Recorden aquell còmic de Goscinny i Tabary, que es deia “El Gran Visir Iznogud”? Venia a explicar la història d’un intrigant personatge disposat a fer qualsevol cosa per convertir-se en el nou Califa, encara que haguera de fer-se la pell del qui el va nomenar. I què volen que els diga, a mi el Gran Visir Iznogud em recorda el Gran Vicealcalde Moliner.Els hi seré franc, jo no crec que Moliner estiga maniobrant per ocupar el lloc del Califa Alberto Fabra. Entre d’altres raons, perquè el lloc està lliure suficients hores a la setmana, com per a que Moliner alimente el seu ego.
A mi Moliner em recorda al personatge del còmic, no tant per la seua ambició com per la seua capacitat d’intriga. Actua des de l’ombra (del campanar), i ha teixit un equip d’incondicionals al seu voltant, donant galons a personal de lliure designació que decideixen infinitament més que molts dels que seuen a la Junta Local de Govern. El que l’acosta a la caricatura de ficció, és la seua cada colp menys elegant forma de tractar l’oposició, la pèrdua absoluta de les formes, eixe lliscar continu cap a la ignomínia, eixe fer de la demagògia estendard, de la mala fe bandera i de les pràctiques de tafur, la seua forma de fer política.
Com qualificar sinó, l’episodi de negar durant setmanes l’accés de l’oposició a un document públic, emprant-se en una qüestió, tan formal com patètica, de terminologia? Tots sabíem de que parlàvem, però com demanàvem un informe i el document es deia dictamen, El Gran Vicealcalde Molinogud, no l’entregava.
S’ha de ser torracollons per usar eixa baixesa semàntica, per negar a l’oposició, l’accés a una documentació a la que té dret. És un comportament tan profundament infantil i ridícul, com innecessari. Però sobretot és profundament antidemocràtic. Quan jo vaig demanar el document amb la terminologia exacta, Moliner va haver de reconéixer que sí que el tenia i va dir que ens el facilitaria. Però l’actitud pueril del Gran Vicealcalde arriba fins al punt d’esperar a que tots (polítics i funcionaris) marxem a dinar, per enviar-nos el famós dictamen. Supose que confiant que no el voríem fins dijous, i tardaríem en reaccionar, guanyant així vint-i-quatre estúpides hores, temps suficient per enviar una nota de premsa dient: “Ahora que Nomdedéu ha pedido las cositas bien y por favor, se las hemos dado en seguida. ¿A que somos guay?” Mira Javier, t’ho dic des del respecte institucional i personal que saps que et tinc, però també des de la diferència d’edat. Te n’estàs passant tres pobles. Hauries de madurar. T’han triat per governar, no per passar-te el dia jugant a governar, si és això el que vols, comprat un Monopoly.
17 comentaris:
Uf, quina dentera estos joves gavines que lluixen responsabilitat política com si fora un descapotable nou. Per ací per Torrent també en tenim i a més ostentant la vara.
Per cert que t'he nominat entre cinc blogs dignes de ser llegits, ara se suposa que has de continuar la cadena, si vols, of course.
Moltes gràcies. Ja miraré com va això de la cadena que no ho sé molt bé.
El pitjor d'esta gent, no és que diguen o deixen de dir, que insinuen o afirme, que actuen o... El pitjor és un cert nivell de prepotència, de mala fe, innecessari.
Fins i tot podria justificar-ho si axiò els salv´s d'un problema puntual, si els ajudés a guanyar, si... però no. És ociós. És per fer-ho i avant. Intentar humiliar l'oposició amb arguments estúpids és pueril.
Com si l'oposició no donare'm (malauradament) motius de sobre per a que ens peguen al morret.
He vist en algunes zones ( Rei En Jaume, Hort dels Corders) en les voreres un distintiu al terra amb una bicicleta marcada, la gent diu que l'Ajuntament vol que passen les bicicletes però també diuen que per un mateix lloc passar bicicletes i peatons incloent xiquets i persones majors, serà un perill.
Pots dir alguna cosa al respecte ?
Efectivament això són els "carrils" bici per a les zones on l'ordenació urbana no permet fer-ne "de veritat".
Compatibilitzar usos (vianants, ciclistes, fins i tot vehicles autoritzats a menys de 30 km hora) és la tendència experimentada amb èxit a molts llocs d'Europa.
En el cas de l'Avda del Rei, les boreres són prou amples com per a poder "cedir" una franja per a les bicicletes, que d'altra manera no podrien passar per enlloc.
En tota la zonoa peatonalitzada s'estudien alguns eixos que permeten travessar la ciutat en totes les direccions. A mi em sembla no se si la millor, però si l'única solució per tindre els carrils que reclamem fa anys.
Hi ha un risc real d'accidents? Si.
Hem d'aprendre a fer-ho bé. Totes les novetats representen adequacions.
A la ronda est, el Passeig de la Salud, que va fer-se sento jo regidor de sanitat, hi ha dos carrils paral·lels, un per gent que camina i un altre per gent que pedaleja. Estan pintats en colors diferents. Si la gent ho fem bé (jo sóc usuari del de caminar) no ha d'haver-hi cap problema.
Y en el camino la plana/alicante, hay un espejo (de esos redondos)que no cumple su misión que es la de ver y ser vistos. La de evitar accidentes, vamos. Un vecino me ha dicho que esta mal desde hace un mes.
I perquè no és fa con en Barcelona? S’agafa un carrer de 2 carrils (ells ho han fet en diputació) i es fan tres carrils, dos per als cotxes (un poc més estrets que l’original) i un per a bicicletes.
Possiblement puguera fer-se en algun carrer concret, però la majoria dels carrils de la ciutat no van sobrats de centimetres per als cotxes, de forma que si s'estrenyen més, dificilment serien operatius.
PErò en qualsevol cas, això està bàsicament pensat per a la zona peatronal, al carrer d'Amunt s'ha de marcar en terra, no hi ha més opcions que compatibilitzar. I així en molts altres llocs.
De totes formes, en els llocs amb boreres amples no hi veig el perill.
Jo crec que es tracta de saber a que s'assembla més una bicicleta, a un vehicle o a un vianant?
Perquè els ciclistes també tenen por de compartir espai amb cotxes. S'hi juguen el físic.
Accident per accident, que t'atropelle una bici a marxa normal (sempre hi hauran tararots, però eixe és un altre problema) és menys greu que que un cotxe s'enduga per davant un ciclista.
entenent "menys greu" com diagnosi mèdic.
Enric, eixe vicealcalde és el regidor no electe per la llei de grans ciutats? Si és així, me pareixerà molt legal però poc ètic, i menys ètic encara que una persona no elegida pel poble negue documentació a gent que sí que ho ha sigut.
Una altra coseta. El periòdic gratuït CSN´que m'han donat este matí per Castelló, el paga l'Ajuntament? Ho dic perquè està fet a la major glòria del govern local.
Ale, bon cap de setmana a tot lo món.
PD: Felicitats a Alfred Remolar perquè l'AVL li ha publicat un follet de recull de toiponímia del seu poble.
No. El Vicealcalde és un regidor electe. A Castelló hi ha un càrrec polític de lliure dessignació, que no és regidor. La llei en permet fins a tres. Sobre això jo no tinc res a dir.
De totes formes no em referisc tampoc a eixa persona, sinó a assessors concrets, que silencien càrrecs públics i que tenen "mando en plaza".
Eixe periodic és un altra vergonya, un altra mostra del cinisme del PP. Ha substituit l'antic Crònica de Castelló, on els darrers anys col·laboravem els tres grups amb una mini columneta, gràcies a una negociació que vaig tindre personalment amb Jesús Montesinos.
Quan ho van canviar vaig demanar, mitjançant una moció, al plenari, que es mantinguera la pluralitat. El PP va votar en contra amb el putrefacte argument de que no era opinió sinó informació.
Quina barra! Ja li vaig preguntar al portaveu ocasional si les mocions que presenta el BLOC són opinió o informació. O els posicionaments del BLOC contra l'augment de taxes i impostos son informació o opinió.
Francament? Sincerament? Els li la bufa pels dos costats i sobra aire.
Gasten els diners públics en benefici particular sense cap vergonya.
I tinc la sensació que no en són ni conscients. Que de veres creuen que el que fan està bé. Fixa't tu si porten temps fent-ho, fixa't si estan pervertits per l'egoisme, la desraó, el sectarisme i la incompetència. Si. Incompetència. Qui en un ajuntament democràtic no és competent per repartir democràticament els espais mediàtics públics, és un incompetent.
O un galtes.
O totes dues coses.
A trancas y barrancas con la estrechez de las calles de Castellón. Que si marcar en el suelo y compatibilizar las aceras grandes. Que si bicis por aquí o peatones por allá. Todos mareando la perdiz.
El problema no es el Castellón "antiguo". Ese ahí está y es inamobible. Tendremos que aguantarnos.
Pero ¿y el Castellón de nueva construccion?. Pai o Pau Lledó. Un laberinto. Calles donde únicamente puede circular un coche. De doble dirección. Coches aparcados en las aceras. Estrechez de calles y de pensamientos.
Un desastre. Somos pioneros en todo.
En el camino la plana lleva dos dias una furgoneta "aparcada" dentro de la acequia.
Desconozco si la playa de pinar tiene bandera azul.
Si así fuera, comenzaría mi relato diciendo:
A escasos 200 metros de una bandera azul, se hallan unos WC con bandera negra. Se trata de los urinarios del Pinar del Grao, que están llenos de mierda. (hace dos semanas estaban abiertos y los vi; hoy no sé como estarán). Por lo general están cerrados; costaron un huevo y no dan servicio. A eso se llama facilitar las cosas al ciudadano.
Otra de tráfico "fluido".
Cuando el autobús escolar del colegio Bernat Artola deja a los niños a las nueve de la mañana, ese carril de la calle Columbretes se queda bloqueado . Y ese mismo autobús apenas puede pasar a la altura de los "pitorros", o como se llamen esos chismes verdes, que han puesto en el paso de cebra unos pocos metros más allá. Durante unos cinco minutos se organiza una congestión fenomenal que bloquea también la entrada por la calle Rafalafena. Digno de ser visto.
Julia
Però no estaves a règim ? i què feies a un jurat de paelles ?
Molt bé, espere que ho passares d'allò més bé.
Sis, hehe, esta setmana el règim serà un desastre em sembla. Sopar amb els empresaris de la construcció, sopar de grup municipal, ahir sopar al Primer Molí....
En el meu descàrrec diré que ni vaig tastar el meu plat de paella, clar, que me'n havia menjat 52 cullerades tastant la del concursants. un desastre.
Totalment d'acord, una vergonya lo d'eixe diari. Però al final és com tot el que fan, i els ix bé, només cal mirar els resultats. Per a què canviar? Carme Molinerio, en un llibre sobre la captació de les masses durant el franquisme diu que durant aquell període la informació era propaganda, i posa molts exemples. Doncs bé, si mirem Canal 9 o la resta de mitjans afins, públics o no, la informació és propaganda, a favor del PP local o autonòmic.
Per cer, enhorabona pel taronja del Bloc, he llegit ara no recorde on que el BES també vol que el recupereu. És un primer pas?
Jo estic convençut que "l'estratègia taronja" ens donarà bons resultat. Personalment hi estaré molt més còmode.
No entenc (culpa meua per no estar allí quan ho van explicar) les raons que han fet canviar absolutament de posició al BES, passant de criticar ferotgement a qui ens posicionàvem així, a defensar-ho ara. Però evidentment no me'n queixaré.
Publica un comentari a l'entrada