"SPAM". Levante-EMV.21.06.08

Des de fa prou setmanes, i cada vegada amb més freqüència, arriben al meu correu electrònic escrits en suposada defensa del Paratge Natural de la Magdalena.
M’arriben a mi, als mitjans de comunicació i a més gent. Ho sé, perquè contravenint la més mínima norma de correcció cibernètica, envien el llistat de receptors en obert. Els correus arriben sempre de dos en dos, amb menys d’un minut de diferència, i amb textos diferents. Normalment, un d’ells ve farcit de atacs personals per als que no pensen com ells, el segon, sol ser més correcte. Per compensar.
Les darreres setmanes, s’ha incrementat una tendència a personificar en la meua humil persona les crítiques, i ho ho fan usant una formula peculiar. Així com Alberto Fabra és "el Sr. Alcalde", Juan Maria Calles "el Sr. Calles", i Antonio Lorenzo "el Subdelegado", jo sóc "ese chico", "Enric" i coses així. Agraisc eixa diferenciació, que només pot ser fruit de que em consideren un polític proper i accessible, perquè la veritat és que mai no hem menjat sopes junts al mateix plat per tenir tantes confiances.
El primers correus, quan es referien a mi, deien que la postura del BLOC era tèbia, perquè no acotxàvem el cap i deiem que sí a tot el que deia l’Alcalde, però com ens haviem manifestat, i ho fem encara, a favor de protegir el Paratge Natural, se’ls hi feia difícil atacar-nos frontalment. Al cap i a la fi, l’enemic a batre era un altre. Darrerament però, els dubtes s’han tornat llances. Ara l’animal a batre en esta cacera sense sentit sóc jo. I ho sóc, perquè els hi he destapat les vergonyes. S’han quedat sense discurs.
Tot allò que deien de la defensa del paratge, de que el pont afectaria el tercer pi, etc, ara ja no té sentit. La modificació que fa el Ministeri sobre el traçat (de la que nosaltres ens sentim padrins i inspiradors), és insuficient, però és un avanç inqüestionable, que fa desapareixer eixa afecció. Per això ara, diuen els correus, que res no importa, que el que no volen és que la carretera passe per allí i punt. Sense arguments, sense explicacions, sense vergonya.
He dit al principi que acceptava com casual que de les 24 hores que té el dia, les dues persones (mai una o tres) que diariament envien correus, ho fan amb un minut de diferència. El que no és casual és que tots, absolutament tots els correus rebuts tinguen la mateixa falta d’ortografia (sempre la mateixa). Tampoc no és casual que un percentatge altíssim dels correus, isquen del mateix IP que es correspón amb la Direcció General de Telecomunicacions i Investigació de la Generalitat Valenciana, i que un alta quantitat gens menyspreable, vinga de la Conselleria d’Administració Pública. De fet, algun dels autors ha enviat correus des de les dues adreces! Un cas per a Iker Jiménez!