A mi m’agrada escriure, però els confessaré que de vegades eixa pressió d’haver de publicar tal o qual dia se’m fa incòmoda. I també se’m fa incòmode haver de parlar sempre de política, però ja entenc que si Mediterráneo em convida a escriure és per la meua condició de polític. Tot i això, jo procure escapolir-me mínimament de les dues coses. De la temàtica, adobant l’opinió política amb alguna anècdota o buscant un fil conductor que puga semblar-me atractiu. De la pressió de la data per entregar, amb disciplina. Però quan estic sec a més no poder, demane ajuda. Ho he fet en un parell d’ocasions al Facebook, preguntant al meu mur sobre què podria escriure.
La matinada (entre molts altres defectes, també sóc insomne) del dimarts al dimecres vaig demanar ajuda, i un altre insomne em va dir que podria escriure sobre la manca d’aparcament a l’estació de Renfe.
Jo sóc del barri de la Guinea, i la meua memòria nocturna d’infantesa té per banda sonora el terrabastall sorollós i grinyolant dels trens per la via. L’única forma que va tindre Castelló de deixar d’estar dividit per les vies (la frontera fins on la mare em deixava anar en bicicleta) va ser que vingués El Corte Inglés i exigís per instal·lar-se el solar que alliberaria el trasllat i soterrament de les vies. Així vam aconseguir l’estació nova, que des del primer dia tingué problemes de goteres, i un greu dèficit en el planejament en superfície. Es va destinar un espai per a instal·lar empreses de lloguers de cotxes, però cap espai per aparcar els vehicles particulars dels usuaris del tren. Això és especialment greu per la mala combinació d’autobusos que té l’estació. Autobusos que encara no s’han traslladat tots a l’estació feta ad hoc, al costat de la de trens. Despropòsit que creixerà quan el TRAM funcione.
Una estació sense aparcament de cotxes és com una botiga sense porta d’entrada, no hi pots accedir. Hi ha un projecte d’aparcament dormint en un calaix, esperant que passe la crisi, ja que no es va fer quan tocava. Per cert, enderrocant un edifici habitat. Tot plegat, una infame manca de previsió, indigna i inacceptable per una ciutat com Castelló, que es vol moderna. I parlen de mobilitat!
3 comentaris:
Per ací per Castelló som especialistes en no acabar les coses, entre altres tenim l'estació sense aparcament a Castelló, la biblioteca sense llibres a Vila-real i l'aeroport sense avions a Vilanova o els camps de golf sense camps ni golf a Xilxes o Borriana o escoles sense edifici com a la Benadresa.
Enric...no se supone que en el proyecto del AVE, la remodelación de la estación incluye el párking y una zona comercial? Se supone que en 2014 estará...pero no sé si lo hará Ministerio...Ayuntamiento o Generalitat....o nadie :(
No només passa això a Castelló. A València tenim l'Estació del Nord que tampoc té pàrquing i la del Cabanyal tampoc. En canvi la del AVE si que en té. Per què? I aprofitant que he entrat a escriure, volia dir que estic molt content pel diputat que tenim a Madrid però em preocupa especialment una cosa d'entre moltes: som comunitat autònoma o som país? Des dels 15 anys, i ara en tinc 33, que en tots els àmbits en els que passa la meua vida quan em referisc al meu territori ho faig com a país, negant-me a nomenar-lo amb eixe nom que ens van imposar des de Madrid, perquè ens destrueix com a poble i ens furta personalitat. Una de les coses que ens han unit fins ara a les diferents corrents del nacionalisme valencià ha sigut el nom de País Valencià, i ara, que tenim més representació que mai, i podem fer pedagogia del nom de País Valencià, fent-lo present a totes les institucions, va i ens autonomenem comunitat autònoma, la qual cosa em fa preguntarme el seguent: som nacionalistes o ja no ho som? Volem continuar fent país o només volem ser un partit amb l'única aspiració d'obtenir representació institucional com els altres partits, i així garantir el sillonet uns anys més als nostres dirigents? No creus Enric, que ja és hora de posar un poc d'ordre en aquestes coses, o és que jo soc més papista que el Papa?
Jorsol
Publica un comentari a l'entrada