Per a quant algú l'organtize. Cada ú es sent orgullós del que vol. Però és evident que si no s'hagues massacrat durant dècades els i les homosexuals, transexuals, bisexuals, etc, no hagués nascut eixa necessitat de autoreivindicació.
Anònim... si ser heterosexual estiguera penat en nombrosos països amb la pena de mort, si en molts altres estiguera perseguit amb penes de pressó, si en tot el món fora motius de discriminació social, laboral, si la por al rebuig fora una de els majors causes de suicidi adolescent, si els heterosexuals necessitaren una mínima ajudeta per a la seua visibilitat... llavors jo mateix organitzava a la meua ciutat el dia de l'orgull hetero. L'orgull només l'entenc front a qui tracta d'avergonyir-te. Mentre participaré del 28 de juny com a dia de l'orgull de la diversitat.
Doncs jo tinc ganes que no es celebre cap festa reivindicativa de res;seria un bon senyal de que considerem que tot cap al sac de la vida.Podem tenir els nostres propis pensaments sobre els temes que siguen,estar o no d'acord,compendre-ho o no comprendre-ho inclús demanar el reconeixement del que siga , però mentre es facin festes per reivindicar alguna cosa es que encara no està acptada del tot ni de bon troç.Jo no vaig reivindicant que sóc una dona que pot entrar a un blog i dir el que crec que he de dir perque ho veig i ho veuen normal.Tot el que es reivindica dóna que pensar que encara no està aceptat com normal.La veritat es que passe un poc de totes les reivindicacions ,Qui no compren tot això pitjor per ell.Laura-CS
He legit bé el diari on hi ha algo escrit sobre una festa del orgull pederasta o pedòfil? Això sí que em pareix la barbaritat més grossa del món.No té ganes de treballar aquesta gent i s'inventa festes horripilants? Laura.
Anònim. És l'ostententació de la diferència identitària valenciana front a l'espanyola un atac a la normalitat? Jo crec que és una reivindicació legítima de pluralitat i diversitat... Perdona'm la resposta a la galega.
I per a Laura-CS... efectivament has donat en el clau. Cal reivindicar allò que encara no està normalitzat. I trobe que pecariem d'optimistes si pensàrem que les dones són hui iguals que els hómes, o que la comunitat LGBT no té cap barrera adicional. Almenys no és això el que veig dia rere dia. Legalment és una cosa i socialment és una altra. També els valencianistes tenim la llei d'ús i ensenyament del valencià vigent...però.. i la realitat?
Pere m'agradaria dir-te una cosa i poder explicar-ho bé per apartar malentessos.A vore si sóc capaç ,i tu d'entendre'm,sí? A mi no em fa falta cap reivindicació de feminisme.Per la zencilla raó de que veig que no som iguals els homes i dones.Ni tinc ganes de que ho siguem.Clar,que en certs espectes som iguals;són els aspectes culturals.Però en els altres espectes,a mi,personalment,m'agrada que el home es diferencie de la dona.No és perque aixina ens ho han ensenyat i aixina estem acostumats,no,no és per això;el tema és algo més complexe.Mira: Si jo sé planxar millor (per ex.) per qué he de voler, per damunt de tot ,que planxe el meu home?Si vol fer-ho ,perfecte,però si no,no m'importa gran cosa.I si jo tinguera que arreglar la roda del cotxe (per ex.) i sé que el meu home ho fa millor.....M'entens?Si hi ha una parella que ho fan tot els dos igual de bé ja s'arreglaran,però ,com jo per certes coses sóc negada completament i el meu home és un manetes i viceversa no veig per què ha d'haver bronca a casa per això. En el tema intelectual i cultural és diferent:tant homes com dones ,está més que evidenciat que no existeix difèrència,més que la genètica, i les possibilitats que li donem al nostre cervell,tant homes com dones.Crec que en això també estarem d'acord,no Pere?.L'home intrínsicament té unes ventajes i la dona unes altres,som un per l'altre un complement (direct,indirect i circunstancial.....)dos subjectes(no elíptics ) amb molts verbs preciosos per conjugar i les demés coses les podem pensar,raonar,estar o no d'acord..i continuarem sent iguals i distints al hora,i precissament això és "a cosa mais divina do mundo". Espere haver fet una bona lliçó de no sé qué,exactament... Laura-CS o Laura,com vulgueu....
Laura per a mi el sexe és la perxa i el génere el vestit. Vull dir que hi ha diferències evidents en qúestions físiques, en les quals no caldrà que em recree, però la resta les questions relatives al génere, són construccions culturals i com a tals modificables.
I jo sí sóc feminista, vull que les dones no es vegen sotmeses a cap típus de discriminació en cap àmbit, i que puguen triar lliurement el rol a desenvolupar en cadascun dels àmbits. Si tu tries lliurement uns coincidents amb els que la cultura contemporànea t'atorga per defecte, res a retraure't, però en qualsevol cas aspire a que puga ser una decisió lliure i no una perversa imposició social.
Laura per a mi el sexe és la perxa i el génere el vestit. Vull dir que hi ha diferències evidents en qúestions físiques, en les quals no caldrà que em recree, però la resta les questions relatives al génere, són construccions culturals i com a tals modificables.
I jo sí sóc feminista, vull que les dones no es vegen sotmeses a cap típus de discriminació en cap àmbit, i que puguen triar lliurement el rol a desenvolupar en cadascun dels àmbits. Si tu tries lliurement uns coincidents amb els que la cultura contemporànea t'atorga per defecte, res a retraure't, però en qualsevol cas aspire a que puga ser una decisió lliure i no una perversa imposició social.
Pere,acabe de llegir-te i m'ha extranyat tot una miqueta.Si a la fi hem dit el mateix tu i jo,només que hem construit frasses diferents per expresar el nostre pensament.No vull que penses que sóc diferent a tu en tot el que has escrit.Crec que es pot deduir que no sóc una perversa o mala malísíma,res d'això.Si m'has llegit sempre hauràs vist que sóc la primera de la fila reivindicant qüalsevol cosa digna de ser reivindicable (i tot el que dius tu ho és...)A mi també m'agrada que la dona arribe a la meta igual o millor que l'home,que no siga maltractada,pel sol fet de que el home té més força física que ella i tants i tants etcs.I adhessió total amb tu en que tot ha de ser decisió lliure,home.El contrari significaria no haver avançat ni un pas en res,i no ha estat aixina.Crec que en tot el que he escrit deus d'estar d'acord si et fixes bé.Venim a dir coses idéntiques.Em sabria mal que hagueres pogut pensar que sóc una retrógada que només li agrada planxar...Això ha estat un mere i pot ser una miqueta ximplet exemple,perque el tema té molt més transfons i és molt més seriós.Pero torne a dir-te que si jo planxe millor i el meu home canvia millor la roda del cotxe per què hem de fer el que fem pitjor?.Per decissió molt ecuànime jo planxe i ell es dedica a la roda.Pere,i en altres àmbits,segurament passa el mateix:ell farà coses millor que jo i jo faré unes altres millor.Però el que jo vull dir és que això no ha estat mai tema de controvèrsia entre nosaltres.I de perverses imposicions socials tens tota la raó.I crec que tots estem lluitant per a que les imposicions socials o vinguen d'on vinguen acaben ja d'una vegada. Tu li dius a tot el que hem comentat "ser feminista" i jo estic en un altre esglaó de la lluita sorda i constant,però estem tots dos a la mateixa línia i m'agrada molt.Salutacions a Pere i a tots els que donen una mirada al blog i lliurement diuen el que pensen.Laura-CS
11 comentaris:
Per a quan una gala de l'orgull heterosexual?
Per a quant algú l'organtize. Cada ú es sent orgullós del que vol.
Però és evident que si no s'hagues massacrat durant dècades els i les homosexuals, transexuals, bisexuals, etc, no hagués nascut eixa necessitat de autoreivindicació.
Anònim... si ser heterosexual estiguera penat en nombrosos països amb la pena de mort, si en molts altres estiguera perseguit amb penes de pressó, si en tot el món fora motius de discriminació social, laboral, si la por al rebuig fora una de els majors causes de suicidi adolescent, si els heterosexuals necessitaren una mínima ajudeta per a la seua visibilitat... llavors jo mateix organitzava a la meua ciutat el dia de l'orgull hetero. L'orgull només l'entenc front a qui tracta d'avergonyir-te. Mentre participaré del 28 de juny com a dia de l'orgull de la diversitat.
Doncs jo tinc ganes que no es celebre cap festa reivindicativa de res;seria un bon senyal de que considerem que tot cap al sac de la vida.Podem tenir els nostres propis pensaments sobre els temes que siguen,estar o no d'acord,compendre-ho o no comprendre-ho inclús demanar el reconeixement del que siga , però mentre es facin festes per reivindicar alguna cosa es que encara no està acptada del tot ni de bon troç.Jo no vaig reivindicant que sóc una dona que pot entrar a un blog i dir el que crec que he de dir perque ho veig i ho veuen normal.Tot el que es reivindica dóna que pensar que encara no està aceptat com normal.La veritat es que passe un poc de totes les reivindicacions ,Qui no compren tot això pitjor per ell.Laura-CS
Pere, No és l'ostentació de la diferència contrària de la normalitat?
He legit bé el diari on hi ha algo escrit sobre una festa del orgull pederasta o pedòfil? Això sí que em pareix la barbaritat més grossa del món.No té ganes de treballar aquesta gent i s'inventa festes horripilants? Laura.
Anònim. És l'ostententació de la diferència identitària valenciana front a l'espanyola un atac a la normalitat? Jo crec que és una reivindicació legítima de pluralitat i diversitat... Perdona'm la resposta a la galega.
I per a Laura-CS... efectivament has donat en el clau. Cal reivindicar allò que encara no està normalitzat. I trobe que pecariem d'optimistes si pensàrem que les dones són hui iguals que els hómes, o que la comunitat LGBT no té cap barrera adicional. Almenys no és això el que veig dia rere dia. Legalment és una cosa i socialment és una altra. També els valencianistes tenim la llei d'ús i ensenyament del valencià vigent...però.. i la realitat?
Pere m'agradaria dir-te una cosa i poder explicar-ho bé per apartar malentessos.A vore si sóc capaç ,i tu d'entendre'm,sí?
A mi no em fa falta cap reivindicació de feminisme.Per la zencilla raó de que veig que no som iguals els homes i dones.Ni tinc ganes de que ho siguem.Clar,que en certs espectes som iguals;són els aspectes culturals.Però en els altres espectes,a mi,personalment,m'agrada que el home es diferencie de la dona.No és perque aixina ens ho han ensenyat i aixina estem acostumats,no,no és per això;el tema és algo més complexe.Mira: Si jo sé planxar millor (per ex.) per qué he de voler, per damunt de tot ,que planxe el meu home?Si vol fer-ho ,perfecte,però si no,no m'importa gran cosa.I si jo tinguera que arreglar la roda del cotxe (per ex.) i sé que el meu home ho fa millor.....M'entens?Si hi ha una parella que ho fan tot els dos igual de bé ja s'arreglaran,però ,com jo per certes coses sóc negada completament i el meu home és un manetes i viceversa no veig per què ha d'haver bronca a casa per això.
En el tema intelectual i cultural és diferent:tant homes com dones ,está més que evidenciat que no existeix difèrència,més que la genètica, i les possibilitats que li donem al nostre cervell,tant homes com dones.Crec que en això també estarem d'acord,no Pere?.L'home intrínsicament té unes ventajes i la dona unes altres,som un per l'altre un complement (direct,indirect i circunstancial.....)dos subjectes(no elíptics ) amb molts verbs preciosos per conjugar i les demés coses les podem pensar,raonar,estar o no d'acord..i continuarem sent iguals i distints al hora,i precissament això és "a cosa mais divina do mundo". Espere haver fet una bona lliçó de no sé qué,exactament...
Laura-CS o Laura,com vulgueu....
Laura per a mi el sexe és la perxa i el génere el vestit. Vull dir que hi ha diferències evidents en qúestions físiques, en les quals no caldrà que em recree, però la resta les questions relatives al génere, són construccions culturals i com a tals modificables.
I jo sí sóc feminista, vull que les dones no es vegen sotmeses a cap típus de discriminació en cap àmbit, i que puguen triar lliurement el rol a desenvolupar en cadascun dels àmbits. Si tu tries lliurement uns coincidents amb els que la cultura contemporànea t'atorga per defecte, res a retraure't, però en qualsevol cas aspire a que puga ser una decisió lliure i no una perversa imposició social.
Laura per a mi el sexe és la perxa i el génere el vestit. Vull dir que hi ha diferències evidents en qúestions físiques, en les quals no caldrà que em recree, però la resta les questions relatives al génere, són construccions culturals i com a tals modificables.
I jo sí sóc feminista, vull que les dones no es vegen sotmeses a cap típus de discriminació en cap àmbit, i que puguen triar lliurement el rol a desenvolupar en cadascun dels àmbits. Si tu tries lliurement uns coincidents amb els que la cultura contemporànea t'atorga per defecte, res a retraure't, però en qualsevol cas aspire a que puga ser una decisió lliure i no una perversa imposició social.
Pere,acabe de llegir-te i m'ha extranyat tot una miqueta.Si a la fi hem dit el mateix tu i jo,només que hem construit frasses diferents per expresar el nostre pensament.No vull que penses que sóc diferent a tu en tot el que has escrit.Crec que es pot deduir que no sóc una perversa o mala malísíma,res d'això.Si m'has llegit sempre hauràs vist que sóc la primera de la fila reivindicant qüalsevol cosa digna de ser reivindicable (i tot el que dius tu ho és...)A mi també m'agrada que la dona arribe a la meta igual o millor que l'home,que no siga maltractada,pel sol fet de que el home té més força física que ella i tants i tants etcs.I adhessió total amb tu en que tot ha de ser decisió lliure,home.El contrari significaria no haver avançat ni un pas en res,i no ha estat aixina.Crec que en tot el que he escrit deus d'estar d'acord si et fixes bé.Venim a dir coses idéntiques.Em sabria mal que hagueres pogut pensar que sóc una retrógada que només li agrada planxar...Això ha estat un mere i pot ser una miqueta ximplet exemple,perque el tema té molt més transfons i és molt més seriós.Pero torne a dir-te que si jo planxe millor i el meu home canvia millor la roda del cotxe per què hem de fer el que fem pitjor?.Per decissió molt ecuànime jo planxe i ell es dedica a la roda.Pere,i en altres àmbits,segurament passa el mateix:ell farà coses millor que jo i jo faré unes altres millor.Però el que jo vull dir és que això no ha estat mai tema de controvèrsia entre nosaltres.I de perverses imposicions socials tens tota la raó.I crec que tots estem lluitant per a que les imposicions socials o vinguen d'on vinguen acaben ja d'una vegada.
Tu li dius a tot el que hem comentat "ser feminista" i jo estic en un altre esglaó de la lluita sorda i constant,però estem tots dos a la mateixa línia i m'agrada molt.Salutacions a Pere i a tots els que donen una mirada al blog i lliurement diuen el que pensen.Laura-CS
Publica un comentari a l'entrada