"El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, no per ser d’esquerres o de dretes, sinó precisament, per la seua condició nacional d’espanyol”. Esta afirmació de l’empordanès Josep Pla, se m’ha rebel·lat poderosíssima en vore la campanya encetada per un grup d’ allò que se’n diu amablement intel·lectuals.He llegit i rellegit el manifest, i feia anys que no veia una iniciativa més estúpida, i els assegure que n’he llegit molts d’iniciatives estúpides, algunes fins i tot meues.
La primera estupidesa és l’assignació d’atributs no demostrables, i insostenibles científicament (ni intel·lectual) al castellà, com ara, que és la llengua principal de comunicació democràtica. Alça pataca! Diuen també del castellà que és una “enorme riqueza para la democracia” i que faran els pobres alemanys, o els irlandesos, o els italians...? Les seues democràcies estaran per sempre més empobrides, perquè al no ser castellanoparlants, la qualitat democràtica disminueix com demostra el teorema dels porros que s’han fumat Albert Boadella i Alvaro Pombo.
La segona estupidesa que signen, i esta en forma d’incongruència, és afirmar que la llengua és un dret individual i no dels territoris, i ho diuen sense vergonya, els mateixos que reconeixen que l’única llengua que imposa la Constitució Espanyola és la castellana (art.3). Per tant, la llei de lleis, imposa amb rotunditat un criteri territorial per l’ús de la llengua castellana: tots els espanyols –els nascuts a territori espanyol i els nacionalitzats com el signant Vargas Llosa- tenen l’obligació de conèixer-la, pel simple fet de ser espanyols. No es tracta doncs d’un dret individual, sinó d’un deure lligat al territori. I diuen que “las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc... en detrimento del castellano”. Però el castellà a mi si que me l’han imposat. La Constitució m’obliga a coneixer-lo. Això està bé, no, Félix de Azúa i Arcadi Espada? Quina barra teniu!
Però continuant amb les imposicions del castellà, els signants de l’estúpid document, demanen que es legisle que: “los representantes politicos, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características”. Però no diuen vostés que els drets són individuals, que no es pot imposar una llengua? Que diu d’este patètic bipolarisme el psiquiatra Castilla del Pino, signant del document?
Però de la mateixa manera que un rellotge aturat dona dues vegades al dia l’hora correcta, l’estúpid document té una part molt positiva. En l’apartat dels punts a legislar pel Congrés dels Diputats també demanen que: “En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser atendido institucionalment en las dos lenguas oficiales”. Al·leluia! En això hi estic d’acord. Ja m’agradaria a mi que l’administració pública valenciana, i les delegacions valencianes de l’administració espanyola tingués personal per atendre’m institucionalment en valencià! Oralment i per escrit!
Però en quin planeta imaginari viuen els Martínez Gorriarán, González Troyano , Sosa Wagner i companyia? On carai viuen? I estos són els que diuen que el nacionalisme es cura viatjant? Abans de diagnosticar, podrien conèixer el pacient, i és obvi, que estos personatges parlen des del més profund desconeixement, o el que és pitjor, des de la mentida com element de confrontació.
Ja ha aparegut la socialista (no tots els socialistes estan al PSOE), la Sra. Rosa Díez a defensar parlamentariament el manifest, i s’hi ajunta Rajoy. El nou Rajoy, el que diu que vol parlar amb els nacionalismes (en castellà). Ja vorem quan tarda el PSOE a incorporar gent a este discurs. Jo aposte per Rodríguez Ibarra o el propi Bono. I és que com deia Pla, res no s’assembla més a un espanyol de dretes que a un espanyol d’esquerres. Si passes a Zapatero pel SALT, apareix Savater.
55 comentaris:
Vaja vergonya... el que hi ha que sentir (o llegir)... dintre de poc allò de "una, grande y libre?" es tornarà a dir com si res.
Quina impotència el viure en un estat on no sóm compresos, on tots volen decidir per nosaltres el què fer i com fer-lo. No podem donar treva a cap espanyolista, ja sigue en forma de PP o PSOE (poli malo y poli bueno, però tots polis) tots són iguals, utilitzen la llengua políticament i els importe una "merda" (perdó).
Aquestes franquícies espanyolistes volen que arrele un sentiment espanyol que no havia existit mai, uns més poc a poc que els altres, però és el seu fí. Allò dit, és frustrant l'haver nascut en aquest estat democràticament opressor (vaja paradoxa).
Bon article.
Esta mateixa setmana vaig demanar a l'Executiva Nacional, que aprofitant eixa voluntat de fer causa comuna dels diferents partits nacionalistes que van vindre a la conferència del BLOC, signem un document de resposta contundent.
El que jo anomene la "internacional nacionalista", hauria de posicionar-se frontalment contra este disbarat, i reclamar i defensar els nostres drets. I s'ha de fer conjuntament.
Enric Morera ja ha iniciat les gestions. Espere que la cosa vaja endavant.
Com és allò tan panki? Cap agressió sense resposta? Doncs au, toca resposta.
Gràcies Josep
"Ja ha aparegut la socialista (no tots els socialistes estan al PSOE), la Sra. Rosa Díez a defensar parlamentariament el manifest"
esta també deu ser "nacionalsocialista"
El més fort que a aquesta gent els anomenen intelecuals... més be malalts plens de catalanofòbia i de ràbia cap a aquella gent que defensa una identitat que no és la seua.
Com deia a un altre lloc no hi ha més nacionalista que el que s'autodenimina no-nacionalista...
M'alegra molt sentir que s'està preparant una resposta des dels partits polítics no espanyolistes. Considere vital que es faça sentir la discrepància. No sé si és una apreciació meua però veig,d'un temps cap ací, un reviscolament brutal del pitjor nacionalisme espanyol que em té esglaiat. De veritat.
i que la selecció de futbol guanye, només alimenta eixe sentiment.
Ni que ho digues. I el pitjor de tot és que ja, guanyen o perguen la final, anem a tenir "Héroes de Austria" fins a Nadal.:-(
Bona noticia allò de la internacional nacionalista que tu li dius.
Només espere que no sols siga fruit de la proximitat de les Europees i que tinga una certa continuitat.
Confesse que tinc els meus dubtes. O dit d'un altra manera, no tinc cap dubte de la necessitat d'eixa unitat d'acció. El que dubte és que ho tinga tothom clar.
De la taula rodona si que va eixir ben palesa eixa necissitat i tots i cada un van manifestar eixa voluntat.
No pactar individualment grans temes, i fer-ho col·lectivament, com un "pol" polític que supere la dinàmica partidista.
El que passa es que em tem, que qualsevol d'ells (per no personalitzar), acceptaran un 1% més d'infraestructures per al seu país a canvi de recolsar al PSOE, que no seguiran negociant en conjunt, sense vore que podrien treure un 2% per cada territori.
Tant de bo m'enganye.
Hauriem de pactar una document de, com han posat de moda els d'ERC, de línia roja, que no es pot ultrapassar, sense saber, que "la internacional nacionalista" no donarà suport al PSOE. I entre elles, està, sens dubte, el respecte i potenciació de les nostres llengues atacades frontalement pel castellà. I a sobre hem d'aguantar estos pallassos
de lo milloret que t'he llegit últimament, enric!
s'heu fixat que els no nacionalistes tenen moltes banderes i petards? no sé en la plana, però en barcelona és insoportable... perquè després diguen que oprimim!
La Plana? Hi ha banderes d'espanya als balcons, als bars...
I qui podria tindre cabuda en eixa internacional nacionalista? Els partits que vos van acompanyar l'altre dia, és clar, però i altres partits nacionalistes dels seus llocs que no van estar? Per exempe ERC (i ERPV), Aralar, Partido Andalucista, Unió Mallorquina,etc. Per no parlar, a ca nostra, d'Iniciativa del Poble Valencià, ERPV, República Valenciana (o com se diga), Opció Nacionalista Valenciana-Units per valència (o com se diga), etc.
En qualsevol cas, enhorabona per l'article, me sume als aplaudiments (i sense segones, que en internet a vegades se pot malinterpretar)
Ja posats, per què no presenteu una moció en els ajuntaments on se demane a la generalitat que defenga el valencià de possibles atacs nacionalistes espanyols?
Segur que si convideu altres partits d'abast estrictament valencià, també ela presentarien o recolzarien als ajuntaments.
ERC estava convidada. No va vindre perquè els hi coincidia el seu Congrés.
En qualsevol cas, es va convidar a Esquerra, com una excepció per dir-ho així. Els que van vindre son els nostres socis en la coalició a les Europees. Per cert na UTE vertadera on després cada grup seu on creu que ha de seure. No formem tots part del mateix grup. I són els partits nacionalistes més votats a cada país. I tots ells tenen presència al Congrés o al Senat.
Iniciativa, com soci a les darreres generals, junt amb els Verds (no recorde mai el cognom, ai!) van vindre com convidats a escoltar. Van seure a primera fila.
Per cert, que no sé qui va vindre per Iniciativa. Ningú que jo conegués.
La realitat a voltes supera la ficció, gràcies que sempre ens quedarà l'hiperrealitat.
http://lesclafit.blogspot.com/2008/06/el-perill-del-castell.html
enric 2, la Generalitat de la mà de Paquito el Impresentable (perquè no apareix per Les Corts) ja ha firmat el document per la supremacia del castellà per damunt de totes les llengües de l'estat i en concret del nostre valencià. No cal més que dir-li que és un impresentable.
El nacionalisme espanyol fa por. Només cal parar atenció a les interpretacions que estan fent-se a totes les tertúlies d'"intel·lectuals" respecte de l'entusiasme que desperta la sel·lecció, de com ens unix una cosa com el futbol a tots els espanyols, de que l'audiència dels partits de la sel·lecció a Catalunya i Euskadi supera el 60%, etc. Després diuen que els nacionalismes "perifèrics" ofeguen. Com no ens despertem ja acabarà passant com a França.
Eduard
Me solidarizo con el vecino de Burriana, que por querer vivir sin ruidos, tiene que soportar botellones frente a su domicilio.
(No se quien es, pero entiendo que como ser humano tiene todo el derecho a exigir el cumplimiento de las normas vigentes; es muy comodo hacer normas y mas normas (de cara a la galería)para luego no cumplirlas).
Saludos.
És absolutament vergonyós que s'organitze una concentració, i s'amenace a ell i la familia, davant la casa d'un veí que reclama l'aplicació de les ordenances.
La meua solidaritat també.
Aquest manifest es una pixada fora del test.
Aquest manifest és una pixada fora del test de tanta prepotència com el "habla cristiano" que tantes vegades hem hagut de sentir els catalanoparalants, inclús quan ens venen a demanar coses a ca nostra. És que no podrem parlar el català ni a ca nostra? Si segueixen així els castellans faran el mateix que han fet els francesos amb l'occità, una de les llengues cultes més antigues d'Europa, la llengua dels trobadors, que ara només té una presència testimonial a França, la qual cosa suposa un empobriment cultural molt gros. Aquest manifest és una altra volta de rosca per imposar el castellà als catalanoparlants. El manifest és cortradiu a ell mateix, primer diu que són les persones que tenen drets, i no les llengues, i llavor diu que és el castellà el que té més drets. Què hi té a veure el castellà amb la democràcia? La democràcia suposa un respecte a les minories cosa que no han demostrat aquests suposats intel·lectuals. Per mi el castellà no és una llengua d'unitat, és una llengua imposada, doncs el temps que anava a escola em van escolaritzar en castellà, per què el dictador Francisco Franco havia prohibit el català, i per aprendre a escriure amb català em vaig haver de fer autodidacta. No serà que en lloc de ser d'esquerres són d'estrema dreta? No serà que aquests, que jo pensava eren intel·lectuals, estan fets de la mateixa pasta que el dictador Franco? Ja que hem fet l'esforç de aprendre el castellà no estaria fora de lloc que els castellans fessin el mateix i que a les escoles de regions castellanes es donassin unes hores d'altres idiomes espanyols, això, pot ser, faria que aquests intel·lectuals de pensament tant curt de mires quan anassin a les provincies de parla pròpia no ho trobassin tan estrany. Els ciutadans catalanoparlants tenim el dret i l'obligació de defensar la nostra llengua, i si l'Estat Espanyol no defensa el català, doncs no hi cap nació que no es tengui en meynspreu que no defensi el seu propi idioma, el que haurem de fer serà demanar la independència dels països catalans.
Na Rosa Diez no és socialista. Na Rosa Diez ha demostrat que era una nana infiltrada dins el PSOE, i ara s'ha destapat com a d'extrema dreta.
La Rosa Díez és simplement una cantamatins i una volantinera, que només mira que per ella. D'ací quatre anys, quan perda l'escó, ja la vorem a les files del PP, o potser del PSOE una altra vegada, total.
Eduard
El que es demana amb aquest manifest és garantir per llei allò que ja existeix a la vida diària: que el castella vagi per davant de les altres llengues espanyoles, quan el que s'hauria de demanat és donar més força a les llengues de les autonomies, sinó moriran d'inanició. El que m'agradaria veure és el que diran quan l'anglès, que a Internet, per exemple, té un creixament imparable li comensi a menjar terreny al castellà.
El que passa amb na Rosa Díez és que si estàs a un partit de centre dreta com és el PSOE, perquè no ens hem d'enganar els partits espanyols tenen uns tics de dretes que només, en conjunt, van del centre esquerra a l'extrema dreta, i, com deia, et gires cap a la dreta caus a l'extrema dreta.
Jo crec que sí que és socialista. Digueu-me agoserat, però crec que alguns feu una anàlisi massa simple i generosa amb el socialisme.
Dieu: "com defensa l'imposició de l'espanyol, que el valencià o el gallec tornen a la clandestinitat, una reforma constitucional per retornar competència a l'estat, etc, és de dretes, no pot ser socialista".
Doncs crec que això no és així. Si manté unes determinades postures socials, evidentment pot ser socialista. L'espanyolisme, el centralisme, la vocació castellanitzadora, l'odi a la diferència, la manca de respecte pels drets nacionals d'altris, etc, no és potestatiu de la dreta. Ho és de l'espanyolitat. I el socialisme pot ser (i és) profundament espanyol.
No és una qüestió de dretes o esquerres, és en l'eix nacional on està el problema.
Cada colp que un socialista (Bono, Ibarra, Díez...) fan declaracions "espanyolistes", algú considera que ja no són socialistes i són de dretes. No. Dreta o esquerra és un concepte que té a vores amb posicions socials, econòmiques...però no nacionals. El socialisme és espanyol.
Igual resulta que ben mirat (no ho sé) en temes socials, jo que sóc socialdemòcrata, compartisc visió en Rosa Díez, i m'allunye de Duran i Lleida. Però en qüestions nacionals, és un altra cosa.
Crec que sou massa generosos amb el socialisme i així ens va.
Una part important del socilisme (la majoritaria) és profundament i vocacional, espanyol. I espanyolitzador.
No entendre això, ens situa sempre en la disculpa al socialisme ("son bons xics, este que esbarra és que no és socialista ja"), i ens fa subsidiaris d'eixe error estratègic profond de dir "votarem el psoe per que no guanye el pp". I després ens queixem quan no tenim bons resultat.
La E del PSOE vol dir Espanya. No vol dir Esquerra. Que a ningú no se li oblide, o ens seguiran alçant sempre la camisa.
El respecte a les minories, del tipus que siguin, es propi dels demòcrates i dels progressistes, en canvi les dictadures, i el feixisme, es caracteritzen per llur falta de respecte a les etnies diferents de la seva, i per la falta de respecte per les minories. Pot ser que en alguns aspectes econòmics siguin socialistes, però des de el punt de vista sociològic no ho son perquè no respecten a les minories liguístiques.
El nacionalisme, d'un signe o d'un altre, té a veure amb ls idees progressistes. Un estat centralista suposa que només hi haurà un presidente de govern, un president del parlament, un tribunal suprem, etc. En canvi a un estat federal hi el poder pot estar repartit i per comptes de tenir un sol president que aglomeri tots el poders de l'executiu hi pot haver un president per cada estat federat (i això amb les altres institucions) i el poder pot estar més repartit
Primer anònim, no hi estic d'acord.
Sense anar a l'antiga URSS, els exemples de governs suposadament progresssistes i d'esquerres que no respecten les minories són diversos. A l'amèrica llatina, ara mateix n'hi ha algún de ben evident.
Les edifinicions polítiques no poden ser teològiques. Vull dir, que no poden ser veritat
axiomàtiques absolutes.
Ú dona una definició sobre l'esquerra i la progressia, i quan un partit fa una cosa o manté una posició que no s'ajusta amb la teoria, se'l expulsa de l'aspectre esquerra. Eixa és una opció possible. Però és una opció purísita, quasi bé fonamentalista.
L'altra opció és vore que la teoria no és perfecta. I que l'esquerra, una part importantíssima de l'esquerra no respecta minories, ni drets nacionals, ni llengües.
Perquè cas contrari, resultarà que l'esquerra no existeix.
Si l'esquerra és un teorema violentat per tots els socis del club, no és que els socis l'abandonen, és que el club no és com pensavem.
Jo el que dic és que el respecte a les minories és propi de les democràcies, i no només això, sino també una de les regles fonamentals de la democràcia, el contrari és autoritarisme. Els regims autoritaris no respecten a les minories. No veig massa clar com un regim pot ser progressita o d'esquerres i al mateix temps no respectar a les minories. En qualsevol cas sempre hi han hagut regims o partits o politics que diuen una cosa i fan l'altre. Si algú es califica a ell mateix com a progressista, o d'esquerras, i no està disposat a respectar a les minories pot ser no és tan progressista o d'esquerres.
El que passa en política és que hi ha molts de conceptes, la democràcia es pot entendre de moltes maneres. A frança els jacobins i el centralisme han acabat, practicament, amb els idiomes minoritaris, i això, encara que parlam de la república més antiga d'Europa, no és precisament un tret democràtic, hauria estat més democràtic respectar a les minories i fomentar l'ús de les llengües regionals, encara que pot ser això és una qüestió de grau de democràcia o d'autoritarisme. En política hi ha molts de conceptes alguns reflecteixen autoritarisme, mentre altres indiquen democràcia.
Dos pedres. EspaÑa campiona de Europa!!!
A tragar, naZionalistes cacalinos!
Ja li vaig dir al Conseller que fer lobotomies gràtis seria un problema. I mira...
Jo no soc nacionalista. Però crec que amb aquest manifest s´han passat. Vaig estar dissabte justament en un sopar d´amics, tres d´ells meseteros i ells ho defenien. Bé, normal. Crec que no han tingut molta sensibilitat amb nosaltres. No es tracta de minories ja, es tracta de respecte a un poble, que jo quan tinc que anar a Euskadi intente adaptar- me a ells i si no tinc ni idea de euskera amb educaciò demane canvien l´idioma, però no impossant, i tant de bò puguere apendre mès idiomes.
Efectivament, no és una qüestió de nacionalisme. És una qüestió d'educació i de no dir mentides.
Tot el manifest és una absurda mentida. Parla d'una situació que no existeix en cap territori. Existeix en tots i cada un, precisament la contraria.
I si nosaltres haguerem gosat dir res similar se'ns haurien tirat damunt.
Jo sóc valencianoparlant. Eixa és la meua llengua. L'única. Tinc la fortuna, immensa, de parlar i escriure castellà, i francés. I fer-me entendre en alemany. És una riquesa personal.
Però la meua única llengua propis és el valencià. Ells em diran, si amb esta pequliaritat puc ser espanyol. És el seu problema. No el meu.
L'altre dia recordava amb un amic que per la seua professió estava present que quan van cridar a Joan Ribó a declarar com a testimoni en el cas Fabra va demanar fer-ho en valencià, tot i que tenia dret a fer-ho, la presidenta del tribunal li ho va negar. On estava la defenbsa de la llibertat individual?
Jo vaig anar a declarar com testimoni fa uns mesos, en un judíci. Vaig començar a parlar en valencià i el jutge educadament em va interrompre. Mig dubitatiu em va dir que era de Castelló i havia estudiat la carrera fora i per això el seu valencià no era molt bó (es veu que si estudies la carrera fora se't oblida la llengua materna! o és que mai no ho va ser i aleshores que m'expolica del seu curriculum!) que si jo podria...podria... Li vaig dir, si el que vol saber és si li traduiré les paraules que no entenga la resposta és no, però em sé un munt de sinònims i segur que ens etenem.
Molets va preguntar als advocats de les parts si tenien cap problema. Tots van dir que no. Aleshores, contrariat, preguntà als fiscals "ustedes tampoco tienen problema?" digueren que no.
Vaig declarar, i quan em va interrogar la part del demandant em va dir: "hableme en valenciano si quiere, pero como no lo hablo muy bien, yo hablaré en castellano".
"Cap problema" li vaig dir jo.
El jutge va interrompre de nou:
"Le agradezco al testigo su actitud, le asiste el derecho a pedir un traductor si quiere que le hablen en valenciano, pero esto retrasaria el juicio. Gracias por su actitud".
"Amb la venia, senyoria, -li vaig dir, no és cap esforç. Jo no tinc cap problema amb el castellà, l'entenc perfectament, el qui té un problema és vosté amb el valencià."
L'advocat que mpacompanyava ja fora em va dir: "Enric, has mantingut una actitud de dignitat absoluta, però has estat sever. Jo davant de tanta pressió igual hagués arribat a cedir."
Per això ens guanyen sempre. Ens fan cedir. I alguns cedeixen.
Els meus drets m'han costat anys de recuperar-los. No cediré.
Molt bé, enhorabona per la teua actitud. Però supose que també dependria de l'actitud del jutge, si haguera sigut de Bullejos del Condado o Alcantarilla (múrcia) igual no haguera sigut tan respectuós. I al final de la correguda tot és qüestió de respecte.
Si fos d'Alcantarilla hagués hagut de demanar ell el traductor.
En la meua vida privada parle en castellà amb alguna gent, per raons diverses. En la pública no. I davant d'una administració a la que tinc dret a dirigir-me en valencià menys.
Tinc respecte per aquells que no entenen el valencià, però em tinc més respecte a mi.
Amic Enric:
Supose que dels casos particular no es poden extraure generalitzacions; però ja que tú ho fas, jo també et contaré una anècdota.
Fa dos anys vaig anar com a testimoni a un judici. El jutge em va recordar que tenia dret a declarar en valencià si així ho desitjava.
L'advocada d'una de les parts, contrariada pel fet de ser de Madrid, va protestar, a la qual cosa el jutge li va dir que ell mateix li faria la traducció si calia.
En la recuperació i dignificació de la nostra llengua, hem hagut d'avançar per sinuosos camins, i ben segur que seguirem trobant entrebancs i algun ensurt (com este manifest), però seguim avançant.
De mica en mica s'ompli la pica.
Pot ser a alguns els hi semble massa, a uns altres massa poc i a alguns fins i tot una almoina en un marc juridico-polític que no és el seu...però esta és una altra història.
Una abraçada
Algun comentari sobre la pseudo manifestació blavera del dissabte a València? Ho dic perquè segons el levante sols havia 20 persones, i la foto que il·lustrava la notícia reflexava una pancarta de castelló. Ceieu que el secessionisme lingüístic blaver és ja un cas terminal totalment minoritari i marginal vore el teu company de plenaris, el sr. Gonzalo Romero, que quan cal vota a favor de la unitat de la llengua i de les normes del 32. Tot siga per poder seure en el saló de plens de l'ajuntament.
No en sé res de la mani. He vist grups de més de 20 persones fent cua en molts urinaris públics.
Home Tikey m'agfrada vore't per ací.
Dius una cosa molt interessant, que ja m'agradaria a mi que anés fent camí. El problema de l'ús del valencià no és un problema del que, efectivament, no estem còmodes en el marc jurídic actual. És un problema que afecta a gent que pensa diferent, i es sent nacionalment coses diferents.
No és una llengua per a uns, i sobretot no és una llengua contra res i contra ningú.
És, ni més ni menys que això, una llengua. Concretament la nostra.
La teua, la meua i la de tants altres.
Cert,Enric,la nostra llengua no es una llengua contra ningú ,però la cosa realment remarcable no és aquesta,és :Per què tanta gent va en contra de la nostra llengua,inclossos els que també hauria de ser d'ells?.Incògnita que crec que mai vaig a poder despejar,de veritat. Laura.
No vos queixeu tant, que a les comarques del nord encara esteu bé. Jo visc ací, a La Llosa, a la Plana Baixa (entre la meua companya i jo som el 66% dels vots del bloc a la localitat), però sóc de la Marina Alta, divendres vaig tindre el plaer dubtós de parlar amb la segona alcalde del poble (una austriaca, que no entén quasi el valencià, però és quimana de l'ajuntament) i per parlar amb ella (la regidora de cultura) havíem de fer miracles per no canviar de llengua, nosaltres parlant d'història i cultura i ella només preocupada per urbanitzacions, escoles angleses i ... I quan van treure el tema de les eleccions (d'ací tres anys) ens va dir, "vosotros valencianos mil personas, nosotros, guiris, quatro mil". Visca la democràcia, i això m'ho hem buscat nosaltres (els de la Marina).
I l'article molt bo, Enric.
Gràcies Biel. Doncs...alguna cosa haurem de fer a La Llosa...
Si només fóra la Llosa...
Comence a ser pessimista amb això del redreçament nacional del País Valencià, amb tanta banedereta i tant de càntic de "yo soy soy español!".
Però bueno, si es va sobreviure al franquisme...
Acabe de llegir alguns comentaris que m'havien passat per alt.Teniu raó quan dieu tot el que heu dit sobre el valencià.Pense que s'ha de fer molt encara perque els que parlem valencià normalment,no siguem ciutadans de segona.
Jo crec que estic predestinada a les controvèrsies botigueres.Vos explique:Vaig entrar a una botiga a preguntar el preu d'un objecte que m'agradava.La dependenta em contesta:"En castellano porfa..."
la frasse anava amb el matiç sarcàstic.La meua reacció la podeu imaginar,encara que jo sempre vaig amb l'educació al meu costat dret o esquerre ...
L'altra anècdota no és botiguera,però és pitjor. Em vaig apuntar, ja fa un temps, a un curs elementari,d'una asignatura que no ve al cas .El professor li va preguntar a una xica alguna cosa per vore si haviem entés,i la xica li diu:"Lo tengo a la punta de la lengua,pero..." el professor li diu:"Dígalo en valenciano si le resulta más fácil"La xica li cotesta:"Yo no soy valenciana" (Jo estava tement el final...)El profe li diu:De dónde es Ud?.Y ella li diu:"Yo soy de Castellón".....
Allí van haver rises per parar un tren...i el meu plor dins del cor,amortit pels batecs accel·lerats pel moment tan històric.....
¿Pot una dependenta ser aixina ?
¿Pot una xica de Castelló,no ser valenciana...?
Vinga,vinga,vinga,vinga...
Un amic meu que és filòleg (filologia catalana) n'està
convençut que la nostra llengua sense un Estat fort al darrere està condemnada tard o d'hora a desaparéixer (i ho afirma amb rotunditat, malgrat que el seu futur laboral lògicament depén de la salut de la llengua) Vaja, una versió lingüística de la teoria de l'evolució de Darwin. Només un exemple: els portuguesos formaven part del "Imperio" espanyol al segle XVII fins que es van rebel·lar i van aconseguir la independència. Els catalans també es van sublevar, pero no ho aconseguiren. Us imagineu hui en dia que Portugal seguira formant part d'Espanya? Llavors el portugués seria també objecte de persecució per part del "manifiesto en favor del espanyol", una llengua "més universal" que la portuguesa. Però això no passa: ningú exigeix als portuguesos aprendre l'espanyol ni els imposa un tracte de favor cap als castellanoparlants, i la llengua portuguesa frueix del respecte i reconeixement internacionals, a banda de ser un dels idiomes oficials de la Unió
Europea. I no parle del lituà, letó, estoni, eslové, croata, maltés, i un llarg etcètera, que ni de lluny es poden comparar amb una llengua tan "prestigiosa" i "universal" com l'espanyol. Segons el meu amic, la nostra llengua desapareixerà com a idioma viu abans que no les altres que he citat amunt. Esperem que no siga abans d'aconseguir la nostra independència. No hi ha una altra alternativa.
No,home ,no no hem de ser tant pesimistes.No va quedar una reserva de la nostra llengua malgrat la persecució del franquisme i ha pogut revifar?
Amb independència o no ,estic segura que no desapareix.No serà com el castellà perque on la parlem està el límit de la reducció de territori i en això sempre seràn superiors,però d'ací a desapareixer hi ha un bon,tros.
Amb obstacles més durs no va morir,no va a morir ara.que hi haurà controvèrsies ...assegurat que sí,"pero les haremos un pulso....."
Avui "el Mundo" tornava a dir que hi ha uns empresaris turistics que diuen que parlar el català pot fer fugir els turistes. El meu germà va anar amb la seva banda de música amb una d'aquestes empreses de viatge, Airberlin (que ja va tenir una polèmica per el català fa uns dies) i els hi varen perdre les malestes i els instruments, i ningú de la tripulació sabia una paraula ni de català ni de castellà! Així es com ens tracten als turistes catalans quan anam per fora. Doncs si no els agrada que parlem el català que no venguin, que ens faran un gran favor, perquè el turisme es una activitat antiecològica. Aqui molt abans de que venguessin els turistes ja parlavem català, i tot i això no veig que hagi estat tan perjudicial pel turisme, millor si no venen.
El que els hi faltava: La Fundación Nacional Francisco Franco dona suport al manifiest pel castellà
Com és que el català està en perill (diglòssia)?
A la oficina on faig feina ara tenc dos companys. Am ells parl el català. L'altre dia va venir el sogre d'un d'ells. Ens va parlar el català a mi i a la meva companya de feina. El meu company i el seu sogre parlen entre ells el castellà.
Això és un petit exemple, i com aquest en podriem trobar a balquena.
Uno de los iconos del ala conservadora del partido, Newt Gringich, identificó la lengua española con la pobreza y los barrios. Fue hace ya más de un año, pero sus palabras pueden ser un buen revulsivo para aquellos que se empeñan en defender de forma totalitaria la lengua única.
El que fuera también presidente de la Cámara de Representates del EEUU, para defender la abolición de la educación bilingüe aseguró que, mientras el inglés era el idioma de la prosperidad, el español es propio de vivir en un gueto. Al darse cuenta de su tremendo error se disculpó posteriormente con los hispanos. "Las palabras que elegí (...) no fueron las mejores, y lo que quise decir es esto: en Estados Unidos es necesario hablar bien el inglés para poder progresar y tener éxito", dijo el ultraconservador, quien insistió en "remplazar los programas de educación bilingües por cursos intensivos de inglés", para que éste sea el idioma "común".
http://www.elplural.com/noticiasred/detail.php?id=23390
Publica un comentari a l'entrada