Zimbabue emet un nou bitllet de 100.000 milions de dòlars .
Viquipèdia:Cent mil articles en català.
Jiménez Losantos, condemnat a pagar 100.000 euros a un exdirector d’ABC.
El 'Hubble' completa 100.000 voltes a l’órbita terrestre.
Viquipèdia:Cent mil articles en català.
Jiménez Losantos, condemnat a pagar 100.000 euros a un exdirector d’ABC.
El 'Hubble' completa 100.000 voltes a l’órbita terrestre.
Un total de 100.000 personas han abandonat les seues llars pel conflicte entre Russia i Georgia.
Els templaris espanyols reclamen al Papa 100.000 milions d’euros
Pequín entrega 100.000 preservatius a atletes olímpics .
Sembla que el 100.00 està de moda.
Els templaris espanyols reclamen al Papa 100.000 milions d’euros
Pequín entrega 100.000 preservatius a atletes olímpics .
Sembla que el 100.00 està de moda.
, i entre tants, i en aplicació de la cláusula Camps, este humil bloc ha assolit ja les primeres 100.000 visites.
Gràcies, cent mil gràcies per estar a l’altre costat.
Gràcies, cent mil gràcies per estar a l’altre costat.
12 comentaris:
Felicitats a tu Enric per eixa proximitat, humilitat, sinceritat, originalitat. Per eixe treball ben fet. Per eixa continuïtat en els escrits. Per eixe compromís amb el valencianisme. 100000 visites no cauen del cel perquè sí. T´ho has currat. Salutacions!
Agostí
Enhorabona Enric per mantindre esta finestreta oberta amb este aire de llibertat, espere que prompte siguen moltes més entrades a este bloc.
Enhorabona Enric, res és casual.
Jesús
Gràcies a tots tres
Un anònim acaba de dir una frase molt bonica,si més no,a mi,m'ho ha paregut i molt:"Res és casual"La gent apartem ,ignorem o deixem estar les persones que no ens interessen per res o per molt poc.Ens agraden les persones ,les situacions que ens aporten ENRIquiment al esperit i al cervell.Creus que hauries tingut tal nombre d'entrades si no fora aixina?Obvi que no.Damunt tens y dones llibertat...Crec que no es pot demanar molt més a un blog.Enhorabona,Enric.Cert que estàn de moda,els blogs.Són el passatemps de moda dels adults ,però tots(blogs i jefes de blogs) no tenen les mateixes facultats d'atreure als mirons i que aquests mirons tornen i tornen i posen la seua opinió i es troben a gust.Estàs fent-ho molt bé i nosaltres ho sabem captar.Et reitere la meua enhorabona.
Ah....Les vacacionetes bé,no?Clar que sí.Venvingut de nou.
Abraçada de Laura.
Enric, enhorabuena.
Mantente así, te deseo lo mejor, y no olvides documentarte del tema de las bicis (en el penultimo post). A ver si sabemos a que atenernos.
Gràcies a tu Enric per les teues interessants reflexions. No canvies!
Ai si, Madeira bé. És l'Eivissa de la tercera edat. Si lgú vol una illa sense costes és esta. Sense platges. Tot penyassegats, però una foresta, una vegetació exhuberant, generosa, excessiva...
Caminates llargues, hores de suor seca, de sol implacable però sec.
I restaurants, clar. També turisme de butxaca plena. I navegar i nedar a un oceà sorprenentment blau, i fotografiar dofins, i una balena que generosa s'oferia als objectius, sempre massa lents.
I piscines naturals, i vins mediocres, i peixos excelents i carns bones.I una llum ofenedora de bon matí. I una gent amable, que sap que el seu negoci, i la seva hisenda som els qui visitem l'illa. Tan diferent d'ací, on les dependentes i els cambrers et perdonen la vida per visitar-los...
Madeira és un destí per fer una sola vegada. Ja està fet. No crec que hi torne mai, em queda món i mig pe visitar, però em penedisc gents d'haver-o descobert. Malgrat que ha esta el substitut del Cap Verd que no hem pogut fer. Per ara.
Cert, les coincidències mai no són casualitat, Enric. Sobretot quan tothom coincideix tant en el teu bloc. Enhoravona, t'ho has currat.
Tan diferent d'ací, on les dependentes i els cambrers et perdonen la vida per visitar-los..
Cierto. Camino La Plana, cercano al mar, terraza, 7 de la tarde, camarero poniendo manteles (de papel, claro),10 minutos esperando, nadie pregunta, nos levantamos y nos fuimos sin tomar nada.
Madeira, tercera edad, sin playas, gente amable. Tomo nota.
Enhorabona Enric, endavant!!
Enhorabona, Enric. Sempre és un plaer llegir les teues reflexions, no només les de caire polític.
Una forta abraçada.
Publica un comentari a l'entrada