08 d’agost, 2016

"AIXÒ NO QUADRE" Levante-EMV -06.08.16



 Aquesta setmana escric l'article més prompte que mai. Encara és dimarts, i tot i que no es publicarà fins dissabte, el deixaré fet. Primer perquè ja sé el que vull escriure, i segon, perquè divendres em serà impossible. Estic al Japó. A la ciutat d'Ube, on estem avançant en la línia encetada per l'anterior govern municipal, d'establir uns llaços fraternals que ens duguen més tard que prompte a tancar un protocol d'agermanament. Demà, dimecres passat per al lector, tindré una jornada de treball amb els tècnics per trobar espais de col·laboració futura. Parlem de l'esport, on tenim un equip d'atletisme líder continental, o potents equips femenins en bolei o handbol. Per exemple.
Per parlar només de disciplines que compartim. Tenim molt d'espai de col·laboració cultural. L'any passat ja van presentar obra a la biennal d'escultura dos artistes de Castelló, i ara ens conviden a participar-hi de nou l'any vinent. Però hi ha més possibilitats. Hem parlat d'intercanvis d'artistes. Ho he de parlar amb Verònica Ruiz, la regidora de Cultura, que té un munt de projectes per donar una empenta als creadors locals. Òbviament que volem fer valdre les nostres festes fundacionals, que, poden anar associades al turisme. Un dels espais de confluència d'interessos. Parlaré amb Porcar, amb Usó, amb Puerta... Segur que podem tancar un excel·lent programa òmpliga de sentit l'agermanament.

Però en realitat no volia parlar d'això, sinó dels regals protocol·laris. En nom de la ciutat, hem dut diferents presents (la cultura japonesa és extremadament obsequiosa). Coses senzilles i del terreny. Pins de la ciutat, agulles de corbata i mocador, clauers... I també productes de la zona. Vi de les nostres comarques, un formatge de Catí, oli del terreny, i fins i tot una ginebra dels carmelitans. No sé, això ho trien a protocol. El primer que ha fet el seu cap de relacions públiques, és anotar amb cura cada un dels regals. Un clauer per al Sr. Noseke, una botella per a la Senyora Nosekuantos... No calia preguntar, òbviament era per qüestions de transparència.
Jo també he demanat que anotaren els presents rebuts, un parell de botelles de Sake i la reproducció a escala d'un koto, instrument ritual japonés, que quedarà exhibit al nostre ajuntament. Nosaltres encara no tenim reglamentat com s'ha de fer. I dic encara, perquè com responsable de transparència tinc especial interés en què es reglamente. De fet, és una de les qüestions que he demanat als especialistes universitaris que treballen en la revisió del nostre codi ètic municipal, incorporen a la seua proposta. I que vaja en la línia de la reglamentació de la Generalitat Valenciana. Fa 10 dies a València en vaig estar parlant amb el Conseller.
El control dels regals públics, sense caure en actituds esperpèntiques com tornar un clauer, ni en actituds reprovables com acceptar un creuer, s'ha d'establir en una norma clara. És el signe dels temps. Qui regala que i per què. I no acceptar allò que no ho és d'acceptable.
Mentre jo estic al Japó sé que a Castelló, la Regidora de Cultura, acompanyada pel de Patrimoni, i el cap de la policia local, anuncien que no es troben al voltant de 50 peces artístiques propietat municipal, de valor divers. La investigació s'inicia a instàncies de la regidora, quan veu sorpresa que no hi ha un inventari confirmat i que genere seguretat. No sé si recorden que un dia al ple vam parlar de què el patrimoni estava "inventariat" en carpetes blaves, d'aquelles de gomes. Centeners i centenars de papers, sense massa ordre i amb poc control. Primer ho van inventariar becaris de la UJI, i davant del resultat dramàtic, actuà la policia local, que afinà més. Va trobar algunes de les peces que no havien estat identificades pels alumnes, i també d'altres, que no figuraven en cap inventari.
Hi ha de tot. Quadres de molt de valor localitzats en una col·lecció particular, quadres cedits a altres ajuntaments d'ací prop, sense cap mena de document que permeta reclamar-lo. Fins i tot una cessió, diuen, a un museu francés... Que tampoc no està documentada. S'adonen de la gravetat dels fets? Del menyspreu amb el qual s'ha tractat el patrimoni municipal? Sense un inventari regular, sense un catàleg... Terrible. A el Japó, preguntant que pot valer un formatge de Catí, mentre aquests gestors que teníem deixaven perdre obres valorades en milers i milers d'euros. Al japó es farien l'harakiri, o seppuku que en diuen ells. Els nostres no es tallen ni de dir xorrades com resposta.

Cap comentari: