Quan vostés llegiran este article, jo estaré de vacances. Anem a Madeira. No sé si han vist l’aeroport. Els convide a mirar-lo al Google Earth, fa una miqueta d’esglai. Si l’aterratge ha anat bé, ara estarem en Funchal o a Calheta o a Ponta do Sol. Si el pilot no han tingut espai per frenar, aleshores estem buscant l’Atlàntida. Glu-glu-glu. Espere que no.Hem triat una illa, per allò d’intentar aïllar-se una miqueta. Volem caminar pel increïbles paisatges, visitar els boscos subtropicals de laurisilva, descobrir les “levadas”. Volem també llegir. Tinc un munt de llibres pendents, però ja que vaig a una illa, m’enduré entre d’altres “Històries de l’illa sense costes”. Miquel Torres ha convertit en literatura la seua sorprenent i potent imaginació. Vull dedicar-l’hi el temps que reclama. I sobretot, volem descansar, regalar-nos a nosaltres, el temps que durant l’any dediquem a les nostres feines. Tenim ganes de perdre el temps, si és que algú pot pensar que seure amb la teua parella i mirar un capvespre atlàntic, no és en realitat una inversió en la felicitat compartida. Jo no em fiaria d’un polític incapaç d’enamorar-se, incapaç de cuidar la seua família.
Estaré huit dies fora de Castelló. Estic segur que em sabran disculpar els barris que estos dies fan festes, i que amablement m’han convidat. Però necessitava escapar-me una setmana. De veritat. Treballar per la teua ciutat és una oportunitat històrica, que no pense desaprofitar. Però és també, i ha de ser-ho, una tasca feixuga, molt exigent, t’ocupa totes les hores de tots els dies. I no és un retret, no ho és. M’agrada el que faig, però de tant en tant, toca aïllar-se.
3 comentaris:
very nice! hahahahaha
"Jo no em fiaria d’un polític incapaç d’enamorar-se, incapaç de cuidar la seua família".
Jo tampoc! Tota la raó
El meu germà, que és molt més viatger que jo, va estar no fa molt per Madeira i ens va dur uns records de ceràmica que ahir mateix vam ubicar en la nostra nova cuina. Així de xicotet és el món.
Publica un comentari a l'entrada