncs ja ho saben. Vint-i-quatre hores. Mai fins ara havia assistit en directe a un transvasament ideològic tan clar. Pedro J. Ramirez dicta, i l’Honorable Vicepresident del Govern del meu país, com indigent ideològic, recull i fa pròpies les idees inservibles, els plans vells, i les propostes caducades. Quin cinisme!
Ara, potser un dels cínics més famosos passe a ser Vicent Rambla. Les seues declaracions d’este dissabte reclamant un nou sistema de finançament per al nostre país, són un dels enunciats del cinisme més grans de la dècada. I no per què no ens semble bé als nacionalistes, tot el contrari. Nosaltres fa anys que ho reclamem, i este era un dels punts fonamentals pel que vam oposar-nos a l’estatut que el seu partit i el de ... com es deia aquell xic?... ah! si, Ignasi Pla, van pactar. Un estatut sense ambició política, i que no ha resultat cap avanç en matèria de finançament, per molt que ara ploriquegen. Però el cinisme de Rambla no s’acaba ací. La seua determinació de ser el nou profeta del cinisme, el duu a voler emular al gran Diògens i arravatar-li la titularitat de la síndrome.
Rambla afirma que cal reclamar l’aigua com contrapartida a la aportació econòmica del País Valencià a l’Estat. Eixe discurs, exactament eixe, és el que va pronunciar dijous passat a Castelló primer i a València després, Pedro J. Ramírez. Exactament eixe. El va fer en un dinar en el que vaig coincidir a la taula amb periodistes, empresaris, el Senador Cardona i l’Alacalde de Benicàssim Francesc Colomer. En aquell mateix moment vaig dir: “Al marge que puguem estar-hi d’acord o no, este discurs és molt més potent i elaborat que el que fa el PP. Ja vorem quan de temps tarden els populars en fer-lo propi.” Ells em guardaran de mentir.
Doncs ja ho saben. Vint-i-quatre hores. Mai fins ara havia assistit en directe a un transvasament ideològic tan clar. Pedro J. Ramirez dicta, i l’Honorable Vicepresident del Govern del meu país, com indigent ideològic, recull i fa pròpies les idees inservibles, els plans vells, i les propostes caducades. Quin cinisme!
8 comentaris:
Ja em sap greu però et vaig a corregir, Enric. Això de Diògenes serà al segle III...abans de Crist, 600 anys més de cinisme, o eren 100 anys d'honradesa?
Diògenes era aquell famosíssim filòsof d'Atenes que vivia en un tonell, al que Alexandre el Gran va anar a homenatjar oferint-li que demanara el que volguera. La petició del filòsof al gran conqueridor va ser que s'apartara, que li tapava el sol.
A vore quan estos cínics que ens malgovernen i que no arriben ni al tonell de Diògenes s'aparten i deixen de tapar-nos el sol, que l'aigua, quan cau, s'en va tota a la mar.
Serà difícil. Em sembla que Alexandre el Gran es va apartar abans...
Salutacions, Enric!
ai, ara em fas dubtar. cofesse que no en se gaire de filosofia, així que havia intentat documentar-me. No ho se, Ernest, però si no vaig enganyat és el mateix Diògenes
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/diogenessinope.htm
Felicitats des d'ací a Jordi Tàrrega i per extensió a tota la família Tàrrega-Sangüesa per eixe homenatge al seu avi Maties Sangüesa, polític morellà i President de la Diputació de Castelló.
Enric, molt bon article.
A més a més de cinisme també aporten grans dosis de cara dura.
I molt bo el link a on porta quan cliques sobre Ignasi Pla :D
em sume a la felicitació a Jordi i la familia. Ja era hora un reconéixment públic de qui va servir més que dignament el seu poble.
Pel que fa al link...no he pogut eviatr-ho. hehe
És el mateix Diògenes, Enric, estaves ben documentat ;)
De fet, d'ahi ve això de la síndrome de Diògenes, perquè vivia en un tonell envoltat de fem.
Això del link del Pla no ho havia vist, jejeje.
Al PP valencià no hi ha qui l'ature en dir barbaritats. Els resultats aconseguits en les darreres eleccions els han encoratjat a amollar-ne de més grosses cada dia.
"Insulta i delira, que és gratis", com diu l'article publicat a la revista
El Temps.
Publica un comentari a l'entrada