A una terrasseta d’estiu, compartim l’ombra, un cafè i un conversa política, un amic i jo. La meua tesi és que la major part de les diferències que mantenim els tres grups a l’ajuntament són el fruit de les diferents formes que tenim d’entendre la ciutat i la societat. El meu amic diu que no. Que els uns ens oposem a les idees dels altres, només perquè se’ls hi han acudit a ells abans. Jo insistisc que no. Ell, que em coneix des de fa temps, diu estar fins i tot disposat a acceptar que en el meu cas siga així, però la seua opinió sobre els populars (he oblidat dir que ell vota socialista) és que mai no accepten res que diga el PSOE, només per fer la mà. Personalment no ho crec. No crec això com em negue a creure que el socialistes s’oposen a tot el que fa l’equip de govern només per fer la guitza. No puc concebre que un grup estiga disposat a votar en contra dels interessos de Castelló, fent prevaldre els de partit. Si nosaltres no ho fem, vull pensar que els adversaris tampoc. Segons el meu amic, els altres si que ho fan, i així s’explica en part, el nostre escàs èxit electoral. No ho sé. Em costa de creure. Li dic que el que passa és que hi ha diferents models de ciutat, i que cada ú, lògicament, defensa el seu. Que la política és l’art de fer-los compatibles. El meu amic fa el darrer glop de cafè, s’alça les ulleres de sol i amb un somriure afegeix: “Enric, eres un ingenu.”
No crec que això siga ser ingenu. Ingenu és un altra cosa. Un altre amic meu, en Samuel si que ho és. Divendres nit em deia: “no sé amb qui haurà quedat la meua dona, però no li deu tindre massa confiança perquè s’ha depilat, i amb mi no es depila mai.”
26 comentaris:
No crec que siga sistemàticament així, però jo també pense com el teu amic, al menys que a voltes ho fan així. Si no, no comprenc si PP i PSOE són el mateix (o això diem) mai no estan d'acord...
El "meu amic" és molt llest.
Jo crec que si estàn d'acord. D'acord en allò essencial, al menys com a organitzacions. En el model d'Estat, en fins a on se pot arribar, en què som els valencians i quin paper hem de jugar, en quant valen certs privilegis, què és tindre un càrrec públic, què se pot manipular (encara que en això els peperos d'ací tenen un fí bisturí molt efectiu) etc. Per això potser es barallen per altres coses: per justificar, per escenificar i per fer joc, que és el que demana el personal sense adonar-se'n.
El BLOC manca de moltes coses, i ho dic amb ànim constructiu, però és veritat que hauria d'entrar al drap en temes com la seguretat ciutadana, els delictes i les penes, un clar model d'Estat espanyol pràctic i circumstancial (com tan bé va saber fer jugar CiU), una estima ardent i sincera per la fe popular casolana i els mites propis estimats pels valencians, una cintura política intel·ligent i estratègicament calculada conforme els valencians i no conforme la seua parroquia militant, un creure's opció de govern i no de frontissa i.... bé, m'emocione i m'allargue massa.
Per cert enric, m'hauria agradat enviar-te un mail que he pogut enviar a diversos companyers i persones del valencianisme, però no en tinc cap enllaç d'a on traure-lo. (I no soc Faustí Barberà perque haja dit açò)
Gallart
Jo crec que si estàn d'acord. D'acord en allò essencial, al menys com a organitzacions. En el model d'Estat, en fins a on se pot arribar, en què som els valencians i quin paper hem de jugar, en quant valen certs privilegis, què és tindre un càrrec públic, què se pot manipular (encara que en això els peperos d'ací tenen un fí bisturí molt efectiu) etc. Per això potser es barallen per altres coses: per justificar, per escenificar i per fer joc, que és el que demana el personal sense adonar-se'n.
El BLOC manca de moltes coses, i ho dic amb ànim constructiu, però és veritat que hauria d'entrar al drap en temes com la seguretat ciutadana, els delictes i les penes, un clar model d'Estat espanyol pràctic i circumstancial (com tan bé va saber fer jugar CiU), una estima ardent i sincera per la fe popular casolana i els mites propis estimats pels valencians, una cintura política intel·ligent i estratègicament calculada conforme els valencians i no conforme la seua parroquia militant, un creure's opció de govern i no de frontissa i.... bé, m'emocione i m'allargue massa.
Per cert enric, m'hauria agradat enviar-te un mail que he pogut enviar a diversos companyers i persones del valencianisme, però no en tinc cap enllaç d'a on traure-lo. (I no soc Faustí Barberà perque haja dit açò)
Gallart
pots escriure'm a enric.nomdedeu@castello.es.
Moltes gràcies. Ho faig
Un cordial salut
Gallart
Que opines sobre lo que li va dir Fabra al portaveu socialista?
JJJJ,el chiste molt bo,Enric.Pero sobre el teu escrit et dic que sempre no es aixina com tu dius,i crec que tu tambe ho saps.Moltes,moltes vegades no estan els peperos d'acord amb el PSOE perque si,i viceversa tambe,encara que no tant,perque el PSOE no va tant de prepotent com el PP per la vida politica.PP te el tipic pensament ancestral politicament que si el seu partit no compon les peces no les compon ningu.I aquesta dona a vore si es depila sempre i dona feina a les esteticiens...Laura.
D´acord amb el teu amic. Eu sento.
Ei... anem a pams. Ficció. És tot ficció. Eixa conversa no ha existit, el socialista no existeix, Samuel tampoc, ni la seua senyora.
Escric per generar debats. De vegades faig crítiques dures, de vegades, jugue a ser ingenu, perquè això funciona millor per generar el debat.
Quan pontifiques, quan acuses, cada ovella va al seu corral i no pensa. Quan generes dubtes, passa això, que la gent debat. És exactament el que jo volia.
En l'article hi ha una part de veritat, eixa falta d'estratègia del BLOC en la pitjor acepció de la paraula estratègia. La resta, ja sé que no és així. Convisc amb ells i elles. Sé el que fan, el que diuen, si sovint, perquè ho fan i diuen.
Em sorprén que el "holding" periodistic filosocialista haja taradat tant en publicar-ho.
Està penjat a You tube, des del dia després del plenari. Tots els qui visitem la xarxa ho haviem vist ja.
Com diu aquell, si és demostra que el que ha dit de Fabra és mentida s'hauria de disculpar.
Francament? Em sembla una molt desagradable anècdota que algú ha convertit en notícia de portada.
Que Fabra diguera això fora de micro (el van pillar per confiat i sobrat), em sembla una grolleria inacceptable. No ho hauria d'haver dit, encara que tots sabem que ho pensa.
L'errada és dir-ho davant d'un micro. Amb els dits de les dues mans no puc contar els destacats socialistes als que he sentit dir-lia Fabra (o compnys del BLOC) lladre, fill de puta, xoriço, cabé i tot el que pugues imaginar. Simplement, no els han enregistrat amb un mircro.
Que no s'ha de dir és evident, i que el problema és que l'han pillat (i a altres no), obvi.
Esta mañana cuando he abierto el periódico, Levante, y he leído la noticia, no he podido contener la sonrisa.
Mean fuera del orinal.
¡Mira en que se entretiene!, he dicho para mis adentros.
Ficció... potser també és ficció algun comentari que m'ha fet en privat algun diputat autonòmic i que em fa caure la cara de vergonya mentre ell es queda tan tranquil... tal volta ho fora...
Segurament no, escèotic, segurament no.
Les pràctiques partidistes s'han somatitzat de tal forma, que alguna gent diu en veu alta el que hauria de callar, perquè ja no és ni conscient que el gros de la gent, no comparteix eixes actituds.
El meu article no ha esatat massa reeixit. Alguna gent no n'ha entés la part irònica, ni la de ficció. Tindré que esmolar la ploma per els pròxims episodis.
Però,Enric,home...sí que hem entés el teu post i la part irónica també,inclús et dic més:moltes vegades els posts son ficcions-reals.Tu pots deixar un post en primera persona i no haver-ho viscut tot plenament,home....Però el que has escrit,tant si t'ha passat com no totalment,és perfectament factible que et passe a tu o a mi o a qüalsevol.Si això és el de menys;el veritablement important és si és un fet que es pot donar per la vida o no ,i jo crec que es dona moltes vegades i tant que es dona!.Has posat un post molt ben posat,Enric,i no crec que tingues que esmolar el llapiç si no fa falta,només quan s'acabe la punta i necessites la maquineta.La part irónica (mena de acudit))la he captat com una mena d'acudit,però també es pot donar eh? A la fi no sé si esteu o no d'acord amb el que jo he dit:El PP,sempre va de prepotent més que cap altre partit.Reminiscències del passat,segurament,no ho sé.
Vinga,enric,de tant en tant va bé un acudit per sonriure.Abraçada.Laura.
Em tranquilitza. M'alegra saber que sóc jo qui no vos havia entés a vosaltres.
Jo crec que ens hem entés tot perfectament.No?
No vull decebre, però qui diu "que hijo de de puta" és Colomer i no Fabra i es sent també un company de Colomer que diu:"claro no te quiere contestar...."
hummmm. tornaré a escoltar-ho. jo diria que és la veu de Fabra, però...
Tranquil Enric que t'hem entés, el que passa és que en el llenguatge escrit és un poc difícil fer notar el to irònic. Ara que he rellegit el meu comentari anterior també sembla una altra cosa de la que jo volia expressar.
Tranquil Enric que t'hem entés, el que passa és que en el llenguatge escrit és un poc difícil fer notar el to irònic. Ara que he rellegit el meu comentari anterior també sembla una altra cosa de la que jo volia expressar.
Enric,deixa'm dir-te una sugerència a tu i a tots els que passegem i escribim pel teu blog...no té a vore en el teu post,però com té a vore en tantes facetes nostres,essers humans,no puc deixar de recomanar-vos el següent:
busqueu en google "Eduard Punset" i voreu un apartar per visualitzar per youtube ,de Eduard Punset entrevistat per Jesús Quintero.És tan bonic i emocionant que crec que calia que ho diguera.Val molt la pena .Es poden visualitzar a partir d'allí uns altres vídeos molt interessants i molt profitosos per les persones com tu com jo com els que estàn per ací i tots els que habiten el món.Gràcies ,Enric,per permetre'm dir-ho.Abraçada.Laura.
Jo conec una història sobre Punset. És fill del Dr. Punset (que era un metge conegut i recnegut a Reus). Eduard era una miqueta bala perduda, diuen. Estudiant brillant, però inquiet que volia daber-ho tot, i vlia saber de tot. Crec que va estudiar Dret a Alcalá de Henares. I després, volia estudiar economia a Paris. Diuen que economia en aquell moment era una disciplina nova, í gens coneguda. Diuen també que li ho va plantejar a son pare, un home sever, qui decebut perquè el seu fill en lloc de posar-se a exercir com advocat, volia allargar la vida d'estudiant es va enterar del que valia un bitllet en tren a Paris. Va preparar eixa quantitat exacta de diners, li la va liurar, i li va dir, alguna cosa semblant a: "des d'ara, fill, és cosa teua. Bon viatge".
Punset es va diplomar a Paris.
La seua vida políica posterior es coneguda. Tot un personatge.
Enric,no sabia que Eduard Punset fos de Reus.El feia barceloní.Com jo no sóc de Reus no sabia les petites anécdotes de quan ell era jove.Está molt clar que ni dels seus affaires de juventut ni de la seua puntual intervenció en política no passarà a la Història,i cal quedarse amb les coses bones de les persones y yo em quede amb les conferències tant i tant precioses que dóna i autèntiques lliçons de passar per la vida amb tota la Felicitat posible,amb els seus llibres i també les seues divulgacions .De qüalsevol manera ,estic segura que Punset diria la famosa frase del famós novel·lista francés Benoit:"Dels disbarats de juventut el que més pena em dóna no és haver-los fet sino no poder tornar a fer-los".
Abraç .Laura.
No, jo també crec que va neixer a Barcelona, però es degueren traslladar a Reus. La meua familia és d'allí i els hi he sentit explicar la història esta.
I com polític, no ho va fer gens malament tampoc, l'home. Va tindre una carrera un poc peculiar, però va ser útil especialment en temes d'integració europea.
Publica un comentari a l'entrada