23 d’agost, 2014

"CHAVEZ, PUTIN, FUJIMORI I RAJOY" Levante-EMV 23.08.14

És impossible trobar un sistema electoral “perfecte”.  I és impossible perquè algunes de les característiques positives dels sistemes electorals són contradictòries. Per exemple, imaginem un  alcalde molt valorat pel partit guanyador, i repudiat i odiat per la resta. I imaginem un alte candidat moderadament apreciat per tots. Qui representaria millor la majoria social?  Els sistemes electorals tenen cadascú una visió diferent d'aquest tipus de problemes.
Hi ha sistemes binaris, preferencials o d’estimació. Mètodes proporcionals, no proporcionals o mètodes mixtos i semiproporcionals. S’han fet anàlisi científics de gran complexitat per buscar un sistema just. El teorema d’Arrow, el teorema de Gibbard-Sstterhwaite, la llei de Duverger…L’aplicació de la teoria de jocs tampoc ho va resoldre. No hi ha forma de definir el sistema ideal. Tots tenen avantatges, i tots tenen inconvenients..
I això fent una aproximació “científica” al problema. Si l’aproximació es fa des del món polític, resulta obvi, que per norma general els partits polítics defensen un sistema o un altre en funció de si el resultat els afavoreix. No en funció de millorar la democràcia. I este és el cas del PP i la seua proposta. Fins a l’extrem, que no proposa una modificació de la llei electoral en el seu conjunt (llistes obertes, redefinició de circumscripcions, etc), sinó que només vol modificar la forma de triar els alcaldes. Aplicant la seua proposta als resultats de les darreres municipals, el PP, amb molts menys vots, tindria moltes més alcaldies. No cal escalfar-se més el cap. Ja sabem el que pretenen.
Mantinc que la seua por no es només a perdre el poder, sinó a que un nou govern puga descobrir com s’ho havien fet per mantenir-se tants anys governant. Por a que qui vinga alce les catifes. I fan bé de tindre por. Compromís alçarà les catifes i obrirà les finestres. No és una amenaça, és una promesa.
La por del PP a perdre pot explicar la seua proposta, però en cap cas justificar-la. Anem a pams. Molts partits, també Compromís, hem proposat sovint un canvi en el sistema electoral, per tant, seria molt ridícul que ara ens negarem a parlar-ne. Un altra cosa és que hauríem d’assumir tots plegats, que l’estudi d’un nou sistema (amb el risc de que no ens posem d’acord, perquè perseguim coses diferents), hauria de posar-se en marxa ja, però pactant que el nou sistema no es posarà en marxa fins a les eleccions del 2019. Canviar la llei electoral en precampanya (l’1 de setembre comença la precampanya, no ens enganyem) és indecent.
He dit que molts partits proposaven canvis. No tots, en la línia que ara proposa el PP. El PSOE que ara diu que no, ho proposava al seu programa electoral.  “Elección directa de los Alcaldes, en votación diferente pero simultánea a la de los concejales, en un sistema de doble vuelta que refuerce la governabilidad de los Ayuntamientos y en el que se reconozca el derecho de sufragio a todos los que residan legalmente en España”. Així, textualment. No deixa de ser confús, perquè si es busca reforçar la governabilitat, amb este sistema es podria donar el cas que guanyés un alcalde del partit A, i la majoria la tingués el partit B. O no ha passat mai que a alguna gent no li agrada el capo de llista del partit al que vota?
D’acord que no és el mateix sistema que sembla proposar el PP, però el resultat és el mateix, intentar salvar el bipartidisme. 
Al seu torn, Mariano Rajoy, preguntat sobre el particular en febrer del 2013 (encara deguéra pensar que uns hipotetics bons resultats econòmics els permetrien recuperar-se electoralment) va dir: “Todos los sistemas electorales son opinables y discutibles, y por supuesto que se puede modificar la ley electoral española, pero lo más importante es que cualquier modificación se haga con un gran consenso” I va afegir: “Yo nunca modficaré la ley electoral por mayoria”. I fins i tot va fer un tweet en eixe sentit “lo hemos dicho: La ley Electoral fue respaldada por una amplia mayoría y no vemos prioritario ni urgente modificarla. Gracias”. De res Pinoccio.
Canviar les lleis electorals per perpetuar-se al poder és una cosa que havíem vist en Chavez, en Putin, en Fujimori, i ara la patim ací amb Rajoy.  

4 comentaris:

Jerome Chesnot ha dit...

El sorteig es l'unica manera de tornar la democràcia al poble !

Nomdedéu ha dit...

@_@

Jerome Chesnot ha dit...

hehehehehehe, ja ho sé, vaig tenir la mateixa reaccio la primera vegada que vaig sentir aixo ! Pero es obligar que els Grecos van utilitzar el sorteig (Aristote).

http://fr.wikipedia.org/wiki/Stochocratie

Nomdedéu ha dit...

interessant