05 de novembre, 2010

"LA BONA VOLUNTAT" - Levante.EMV- 06.10.11





















Em trobe a la porta de l'Ajuntament al representant de la Federació Coordinadora d'Entitats Ciutadanes de Castelló, que vénen de fer una roda de premsa. Han presentat una guia sobre la correcta utilització dels contenidors de residus sòlids i reciclatge.
Trobe que és una iniciativa interessant, i necessària, i trobe, a més a més, que esta sí que és una de les funcions de les associacions veinals, ajudar a concienciar a la ciutadania de la necessitat de fer bon ús dels serveis públics.
En el cas de la recollida de fem, és d'una obvietat esgarrifosa que massa gent no en fa bon ús. Més enllà que encara hi haja moltes unitats familiars que no reciclen, o que reciclen de forma molt deficient, que encara és pitjor: és tristament notori el costum d'alguns de baixar la bossa de les escombreries sense respectar els horaris establerts.
Veus gent que a les 8.30 del matí porta els fills a l'escola i amb tota la incívica naturalitat, aprofiten per tirar la bossa al contenidor. Això abans no passava. Eixa mateixa persona, quan no hi havia contenidors i es deixaven les bosses a la porta de casa, la baixava en l'horari establert. Era francament estrany trobar una bossa a les 12 del migdia, al portal de cap carrer. Ara, en canvi, el que havia de ser un avantatge higiènic per la ciutat, s'ha convertit en l'excusa per trencar amb els hàbits correctes i per que moltes families baixen el fem fora de l'horari establert. I l'horari no és un caprici. Els contenidors plens tot el dia signifiquen d'una banda, olors (especialment quan la calor apreta) per tot el carrer i, d'altra, la impossibilitat de l'empresa concessionària de netejar els contenidors. La màquina d'aigua i desinfectant només pot funcionar en els buits, no en els plens.
Com hem arribat a eixa deixadesa? Com i per què hem deixat de respectar els horaris establerts? No ho sé, però tinc una teoria que deixa malament el mascle de l'espècie. Sovint baixar el fem (el contrari que fa l'Ajuntament amb els impostos) és l'única aportació a la feina domèstica que fan els més troglodites dels meus companys de gènere, i em puc imaginar que quan la dona li diu: “Tico, baixa el fem”, ell que ja du les pantumfles li contesta “Ara? Ja el baixaré demà quan vaja a l'oficina”.
Això abans no passava, perquè si tenies el fem a la porta abans o després de l'hora regulada et fotien una multa, ara... ara ves a saber de quina finca són les bosses de dins del contenidor!
La bona voluntat de l'Ajuntament i l'empresa és obvia, però el mal ús que alguns en fan és notòria.
I parlant de bona voluntat, els veïns amb els que em vaig trobar em van dir: “Ho hem fet en quatre llengües. Castellà, valencià, romanés i àrab”. I a mi em va semblar d'allò més bé. Em van donar un grapat de guies de les publicades i ens vam acomiadar.
Mirant-los a l'ascensor vaig descobrir que possiblement els hauríen fet en quatre llengües, però que tots els que m'havien doant a mi eren només en castellà. Deu ser casualitat, però el cert és que em va fer pensar en quin serà el sistema de distribució. Quatre per bústia? En funció del nom de la bústia? Ho deixaran a les tienences d'alcaldia de forma que no arribarà ni al 12% de la població que són els qui acudeixen de tant en tant a les dependències?
La guia té quatre fulls. Una portada amb fotos, l'altra cara amb un pròleg del President de COASVECA, un full amb una salutació de l'alcalde, i per l'altra cara un full amb una salutació del regidor delegat. Hem arribat a la meitat de la guia i encara no han dit res. Dediquen 3 de les 8 cares de la guia per dir què es pot posar en cada contenidor, i la contraportada a la publicitat de totes les institucions que paguen la publicació. De 8 planes, 3 en parlen de reciclatge, cinc són publicitat política o institucional.
Està editat en altíssima qualitat, a tot color, amb fotos de totes les persones al·ludides i d'algun contenidor. En paper setinat i no reciclat. A sobre, va grapat, amb la qual cosa, o treus la grapa abans de llençar-ho al contenidor, o tampoc no és reciclable. No és reciclat, no és fàcil de reciclar. I la profussió de tintes fa que siga mediambientalment més costos.
Òbviament, Alberto Fabra no es reciclable, i a Gonzalo Romero ja el van reciclar el 2007.
Així que... el lema que apareix en portada “Cuidar el medioambiente es cosa de todos”, sembla que no els afecta a ells. Una llàstima, perquè hi havia bona voluntat.

4 comentaris:

Tonet ha dit...

Respecte a les bosses de fem em preocupa per un costat la gent gran que no poden llançar la bossa dins del contenidor i la deixen fora i per un altre costat la gran quantitat de persones que totes les nits regiren entre les deixalles dels contenidors i en alguns casos escampen les coses per fora del contenidor.

Anònim ha dit...

Dónde puedo conseguir, si es que la hay, la Ordenanza sobre la prohibición de depositar basuras a ciertas horas.
Tengo entendido que no hay nada legislado al respecto.
Nunca deposito la basura antes de las 9 o 10 de la noche, pero .... me están dando ganas de echarla cuando me venga en gana.
Lo siento, pero hoy tengo un dia malo.
¿Será porque "la audiencia decidirá antes de final de año si las causas de Fabra han prescrito"?.
No sé, pero estoy muy pasota.

Anònim ha dit...

Ja sé que no te res a vore però a València, als cines Babel es poden vore Pa Negre i La mosquitera en català/valencià. Informeu-vos-en. Ho dic per un dels articles anteriors. Salut.
Jorsol

Nomdedéu ha dit...

Alguns contenidors tenen un pedal que ho faciliten, però és de veres que no sempre és fàcil.
S'ha publicat algun diptic amb la informació, al despatx en tenim. No està regulat en ordenança, però en principi, a tots els contenidors hi havia un adhesiu que ho explicava.

Bona notícia això del cinema en valencià, a Castelló no hem tingut tanta sort esta vegada...