No m’agraden les carreres de cotxes, trobe que fan massa soroll i em sembla que la tecnologia pesa més que la destresa a l’hora de puntuar. En això la Formula 1 s’assembla al món de la política, que fa massa soroll, i que el marketing pesa més que les idees. En qualsevol cas, si dic alguna inexactitud, ja em sabran disculpar els entesos, ja els hi he dit que de cotxes no en sé gens ni mica. I de política poc.
Però em fa molt la sensació que un dels episodis més ridículs que han donat en els darrers temps l’esport internacional ha estat eixa absurda baralla intestina entre Fernando Alonso, dues vegades campió del món, i Lewis Hamilton, l’esperança blanca (perdó) d’una part de l’afició. Això també recorda la política local, un Alberto Fabra dues vegades alcalde i un Juan Maria Calles, aspirant ambiciós.
L’hi he preguntat al flamant Premi “Principe de Asturias” de comunicació, el Sr. Google, i em diu que al campionat de l’any passat van competir fins onze escuderies. Mentre Hamilton i Alonso, es discutien i barallaven, Kimi Räikkönen anava puntuant, carrera a carrera. I finalment, mentre aquells dos badocs estaven més ocupats de tirar-se la culpa de tot l’un a l’altre, el pilot finlandés va guanyar a Brasil i s’endugué el campionat.
Una cosa és ser el favorit, l’altra guanyar. I les carreres no es guanyen als despatxos, no es guanyen fent fora del circuit, amb males arts, al principal contrincant. No es guanyen barallant-se. Es guanyen competint honestament. Es guanyen pilotant amb intel·ligència, amb serenitat, amb generositat. Frenant quan toca. Es guanyen en les rectes, en les corbes. De vegades en un túnel. Com en la política.
Però em fa molt la sensació que un dels episodis més ridículs que han donat en els darrers temps l’esport internacional ha estat eixa absurda baralla intestina entre Fernando Alonso, dues vegades campió del món, i Lewis Hamilton, l’esperança blanca (perdó) d’una part de l’afició. Això també recorda la política local, un Alberto Fabra dues vegades alcalde i un Juan Maria Calles, aspirant ambiciós.
L’hi he preguntat al flamant Premi “Principe de Asturias” de comunicació, el Sr. Google, i em diu que al campionat de l’any passat van competir fins onze escuderies. Mentre Hamilton i Alonso, es discutien i barallaven, Kimi Räikkönen anava puntuant, carrera a carrera. I finalment, mentre aquells dos badocs estaven més ocupats de tirar-se la culpa de tot l’un a l’altre, el pilot finlandés va guanyar a Brasil i s’endugué el campionat.
Una cosa és ser el favorit, l’altra guanyar. I les carreres no es guanyen als despatxos, no es guanyen fent fora del circuit, amb males arts, al principal contrincant. No es guanyen barallant-se. Es guanyen competint honestament. Es guanyen pilotant amb intel·ligència, amb serenitat, amb generositat. Frenant quan toca. Es guanyen en les rectes, en les corbes. De vegades en un túnel. Com en la política.
19 comentaris:
Bon dia:
Vaig estar el dissabte passat en la Conferència Nacional i una de les coses que més em van agradar, va ser la part de bones pràctiques en els governs municipals, en la que vau estar molt encertats els quatre que vau participar.
Crec que eixa activitat s'hauria d'anar repetint més a sovint.
Àlex
gràcies per la part que em toca. Hi estic plenament d'acord. Una part molt important del que vaig explicar havia estat sistematitzat en una reunió de grups municipals als que vam acudir Alzira, Sagunt i Castelló. Llàstima que fallaren d'altres. Va ser molt interessant.
Carles López, de Sagunt, inspirador de la reunió mereix un excel·lent.
Cal repetir l'experiència a altres nivells.
Demà com President de la Federació em reunisc amb Xavi Trenco, President de l'Assemblea de Regidors i Regidores. Hem de coordinar-nos. Vaig a proposar-li precisament que una de les actuacions siga en eixa línia. Una sessió de treball entre grups municipals, per parlar de bones practiques, a la que puguen participar col·lectius sense representació institucional.
Tenim feina. I tenim intenció de fer-la
Enric, una proposta/consell: no deixeu de banda l'implantació de col·lectius amb militants i/o simpatitzants a TOTS els pobles de les comarques castellonenques on no hi ha col·lectiu del BLOC a l'actualitat. Innovació,imaginació i descaro...es perden molts vots que van a altres opcions como ara PsoE o partits independents, i, si cal, es posa un anunci als mitjans escrits, diaris dels pobles o cartellets en llocs estratègics de comerços, escoles, bibliotèques amb un text ben senzill i pràctic, per exemple: "si et preocupa les decissions que es prenen al teu poble i al País Valencià, vols defensar la teua terra i cultura des de posicions progressistes, posa't en contacte amb el BLOC Nacionalista Valencià de Castelló. tel: XXXXXXXXXX"
No oblides mai que les comarques castellonenques son objectiu clau per al creixement del nacionalisme polític al País.
Salut i Visca el País Valencià!
No puc estar més d'acord. El pla de treball que estic organitzant per la Intercomarcal està fet amb eixa filosofia. En la proxima reunió el presentaré.
D'una banda la captació pura i dura, d'altra, posar-nos a disposició de veïns i veïnes de tots els pobles, voten el que voten, per tal d'intentar resoldre els seus problemes. Fer una mena d'oficina parlamentaria mobil, de forma que Molés a la Diputació i Panyella a les Corts, puguen assumir la defensa política de problemes locals, en els que ara no podem incidir per manca d'estructura en el municipi.
Hi ha vots nacionalistes que a les municipals es perden, i hi ha vots nacionalistes que es perden també a les nacionals, perquè no hem estat capaços de fer una politica de proximitat a eixos municipis.
Gràcies pel consell que és ben útil i és ben rebut.
Salut
I eixe pla també implica en pobles de comarques castellanoparlants (bo, l'Alt Palància i l'Alt Millars). Crec que eixe és el gran repte del nacionalisme valencià, i el gran error alhora, oblidar-nos d'una part del territori.
I tant que si. Ja vaig anunciar en ser elegit, que els dos primers actes a fer, tindran lloc a Morella (cap d'una comarca on hem de creixer ja!) i Sogorb.
El cas de Sogorb és especialment important, d'una banda per que és cert que no tenim implantació en la comarca, i en segon lloc, per ser la capital de les comarques del nord de llengua castellana. On, son tan valencians com nosaltres. Encara que allí diguen "valencianos".
Totament d'acord.
A més, en temps de la república (parafrasejant Toni Pitarch) en poblacions Com Navajas o Viver hi havia agrupacions locals d'Esquerra Valenciana.
Sense oblidar que el primer territori conquerit per a la Corona d'Aragó, i que després va passar al Regne de València, va ser Ademús.
No obstant, teniu molta faena per fer, ja que la implantació em tem que no serà fàcil.
En temps de la República i als anys vint es feien els Aplecs Valencianistes de Betxí (prohibits per Primo de Rivera al 1923 i boicotejats pels radicals lerrouxistes als anys 30)... Cal "valencianitzar" Les Alqueries, Morella, Montanejos, Sogorb, Requena-Utiel, Villena... Cal "revalencianitzar" el País Valencià amb propostes positives, sense autoodis que no condueixen enlloc.
Des de Vila-real us recolzarem de baix cap a dalt!
I Aplecs recuperats des de fa alguns anys, sí senyor. Lo de parafrasejar-te era pel títol del teu llibre.
De fet, a Navajas s'ha presentat una llista del Bloc durant les dos últimes eleccions municipals, encapçalada per una persona del poble. I es quedaren ben a prop d'aconseguir representació anant presentant-se com una opció diferent i nova a PP i PSOE. Exactament el mateix que es va comentar a la Conferència de dissabte. És un exemple del camí que crec que hem recuperat arran de la conferència de dissabte, i que ens pot anar molt bé.
Efectivament les vibracions varen ser bones. Quanta gent preparant el futur... i pensar que venim de la derrota! Efectivament ningú no sap la força que tenen aquestos quatre gats que no es donen per vençuts. Atenció al mite de l’Ave Fenix. Seguim contant amb oportunitats creixen des de el que tenim. Insisteixo no són qüestions de lideratge, que també, si no de treball conjunt i d’escoltar als veïns i assumint el que pugam, segons valor si ètica nostres, per ser transmissors del poder atorgat... i per això caldrà entrar on calga sense excloure l’esglèsia ni els valencians de la premeseta puix ells, a banda de les càrregues culturals, també en tenen altres interessos econòmics amb els que podem coincidir i abanderar. Raons econòmiques com la defensa del territori i de l’economia del camp,la fixació de la població amb l’explotació de productes amb alt valor afegit, les infraestructures, l’escola... i sobre tot la insistència de les minses inversions comparant-les amb les de les grans capitals.. Cal entrar en cada poble per la porta falsa i trobar bons elements que ens preparen el camí... professors d’institut, d’escola,agricultors joves amb ambicions... però sobretot a Morella i als Ports.. pot haver més gent nacionalista in pectore allí... i si el PSOE vol ser nacionalista allí recordar-los continuament que prompte seran PSOE-PSV partit socialista valencià sense arrels a les comarques i estructura provincial
Home, per ser justos haurien de ser PSOE-PSCV, o directament PSOE.
Tanmateix també hi ha punts negres en comarques on, a priori, no els haurien d'haver, com és el cas de la Plana Baixa. Ahí estan els casos d'Almenara, la Vall d'Uixó (la tercera o quarta ciutat per nombre d'habitants de les comarques confederals del nord), la Vilavella, o moltes altres poblacions de la Serra Espadà.
Compartisc visions. A Naajas ens ha faltat poquísim. I hi tenim un representat fantàstic. A Almenara hem tingut representació, i d'altres vegades ens hi hem quedat ben prop. És un plaça difícil. A Vall d'Uixó crec que hi haurà canvis en breu. O si més no, reforços. Tinc un repte personal a la Vall.
També tenim pendents Vall d'Alba, Vilafamés, Cabanes, Alqueries, recuperar Xilxes, Nules, Alcalà...
Feina n'hi ha ganes. Ganes també.
Morella és doblement important, per població i per significativa. Sogorb triplement. Per les mateixes raons i per ser la porta d'entrada al país castellanoparlant.
Hui hem tingut reunió Comarcal amb la Secretaria d'organització. Hem dibuixat prioritats i mètode.
Avancem.
El partit necessita una empenta. L'Executiva actual estem exhaurits. Toquen canvis. Renovació.
Alguns hem de fer un pas enrere, d'altres, un pas endavant.
Pareix que toqueu tambors de guerra. O cargols de mar, com els maulets.
No se si de guerra, però encetem una batalla contra el memfotisme dels valencians. Cal crear consciència. Cal oferir solucions.
M'agradaria si és possible que algú em confirmara la següent notícia si és certa o no:
Un regidor de l'ajuntament de Castelló, del PP, recentment nomenat director d'un centre públic on de matí no va i passa alguna vesprada per signar algun paper.
Crec que amb eixes dades només pot ser una persona. Si és ell, la reposta és no.
Va ser director abans de ser regidor. Ara està en comissió de serveis de matriculació (crec que és diu així) en la Conselleria.
Alguna cosa no coincidix la persona en qüestió abans de ser regidor estava d'interí en altra Conselleria i no era director, ara he sentit dir que l'han nomenat director d'un centre públic.
En qualseval cas la dedicació a més d'un lloc i coincidint horaris sembla poc ètica però se suposa que serà com agraiment.
Hi ha un regidor que era interí en una conselleria. No sé que fa ara.
El règim de compatibilitats està reglat. Com no conéc el cas, no puc, ni dec, ni vull pronunciar-me.
El que si que puc dir és que a l'ajuntament de Catelló només tenen dedicació exclussiva l'Alcalde, Marisa Ribes i Miquel Soler. La resta, totes i tots, tenim dedicacions parcials (amb diferents percentatges de dedicació i doncs de retribució), compatibles amb treballs fora de l'ajuntament. La casuísitca és diversa.
Publica un comentari a l'entrada