Segur que c
oneixen l'homònima cançó de James Brown, el Padrí del soul. Hi ha un vídeo en blanc i negre on un jovenet Brown sembla lliscar sobre l'aire, amb un moviment de cames que encara hui sembla impossible. Si Michel Jackson, que va començar la seua precoç carrera fent versions de Brown, va inventar el Moonwalk, Brown, James Brown, va crear 20 anys abans el Marswalk. Estratosfèric!
Eixa forma de lliscar, de patinar sobre la música, de perdre la verticalitat sense perdre mai del tot l'equilibri, no deixa de ser una metàfora de la política. Com portaveu municipal, un mateix dia he parlar d'urbanisme, de serveis socials, d'igualtat de gènere, de la situació del cementeri, del comerç local o de qui sap què. I no tinc formació específica en la majoria de les àrees. Potser alguna vegada haja pegat o pegue una relliscada, però encara no he perdut mai l’equilibri. I saben què? Em trobe bé. I feel good. Em trobe assentat en la meua feina, en el meu treball com portaveu. Assumisc el risc diari de cometre errors, però ho faig amb la consciència absolutament tranquil·la de saber que els errors que puga cometre no són fruit de la mala fe, de la manca de dedicació o de la desídia. Procure no ser un bocamoll, pregunte més del que conteste, m'informe abans de parlar, i ni alimente el meu discurs de demagògia, ni aposte per la confrontació. No deixe perdre una bona oportunitat per a Castelló només per que siga idea d'un altre, ni utilitze morts per fer política, ni jugue amb les emocions de col·lectius sensibles. Em mire a l'espill i no he de baixar els ulls per res. Les crítiques em fan reflexionar, no m'ofenen. I feel good.
oneixen l'homònima cançó de James Brown, el Padrí del soul. Hi ha un vídeo en blanc i negre on un jovenet Brown sembla lliscar sobre l'aire, amb un moviment de cames que encara hui sembla impossible. Si Michel Jackson, que va començar la seua precoç carrera fent versions de Brown, va inventar el Moonwalk, Brown, James Brown, va crear 20 anys abans el Marswalk. Estratosfèric!Eixa forma de lliscar, de patinar sobre la música, de perdre la verticalitat sense perdre mai del tot l'equilibri, no deixa de ser una metàfora de la política. Com portaveu municipal, un mateix dia he parlar d'urbanisme, de serveis socials, d'igualtat de gènere, de la situació del cementeri, del comerç local o de qui sap què. I no tinc formació específica en la majoria de les àrees. Potser alguna vegada haja pegat o pegue una relliscada, però encara no he perdut mai l’equilibri. I saben què? Em trobe bé. I feel good. Em trobe assentat en la meua feina, en el meu treball com portaveu. Assumisc el risc diari de cometre errors, però ho faig amb la consciència absolutament tranquil·la de saber que els errors que puga cometre no són fruit de la mala fe, de la manca de dedicació o de la desídia. Procure no ser un bocamoll, pregunte més del que conteste, m'informe abans de parlar, i ni alimente el meu discurs de demagògia, ni aposte per la confrontació. No deixe perdre una bona oportunitat per a Castelló només per que siga idea d'un altre, ni utilitze morts per fer política, ni jugue amb les emocions de col·lectius sensibles. Em mire a l'espill i no he de baixar els ulls per res. Les crítiques em fan reflexionar, no m'ofenen. I feel good.
42 comentaris:
Home, no és qüestió d'utilitzar morts, però com que es tracta de canviar noms franquistes, que van ser posats després d'una guerra, una guerra concreta com va ser la Guerra Civil, es podria posar els noms de les víctimes innocents d'eixa guerra, aquells que ara s'anomenarien "danys col·laterals", les grans oblidades de la història.
Hi ha un llistat de víctimes dels bombardejos en el llibre "Castelló sota les bombes", i segur que en algun lloc hi haurà un llistat de víctimes de l'entrada dels nacionals a Castelló en juny de 1938, tant d'un bàndol com de l'altre.
Per altra banda, hi ha cap carrer dedicat a Joan Fuster, a Alfons Cucó, a Gonzalo Anaya. a Lluis Guarner o a Josep Vicent Marqués.
hola, no ve al cas, però tinc uns dubtes, perquè el BLOC no es centra en fer política a les zones castellanoparlants de la "Comunitat", crec que sinó ho fem mai podrem tindre veritable força per canviar res, gracies
L'ajuntament va acordar una formula per posar noms de carrers. Cada grup va fer les seues propostes (el BLOC va presentar un llarguíssim llistat de dones que havien destacat en diferents àmbits, i també de fets històrics valencians i destacades persones que representen diferents sensibilitats del valencianisme).
Canviar noms de franquistes (cosa a la que obliga la llei) per victimes d'ETA (que no mereixien morir així, com tampoc les víctimes del GAL, dels GRAPO, la senyora morta per Terra Lliure, els morts de la AAA...), trenca eixe acord. Encara que només fora per això, ja pagaria la pena votar en contra.
Però ja ho he dit, no serà ací on explicaré la posició i els arguments. No encara.
l'he esborrat jo perquè m'havia repetit.
Dur. Això va a canviar. Com President de les Comarques del Nord, ja he dit que els meus principals objectius són entrar a els Ports, via Morella, i a les comarques castellanoparlants, via Sogorb.
Compartisc la preocupació amb tú.
Hi ha valencians que són castellanoparlants. Uns històricament, d'altres més recent. Però són valencians. I el BLOC ha de dirigir-se a tots ells.
gracies per contestar, bé sempre ho fas, i és d'agrair! la pregunta venia per un comentari que em va fer una dona major un dia d'estos. "qué pasa que sino hablo valenciano no soy valenciana?" ... amb tota la rao del món, la dona és de Cofrentes(històricament castellanoparlants). La dona es sent tant valenciana com el que més... i això em va fer pensar i molt. Hi ha que treballar dur, perquè no sera fàcil, e inclòs fer campanya en castellà si cal... tot siga per un bé comú. Deixem a banda el llibret d'estil català, encara que fins hui s'intentat no serveix, la realitat en la nostra casa és molt diferent.
Aquesta dona es pot sentir molt valenciana i jo m'en alegre molt,però per què no apren la llengua que es parla a la terra?.Per altre costat Què em dieu de la gent de Valènia,,Castellò i Alacant que són zones de parla valenciana on molta gent no vol ni sentir-ne parlar del tema.Diuen que el temps que passen aprenent valencià el prefereixen passar-lo aprenent anglès....Això és sentir-se valencià a mitges o menys i tot.És més ,consideren inferior el fet de expresar-se en valencià;això és de poble,és el argument més usat com excusa.Em val una auto-anècdota per fer més gràfic el que acabe de dir:Entre a alguna botiga per CS i sempre em parlen castellà perque veuen que sóc dona jove,més o menys represente una dona culta....moderna....és a dir no pareixc de poble....(¿?)i jo erre que erre no deixe el valencià per res del món i queden molt extranyats.....(Jo quede molt més)i si entra una senyora amb aspecte més sobri li parlen de seguida en valencià.....(em quede més extranyada,si cap...).Podeu fer les reflexions que vulgueu i de ben segur que arribareu a la conclusió que arribe jo sempre:el valencià és per gent d'especte de poble....i s'ha de deixar que es parle als pobles...vaja un pensament heretat de Madriz,eh?.
Laura-CS
pq quan us referiu acastelló empreu les sigles CS? per les antigues matricules dels cotxes?
això és una espanyolada més!!
per exemple: per referi-se a castelló, valència i alacant ho he vist a molta gent inclòs campsnal 9 i posa CS, V i A i no deuria d'èsser C, V i A?
s'està emprant una terminologia franquista que sols ens diluïx com a una provincia més d'espanya.
cs = catalunya sud
Si el 60% dels que viuen a "esta la nuestra" es declaren castellanoparlants, les zones castellanoparlants de la Comunitat són totes.
I si posem C no ens dilueix com una província de no sé on?
Jo no ho gaste. A Castelló li dic Castelló i al País Valencià, País Valencià, però dir que és una terminologia franquista em sembla sorprenent. Supose que fa referència al fet que les matricules del cotxe daten d'eixa època. Però també als anys 60 van eixir alguns grups musicals interessants, i malgrat ser coetanis del franquisme, no crec que les seues cançons ho siguen.
C no identifica Castelló. Cs si. A sobre, tinc la poderosa sensació que quan Laura sigana com Cs fa referència a la ciutat, no a la província.
Barcelona ha inventat BCN com nom curt, que en realitat és el nom internacional pel que es reconéix el seu aeroport. Com fa València amb VLC. També són sigles posades en marxa en època del franquisme, però no crec que siguen franquistes.
Si segons el CIS el 60% de les persones que viuen a "esta nuestra comunidad" es declaren castellanoparlants, les zones castellanoparlants són totes.
Disculpeu, he repetit el comentari dos vegades amb variacions d'estil. A vore si aixina tinc més raó.
No crec que siga això només, per ací tenim pobles menuts amb més romanesos que gent del terreny i no per això diem que el idioma no siga el valencià, a pobles d'Alacant passa el mateix amb inglesos i alemanys que són majoria i el idioma oficial d'eixos pobles segueix sent el valencià.
El problema del BLOC no són les comarques castellanoparlants. Si a les valencianoparlants hi haguera un nacionalisme mitjanament acceptable tindria representació asseugurada i sobradament, sense necessitar a les altres. El problema és la manca de valencianisme (i una xifra com el 5%). Com que sí les necessita, també crec que hauria de fer llistes als pobles castellanoparlants, i fins i tot, fer camapanya en castellà (alguns dirigents del PNV no tenen ni idea d'euskera). Fer com fan els altres (PPSOE) però a l'inrevers, emprar el valencià com a regla general, i el castellà (en eixes comarques) com a regla més excepcional.
Eduard
No li done importància excesiva a el que no en té.Acostume a posar CS per cosa visual només.Sí pot ser una reminiscència de les matrícules dels cotxes,però no comporta cap segona intenció ni molt menys una intenció lletja.Ni m'en recorde de Franco ni de ningú al posar CS .Recorde que no fa molt els cotxes de CS portaven les sigles i això ja no s'esborra del cor.No penseu res mal perque no ho he escrit per res mal.Per abreviar ,també podria ser una explicacioneta,no ho sé.Vinga que això no té tanta importància.....
Laura-Castelló de la Plana.
Menys mal que Enric em compren.....
Fa el mateix que jo:li dona importància al que cal donar-li...
Vinga,gràcies a tots per llegir-me.
al igual que volem que ens respecten , també hem de respectar al demés. No fa falta parlar valencià per ser valencià, això és una xorrada, com si tot fora blanc o negre. És una reflexió prou infantil... un sentiment nacional no es crea només amb una llengua. I sí la dona del exemple és tan valenciana com el que més, encara que mai aprenga valencià. Si no ens adonem d'això mai passarem de nivell. Tenim la rara convicció de que si una persona és valencianoparlant ha de ser valencianista, esteu molt equivocats, només heu de vore ells resultats de les eleccions.
Totalment d'acord amb Dur i amb Edurad, no afegiré res més.
Jo tampoc tinc gaire que fegir. Conéc gent ben respectuosa amb el valencià que vota al PP i al PSOE. I conéc algun castellanoparlant que vota al BLOC. són una minoria, és cert.
La llengua no és el país. També és cert que és dificil entendre el país sense llengua.
De fet, el treball que jo propose per estes comarques, és eixamplar la presència terriotorial. Comencem a Morella (que és valencianoparlant) i continuem amb Sogorb (que és castellanoparlant). No propose un esforç específic per les zones castellanoparlants, el que faig és no fer distincions.
Hem d'estar a tot el país. i evidentment el prinicipal problema el tenim a les grans ciutats.
València i Alacant sense una presència més que testimonial. Elx en una situació millor però lluny de ser idílica. Castelló on no estem tan forts com alguna gent de la resta del país pensa, i hem d'esforçar-nos molt si volem afiançar-nos, i moltes ciutats mitjanes. un partit que no és capaç d'aconseguir un 5% no és un partit amb vocació de govern.
DUR, per qué no els dius el que has escrit als anglesos ,als francesos o a qüalsevol habitant d'una comunitat amb llengua pròpia?
Fem mal algú parlant valencià?.tot al contrari.Bé...No hay peor sordo que el que no quiere oír. O es :No hay mejor sordo que el que no quiere oír? Laura.
Ah que conste que no done classes de valencià jo,eh? veig que hi ha algú que malinterpreta algunes coses....
Urgent: demà concentració per la inauguració del TVRCas tram Corte Inglés-UJI, amb la presència de Camps.
Concentració de protesta convocada per SOS Ribalta, a les 12 del matí, en la carpa muntada per a tal fi, on el president de la Generalitat, Francisco Camps, té previst inaugurar el primer tram de TVRCas.
M'ha arribat ara mateix
tranquila Laura, açò només és parlar per parlar... és més, tinc un amic angles que ho enten perfectament... et sona Irlanda, Escocia i Gales? els anglesos( perdó, britanics) ho entenen millor que mosatros, ens porten prou anys al capdavant
Jo assistiré a la inauguració. Precisament perquè s'atura davant el Ribalta i fa mitja volta.
Una metàfora del que hauría de passar.
I el BLOC no està en contra d'un sistema de via reservada, només discutim el traçat
Laura no t'ho prengues com una bronca lo de CS, era simplement una reflexió que sempre m'havia passat pel cap. i encantat de llegir-te. ;)
m'agrada el bon rotllet!
anem a vore. històricament això de què el país valencià és bilingüe és mentida. a les zones castellanes ara, del país valencià històricament la evolució cap al castellà ha estat molt diversa. zones com l'interior de catelló repoblades per aragonesos quan jaume I però que es van adequar a la llengua pròpia del regne de vlc és a dir el valencià i així consta en alguns escrits oficials de l'època, les zones del vianlopó i utiel annexionades com a provinces del 1850 per tant res de res de sempre bilingüe i oriola ei la seva zona eren valenciano parlants tb abans de la desfeta matança del senyor bisbe...només uns apunts a mode de reflexió: no ´hem estat bilingües, ens han fet, això dels territoris històrics castelllans....
bé a banda de la història, la realitat del país valencià és que hi ha actualment zones castellano parlants, perfecte, a les que s'ha d'adreçar en castellà...ja no ho tinc tant clar. però sobretot mirar una cosa, si el BLOc és l'únic partirt que ho fa tot en valencià, la gent que parla normalment en valencià ens associa i ens pot veure íntegres com els que defensem la llengua realment, els únics que la normalitzem a nivella polític. en canvi si ens passem mitja vida discutint, perque no es la primera vegada que ho fem, de si parlar castellà i de fet fem coses en castellà també estem perdent gent, votants, que no s'aclarixen, la gent és més pràctica que nosaltres...
ale salut
El BLOC (com UPV abans) sempre ha fet material electoral bilingüe. Jo no dic que en fem més. Ni dic que canviem de llengua.
Si que dic, que vull integrar al projecte nacional valencià a tots els valencians i valencianes, parlen la llegua que parlen.
El valencià és una senya d'identitat irrenunciable per al nacionalisme, però també els serveis socials de qualitat, un finançament just, l'educació i la sanitat pública...
A Sogorb parlen castellà (no sé des quin segle) i si vaig a Sogorb a explicar un projecte nacional que els costa d'entendre, i ho faig en una llengua que tampoc no consideren la seua, no m'escoltaran.
El que dic és que voldria que tot el país coneguera el valencià, com ara conéix el castellà, i que els hi ho explicaré en castellà.
Com regidor he casat parelles en romanés. En el "sermó" els he dit que benvinguts al nostre país, i que tenen l'obligació d'aprendre el valencià.
Podia haver-los casat en valencià, no m'hagueren entés. Crec que és més útil ser ductil, que no vol dir que cedisca a res. Vol dir que ho vull tot, i els hi vull explicar perquè m'entenguen
Doncs jo sí que crec que el Bloc hauria de fer més coses en castellà, per exemple, la pàgina web (que fou bilingüe allà pel 2002).
El valencià no guanyarà ús per la llengua que utilitze el Bloc en els seus materials sinó si n'hi ha, entre altres coses, una política lingüística diferent.
Per què no podem explicar en castellà que cal garantir lo que diu la LUEV de que tots els estudiants que isquen del cicle educatiu obligatori han de conéixer amb suficiència les dos llengües oficials i que per això cal canviar les línies 'PIP' que no ho garantixen?
Xa, que a la sra. Glòria Marcos li donarà una altra baixada de tensió!! I ara diuen L. Torró i M. Albiol que s'autoinculparan del mateix que s'acuse a Glòria Marcos. Mira tu que bé.
Perdona, Enric, ja sé que tens prou maldecaps com per a que te fiquen en embolics del grup de les Corts, però és acabe de sentir ara mateix la notícia, i no m'he pogut reprimir.
Doncs jo no sóc detractora del castellà,valgam déu,ni de cap idioma,pero aquesta gent no ha tingut temps des de 1850 d'aprende valencià...Necessiten mil·lenis per aprendre'l?
Perfecta la lliçó d'Història, anònim .
A mi també m'agrada aquest bon rotllo per parlar.Ens serveix de catarsi.
Al altre anònim li dic que no,que no ho he pres com una bronca,de cap manera.Tens raó en fer-te la reflexió sobre el meu -CS.Crec que ho posava per abreviar y per recordar temps bonics pero que no s'acosten ni de bon tros al franquisme.Ni m'havia passat pel cap,de veritat.
També a mi m'agrada llegir-vos.
Laura.
estic llegint un quants periodics, dels anomenats imparcials i d'altres no tant, i em fa por. Venen mals temps per a la nostra llengua... espere que no em fça callar cap turista forani que vinga al meu poble este estiu, per sentir-me parlar en valencià. Bé l'any passat només em va passar amb ú, amb tot aquest rotllo de la "plataforma YO NO HABLO CATALAN" , "el maniesto por el castellano" i xorraes com estes creixeran les fobies espanyolistes més casposses... Déu ens pille confessats! i en estes teres discutin si el que parlem és valencià o català... malament
I per què es discuteix si el que parlem és valencià o català? per l'antiquíssim divideix i venceràs.
Comentareu per ací el que passe i parle Camps sobre el Ribalta i demés? M'agradaria,perque jo no podré ser-hi. Laura.
Aquest cap de setmana he estat a Sorita (Els Ports), a l'escola del poble van uns 12 xiquets, aproximadament la meitat són romanesos, aquestos parlen perfectament a més del romanés, el castellà i el valencià sense cap problema, he vingut content de sentir parlar el valencià a xiquets romanesos.
No se si València historicament era bilingüe o no (a pesar de que pense que sí). La realitat és que actualment ho és, i per tant si volem ser el partit nacional valencià, haurem de utilitzar les dos llengües si volem obtindre implantació en zones castellanoparlants i per suposat bons resultats en les mateixes zones.
I ja no és només en eixes zones, si no augmentar el de les zones valencianoparlants en les que el valencià és parla menys que el castellà.
Açò significa abandonar la defensa de la nostra llengua? Per a res a hores d'ara si treballarem en les dues llengues continuariem sent percebuts com als defensors de la llengua ja que ni PSOE ni PP la utilitzen (o si, però puntualment). A més de que nacionalisme no és només llengua i cultureta, si no també moltes altres coses com pot ser la defensa de la economia valenciana o altres coses.... Per suposat des el govenrn, tindrem temps de fomentar l'ús i aprenentatge del valencià en tot el nostre territori.
En conclusió, de cara a les pròximes eleccions el BLOC ha de deixar e ser el partit del valencià, per passar a ser el partit dels valencians. Podem agafar bon exemple del PNV per aconseguir açò.
JOANDA DE VLC
Disculpeu-me que clave la cullera. Algú ha dit que les zones castellano-parlants del noste país no ho son "per se" sino que les han fet i ha ficat l´eixemple de Requena " amexionada " al Regne de Vlc al 1850. Això és fals, al menys a determinades comarques com la Fioa de Bunyol o la Canal de Navarrés, la meua familia materna ve d´un poblet de la Foia de Bunyol i ahí són històricament castellano-parlants o milor xurro-parlants amb tot el carinyo. De fet la iaia diu en castellà coses com ara : ratolin, pare, mare, burchaca, lidonero, garrofera, olivera, bleda... tot això perque son llengues en contacte i la petjada del valencià era important. Son tan valencians com nosaltres, han tingut alcalde de Unio Valenciana i quan uns joves es presentaren pel Bloc tragueren més vots que el Psoe ( i 0 concejals cal dir)
Disculpeu el cudol etnogtàfic.
Xè Enric! Quant de temps, et llig molt però no he tingut quasi temps a escriure´t. He estat sentint a mig dia la informació a Ràdio 9 sobre la inauguració que s´ha fet hui. Havia parat ja el cotxe, i m´he esperat un poc quan ja havia parat el cotxe amb la il.lusió de que tu parlares. Massa il.lusions, ja que sols han parlat l´alcalde i el meravellós Camps. Pensava que des d´aquella històrica intervenció al debat de Canal 9 et tindrien més en compte...En fins...
Moltes salutacions Enric!
A Joanda de Vlc:
Pregunta-li a la teua iaia pels cognoms dels habitants del seu poble.
No, el castellà a la Foia de Bunyol no és de "tota la vida". Ho és de "tota la vida" de ta iaia i "tota la vida" de....
Més encara, tota la vida de la teua iaia, com demostra en la seua parla, encara era la transició al castellà.
No, el castellà a la Foia de Bunyol és modern. En temps de la teua iaia la llengua era el "xurro" i molt abans el català (dis-li valencià si vols)
C. Viadel
JOANDA DE VLC.
Per a Raimon
No hauria d'estacar cullera i menys en un "jardí" filològic als que estem tan abeats...
Per parts, històricament el País Valencià desde la seua constitució era "dual" en terminologia de Joan Reglà després arreplegada per J.Fuster, això és així i punt, simplement cal anar als arxius o consultar monografies (et puc recomanar moltes és la meua feina). Un eixemple "modern" (emprant el terme en el sentit estricte històric) si conéixes l´obra de Cavaniles a fins del S. XVIII va recòrrer TOT el PV i ahí es reflecteix clarament quines zones són castellano i quines valenciano-catalano-parlants ( és prou "modern" eixe dietarista?).El valencià a la Foia de Bunyol és modern (anterior a 1789) i medieval i constitutiu si vols, aón si que la castelanització va ser un fenòmen "modern" (anterior a 1789) va ser al Baix Segura, provocat per una substitució linguística arran unes pestes i repoblació amb Murcians, però eixa és un altra història...
Per cert els cognoms tìpics del poble de la iaia són Carrion, del Valle, Grau, Sánchez, Torralba, Marqués... i francament això no té cap interés, allò important és com expandim el Bloc a les comarques històricament Castellano-parlants (o xurres), o a les grans ciutats, o al Baix Segura Comarca Castellanitzada aon es produí la substitució linguistica i on viuen més de 200.000 habitants...
Pd.- perdó rellegint veig que a quedat una mica pedant i potser algo agressiu amb Raimon, és l´estiu que ens reblaneix el cervell, vaig a hidatar-me amb una cervessa,SALUT COMPANY!!
És que fa massa calor i a tots ens afecta. Tot bé.
Laura, al final no vaig anar a l'acte d'inauguració se'm va acumular la feina i em vaig quedar al despatx.
Doncs vaja que estic aprenent Història jo per ací.....No em va malament...
No et preocupes,Enric,si no vas poder anar, més que segur que ens assabentarem de tot per algún altre mitjà.Ánim i que no es trenque la bona ratja del teu blog. Laura.
Joanda, has estas molt bé.
Ara el pedant ho seré jo: És clar que he llegit Cavanilles, Reglà i Fuster, però també és clar que aquests autors i molts altres no aclareixen que es parle xurro-castellà a la Foia de Bunyol.
Un fet que no s'ha estudiat prou és quina era la llengua "oficial" en temps de moriscs i quina fou després del repoblament. Qui eren els replobladors primers, si romangueren al territori o foren substituits per altres, qui són aquests "altres", etc. etc.
Reglà, Fuster i "tutti quanti", partiren del fet que es parlava "castellà", s'atribuí al repoblament inicial d'aragonesos i prou. Problema resolt.
Però no sembla que les coses foren aixina.
I clar, quan dic modern no vull dir els anys entre 1453 i 1789.
P.S. El repoblament del País Valencià durà molts, moltíssims anys.
P.P.S. I no em fases massa cas, jo sóc un desqueferat i el meu gran problema real és que em resulta dificultós viure en valencià en el meu poble, on si vinguera ara Cavanilles diria que parlem en castellà.
Publica un comentari a l'entrada