21 de novembre, 2012

"FILLS D'ALLÒ" - Mediterráneo - 22.11.12


A l’any 1979, els primers ajuntaments democràtics van haver d’inventar el municipalisme. A Castelló, per exemple, aquella primera corporació va decidir que tots els regidors tingueren delegació de govern. I van haver de dissenyar també un model de ciutat. Van crear el mapa escolar, van organitzar els serveis, i l’Alcalde Tirado va crear places, moltes places i placetes. Fins i tot se’n creà una per a Bancaixa. L’Alcalde Gozalbo va pretendre una reflexió sobre la ciutat. “Imagina’t Castelló”, li’n digué a la cosa. I va tenir un èxit relatiu, coincidint en el moment del inici del deteriorament de les relacions entre partits. Després vingueren els alcaldes populars. Temps de  confrontació partidista (la culpa no era només d’ells, s’ha de dir) i una obsessió: créixer. I per ells créixer volia dir engreixar la nòmina pública amb càrrecs de confiança, i omplir la ciutat d’icones. Algunes molt útils i necessàries com la ronda de circumval·lació, altres inútils i impossibles com els nasciturus Centre de Convencions o la seu de la VIU. Tenien una idea de Castelló com Ciutat Estat, i en volien dos de cada. Fabra es creia una mena de Rei Sol, Gimeno havia estat un rei sol. Molt sol.
I finalment (ho dic amb tot el lleu, esperant i confiant que siga el final del cicle popular) arriba Bataller, que més que un alcalde és una mena d’administrador concursal que intenta pagar tots els deutes, mentre deixa en estat vegetatiu la ciutat. Bataller té una herència enverinada, també és de veres que no ha fet res per merèixer-la. Res de res.
Els pressupostos que presenta són la confirmació del que dic. Només tenim garantits 500.000€ d'inversions, que és el que hi ha a caixa. La resta ja vorem si vénen els diners. Dediquem molts més recursos a tornar diners als bancs que a invertir en la ciutat. Mentre, els serveis públics es van ressentint. 
El pressupost que ens presenta el PP és fill de 16 anys de PP i d'un continuisme covard, servil amb una Generalitat que ens porta maltractant fa anys. Un pressupost sense imaginació, sense capacitat d'il·lusionar, incapaç de crear riquesa i benestar. Sense mecanisme d'avaluació de la despesa. El PP no ho farà millor. Mai.